LA POSTGUERRA, LA DICTADURA, EL NOU TRON DE LA VERGE,  L'AUGMENT DEL SENTIMIENT CATALÁ, LA VISITA DEL PAPA PAU II, ELS INCENDIS, ELS AIGUATS, Y EL MONTSERRAT ACTUAL DEL AYN 2018                  , é     Quan la victória de Franco es veia segura, aquest demanà al canónic de Salamanca que es fes càrrec del monestir de Montserrat y que, una vegada allà, decidis a quina comunidad cedirlo. Al saber-ho Escarrer i el germà Albert Miquel abandonaren el municipi navarrés de Belascoain, on estaven, per tot seguit anar a Montserrat.                                  ANY 1939 - El día 28 de gener, dissapte, arriba a Montserrat el monjo Ildefons Llobet, al trobar el monasteri tancat va tornar a marxar. El dia 29, diumenge, a las nou del matí arriba a Montserrat el pare Severo Renyé i a les tres de la tarda arriba el pare Aureli Mª Escarré i el monjo Albert Miquel.  El dia 1 de febrer, el pare Aurelio Mª Escarré acompanyat pel germà Albert Miquel i el germà Severo Renyé va obrir les portes del monasteri a quatre oficials de l'exèrcit espanyol, que van fer la presa de possessió del monasterio en nom del “Caudillo” . Els militars, que creian que el monasteri estaba abandonat, es quedaren asombrats, cuan Escarrer como prior, y els demés monjes sortien a rebrels. Quedaba clar que la comunitat benecictina seguía en Montserrat. Dels cuatre oficials arribats, un era l'alférez capellà Andreu Ripol, monjo de Montserrat; l'altre era l'alférez capellà Miquel Bozzo també monjo de Montserrat. - El 26 de febrer, van posar la imatge de la Verge de Montserrat sobre l'altar de l'oratori abacial. En aquells moments, tots quedaron asombrats per l'emoció del moment i perquè per primera vegada veien i veneraban l'autèntica imatge de la Moreneta, sense els trajes postizos. 

   En començar a arribar els primers grups organitzats de fidels que volien venerar la Mare de Déu, els monjos van decidir habilitar com a oratori una de les sales annexes a la porteria i col·locar a sobre de l'altar, la Santa Imatge. El 3 de juliol , la imatge va ser traslladada a la capella del Santíssim de la Basílica i la vigília de la Puríssima va ser instal·lada al Cambril, definitivament sense els vestits postissos. El programa d'actes per a aquest trasllat va ser prohibit pel governador civil de Barcelona, ​​perquè s'anunciava el Virolai en català.                              

                       

Quan els monjos van tornar a exposar al culte extern la figura de la Mare de Déu, la van col·locar interinament sobre una cadira neogòtica daurada i policromada “mentre no es faci una preciosa” es van dir.               

ANY 1940 – L'abat Marcet va anar a Madrid per entrevistar-se amb Franco. Calia aclarir malentesos, problemes, sobretot pel català. Calia superar el daltabaix de la guerra civil, i l'intent franquista de genocidi cultural, doncs cal dir que es va arribar a prohibir la impressió de tot llibre escrit en català, fins i tot els de tema religiós i de pietat ANY 1943 – Se celebren els Jocs Florals i per segona vegada van demanar a l'abat Marcet que els presidís. Aquesta vegada se celebren en la intimitat del monestir, per no tenir problemes, ja que també eren clandestins i es feien en català.

 

LA GLORIETA DE LA CIMA DE SAN JERONI AÑO 1912 - LA ACTUAL CIMA DE SAN JERONI                            

      
El cim de Sant Jeroni va ser un dels vèrtexs de triangulació utilitzats el 1792, per al mesurament del meridià Dunkerke –París –Barcelona que va servir per implantar el metro com a mida internacional de longitud.   El 1880 es va començar a celebrar el dia de l'ANY POLAR – Fins ara se n'han celebrat 4. –L'any 1932 es va inaugurar una “estació meteorològica” a Sant Jeroni. Avui encara són visibles les restes. Coronant el cim de Sant Jeroni estava Miranda. La imatge del Sagrat Cor va ser col·locada el 3 de maig de 1912. Miranda i la imatge van ser derrocades durant la guerra de 1936 – 1939.

  

El 23 d’octubre de 1940 Montserrat va patir la visita de Heinrich Himmler, cap de la policia SS –ma dreta de Hitler – Va pujar acompanyat de l’alcalde de Barcelona el senyor Mateu Pla, del general Orgaz i d’un nombrós grup de policies de la S.S. - Encara que avui ens sembli mentida va pujar a Montserrat, no per veure la Moreneta ni la muntanya, sinó que volia el “ Sant Grial ” el de la mil·lenària llegenda. Portava un pla molt antic i estava convençut que era autèntic. A l'Abadia, no li va ser fàcil desidir quin havia d'ésser el seu comportament, doncs amb una por respectuosa, no es podia negar al desig del règim.  S'ha de saber que el dia 15 d'octubre havia estat afusellat el president Lluís Companys i que el mateix dia 23  estava prevista la trobada Franco - Hitler a Hendaya.  L'abat Marcet es va excusar i el va atendre el pare Ripol que parlava la llengua alemanya. Va ésser molt difícil fer-l’hi entendre que era una llegenda. Tothom que vivia o treballava aquell dia a Montserrat estava molt espantat. – 

Quan l’abat Marcet es trobà gran i delicat de salut, degut a les xacres i penalitats de la guerra, va demanar ajut i es va nomenar coadjutor al prior Aureli Mª Escarré. - Francesc Escarré i Jané en entrar de novici es va posar el nom Aureli Mª, va néixer l’any 1908 a l’Arboç del Penedès. Visqué en temps de la República, de l’aixecament dels militars el 18 de juliol, de l’assassinat sistemàtic de sacerdots i religiosos, coneguts i amics seus. És de suposar que això el devia marcar profundament. El seu abadiat va durar des de 1941 fins a 1961–20 anys –  Esdevé difícil d’entendre la seva personalitat. Malaltís i poc dotat per a l’estudi, una vegada ordenat monjo, fou un fanàtic seguidor de les regles de Sant Benet, sobretot de les d'obediència i submissió, d'Ora et Labora, de Lectio Divina i de Romanitat, o sigui, molt addicta al Papa.

          

         Franco orant davant de La Moreneta                                    El President Francesc Macià  i el P.Abat Marcet
Escarré per una banda es posà a favor de Franco, doncs estava convençut que aquest havia salvat a l’església i als capellans, els dolents eren els altres, aquells grups anarquistes, aquelles esquerres que els varen perseguir i assassinar. Per l’altra banda, afavoria les posicions catalanistes doncs, des de 1947 Montserrat s’anava convertint en el focus d’irradiació de la cultura catalana prohibida. Sembla ser que els seus continguts polítics foren sempre molt vagues i poc clars, tot i deixant clar, això sí, la seva independència i la manca de militància política. És possible que fos un home més abat de monestir que no pas abat polític, o al revés, doncs després de molts anys de la seva mort, ara li surten molts defensors i detractors de la seva persona. Mentre uns reclamen la seva pujada a la santedat, altres neguen la seva catalanitat, acusant-lo de fals, poc culte, falangista i d’egoista.ANY 1941 – L’abat Escarré va anar a Madrid reclamat per l’omnipotent Serrano Suñer ; sembla ser que, aprofitant el nacionalisme de moda en aquell temps, el govern veies amb molt de gust el projecte de Fra Justo Pérez de Urbel de formar una Congregació Benedictina Espanyola. Escarré va visitar el Papa per explicar-li que Montserrat ja pertanyia a la Congregació Sublacense. El Papa li va fer costat i Escarré va presentar la negativa a Fra Justo Pérez, a més avalada per Roma. També va col·laborar, però sense implicar-s’hi, amb l’Opus Dei, d’Escrivà de Balaguer. Amb els anys s’anaren distanciant.Va treballar incessantment per superar les dificultats d’adaptació a l’esperit de Montserrat, dels monjos que vingueren de Solesmes, Maredsous, Maria Laach i Beuron i crear una unanimitat entre tota la comunitat. S’ha de pensar que aquesta havia patit una forta sotragada amb l’assassinat de vint-i-tres monjos en la passada guerra civil i que d’aquest fet se’n parlava constantment. També es va preocupar per la millora del monestir i del santuari: el nou capítol de la comunitat, el començament de les obres de la façana, l’atri de l’església, el baptisteri, la sala del signe, la cripta dels màrtirs (la de l’abat Marcet i on ara hi reposa ell mateix) l’escala del cambril i tot el conjunt del nou tron de la Mare de Déu, la sagristia, el noviciat, l’hostatgeria..

 Indiscutiblement l'abat Escarré va ser un gran difusor de l’art. Els principals artífex d’aquesta grandiositat artística de Montserrat foren: l’arquitecte Francesc Folguera, el pintor Josep Obiols, l’escultor Joan Rebull, l’orfebre Capdevila. . . però cap artista en quedà exclòs. Clarà, Vila Arrufat, Viladomat, Fornells Pla, Josep Mª Subirachs, Domènec Fita, Manel Cusachs. . . .

 De fet, en la reconstrucció i renovació de Montserrat, des del començament el 1830 han intervingut tots els artistes catalans de les diferents èpoques. Va ser un projecte on se sentien les opinions de tots i això va suposar molts problemes, ja que la visió individual era de vegades molt diferent la una de la dels altres. Característica de Montserrat és que encara que es va intentar un projecte unitari, amb tants artistes no es va poder aconseguir.
Escarré va potenciar l'empresa Agricultura Regional com a administració i gerència del santuari. Va crear el Patronat Nacional de la muntanya (1950) per donar millors serveis als pelegrins. . . i encara que no fos artístic, ni espectacular, sí que va ser molt important, pujar l'aigua des del peu de la muntanya i solucionar un problema de segles a Montserrat. ANY 1944 - La llengua oficial a Montserrat era el castellà. Escarré visitava Franco sovint. Franco havia pujat alguna vegada a Montserrat, - hi havia entre tots dos un clima d'amistat - l'abat havia aconseguit molts béns i serveis dels diferents ministeris de Madrid. També gràcies a aquesta amistat es va obtenir el perdó d?alguns dels polítics empresonats. L'impetuós governador civil Felipe Acedo Colunga, fins aleshores en bones relacions, es va queixar en una concentració falangista del separatisme que pregonava la joventut catalana emparada en la litúrgia i l'organització eclesiàstica. Es va veure una clara al·lusió als escoltes catòlics. ----------------------------------------

Pau Vila i Pompeu Fabra visiten Montserrat per Sant Jordi 1936 -- Familiars a la porta de la basílica any 1924. 

         

 

Any 194 7 - Sardanes a la Plaça de Santa Maria. Any 1945 – La primera vegada que Ramon Esteva visita  Montserrat. Dels tres nens ajupits, el del mig, és el Ramon.                                                                                     

                                      ESCOLANIA
Reben el nom de patges de la Verge Maria, que és, sens dubte, el més just i adequat.És una de les notes més típiques de Montserrat.Fa més de set-cents anys que hi ha.La majoria de escolans són admesos per raó de tenir bona veu i disposició pel cant, i això fa que l'admissió sigui feta per oposició, la qual no deixa de tenir dificultat, ja que en relació amb el gran nombre d'aspirants, són poques les places existents.Actualment són uns quaranta-sis nois de tot Catalunya, entre els deu i catorze anys.S'aixequen a dos quarts de set del matí ia les set ja són a les aules.Reben classes de EGB com qualsevol escola així com també tenen esbarjo.

