MISCEL·LÀNIA III -LA POSTGUERRA, LA DICTADURA, EL NOU TRON DE LA VERGE, L'AUGMENT DEL SENTIMIENT CATALÀ, LA VISITA DEL PAPA PAU II, ELS INCENDIS, ELS AIGUATS, Y EL MONTSERRAT ACTUAL DEL AYN 2020                  

 Quan la victória de Franco és veia segura, aquest demanà al canònic de Salamanca que es fes càrrec del monestir de Montserrat y que, una vegada allà, decidis a quina comunitat cedir-lo. Al saber-ho Escarrer i el germà Albert Miquel abandonaren el municipi navarrés de Belascoain, on estaven, per tot seguit anar a Montserrat.                                   ANY 1939 - El dia 28 de gener, dissapte, arriba a Montserrat el monjo Ildefons Llobet, al trobar el monasteri tancat va tornar a marxar.El dia 29, diumenge, a les nou del matí arriba a Montserrat el pare Severo Renyé i a les tres de la tarda arriba el pare Aureli Mª Escarré i el monjo Albert Miquel.  El dia 1 de febrer, el pare Aurelio Mª Escarré acompanyat pel germà Albert Miquel i el germà Severo Renyé va obrir les portes del monasteri a quatre oficials de l'exercici espanyol, que van fer la presa de possessió del monestir en nom del “Caudillo”. Els militars, que creian que el monasteri estava abandonat, es quedaren asombrats, quan Escarrer com a prior, i els demés monjos sortien a rebrels. Quedaba clar que la comunitat benecictina seguía en Montserrat. Dels quatre oficials arribats, un era l'alférez capellà Andreu Ripol, monjo de Montserrat; l'altre era l'alférez capellà Miquel Bozzo també monjo de Montserrat.- El 26 de febrer, van posar la imatge de la Verge de Montserrat sobre l'altar de l'oratori abacial. En aquells moments, tots quedaron asombrats per l'emoció del moment i perquè per primera vegada veien i veneraban l'autèntica imatge de la Moreneta, sense els vestits postizos. 

   En començar a arribar els primers grups organitzats de fidels que volen venerar la Mare de Déu, els monjos van decidir habilitar com a oratori una de les sales annexes a la porteria i col·locar a sobre de l'altar, la Santa Imatge. El 3 de juliol , la imatge va ser traslladada a la capella del Santíssim de la Basílica i la vigília de la Puríssima va ser instal·lada al Cambril, definitivament sense els vestits postissos. El programa d'actes per a aquest trasllat va ser prohibit pel governador civil de Barcelona, ​​​​​​​​perquè s'anunciava el Virolai en català.                              

                                                Quan els monjos van tornar a exposar al culte extern la figura de la Mare de Déu, la van col·locar interinament sobre una cadira neogòtica daurada i policromada “mentres no es faci una preciosa” es van dir.   1940 – L'abat Marcet va anar a Madrid per entrevistar-se amb Franco. Calia aclarir malentesos, problemes, sobretot pel català. Calia superar el daltabaix de la guerra civil, i l'intent franquista de genocidi cultural, doncs cal dir que va arribar a prohibir la impressió de tot llibre escrit en català, fins i tot els de tema religiós i de pietat  ANY 1943 – Se celebren els Jocs Florals i per segona vegada van demanar a l'abat Marcet que els presidís. Aquesta vegada es va celebrar en la intimitat del monestir, per no tenir problemes, ja que també eren clandestins i es feien en català.

 

LA GLORIETA DEl CIM DE SANt JERONI Any 1912 - L' ACTUAL CIM DE SANt JERONI                            

     
El cim de Sant Jeroni va ser un dels vèrtexs de triangulació utilitzades el 1792, per al mesurament del meridià Dunkerke –París –Barcelona que va servir per implantar el metre com a mida internacional de longitud.   El 1880 va començar a celebrar el dia de l'ANY POLAR – Fins ara se n'han celebrat 4. –L'any 1932 va inaugurar una “estació meteorològica” a Sant Jeroni. Avui encara són visibles les restes. Coronant el cim de Sant Jeroni estava La Miranda. La imatge del Sagrat Cor va ser col·locada el 3 de maig de 1912. La Miranda i la imatge van ser derrocades durant la guerra de 1936 – 1939.

  

El 23 d'octubre de 1940 Montserrat va patir la visita de Heinrich Himmler , cap  de la policia SS –ma dreta de Hitler – Va pujar acompanyat de l'alcalde de Barcelona el senyor Mateu Pla, del general Orgaz i d'un nombrós grup de policies de la SS - Encara que avui ens sembla mentida va pujar a Montserrat, no per veure la Moreneta ni la muntanya, sinó que volia el “ Sant Grial ” el de la mil·lenària llegenda. Portava un pla molt antic i estava convençut que era autèntic. A l'Abadia, no li va ser fàcil decidir quin havia d'ésser el seu comportament, doncs amb una por respectuosa, no es podia negar al desix del règim.   S'ha de saber que el dia 15 d'octubre havia estat afusellat el president Lluís Companys i que el mateix dia 23   estava prevista la trobada Franco - Hitler a Hendaya. L'abat Marcet es va excusar i el va atendre el pare Ripol que parlava la llengua alemanya. Va ésser molt difícil fer-l'hi entendre que era una llegenda. Tothom que vivia o treballava aquell dia a Montserrat estava molt espantat. – 