A la tarda es dediquen al conreu de la música tant pel que fa al solfeig com a l’estudi d’un instrument determinat. Tampoc descuiden la pràctica del cant gregorià i la dicció del verb i la formació musical que és la cosa més important. Hi esmercen una hora diària. Dediquen una estona a la lectura mentre esperen l’hora de sopar. A les nou van a dormir. Cada dia a la una del migdia canten sols la Salve i el Virolai i a la tarda a un quart de vuit canten la Salve amb els monjos. L’any 1950 cantaren davant del Papa i en els últims anys el seu prestigi s’ha fet molt gran amb enregistraments de discos i en concerts a Espanya i a l’estranger.
El dia 19 de maig de 1998 l’Escolania de Montserrat va celebrar un concert en el Palau de la Música, de Barcelona. Durant el concert el pare Ireneu Segarra, mestre i director de l’Escolania els últims 44 anys, va donar el relleu al germà Jordi -Agustí Piqué Collado, com a nou mestre i director.- Des de l'any 2014 el mestre director  és el P. Llorens Castelló (antic component de l'escolania) i deixeble del P. Ireneu Segarra.
Arribats a l’any 2005 s’introdueixen canvis en aquesta institució secular. S’està vivint en una societat que canvia a una velocitat com no s’havia vist mai. Després d’uns anys d’estudiar diferents propostes sobre si es vol continuar tenint l’Escolania? com adaptar-la a l’entorn social? i com finançar-la? - S’ha acordat, entre d’altres resolucions, que per pal·liar el greu problema de falta de nens, s’ha d'alleugerir el sistema d’internat – els que vulguin podran anar a dormir cada dia a casa seva – podran marxar el divendres a la tarda i retornar el diumenge al matí – disposaran de dos mesos de vacances..... tot això per tal de no separar els nens dels seus pares, germans, la casa, el poble, els amics......

VIDA MONÀSTICA

El silenci és molt important a la vida monàstica benedictina, però no com a valor absolut. Trencar-lo evidencia poc control sobre un mateix. El sentit del silenci es basa en la importància de la paraula. La regla de Sant Benet parla del silenci material com a condició indispensable de la vida monàstica. A més de ser necessari per no trencar l'ambient de recolliment, el silenci ajuda el monjo a sentir més viva la presència de Déu.
La pregària i la feina són dos pilars de la vida dels monjos. El monjo ha de defugir obrar amb estridència. La humilitat és un valor de força. El treball principal que realitzen al monestir podríem situar-lo al camp intel·lectual. Fan classes als nois de l'escolania i als monjos joves. L'activitat essencial dels joves és l'estudi de la teologia, sagraments, llengües clàssiques, llatí i grec, llengües modernes, anglès i alemany, i psicologia, sociologia, literatura, etc.
L'altra vessant del treball intel·lectual és el món de les publicacions. L'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat publica anualment una seixantena de llibres, a més de les revistes Tret-cents, Studia Monàstica revista científica internacional, i el butlletí del Santuari.
LA VIDA DELS MONJOS AL MONESTIR – S'aixequen a dos quarts de sis del matí. A les sis fan la primera oració anomenada MATINES que dura entre mitja hora i tres quarts. A dos quarts de set en fan una altra que anomenen LAUDES, aquesta dura vint minuts. Tot seguit, els serveixen l'esmorzar ia les vuit s'obren les portes del monestir, significant que l'activitat continua. Comencen les classes i els treballs en general. A les onze tenen la missa conventual que dura 1 hora. A la una canten el Virolai i la Salve.

Després de dinar fan una hora de descans. A totes tres fan una oració molt curta, set o vuit minuts, que anomenen NONA, que és el pròleg per tornar a les activitats. Fan una altra oració, VESPRES, a dos quarts de set. A dos quarts de vuit van a sopar i després tenen una estona de trobada familiar o recreació per conversar. Després comença l'anomenat “silenci nocturn”. Si els monjos s'han de dir alguna cosa, ho han de fer en veu baixa. I acaben la jornada amb l'oració que anomenen COMPLETES, també és curta, uns deu minuts i ja és hora d'anar tothom a dormir.
ESTRUCTURA DE LA COMUNITAT – Encara que són més de setanta els monjos que viuen a Montserrat, en termes jurídics el nombre arriba a cent. Hi ha cinc o sis al monestir - santuari del Miracle, entre Cardona i Solsona, cinc o sis més al monestir de Sant Miquel de Cuixà i, actualment, també n'hi ha cinc més a Roma en missions d'ensenyament o d'estudi a Terra Santa.

L'actual abat de Montserrat, el pare Josep M. Soler i Canals va substituir el pare abat Sebastià M. Bardolet, quan es va retirar després de representar durant poc més de deu anys la paternitat espiritual del monestir. La figura de l'abat representa l'autoritat de pare del monestir, serveix els monjos, que són tots iguals, i els orienta pels camins que els han de portar a Déu.  L'elecció de l'abat és una potestat exclusiva de la comunitat. El vot és secret i individual. Un cop elegit l'abat, aquest nomena un prior, en què es confia plenament, forma part d'un Consell de Degans elegits a parts iguals per la comunitat i per l'abat per un període de tres anys. L'abat també nomena un “majordom” per exercir com a administrador, un càrrec de gran confiança. La resta realitzen treballs específics a més de fer classes, uns són mestres de novicis, altres prefectes de juniors, infermers, bibliotecaris, conservadors del santuari. . . -------------------------------------------------- ---  

 Any 1947 - Festes amb motiu del nou tron ​​de la Verge. -   L'entronització va començar d'una manera típicament eclesiàstica: com una col·lecta . Però aviat, desbordant les intencions i expectatives inicials, esdevingué una mobilització popular, no només religiosa, sinó també nacional, perquè esdevingué una crida a la reconciliació dels catalans, després de la guerra incivil. El P. Adalbert Franquesa , era testimoni dels inconvenients pràctics de l'accés dels fidels per venerar la imatge de la Verge Maria al tron ​​antic , ja que aquest estava bastant desgavellat, amb una sola escaleta per pujar i baixar .  A la comissió Abat Oliva es van apuntar més de cent persones de totes les tendències i procedències. Era president Fèlix Escales Chamení (un home fidel a Franco). Van ser grans col·laboradors, el secretari Fèlix Millet i Maristany, Josep Benet, Alexandre Cirici, Anton Canyellas, Joan Raventós, Manel Ibanyes Escofet, Manel Cubeles, Jaume Carner, Jaume Picas, Joan Sansa, Oriol Pascual, Emili Boix, Joan Sagalés, Pau Roig ......etc.

Quan es va començar la col·lecta popular per oferir un nou tron ​​a la Verge, ningú sospitava les proporcions que aquesta idea aniria adquirint. Tot just llançar la idea, van ser tants els donatius de petits objectes d'or i de plata, que als dos anys s'havien recollit 200 quilos de plata i cinc quilos d'or. Les línies generals de la composició del tron ​​foren traçades per l'arquitecte Francesc Folguera, amb disseny del pintor Josep Obiols. Els orfebres van ser Sunyer, Soler Cabot, Serrahima i Mostany Llopart. En aquesta festa del Nou Tron de la Mare de Déu de Montserrat, també anomenada "Dia de reconciliació nacional" va ser el lloc on per primera vegada, després de la Guerra Civil, el català, tan parlat com escrit va estar present a tots els actes. Amb una Catalunya derrotada, pobra i clar de tot, es va aconseguir reunir a Montserrat, creients i no creients, i físicament o moralment tot el poble català. Es va sentir vibrar Catalunya, una altra vegada vibrava orgullosa l'ànima de Catalunya. Va ser un pas molt important pel seu significat, tan religiós com a polític o social.  Escarré va continuar col·laborant en major o menor grau amb el règim franquista, fent lloances d'Espanya i del castellà, però alhora s'aniria obrint cada cop més cap a la problemàtica del país i en primer lloc de la llengua perseguida.                                         

 Curiositat o anècdota – Joan Espinet i Manel Fontic militants del FNC (Front Nacional de Catalunya) van aconseguir que a la roca dita el Gorro Frigi apareixes una gran bandera, perfectament visible des de les places i que en tot el dia, la policia no es va poder retirar. -- Ves per on, es va donar el cas que, els actes per la Coronació de la Mare de Déu de Montserrat, tenien l'autorització del Governador Civil de Barcelona, ​​Bartolomé Barba Hernández i segurament que, amb l'èxit aconseguit aquell dia, tant catalana, al cap de pocs dies fos substituït per Eduardo Baeza Alegria.

  Quan es va decidir alleugerir-la dels vestits postissos que amagaven la seva graciosa figura es va veure clar que, amb la nova aparença de la imatge, la corona, el ceptre i els lliris de puresa l'haurien desfigurat. Van decidir no posar-los, però no per això havien de deixar amagades unes joies tan significatives i van pensar a fer-les emportar (coronant el tron) per quatre figures d'àngel. Edat Mitjana.  Tots dos del mig, dempeus, amb la corona – agenollats, el de la dreta porta el ceptre i el de l'esquerra els lliris.  Les quatre figures van ser modelades per l'escultor Labrador i han estat cisellades per l'orfebre Mostán                         ------------------------------- A mitjans del segle XX, amb l'embat del boom turístic i la moda de construir paradors de turisme a llocs històrics, l'abat Aureli Mª Escarré va voler ennoblir la manera d'acollir els visitants de Montserrat amb un hotel que no fos de gran luxe, però que tingués certa dignitat i li va posar el nom d'Hotel Cisneros.     

   

Els arquitectes van respectar només les parets mestres i una gran sala coberta amb una volta que arrenca a la mateixa roca i descansa al mur de la façana. Situada com està a peu de carrer, segurament era el lloc on es deixaven les cavalleries de càrrega. Aquest lloc és avui el saló menjador. Es va inaugurar el 1959. ------------------------------------------ --- -----------

ANY 1952.  L'atri anomenat de l'abat Argerich havia tingut des de sempre un aspecte de caserna militar. Calia ordenar i polir un espai com aquest que fa de transició entre l'àmbit profà i el sagrat.

    
El pintor Josep Obiols va dibuixar l?alta decoració de les façanes amb unes columnes salomòniques esgrafiades. El pare Benet Martínez va dissenyar els estucs de la part porxada. Els de la dreta fan al·lusió als centres de pelegrinatges marians i mundials i els de l'esquerra expliquen resumidament la història de Montserrat.
Entrant pel passadís del mig, si mirem a terra, veurem al centre de l'arcada, una rodona de marbre negre, amb una inscripció que es refereix a Sant Ignasi de Loiola. Representa que aquest és el lloc on va passar la nit de vetlla, als peus de l'altar de l'antiga església romànica, on hi havia instal·lada la imatge de la Moreneta. (està explicat a la llegenda de l'abat Bartomeu Garriga “enganxar-se els dits“.)  

   

 La façana del baptisteri feta pel suís Charles Collet representa la salvació dels fills de Déu a l'Església, que està representada pel vaixell. A la dreta, els sagraments de l´Església ia l´esquerra la santificació de les diverses activitats de l´home. A l'interior hi ha una pintura de Josep Vila-Arrufat representant el baptisme de Jesús.   La pila baptismal pertany al mateix bloc de pedra del que es va fer l'altar major. ------------------------------------------

 Any 1956.- Col·locació de l'escultura del rei Joan I d'Aragó fill i successor de Pere el Cerimoniós conegut com “l'Aimador de Gentilesa”. Va ser el primer defensor de les lletres i de la cultura del nostre país. Va instaurar els primers Jocs Florals el 1393 .  Davant la seva figura, el dia 20 d'octubre del 1968 i en homenatge a Pompeu Fabra va encendre la Flama de la Llengua Catalana. - Ara en un llum obrada per l'artista Rafael Solanic es manté encesa la Flama representativa de la nostra llengua, sota el tema: La va encendre la fe.- La va portar l'esforç.- La manté la voluntat d'un poble. -  Amb càrrec a diferents entitats se celebra cada any la festa de la Renovació de la Flama.

  

        

 Pintura de l?artista  Francesc Fornells Pla. Aquesta pintura naïf de l'artista Fornells Pla representa  l'arribada dels Reis Catòlics a Montserrat.   A més de la Reforma (abolició dels abats comanditaris i l'organització d'una comunitat més perfecta amb un nivell espiritual més alt) que van dur a terme els monjos de Valladolid - Es va aprofitar per castellanitzar Montserrat anul·lant la importància que aquesta tenia sobre Catalunya, i també la importància que Catalunya tenia sobre Espanya . Al fons, els monjos catalans abandonen Montserrat.    

       

Una pintura que també és d'art naïf obra de l'artista Francesc Fornells Pla. -  Joan d'Àustria visita Montserrat.-   Porta el llum del rei moro. – després de la batalla de Lepant, el rei Joan d'Àustria es va emportar el llum de la galera capitana del rei moro Alí Muezzin Zade va passar del rei turc Selim II, i va fer ofrena a la Moreneta com a vot de gràcies per haver guanyat la batalla. Diuen que el dia que la volien encendre va baixar un àngel del cel i va dir:  “no l'encengueu, doncs s'encendria el món”  per això sempre havia estat apagada.  

                            

                                                                                                       El mirador de Mossèn Cinto

En el lloc on havia estat l'antiga ermita de Sant Jeroni, hi ha un petit mirador equipat amb una  barana i amb una bona vista de les roques del Camell, de Sant Jeroni, dels Plecs del Llibre i del Montgros.  En el mirador existeix un monolit dedicado al poeta y eclesiástic Mn. Jacinto Verdaguer. El monolit, de línias muy sencilles, está construït amb pedres de Montserrat. Porta una placa que diu: Els excursionistes per a Mossèn Cinto Verdaguer, 30 – XI – 1952.

 Tot i el que diu la placa, aquest mirador es va inaugurar el dia 21 d'octubre del 1956. -  Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Mn. Jacinto Verdaguer, els excursionistes van voler fer-li un homenatge al marge de la Delegació Catalana de la “Federació Espanyola de Muntanyisme”. Van formar una comissió presidida per un membre del Club Excursionista de Gràcia (don Joan Cervera i Batariu – premiat amb la Creu de Sant Jordi de l'any 2012) que va ser el promotor de la idea i es van posar a treballar en un homenatge que havia de concentrar els excursionistes a la Vil·la Joana de Vallvidrera, per col·locar la placa el dia 30 de novembre de 1952. També s'havia programat un altre acte al monument de Mn. Cint al camí dels Degotalls de Montserrat. A més, es va editar un llibret escrit totalment en català. La prohibició del governador civil de la província, Felipe Acedo Colunga, va fer suspendre els seus actes. De totes maneres no van desistir col·locar la placa que tenien preparada. Després de moltes gestions es va poder col·locar al cim d'una roca el mateix dia que es va entronitzar la segona imatge de la Mare de Déu de Montserrat al cim del Cavall Bernat (21 d'octubre de 1956) en ocasió del 75è aniversari de la coronació de la Verge de Montserrat com a Patrona de Catalunya.
En aquesta ocasió la placa va ser beneïda pel caputxí P. Basili de Rubí, que seguidament va celebrar l'Eucaristia. A la tarda, els excursionistes van ser rebuts per l'abat Aurelio Mª Escarré al monestir. Li van oferir un diploma de l'homenatge dels excursionistes a Mossèn Jacint Verdaguer, amb una medalla i en què consten les dades del frustrat homenatge del 1952 i del dia de la inauguració del mirador. -------------------------------------------------- -----
El pare Benet Martinez també va dissenyar el paviment blanc i gris fosc que reprodueix el que va fer Miquel -Angel al Campidoglio de Roma. És el dibuix d'una estrella de dotze puntes - Ofereix un aspecte fantàstic. El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i l'Eucaristia. - A la del Baptisme s'explica que a la descripció bíblica del Jardí de l'Eden es diu que un riu rega el Jardí i que després es divideix en quatre braços... el primer es diu Fison, el segon Guihon el tercer Tigris i el quart Eufrates . - Els marbristes Josep i Ricard Andreu de Manresa, van construir el mosaic, ajustant les peces d'una en una (doncs no n'hi ha cap igual) les van numerar i finalment pel mateix ordre, les van muntar al lloc actual.

 Antigament el baptisme es feia per immersió total del batejat dins l'aigua. Es creia que dins l'aigua, era impossible la vida – creia que era el lloc de la mort. aquest quedava al lloc de la mort, i en sortir, naixia a la vida (una nova vida) la de cristià. - La circumferència petita representa “El Baptisme” la circumferència gran representa l'Eucaristia i l'espai central el mar amb tota mena de peixos que són els cristians, nascuts a les aigües del baptisme.
La inscripció que envolta el cercle del baptisme diu (en llatí): Crist, cap del cos de l'Església escampada per tot el món.
La inscripció que envolta el cercle de l'Eucaristia diu (en llatí): Ciutadans d'una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigui sempre deixebles del Pastor Sant, del Peix, que la Mare de Déu casta va prendre i ho va donar perquè els fills mengin perpètuament. 

ANY 1952. La imatge de la Moreneta va ser portada a Barcelona durant la celebració del XXXV Congrés Eucarístic  Internacional.  El nacionalcatolicisme franquista volia donar una imatge internacional d'Espanya com a país compromès amb la FE CATÒLICA.

     ANY 1953 – Dia de Santiago (25 juliol) dia de molta gent al monestir. A les nou del matí sortien de Monistrol sis cremalleres separades una de l'altra per una distància de 300 metres.  Cada cremallera portava dos vagons i transportava uns cent vint passatgers. Les dues primeres havien arribat al monestir, quan la tercera en passar per la recta del Pastor després de les Guilleumes, on el pendent era d'un 12% va tenir avaria, el tren va retrocedir anant a estavellar-se contra el que seguia i tots dos es van precipitar que pujava darrere. Per sort el maquinista havia vist el que passava i va fer marxa enrere per frenar els dos que baixaven. Al mateix temps va treure un empleat via avall per avisar l'últim tren que pujava i els viatgers van baixar al pas a nivell de la carretera. Hi va haver 8 morts, 16 ferits greus i cent sis ferits lleus. Va ser la fi del cremallera. Havia durat 62 anys.

 Possiblement, la contribució més important de l'abat Escarré a la cultura catalana va ser la protecció decidida que va donar a la revista Serra d'Or. Acedo Colunga va enviar una nota a Camilo Alonso Vega, denunciant que: Des de Montserrat es llancen publicacions de tipus catòlic-separatista tals com a Serra d'Or, fascicles aparentment solts però que siguin una línia regular de publicacions. - Serra d'Or i el seu precedent immediat GERMINABIT , comandats per Josep Benet i Morell-i dos estudiants amb molta empenta- Max Cahner i Ramon Bastardas van constatar la possibilitat d'ampliar l'abast de la publicació i editar-la en català. Van veure que acollint-se a la norma del Concordat amb el Vaticà (que permetia a les publicacions religioses no passar per la censura) s'obria un nou camí. L'octubre del 1959 Serra d'Or iniciava una nova època, íntegrament en català. Escarré també va donar l'impuls necessari al nucli que havia de ser el que avui és l'Omnium Cultural. -------------------------------------------------- -----------------------

ANY 1959 - Un dels informes d'Acedo Colunga a Alonso Vega deia: Montserrat mai no s'ha identificat pel seu amor a la unitat d'Espanya, però mai, de manera tan descarada, ha aixecat la bandera del catalanisme-separatista i aquesta posició, suïcida per a la terra catalana, es deu al seu abat Don Aurelio Mª Escarré.
Va esclatar el cas Galinsoga. El director del diari "La Vanguardia" que el dia 21 de juny va anar a missa a la parròquia de Sant Ildefons a Barcelona, ​​en sentir que l'homilia era en català, va pronunciar a més de moltes expressions insultants, aquella frase altament ofensiva de “ tots els catalans són una merda“ . L'endemà tot català tenia a les mans un full explicatiu que deia: Ha arribat l'hora de demostrar al Sr. Galinsoga ja la gent com ell que a Catalunya encara hi ha dignitat. Més de 14.000 subscriptors es van donar de baixa i així van sentenciar la destitució.

  

                                                         Felipe Acedo Colunga Jordi Pujol Soley

Això va portar molt de malestar a Catalunya. Segurament que Franco per desagrair Catalunya, celebrés un Consell de Ministres al Palau de Pedralbes. Després del Consell, Franco va pujar a Montserrat i es va entrevistar amb l'abat Escarré.-
Tots aquests fets van ser molt polititzats i li van portar força mals de cap. Potser és aquí on comença a fer una volta les relacions de Montserrat amb Madrid. Amb un nou tarannà i una manera diferent d'entendre les coses, Escarré va fer que Montserrat anés apareixent cada cop més com un signe de resistència a la dictadura ia les intromissions del poder civil a l'Església; i també va convertir Montserrat en lloc de defensa dels presos i dels perseguits. Molta gent -creient i no creient- van estar amagats a Montserrat, o van rebre ajuda a la presó. Aleshores es va acollir perseguits polítics com: Josep Benet, Josep Espasa, J. Casajuana, Quatrecases... Escarré continuava amb una col·laboració sincera i respectuosa amb l'episcopat català, cosa que, no obstant, no va ser obstacle, perquè de vegades prengués posició pròpia respecte a alguna qüestió determinada, alhora que començava una època de gran llibertat, a l'hora d'expressar el que pensava.
Tot i això, la barreja de veritats, mentides i exageracions que aquests fets van ocasionar, no van ser favorables a Escarré. Ni a les esferes civils ni a les esferes eclesiàstiques. Val a dir que, el 1956, ja s'havia publicat una carta oberta dels catòlics catalans, als bisbes i abats de Catalunya reclamant les llibertats del poble català i demanant l'ús de la llengua pròpia. Ara corria la veu que l'autor de la carta era l'abat Escarré. Tot i que no era veritat, aquesta va ser una de les causes que no fos ben vist per la majoria dels bisbes de Catalunya i d'Espanya.

                                                               Les campanes

El campanar de Santa Caterina, de planta octogonal, té un total de dotze campanes, deu d'ús litúrgic i dos de servei horari. Les vuit campanes menors estan penjades a les finestres del campanar. Les dues grans estan en una estructura metàl·lica sobre la mateixa torre.                                                          Campanes litúrgiques :

Sant Miquel (any 1955 i 76 kg) — Sant Pius X (any 1955 i 400 kg) — Sant Gregori I (any 1955 i 600 kg) — Sant Jaume (any 1955 i 1000 kg) —  Sant Pau (any 1955 i 14) Kgs.) --  Sant Benet (any 1955 i 3,500 Kgs) --  Sant Pere (any 1958 i 1900 Kgs) --  Santa Maria ( la més gran  -  any 1958 i 6400 Kgs) — Sant Josep (any 2005 i 350 Kgs) — Sant Jordi (any 2005 i 850 kg)

Campanes Horàries (les més antigues) La nostra Senyora de Montserrat (Quarts) (any 1788 i 45 Kgs) — Jesús, Maria i Sant Beda (Hores) (any 1627 i 430 Kgs)

-------------------------------------------------- ----------------------------------------

El monestir de les monges benedictines de Montserrat, va néixer canònicament el 1952 – És el resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de Sant Benet de Mataró.

          

      Monestir de Sant Benet de Mataró Entrada al convent de Santa Clara - Plaça del Rei     

El 1939 l'abat Marcet va oferir a les monges benedictines el monestir de Santa Cecília, ja que els seus de Mataró i de Barcelona havien estat cremats al començament de la guerra 1936-1939. Després de molts patiments van poder inaugurar l'actual monestir el 1952. - Avui poden oferir un sistema d'acollida - la confecció d'exquisits brodats (per encàrrec). - Trobades de Meditació - Peces de ceràmica d'alta calitat. -

                                                    -------------------------------------------------- -------

Escarré acusava el cansament de 20 anys de govern de Montserrat. La comunitat del monestir i l’abat general de la Congregació de Subiaco, el pare Celestí Gusí li recomanaren que delegués el càrrec en un monjo més jove.
El dia 10 d’octubre de 1961, en mig d'innombrables precaucions per tal de garantir el secret absolut i evitar possibles ingerències foranes, es va celebrar la votació que es decantà a favor de Gabriel Mª. Brasó i Tulla, com a coadjutor, i reservà el títol d’abat encara per Escarré. És en aquesta nova etapa, quan Escarré extrema la seva actitud política d’una manera i duresa Superior a la d’abans
ANY 1962 – Carta queixant-se al governador civil Maties Vega per no haver deixat editar en català un petit disc amb fragments del Nou Testament.
ANY 1963 – Va rebre a Barcelona diversos grups polítics catalans: Esquerra Republicana, Moviment Socialista, U.G.T. C.N.T. . . també s’entrevistà amb a Josep Tarradelles . . . Culminà el 14 de novembre de 1963, quan “ Le Monde ” publicà unes declaracions obertament contraries al règim franquista, assegurant que Catalunya és una nació entre les nacionalitats d’Espanya. Demanava la llibertat del poble “ d’escollir el seu govern i canviar-lo si fos convenient ” – també demanava llibertat de premsa. . . i se sap avui, segons les memòries de Franco, que ell hauria preferit no fer-les públiques. Va ser Fraga Iribarne qui va agafar la iniciativa que el diari “ El Español ” les publiqués.
Les protestes arribaren de tot arreu d’Espanya, fins i tot de la Santa Seu. L’abat general dels cistercencs i l’abat general dels benedictins, recomanaren a Escarré que deixés Montserrat durant un temps, per no interferir el govern del seu coadjutor Gabriel Mª Brasó.Casal de Montserrat al Carrer dels Arcs de Barcelona assaltat i incendiat després de les declaracions de l'Abat Escarré. (any 1963) 

Any 1965 – Escarré estava instal·lat en el monestir de Vivoldone (Itàlia ). Va preguntar al cardenal D’Ellacqua quina era la voluntat del Vaticà, i aquest li contestà: canònicament, jurídicament, no hi ha cap manament, però la voluntat de la Santa Seu, del Papa, és que de moment no torni a Montserrat.    Al mateix temps l’abat Brasó assegurava en una homilia celebrada a Montserrat que: el pare abat no és lliure de tornar, però va ésser ell, qui va oferir-se per l’exili. Ben aviat, però la cosa es va complicar. L’abat Escarré va donar una nova explicació: La Secretaria d’Estat, m’ha invitat que no torni a Catalunya per la pressió del govern de Franco a la Santa Seu i aquesta indicació que m’ha fet la Secretaria, és l'única i autèntica causa del meu allunyament.
Escarré havia demanat al menys en cinc ocasions, de retornar a Catalunya encara que temporalment, amb motiu d’algun esdeveniment important, (el més dolorós la mort de la seva mare). D’Ellacqua sempre li va contestar amb un “no”.
S’ha de dir que el Nunci del Vaticà a Madrid Mgr. Antoniutti era un declarat franquista. La politització de la sortida de l’abat, aprofitada per tots els grups de l’oposició de Catalunya, va donar un altre caire a la qüestió.
Algun dia es podrà disposar de la documentació del Vaticà, dels arxius de l’ambaixada d’Espanya a Roma o del Ministeri d’Afers Estrangers o de la Nunciatura de Madrid per saber, qui, perquè, com, es va produir l’afer exili.
Va tornar a Montserrat a l’any 1968, però només per ser-hi enterrat.

1.                                    -------------------------------------------------- ------------------------
2. El monestir i el santuari donaven una imatge de pobresa i enrunament que li venia des de la destrucció de Montserrat, l’any 1811, per les tropes franceses. Es volia construir la façana que Montserrat es mereixia. Enric Sagnier l’any 1914 va dissenyar un projecte. – No va agradar, digueren que era massa espectacular. Per l’any 1915 Josep Pericas també va dissenyar un projecte, era més adient i es va començar la construcció. En l’any 1919 s’encomanà a Puig i Cadafalch un altre projecte, en el que destacaven dues torres iguals, una a cada costat. L’arquitecte Josep Pericas es va sentir ofès per la substitució que havia estat objecte – es va enfadar tant, que va cobrar i se’n va anar, per no tornar mai més.                                   

1.  Puig i Cadafalch abans de construir la façana va remoure gran quantitat de terra, va enderrocar els vells i tronats edificis, va deixar net un gran espai on va aixecar uns edificis de serveis pel monestir, (avui el Museu de Montserrat), el garatge, restaurant. ) i són els terrats d'aquests edificis els que formen les places que donen grandesa a la façana. El curiós d'aquestes construccions és que, al contrari de les construccions normals, on les bigues més grans són al nivell inferior, per aguantar l'edifici ia mesura que s'enlairen els pisos, les columnes i les bigues són més petites, aquí és al revés , les grans bigues de ferro són als terrats (jaceres Vierendeel que es poden veure en algunes sales del Museu) són les que reforcen i aguanten els edificis  . 

    

2. Les diferents obres de remodelació de la Plaça de Santa Maria van fer aflorar restes antigues del gòtic montserratí.- A les de l'any 1927 es va descobrir una porta que segurament era al “Claustre dels Lagartos”. - La van desmuntar i la van tornar a muntar a la porta d'entrada a les dependències del monestir que hi ha al Camí dels Artistes, també dit, del Magnificat. A les darreres van trobar uns murs que segurament corresponen en aquell espai on s'havien instal·lat uns lavabos i les dependències de l'antic restaurant , que era al lloc on avui es troba el Museu-   Durant els temps difícils i insegurs de la República es van suspendre les obres i la façana no va avançar gens ni mica.

Anys més tard es va nomenar l'arquitecte Francesc Folguera perquè construís la façana definitiva. Aquí, també Puig i Cadafalch es va molestar, va cobrar i es va acomiadar. Els projectes van ser molts i molt variats, primer, les dues torres bessones no agradaven – ferien una sola i més gran. 

Instituto Lasalle ofrecieron la imagen de San Bautista Lasalle
Los Carmelitas " " " de Santa Teresa de Jesús
Escuelas Pías " " de San José de Calasanz
Teresianas " " de San Enrique de Ossó
Paüls y Hermanas de la Caridad " de San Vicente de Paúl
Salesianos " " " de San Juan Bosco

La Plaça de Santa Maria és la Plaça de tots.
L'obra escultòrica més interessant de la façana és la decoració dels tres balcons feta per l'escultor Joan Rebull.Al primer balcó es representa la mort de Sant Benet, aquest al centre, dret i envoltat pels seus monjos, amb una inscripció que diu: ” Sanctus Benedictus Europae Pater “ – Sant Benet pare d'Europa.

 

En el del mig, a la part Superior, si representa el Dogma de l’Assumpció de Maria i a la inferior la figura del Papa Pio XII (que havia proclamat el Dogma) envoltat per sis bisbes. La inscripció diu: “O Fèlix Roma Magistra Veritatis” – Roma benaurada, mestra de la veritat. En els marges laterals inferiors del portal si posaren 4 figures de personatges cabdals en la història de Montserrat: per part de l’església, el Dr. Lluís Carreres (iniciador i organitzador del Congrés Litúrgic de Montserrat de l’any 1915, fruit d’aquest Congrés fou la publicació del seu Eucologi) i el beat Pere Tarrés metge, sacerdot, i col·laborador en l’organització de (FJCC) Federació de Joves Cristians de Catalunya i per part del món professional l’arquitecte Francesc Folguera (constructor de la façana actual) i l’escultor Joan Rebull (per la decoració dels tres balcons.) El tercer balcó, ocupa un lloc central Sant Jordi envoltat de monjos (en representació dels que foren assassinats durant la Guerra Civil) i també amb una inscripció que diu: “Catalunya serà cristiana o no serà”
Encapçalant la façana, una gran inscripció diu: “Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio” – Benaurada ciutat de Jerusalem anomenada visió de pau -

 

 

 

Per la seva història i bellesa és el lloc apropiat perquè a la Institució de l’Escolania li quedi un bon record.

  
La mìtica i llegendària ermita de Sant Iscle envoltada pels preciosos jardins del monestir.

Lluís Brasó i Tulla (el nom monàstic va ser Gabriel Mª Brasó) nascut a Sarrià el 29 de març de 1912. El seu currículum diria: Prior i abat de Montserrat, abat president de la Congregació de Subiaco, conseller i home de confiança de Pau VI.  El 1935 va ser ordenat sacerdot pel bisbe Irurita.- Visqué l'època del restabliment de la Mancomunitat, del començament de la Catalunya autònoma, de la Dictadura de Prim de Rivera, de la proclamació de la República, de l'aixecament del 18 de juliol... Durant la Guerra Civil va continuar exercint el seu sacerdoci de forma clandestina, va ser arrestat i va veure de prop la mort que havia colpejat molts dels seus companys i amics.Aquest trauma li va donar una evident desconfiança cap a certs moviments i grups d'esquerra.Ara bé, això no el va portar com un xai a les mans dels salvadors de la dreta.
Un dia, dinant amb l'abat Escarré, aquest li va comentar que ell havia estat sincerament franquista, esperant poder portar el règim cap a camins més justos, però que ja estava desenganyat.L'abat Brasó, amb contundència, va afirmar que ell mai no s'havia deixat convèncer per Franco.
Brasó era el que s'anomena un intel·lectual.Tenia una gran facilitat de paraula i era un gran escriptor, amb això era molt diferent d'Escarré, que necessitava l'ajuda de secretaris fidels.El seu primer llibre editat va ser: "Litúrgia i espiritualitat" i es va traduir a molts idiomes.El setembre del 1949 va ser nomenat prior de Montserrat.
L'octubre de 1961 va ser nomenat coadjutor, per substituir Escarré al govern del monestir.Contrastant amb l'autoritarisme del seu antecessor, es va obrir al diàleg i va acceptar diverses tendències dins de la comunitat.
Va afavorir l?ús de la llengua catalana.Va signar, com l'abat Escarré la petició d'Òmnium Cultural i la va lliurar al vicepresident del govern Muñoz Grandes, per donar al català més bel·ligerància.Es va enfrontar al ministre Fraga Iribarne i va introduir el català a la litúrgia de la missa.

                El Camí dels Degotalls o del Magnificat comença al Camí dels artistes.

A l'abat Brasó se li acumulava la feina, ja que a més dels moments difícils del moviment social i polític que es vivia a Catalunya, es va afegir el problema de l'aplicació de les normes del Concili Vaticà II  . Cal saber que a la redacció d'aquest important Concili hi van intervenir, el pare Adalbert Franquesa, el pare Celestí Gusí i el pare Anselm Albareda, tots tres, monjos de Montserrat.  Brasó va oferir a Montserrat com a llar dels catalans, i en un moment en què el dret de reunió no era vigent, va permetre trobades, de vegades molt nombroses, de moviments cristians, de partits polítics, sindicals, estudiantils... i molta gent , creients i no creients van estar amagats a Montserrat.
La seva intervenció va ser decisiva a la campanya a favor que a Catalunya els bisbes fossin catalans. Va utilitzar tota la seva influència a prop de Pau VI, amb qui tenia molt bones relacions, i amb tots aquests condicionaments, finalment Brasó va aconseguir la supressió de les diferències entre sacerdots i no sacerdots i va poder unificar tots a la mateixa condició de monjos.
Brasó no era home per suportar vexacions ni ultratges de cap mena, va escriure cartes de protesta als bisbes, Modrego, Amunt i Castro, Aurelio del Pi, Quiroga Palacios.... denunciant aquells que havien saludat “braç enlaire” i que eren els mateixos que havien escridassat algun capellà que tenia la gosadia de dir el rosari en català. Es veia cada cop més clar que davant l'actitud franquista d'aquests bisbes, els sacerdots catalans deixaven els seus locals parroquials i fins i tot les esglésies per a reunions i assemblees d'obrers i sindicalistes.

 

 Fins i tot es va negar a assistir a la cerimònia d'entrada del bisbe Marcelo González a Barcelona amb deia, d'autoritats perseguidores de l'església. I va manifestar de manera pública la seva reprovació en una homilia feta a Montserrat.
ANY 1966 - com a punt culminant es va negar a rebre Franco. A l'octubre de 1966 Brasó va ser elegit president de la Congregació de Subiaco i es va traslladar a Roma.  Poc temps després, víctima d'un càncer va tornar a Montserrat per retirar-se, fins que va morir el 31 de desembre del 1977. El va substituir Cassià Mª Just.
Any 1966– És elegit abat Cassià Mª Just, nascut a Barcelona , ​​però als cinc anys anar a viure a Igualada. El seu abadiat va durar 23 anys. Li va tocar la feina de suavitzar les tensions polítiques i va consolidar un gran Montserrat. Els qui el van conèixer com a persona i van conviure amb ell, li recorden com: "un tros de pa beneït " . En canvi ia causa de la seva actuació a favor del català i de Catalunya va aconseguir que des de Madrid fos catalogat com: l'abat vermell
Ja feia molts anys, que la joventut catalana no tenia gaires opcions – o s'apuntaven al Front de Joventuts. o s'acollien als Grups d'Escoltes, -- a l'Acció Catòlica, -- a les colònies de vacances, -- a l'Agrupament Escolta Verge de Montserrat que és el grup més antic de Catalunya, formant part dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Tot seguit, molts grups d'escoltes s'uneixen al si dels centres excursionistes com una reacció més, per la qual cosa es pot dir que l'escoltisme neix estretament vinculat als centres excursionistes. Una part important en el seu objectiu era fer front a la política d'anticatalanisme iniciada el 1923 amb la Dictadura de Primo de Rivera que tenia molt clar que la seva missió era: Tallar els gèrmens del separatisme català. - Foren persones importants al naixement de l'escoltisme Josep Mª Batista i Roca (soci del Centre Excursionista de Catalunya) i mossèn Antoni Batlle.                                                  En  aquell temps es va produir el segrest de la imatge de la Verge de Núria . La intenció dels segrestadors era impedir que fos coronada davant bisbes no catalans i menys que l'acte de la coronació fos presidit pel ministre de Justícia del govern espanyol José Mª Oriol Urquijo, responsable de les presons que patien els patriotes catalans. – El dia 13 de juliol de 1967 es va coronar una còpia de la imatge de la Mare de Déu de Núria, sense que el poble s'adonés del que passava. Per tornar la imatge, els segrestadors demanaven: que a Catalunya els bisbes fossin catalans –  el retorn de l'exili de l'abat Aureli Mª Escarré i Jané. - i la destitució del bisbe de Barcelona  Marcelo Gonzales Martin.
ANY 1968 – S'acaba la façana del monestir.
ANY 1969 - Es van produir els fets del Palau de la Música. Es feia un concert amb motiu d'un homenatge a Joan Maragall, cantava l'Orfeó Català, estava programat “el cant de la bandera”. El governador civil va prohibir el cant.- Unes persones assistents al concert es van posar drets i van començar a cantar el cant prohibit. Això va donar lloc a la intervenció de la policia. Hi va haver molts detinguts.  Per aquests fets, van començar les manifestacions. Alhora, Jordi Pujol havia fet circular uns escrits parlant de Franco. El resultat va ser que Jordi Pujol per escriure'ls i Francesc Pizon per imprimir-los van ser detinguts, se'ls va obrir un procés de consell de guerra i van ser empresonats.

ANY 1970 - Tres-cents intel·lectuals, amb el vistiplau de l'abat Cassià Mª. Just, es van tancar a l'interior del monestir, reclamant a la dictadura de Franco, el respecte als drets humans i també per l'anomenat "Procés de Burgos" en què es demanaven penes molt greus. Va ser assetjat per la policia i la guàrdia civil durant dos dies.  Les conseqüències per als participants van ser importants, fortes sancions econòmiques, retirada de passaports, prohibició dactuar en públic, etc.

Estaban presentes entre otros:  Josep Guinovart ; Oriol Bohigas , Vicenç Aranda , Domènec Aguilar Foment , Marta Ribalta , Toni Miserachs , Josep Benet , Jordi Carbonell ; Josep Maria Forn , Carme Serrallonga , Joan Gomis y Sanahuja ; Esteve Lamotte de Grignon , Albert Ràfols Casamada ; Ana María Matute , Josep Maria Benet i Jornet , Pere Portabella , Rosa Regàs , Fabià Puigserver , Josep Maria Martorell i Codina , Alexandre Cirici Pellicer , Núria Espert ; Terenci Moix , Jaume Albertí; Josep Andreu Abelló , Pere Català Roca ; Joan Brossa ; Joan Miró , Jordi Tusell; Manuel Sacristán ; Joan Manuel Serrat ; Josep M. Clua .....               . El impacto internacional del encierro fue indudable y contribuyó de forma notable a que días después el régimen conmutara las penas de muerte.  El abad Cassià Mª Just apoyó otras protestas antifranquistas como la Marcha por la Libertad, la familia de Salvador Puig Antich (1974) y las huelgas de hambre de Lluís M. Xirinacs.  Poco después hizo unas declaraciones criticando la postura de la Iglesia hacia el uso de los anticonceptivos, declarándose partidario. También pidió a las autoridades católicas una revisión de la postura social hacia la eutanasia y la homosexualidad.    

 Aleshores es van manifestar 130 sacerdots, (encara portaven sotana) en protesta pels turments que la policia del règim aplicava als dissidents polítics, fins i tot als estudiants. La força pública va dissoldre la manifestació a cops de porra i aquella imatge dels capellans apallissats per la policia d'un règim que es proclamava catòlic, indicava clarament que els anys de nacional catolicisme s'anaven acabant.

  

 

                                                                 -------------------------------------------------- ------------------------------

 Des de sempre com una de les tradicions més arrelades aquí a Montserrat, els pagesos dels pobles dels voltants han pujat cada dia per oferir als visitants del santuari les menges acabades de collir: pots de mel, figues seques, formatges, hortalisses, llegums, pollastres, oques, ànecs, conills..... 

                 

És una tradició tan antiga que hi ha famílies que han estat presents en aquest mercat durant moltes generacions.

 

   El sentiment i l'orgull catalanista cada dia augmenta

  
           A la Plaça de Santa Maria es reuneixen els balls típics de Catalunya  (any 2015)                             ------------------------------- -- -----------------             

                             M use de M ontserrat       

El Museu de Montserrat ocupa un dels espais arquitectònics creats entre el 1928 i el 1933 per Josep Puig i Cadafalch al subsòl de la plaça de Santa Maria. Una part està estructurada amb volta catalana i una altra amb jàsseres Wierendeel.   Aquest marc arquitectònic acull a diverses col·leccions del Museu.                                            

                                                                                    Durante el siglo XIX el monasterio fue destruido y perdió todo su patrimonio histórico. – Todo lo que se encuentra actualmente en el Museo de Montserrat es fruto de nuevas adquisiciones y donaciones particulares en un ambiente de recuperación y de presencia significativa en la sociedad catalana y con irradiación europea y mundial. AÑO 1911 – Fue inaugurado el Museo Bíblico con los materiales arqueológicos, zoológicos etnológicos y botánicos que el padre Bonaventura Ubach adquirió en Tierra Santa, Egipto, Siria e Irak. - AÑO 1963 – Nace el Museo con los materiales arqueológicos y las Pinturas del Renacimiento que se encontraban en el monasterio. AÑO 1982 – El Museo se hace mayor con la donación de la colección de Josep Sala Ardiz y también de la donación del artista Xavier Busquets. AÑO 2006 - El Parlamento de Cataluña lo declara MUSEO DE INTERÉS NACIONAL y actualmente es uno de los más visitados en nuestro país.

                                            

AÑO 1982 – Se inaugura el Museo de Montserrat, la mejor exposición de pintores catalanes que existen en el mundo. Es la obra que el coleccionista Josep Sala Ardiz dio en el monasterio. Es una muestra hecha desde 1850 hasta 1950. Se pueden admirar cuadros de: Santiago Rusiñol, Isidro Nonell, Ramón Casas, Pablo Picasso, Joaquín Mir, Salvador Dalí. . . que con la colección de Xavier Busquets , con una selección de cuadros del impresionismo francés de pintores como: Monet Sisley, Degas, Pissarro, Rouault, Poliakof. . .más la colección de pinturas antiguas con obras de Berruguete, Greco, Zurbaran, Viladomat, Luca Giordano, Julio Romero de Torres y un cuadro de la Virgen obra del pintor y monje de Montserrat JA Ricci. . . hacen que el Museo de pinturas de Montserrat sea digno de ser visitado. 

 -------------------------------------------------- ----------------------------                                                                      AÑO 1983 – La Abadía de Montserrat es premiada con la Cruz de Sant Jordi . Una distinción de la Generalidad de Cataluña creada con el fin de «distinguir a las personas naturales o jurídicas que, por sus méritos, hayan prestado servicios destacados en Cataluña en la defensa de su identidad y de su cultura". AÑO 1986 –                                                                                                   En el El mes de agosto un gran incendio en el macizo de Montserrat puso en peligro el monje custodio de la Santa Cueva y algunos bomberos se refugiaron en las dependencias inferiores, aunque el fuego rodeó la Cueva salieron ilesos.  

 
AÑO 1987 –La Generalitat declara el macizo de Montserrat - PARQUE NATURAL  
AÑO 1990 – Es elegido abad Sebastià Mª Bardolet, nacido en Torelló.
AÑO 1994 - De nuevo un gran incendio arrasa Montserrat. Durante los días 4 y 5 de julio el fuego afectó a todo el macizo. Si en diferentes veces las revueltas y las guerras intentaron destruir a Montserrat, esta vez casi lo consiguió un incendio, (parece ser que intencionado) que no arrasó el macizo gracias a la gran intervención de todos los medios más modernos de extinción que se pusieron a disposición de Montserrat.  

 

En 1947 con motivo de las fiestas de la entronización de la Virgen comenzó el movimiento de voluntariado juvenil de un grupo de escuchas bajo la dirección del sr. Llorenç Satorras.- Con el paso de los tiempos, el número de voluntarios fue menguando hasta que el sr. Satorras se quedó prácticamente solo. En 1959 el hermano Andreu Soler empezó de nuevo la formación de voluntarios que perdura hasta el día de hoy. Actualmente hay más de 50 chicos en servicio activo, son jóvenes cristianos que vienen de diferentes lugares de Cataluña agrupados en cuatro equipos fácilmente identificables por el color de la camisa: el equipo Serra d'Or con camisa de color verde – el equipo Llorenç Satorra de color gris – el equipo cura Batlle de color rojo y el equipo Viento de Mestral de color azul - Todos los equipos llevan el fular unificado de color azul y blanco.

 

AÑO 2000 - Desde 1959 hasta el día de hoy han pasado 23 equipos. . . esto quiere decir que han pasado muchos y muchos voluntarios, que con mucha discreción han cumplido su labor, con la satisfacción que da el trabajo bien hecho y sin hacer ruido, lo que a que mucha gente ni se diera cuenta de los suyos servicios.  Este movimiento juvenil está reconocido como Escoltes de Catalunya. Su tarea es mantener el orden en la Basílica, ayudar a los necesitados, tanto por la iglesia como para visitar a la Virgen en su camarín, también ayudar a la organización de grupos, convenciones o romerías, colaborando con lo que sea necesario. También participan en las actividades del Hospital de Nuestra Señora de Lourdes, incluso han estado siempre presentes en las Maratones de TV3. Cada sábado se celebra una reunión con un monje sobre temas de formación humana, cultural y religiosa, después una entrevista con el hermano Andreu para comentar, temas de actualidad, de pedagogía, organización o planificación de las tareas del domingo.                                 
En diciembre de 1999 , en uno de los actos de la celebración del cuarenta aniversario, los chicos del Servicio de Orden de Montserrat acompañados de Jordi Pujol, - de Marta Ferrusola,- de Miquel Carné (el orfebre que diseñó y realizó la lámpara) - de la Secretaría General de Juventudes, Rosa Maria Pujol, - del Gerente del Incavol Jordi Turull, - del Presidente del Consejo Comarcal del Bages Agustí Redó - además de otras personalidades, hicieron ofrenda de la lámpara votiva (subida a pie ya peso de brazos, desde Monistrol, pasando por el camino del antiguo cremallera) que se instaló en el camarín de la Virgen. En este día se obsequió a todos los participantes con un fular de color amarillo que llevaba estampado el anagrama del 40 aniversario. Los chicos publican una revista, completamente compartida por todos los equipos que la llaman “El Fulard”.

                                       -------------------------------------------------- ----------------------

AÑO 1997 - La Abadía de Montserrat ha contribuido decisivamente al estudio y al enaltecimiento de la realidad cultural catalana - y en consecuencia, a propuesta del Consejero de Cultura (Juan Maria Pujols i Vallvè) y de acuerdo con el Govern, se otorga a la Abadía de Montserrat la MEDALLA DE ORO de la Generalitat (de presidente Jordi Pujol).
También este año se celebra la inauguración de la restauración exterior de la basílica. – La consagración de la iglesia se hizo en el año 1592, cuando todavía las cubiertas no estaban terminadas. El siglo XVII se realizan añadidos y modificaciones en las cubiertas que van tapando las entradas de luz del proyecto original. En 1811-1812 los franceses queman la iglesia. Las cubiertas quedan completamente derruidas. En 1823 se comienzan los trabajos de reconstrucción, pero, desgraciadamente, la intervención sobre las cubiertas aumentaron las construcciones añadidas en el lugar donde debían ir las cubiertas definitivas.

La basílica de Montserrat no tenía una cubierta terminada y deteriorada, sino una cubierta cuyo estado era el resultado de decisiones contradictorias provocadas por las dudas de los momentos iniciales y por las destrucciones que había sufrido posteriormente.
La Generalitat de Catalunya convocó un concurso de ideas para la restauración de las cubiertas y de la estructura que las sustenta. El proyecto ganador era del arquitecto Arcadi Pla i Masmiquel.
Los objetivos básicos del proyecto fueron, por un lado dotar al conjunto de un nuevo sistema de cubrimiento que garantizase su durabilidad y mantenimiento, y por otro encontrar una solución cercana a los contenidos formales de la época en que se había construido, - inicios del XVII, -y recuperar la entrada de luz natural a través de los ojos de buey y del cimborrio. Esto ha comportado la construcción de una cubierta plana en la crujía periférica, y la recuperación de la dimensión original de los contrafuertes y de la visión del ábside poligonal sobresaliendo, así como la construcción de una nueva cubierta en la nave central y finalmente la colocación de un cimborrio con voluntad de neutralidad y discreción. Debido al sobrealzado del ábside construido en 1880 se desmontó la tercera planta y la trasladaron a la cripta del monumento al Tercio, en la plaza de los Apóstoles.

1997 - Inauguración de la restauración de la Santa Cova y de su camino.
1997 – El día 20 de abril, el abad Sebastià Mª Bardolet se sumó a la llamada que, a favor de la lengua catalana, hicieran los obispos de las diócesis de Cataluña mediante la Hoja Dominical.

 AÑO 1947  --Fiesta de la entronización, en el nuevo trono, de la Virgen de Montserrat, también llamada "Día de reconciliación nacional" ya que fue la primera vez después de la guerra civil que el catalán tan hablado como escrito , fue presentan en todos los actos. Con una Cataluña, pobre y despejada de todo, se consiguió reunir en Montserrat, a creyentes y no creyentes, y física o moralmente, a todo el pueblo catalán. Se sintió vibrar orgullosa, el alma de Catalunya.

  

AÑO 1997  – Celebración del 50 aniversario de las fiestas de la Entronización de la Virgen de Montserrat. Si bien en el año 1947 en las fiestas de la Entronización, con una Cataluña derrotada, pobre y despejada de todo, se sintió vibrar el alma de Cataluña, - ahora, con una Cataluña llena, rica y satisfecha, se hicieron unas fiestas muy bonitas y con mucha gente. . . pero de oír vibrar el alma de Cataluña. . . nada de nada, de nada. .  .

                    El domingo 7 de noviembre de 1982 el Papa Juan II pisa nuestra tierra , una gran cantidad de gente se acerca a la abadía de Montserrat para poder saludar a Juan Pablo II en medio de un chaparrón impresionante. Los fieles se esperan cubiertos por paraguas e impermeables dispuestos a no irse a su casa sin ver antes a Juan Pablo II a pesar de la lluvia, el viento y la niebla.  La visita del Papa comienza por el Santuario de la Virgen de Montserrat y continúa hasta el templo de la Sagrada Família, para acabar en el Camp Nou donde reúne a más de 130.000 personas. 
La lluvia, el diluvio, condicionó toda la visita de Juan Pablo II. El papa tenía que ir a Montserrat en helicóptero desde Zaragoza pero por el aguacero tuvo que aterrizar en El Prat y de allí ir a Montserrat en coche, lo que retrasó dos horas el horario previsto.
La visita a Montserrat, que debía ser el punto fuerte de la visita a Cataluña, quedó totalmente deslucida porque aunque el santo padre quería hacer la misa programada en la plaza, no se la dejaron hacer . Dentro de la basílica leyó el Evangelio en castellano y rogó en catalán. Subió al camarín y besó la virgen. Y se marchó.
Cruz Roja no dio abasto, 2.000 personas tuvieron que ser atendidas por Cruz Roja y dos niñas, alumnos del colegio Les Alzines de Girona, murieron por culpa de un deslizamiento, estos deslizamientos tan típicos de Montserrat . Fue un día trágico.

       
Nos dejó su plegaría, que ha quedado inscrita en una placa de mármol en la capilla de San Pedro . Oremos, o Padre, que en esta basílica donde demora a tu Hijo Jesucristo, Hijo de María, otorgue abundantemente la paz, la concordia y el gozo a todas las tribus peregrinas del nuevo Israel. Haz, señor que todos los hombres acierten en descubrir el profundo sentido de su existencia peregrina a la tierra; que no confundan las etapas y la meta; que modulen la marcha según el ejemplo de María. Ella será su Auxiliadora; porque aquí, en todas partes y siempre, María es Reina poderosa y Madre piadosísima. Amén

AÑO 2000 – A poco de empezar el año 2000 y después de la visita de inspección del general de los benedictinos de Subiaco, el abad Sebastià Mª Bardolet pidió retirarse del mando de la comunidad. Su abadiato había durado 10 años. Es elegido Josep Mª Soler y Canals de Santa Eugenia de Ter - Girona. Es autor  de obras de liturgia, monaquismo y espiritualidad— se le presentó como discípulo de Casaldáliga, como, de hecho, lo había estado en Sabadell. Ha tenido que vivir el desmembramiento de la diócesis de Barcelona y el nuevo encaje del Monasterio en la diócesis de Sant Feliu de Llobregat. Es un gran trabajador del día a día, muy preocupado por cumplir su misión abacial en el proceso que vive el pueblo catalán. 
Sin tiempo de marcar el camino a seguir, se encuentra que de nuevo, la naturaleza vuelve a maltratar a la montaña de Montserrat. El torrente de Santa Maria (el antiguo y legendario torrente del Valle-Mal) reclama su derecho de paso. El día 10 de junio una maltigada tira una gran cantidad de lluvia sobre la montaña. (Dicen que el aguacero sobrepasó los 200 litros por metro cuadrado) y de nuevo Montserrat sufre un destrozo y (menos mal que sólo fue material) .

  
El restaurante de Santa Cecilia, carretera de Can Masana, un aguacero lo sepultó. 
Por otra parte, la montaña de Montserrat tiene paisajes idílicos, al tiempo que parece una montaña mágica.

  

 

Entre los visitantes se puede ver a un Pinsà observando atentamente, la inesperada visita de una Mallerenga.

Cassià M. Just mantuvo un posicionamiento crítico con el franquismo, aunque convivió con habilidad. El Abad Emérito fue de las pocas personas que conocían la reunión de Carod Rovira con ETA, antes de que se filtrara a la prensa. Cuando terminó su abadiato se involucró en causas humanitarias. En 1989 creó una fundación para ayudar a los parados sin trabajo, y otra también para ayudar a los discapacitados. - En 1991 la Generalitat lo honró con la Cruz de Sant Jordi.  

        

   

 Aromas de Montserrat es un licor digestivo, destilado de 31° de graduación alcohólica, elaborado a partir de agua, azúcar, alcohol y doce hierbas entre ellas el tomillo, el enebro, la lavanda, la canela, el clavel de especia y los CORIANDROS.. La industria Anís del Mono de Badalona, ​​propiedad del Grupo Osborne, continuará con la fabricación del licor estomacal Aromas de Montserrat, al tiempo que también elaborará la crema catalana, el licor de avellana, la “Ratafia. ... productos que tradicionalmente se habían dado a conocer desde la (Masia de Can Castells), cerca de la Abadía de Montserrat y destruida durante la “guerra incivil” 1936 – 39. – El padre abad de Montserrat, Josep Maria Soler, bendijo el nuevo espacio el 30 de mayo del año 2011. También tendremos “cava Montserrat” elaborados en la misma factoría y con vinos de las Bodegas Mont Marçal. -------------------------------------------------- ------------------------------------------

   

El sábado 20 de marzo del año 2009 durante el Oficio de Vísperas del Tráfico de San Benito, el P. Abad Josep Mª Soler bendijo el nuevo órgano de Montserrat. - Fue acompañado por la Escolanía, la Capilla de Música y también de unos 1600 fieles. Este órgano fue construido por los talleres Blancafort. - Fue financiado por una Caja de Ahorros - y por 4.000 personas particulares, empresas y diferentes entidades que aportaron los fondos destinados a los tubos. - Tiene 12`5metros de altura, con 4,242 tubos. Está reconocido de entre los de mayor nivel internacional.

 

 La cifra de clérigos va descendiendo en Catalunya. Incluso en Montserrat, hay menos monjes de los que había habido últimamente. Una decena de novicios se preparan para mantener la llama de la espiritualidad. A diferencia de antes, ahora no son unos niños salidos de la escolanía, ni unos adolescentes inexpertos e idealistas. Son gente que ha sobrepasado los treinta años, con carreras superiores, que ya han probado la vida actual. Son personas que lo dejan todo y visten los hábitos, porque creen que con DIOS, ya les basta.  --------------------------

Los oblatos benedictinos de Montserrat en la actualidad - Sant Benet redactó su REGLA en el siglo VI pensando en los monjes que viven en un monasterio, pero este venerable tex es también fuente de vida auténtica para hombres y mujeres que, en los sus propios ámbitos - familiares, laborales, de amistad.....- desean vivir con profundidad el Evangelio, y que encuentran en la espiritualidad benedictina un camino que les ayuda en el seguimiento personal y comunitario de Jesucristo. Los oblatos benedictinos de Montserrat corresponden a esta descripción. Oblat es la denominación que recibe en el seno de la Iglesia Católica aquel creyente que, sin profesar los votos de una Orden religiosa y sin dejar de ser laico, se ofrece a Dios y se compromete a cumplir parte de los compromisos de los religiosos 'Orden. Es decir: no hace un voto, hace una promesa . El oblado conserva la propiedad de sus bienes, no debe ajustar cuentas con el monasterio, éste sólo le pide que haga un buen uso, ayudando a los más necesitados. No viven en el monasterio, pero estarán unidos con la comunidad mientras vivan. Estos son los "Oblados Seculares". - En la Edad Media estaban los "Oblados Regulares" y éste, sí, que vivían en el monasterio por decisión de sus padres, que habían hecho donación de su hacienda al monasterio a cambio de que los alimentaran y vistieran durante toda la su vida. 

 

En la actualidad, en el milenario monasterio románico de Santa Cecilia, se ha instalado el Instituto Arte y Espiritualidad del artista Sean Scully - que ha convertido los absidales y salas de su interior en espacios donde expone sus obras.

Año 2017 -   E l P. Abad José Mª Soler aprueba para la Cofradía de Nuestra Señora de Montserrat, unos nuevos estatutos, que conservando la tradición y los encuentros cada 8 de septiembre y 27 de abril, (las fiestas montserratinas) se renuevan algunas estructuras, adaptándolas al Espíritu del Concilio Vaticano II. 

Montserrat se prepara para celebrar el milenario de su fundación como monasterio, en 2025.- Y es ahora, cuando con el abad Josep Mª Soler y Canals delante, con la ayuda del prior Ramon Ribera, del mayordomo Xavier Poch y del gran equipo que conforma la comunidad debe dar respuesta adecuada a la sociedad del tercer milenio. Y no es fácil pronosticar cómo será esta sociedad, ni cuáles serán sus valores éticos y morales, pues estamos viviendo una época de profundos cambios y de puesta en cuestión constante. Tampoco es fácil prever la respuesta que los catalanes tendrán hacia Montserrat. De todas formas creemos, esperamos y deseamos que Montserrat seguirá siendo un lugar de acogida y encuentro abierto a todo el mundo, y tan querida y admirada por la gente de hoy como por la gente de las sociedades futuras. . . AIXIA SIA.                                                    

-------------------------------------------------- -------------------------------------------------- -----------------------------------------------
                                EL MONTSERRAT DE SIEMPRE

 

                                                                     BIBLIOTECA DE MONTSERRAT

Está especializada en ciencias eclesiásticas, humanísticas, históricas y literatura en general. Tiene 40 incunables, más de 200 papiros egipcios y 200 manuscritos (latinos, árabes, sirios, castellanos y catalanes). Entre los catalanes cabe destacar el fragmento de la versión del Fórum Ludicum del siglo XII, el primer texto literario catalán conocido. También el Libro Rojo escrito en Montserrat en el siglo XIV. El archivo tiene más de 6,000 pergaminos, 10,000 documentos del siglo XIII al XVII y 28,000 de los siglos XVII al XIX. Todos estos volúmenes están al alcance de los estudiosos que quieran consultarlos, por lo que se ha adecuado una sala de estudios para facilitar su investigación
Al ver la obra que se hacía en Montserrat, aparecieron protectores y también donantes. Fueron adquiridas bibliotecas enteras como la de los condes de Aimanes, la del Marqués de Monsalud, la de los carmelitas de Burgo de Osma y otros. . .
Los catálogos de más de 300.000 libros y revistas de la biblioteca actual podrán ser consultados a través de Internet después del año 2004. Entonces se habrán pasado todos los catálogos al formato electrónico estándar CATMAR, de forma que puedan ser procesados ​​por el programa de bibliotecas utilizado en todo el mundo. Monasterios - Santuarios que están, o en alguna ocasión han estado unidos a la Abadía -Santuario de Montserrat   

    

Sant Miquel de Cuixà (Conflent) Santuario del Milagro (Riner Solsonès) Sant Martí del Canigó

                                                                   Una altra visió de Montserrat
En diferents ocasions he observat que hi ha persones que quan es troben en el mig de l’atri que dóna entrada a l’església de Montserrat, es descalcen i es posen dempeus al interior dels cercles que hi ha en el mosaic i que representen el Baptisme i la Eucaristia. – Aleshores aixequen els braços enlaire, per dirigir la plegaria adreçada a Déu Nostre Senyor. – Aquest comportament de certes persones, generalment procedents de països del nord–est d’Europa, fou el motiu que li preguntés a la guia del grup per què u feien i que significava?. Em va explicar que havien vingut a visitar la muntanya màgica de Montserrat i que segons els seus estudis i creences ells sabien que; durant mil anys els monjos benedictins havien estat buscant el lloc d’aquesta muntanya per on sobresortia amb més intensitat, la força natural de la terra (anomenada força tel·lúrica). – Que l’havien trobat en el centre de l’atri i el tenien marcat amb dos cercles. Per això es posaven dempeus i descalços per aprofitar la força que sortia de la terra i que, al passar aquesta força per l’interior del seu cos, la pregària s’adreçava més directament cap a Déu Nostre Senyor. – De fet havia comprovat com desprès de acabar amb aquest ritual se’ls hi quedava un posat de pau i felicitat, molt semblant al posat de pau i felicitat dels fidels de casa nostra, quan sortien de l’església desprès d’haver combregat. –
Avui, segurament com un fet de imitació, perquè o veuen a fer, o bé per fer-se una fotografia, moltes persones, sobretot turistes, veig que fan aquest ritual. (sense mala intenció)

Acabada l’explicació de la guia i tal com havien quedat, li vaig explicar que aquest mosaic reprodueix el que va fer Miquel Àngel en el Campidoglio de Roma. El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i la Eucaristia. Antigament el Baptisme es feia per immersió total del batejat dins de l’aigua. És creia que dins de l’aigua, era impossible la vida – que era el lloc de la mort – Amb la immersió total del batejat, aquest estava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a una nova vida, la de cristià. A l’espai entre les dues circumferències s’hi troben tota mena de peixos que representen els cristians nascuts en les aigües del Baptisme. La inscripció en el cercle central diu (amb llatí) Crist, cap del cos de l’església escampada per tot l’orbe. - La inscripció del cercle gran diu (amb llatí): Ciutadans d’una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigueu sempre deixebles del Pastor sant, del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament.
Dit més senzillament: el cercle petit significa el Baptisme i el cercle gran ens vol dir: que nomes els batejats que han nascut a l’aigua com els peixos, comprendran el gust del menjar eucarístic.

L’energia tel·lúrica procedeix del interior de la terra i puja fins a la superfície, incidint en la biologia terrestre. – També es pot definir com: una energia còsmica que quan es creua amb centres d’energia terrestre, com ara els rius subterranis, genera un camp magnètic, degut a la fricció de l’aigua subterrània en moviment contra les superfícies que la delimiten, produint les corrents elèctriques i els camps electromagnètics naturals de la terra, ja que la terra es pot considerar com un gran generador elèctric. Els druides n’eren mestres, doncs internaven als seus alumnes, des de molt petits fins als 20 anys, en contacte total amb la natura i això els permetia conèixer les plantes, els seus poders medicinals, els astres i el contacte amb els esperits de la natura. Eren mags i endevins mitjançant medis naturals ... Però tenien un gran problema i és que les ensenyances es feien per via oral, no hi havia escrits i per això s’ha perdut aquella mena de ciència–religió.
Els senders del Drac, els camins de la Serp o bé les línies Ley són diferents noms en que són conegudes aquestes alineacions d’energia, que es localitzen en vèrtex magnètics, a la majoria en llocs sagrats. Alguns d’aquests llocs sagrats són: el famós Stonehenge, Glastonbury, la Catedral de Chartres i Montserrat (considerat un gran vèrtex magnètic) També es diu que el Camí de Santiago segueix per una línia Ley.

En certs entorns es diu que Montserrat té connexió directe amb “Agharta” (el regne subterrani dels deus) com també que és una muntanya buida, amb una munió de coves i galeries amb rius subterranis i fins i tot que en el seu interior existeix un llac subterrani. (Les fonts “mentideres” de Monistrol i de Collbató refermen la possibilitat de l’existència d’aquest llac). Que Montserrat és la porta a un altra món, que és un lloc “intraterrestre” que conserva el Sant Grial. Segurament que aquestes creences influenciaren al oficial de les SS nazis Otto Rahn (addicte a les doctrines esotèriques) perquè investigués Montserrat i poc temps després, Himmler el “Reichfüher SS” visités Montserrat i volgués veure aquell món subterrani que guardava el Sant Grial.

Esoterisme – En l’antiguitat algunes escoles ensenyaven una doctrina entenedora per a tothom i unes altres amagades, secretes, reservades per a els iniciats. El nostre diccionari el defineix com: amagat, reservat, de difícil accés per a la ment, una doctrina que es transmet oralment als iniciats. També en algunes cultures, aquesta, era un patrimoni molt ben guardat per religiosos i que arribaven a poquíssima gent.  Alguns grups de creients en l’esoterisme efectuen rituals màgics en punts determinats de la muntanya de Montserrat, invocant les forces magnètiques, diuen que per potenciar el chakra humà.

La palabra francmasón – procede del francés franco-maçonnerie – franco, libre – albañil, maestro de obras. – en tiempos pasados ​​se les consideraba una sociedad de maestros de obras, constructores de iglesias y catedrales, que tenían sus símbolos y sus secretos profesionales. Están organizados en dichas “Logias”. Actualmente es una asociación universal, iniciática, filosófica, filantrópica y progresista, que tiene como objetivo el encuentro de la verdad, la moral, el mejoramiento de la humanidad, y el reconocimiento de Dios como Ser Supremo, a lo que llaman “El Gran Arquitecto del Universo” Ésta es la versión inglesa - Existen dos tendencias: UNA - La inglesa, escocesa y la irlandesa que tienen en sus reglas no intervenir en cuestiones de religión o de política – OTRA la francesa, española, portuguesa y sur americana que pueden discutir de religión y política, lo que hace que durante cientos de años se hayan estado peleando tanto la iglesia como los partidos políticos con los masones. España incitada por la iglesia y por partidos políticos había llegado a extremos de querer exterminarlos, sobre todo en la época de la dictadura franquista.

El comportamiento de ocultismo, secreto o discreción de estas asociaciones ha hecho que durante muchas generaciones fueran temidas y bastante respetadas, puesto que en los tiempos pasados ​​habían tenido un gran poder político, territorial y sobre todo económico.

También en Montserrat ha empezado (desde 1978) otro tipo de peregrinación, encabezada por el señor Lluís Josep Grifol. Cada día 11 de cada mes, un grupo de fieles aseguran que ven luces y signos de ovnis. Como siempre suele ocurrir, mientras unos ven entusiasmados, luces y signos, otros dicen que no han visto nada y que hay que tener mucha fe, para poder ver estos fenómenos. El señor Lluís Josep Grifol ha ayudado a que Montserrat, además de la importancia religiosa, de la orden benedictina, de la imagen de la Moreneta y de la singularidad de la montaña, ahora fuera conocido en todo el mundo como uno de los vértices magnético s y centro de observación y seguimiento de ovnis .

Que la credibilidad humana no tiene límites, se pone de manifiesto en que vienen peregrinos de lejanos países para sentarse (aunque sea por breves minutos) en el trono vacío de la Virgen María que hay en la capilla de la Inmaculada. Pues se ha corrido la voz de que este trono tiene poderes curativos... se explica que un excursionista... escalador... había sufrido un accidente en la montaña y había quedado herido... y que al sentarse en ese trono se había aliviado en su mal. (No es de extrañar que por el momento se haya cerrado la puerta de esta capilla, hasta que pase esta moda.)

A lo largo de la Edad Media las imágenes de las Vírgenes Negras fueron muy numerosas. Algunas de ellas han llegado hasta nosotros, como las vírgenes francesas Marsat y Rocamadur – la italiana de Loreto – la madrileña de Atocha – la británica de Glastonbury – las españolas de Montserrat, Solsona, Guadalupe, Candelaria, Virgen de Tura ( Olot), de Nuria ... . y muchas otras. La realidad es que en cada sitio donde había un santuario dedicado a la Madre Tierra se instalaba una Virgen Negra. Sus autores eran miembros de órdenes esotéricas, que creían que el color negro simbolizaba la "tierra primigenia" que, una vez fecundada por el Sol, se convertía en la fuente de toda vida.

                                    Verjas Negros de Cataluña

                      

De aquel Montserrat en el que se subía a pie, con los carros y tartanas, luchando con el frío, el calor y la lluvia y desde el año 1892 en que subió el primer cremallera, con los inconvenientes, sobre todo del humo al pasar por los túneles, hasta el día de hoy con los modernos coches, tan cómodos, con una visión espectacular, aire acondicionado y calefacción... hace que ir a Montserrat ya no sea un esfuerzo tan grande, sino más bien un placer que invita a subir para visitar a nuestra patrona La Virgen Moreneta.  

 

Montserrat no suele tener aves rapaces, pero tanto el águila perdicera como el halcón peregrino son especies protegidas y en  proceso de recuperación, integradas en la montaña de Montserrat, con el acuerdo con los escaladores. -    El pájaro de Montserrat el petirrojo

       
Barcelona – Plaza Cataluña – Escultor Eusebi Arnau. Existe la leyenda de que la estatua no llevaba inicialmente la imagen de la Virgen María, que le fue añadida posteriormente, y también la que durante la Guerra Civil se retiró para evitar que fuera destruida. Representa a fray Joan Garí, el legendario penitente de Montserrat. Se puede observar el detalle de que entre ambos pies se adivina una sierra.
                                              
La escalera derecha es el camino más rápido para llegar a las ermitas que hay sobre el monasterio. En crónicas antiguas se habla de que ya existía en 1494. El Abad Cisneros mandó rehacerla de nuevo en 1499. – Tenía 600 escalones, un coste de 200 ducados y superaba un desnivel de 180 metros. Por culpa de los aguaceros del año 2000 quedó muy dañada. En 2008 se ha rehecho otra vez. Es sólo de uso particular del monasterio. Cabras salvajes - Cuesta verlas pero y son. La víbora - 

      
El pare Salvador Plans a l'homilia del dia 15 de desembre de 2013 deia que el poble mai no serà més esclau, en resposta a la Conferència Episcopal Espanyola. La monja benedictina Teresa Forcades del Monestir de Sant Benet, teòloga i doctora en medicina proposa la supressió dels partits polítics, perquè segons la seva opinió, no es comporten democràticament i estan supeditats al poder que els finança. Per ajudar el procés va demanar tres anys d'excedència, que el Vaticà li va concedir i un cop acabat aquest permís, ha tornat al monestir benedictí.

  

29 de gener de 2014- el P. Abat Josep Mª. Soler va tenir ocasió de saludar el Sant Pare - De nou una altra trobada el 8 de setembre a Roma.

  

 
23 de septiembre de 2016 . – El P. Hilari Raguer recibe la Medalla de Oro de la Universidad de Barcelona.

   

 El Arzobispo de Barcelona Joan Josep Omella visita Montserrat (diciembre 2015) El President Puigdemont es recibido por el P. Abat.

 

1. El dia 13 de 2015 es va celebrar la El P. Abat Josep Mª Soler, ha considerat que si Catalunya es
2. cerimònia d'Obertura de la Porta convertís en un Estat, el Vaticà el reconeixeria com a país
3. Santa (Annus Sanctus Jubilareum independent: "Normalment reconeix a tots els Estats nous
4. Misericordiae) - L'any Jubilar va que es creguin, després crec que el Vaticà ho reconeixeria"
5. finalitzar el dia 20 de novembre –2016. Abril de l'any 2017 - Entrevista de TV3, amb la periodista
6.                                                                        Silvia Còpol  

                      

                     Fotografia històrica = THREE PAPAS .----  BENET XIII   (Joseph Ratzinger)   

                      FRANCISCO I   (Jorge Mario Bergoglio) ----   JOAN PABLO II (Karol Wojtyla)

                                 -------------------------------------------------- --------------------------------------------

 Manifestació a favor dels presos i exiliats de la Generalitat- 28 d'abril de 2018

 

 

  De nou el dia 30 de setembre de l'any 2019 – 131 agulles de Montserrat són il·luminades en record dels presidents de la Generalitat (des de l'any 1359 fins a l'actualitat). Amb la col·laboració d?uns 500 escaladors, lliures de cap partit polític.

 

 Año 2019 -  Peregrinación y encuentro conjunto de las hermandades del Rocio, en Cataluña . El dia 21 de setembre, per a celebrar el XX Aniversari de la fundació del Consejo General de Hermandades y Cofradías de Barcelona , ​​junto amb la Fundació AndaCat , es va organitzar aquest acte, amb el que s'ha fet homenatge a la Hermandad del Rocio de Barcelona. - en la Hermandad del Rocio de Cornellá -- en la Hermandad del Rocio del Garraf - y en la Hermandad del Rocio de Sabadell - a sus Presidentes ya sus Simpecados También estaba presente Santiago Padilla Presidente, y el señor Jose Muñoz, tesorero de la Pontificia , Real e Ilustre Hermandad Matriz de Nuestra Sra. del Rocio de Almonte.

  

                   La basílica llena de peregrins La entrada del Sinpecado 

 

 L'arribada de la pandèmia (COVID) i davant de que la reunió de camps estava prohibida es va posar una sèrie d'espelmes, amb representació dels camps.

El P. Manel Gasch Hurios és el nou abad del Monasterio de Santa María de Montserrat. L'elecció ha estat realitzada en una reunió capitular del dia 15 de setembre de l'any 2022, a la que han assistit als monjes profesos solemnes de la comunitat, presidits pel Rvdm. P. Guillermo Arboleda, Abad Presidente de la Congregación Benedictina Sublacense Cassinesa, que li ha confirmat en el cargo.

                                          

El P. Abat Manel Gasch ha destacat “el reto de la celebración del próximo Milenario de la fundación del monasterio, en 2025, como una oportunidad de acercar a Montserrat y la vida monástica a nuestra sociedad actual; un Milenari que de ser un punt de partida per a la Montserrat del futur”.

   

         Les actituds incíviques condueixen a solucions que desmerecen les escultures.

                        ==============================================

ANY 2023 --Despres de molts anys de consultes sobre si l'Escolanía de Montserrat hauria d'admetre noies i també, per altra part, com s'aconseguiria que els nens de 'Escolania actual puguesin conviure més amb la seva família i amics que s'ha creat La Schola Cantorum per resoldre aquests problemes de sempre. - La Schola Cantorum forma part de l'Escolanía de Montserrat. - És una  coral no professional, on els seus 28 membres entre nois i noies tenen entre 17 i 24 anys. -Son considerats "escolans y escolanes" aniran vestits amb saia i roquet. -Cuan aqueste coral, una vegada al mes, canti en la església de Montserrat, els nens de la escolanía actual, descansarán.--