Quan l'abat Marcet és trobà gran i delicat de salut, degut a les xacres i penalitats de la guerra, va demanar ajut i es va nomenar coadjutor al prior Aureli Mª Escarré . - Francesc Escarré i Jané en entrar de novici es va posar el nom Aureli Mª, va néixer l'any 1908 a l'Arboç del Penedès. Visqué en temps de la República, de l'aixecament dels militars el 18 de juliol, de l'assassinat sistemàtic de sacerdots i religiosos, coneguts i amics seus. És de suposar que això el devia marcar profundament. El seu abadiat va durar des de 1941 fins a 1961 –20 anys –   Esdevé difícil d'entendre la seva personalitat. Malaltís i poc dotat per a l'estudi, una vegada ordenat monjo, fou un fanàtic seguidor de les regles de Sant Benet, sobretot de les d'obediència i submissió, d'Ora et Labora, de Lectio Divina i de Romanitat, o sigui. . , molt addicta al Papa.

          

         Franco orant davant de La Moreneta.  El President Francesc Macià i el P.Abat Marcet
Escarré per una banda es posà a favor de Franco, doncs estava convençut que aquest havia salvat a l'església i als capellans, els dolents eren els altres, aquells grups. . anarquistes, aquells esquerres que els varen perseguir i assassinar. Per l'altra banda, afavoria les posicions catalanistes doncs, des de 1947 Montserrat s'anava convertit en el focus d'irradiació de la cultura catalana prohibida. Sembla ser que els seus continguts polítics foren sempre molt vagues i poc clars, tot i deixant clar, això sí, la seva independència i la manca de militància política. És possible que fos un home més abat de monestir que no pas abat polític, o al revés, doncs després de molts anys de la seva mort, ara li surten molts defensors i detractors de la seva persona.  Mentre uns reclamen la seva pujada a la santedat, altres neguen la seva catalanitat, acusant-lo de fals, poc culte, falangista i d'egoista. ANY 1941 – L'abat Escarré va anar a Madrid reclamat per l'omnipotent Serrano Suñer ; sembla ser que, aprofitant el nacionalisme de moda en aquell temps, el govern veies amb molt de gust el projecte de Fra Justo Pérez de Urbel de formar una Congregació Benedictina Espanyola. Escarré va visitar el Papa per explicar-li que Montserrat ja pertanyia a la Congregació Sublacense. El Papa li va fer costat i Escarré va presentar la negativa a Fra Justo Pérez, a més avalada per Roma. També va col·laborar, però sense implicar-s'hi, amb l'Opus Dei, d'Escrivà de Balaguer. Amb els anys s'anaren distanciant. Va treballar incessantment per superar les dificultats d'adaptació a l'esperit de Montserrat, dels monjos que vingueren de Solesmes, Maredsous, Maria Laach i Beuron i crear una unanimitat entre tota la comunitat. S'ha de pensar que aquesta havia patit una forta sotragada amb l'assassinat de vint-i-tres monjos en la passada guerra civil i que d'aquest fet se'n parlava constantment. També estava preocupat per la millora del monestir i del santuari: el nou capítol de la comunitat, el començament de les obres de la façana, l'atri de l'església, el baptisteri, la sala del signe, la cripta dels màrtirs ( la de l'abat Marcet i on ara hi reposa ell mateix) l'escala del cambril i tot el conjunt del nou tron ​​​​de la Mare de Déu, la sagristia, el noviciat, l'hostatgeria. .

 Indiscutiblement l'abat Escarré va ser un gran difusor de l'art. Els principals artífex d'aquesta grandiositat artística de Montserrat foren: l'arquitecte Francesc Folguera, el pintor Josep Obiols, l'escultor Joan Rebull, l'orfebre Capdevila. . . però cap artista en quedà exclòs. Clarà, Vila Arrufat, Viladomat, Fornells Pla, Josep Mª Subirachs, Domènec Fita, Manel Cusachs. . . .

 De fet, en la reconstrucció i renovació de Montserrat, des del començament el 1830 han intervingut tots els artistes catalans de les diferents èpoques. Va ser un projecte on se sentien les opinions de tots i això va suposar molts problemes, ja que la visió individual era de vegades molt diferent la una de la dels altres. Característica de Montserrat és que encara que es va intentar un projecte unitari, amb tants artistes no es va poder aconseguir.
Escarré va potenciar l'empresa Agricultura Regional com a administració i gerència del santuari. Va crear el Patronat Nacional de la muntanya (1950) per donar millors serveis als pelegrins. . . i encara que no fos artístic, ni espectacular, sí que va ser molt important, pujar l'aigua des del peu de la muntanya i solucionar un problema de segles a Montserrat. ANY 1944 - La llengua oficial a Montserrat era el castellà. Escarré visitava Franco sovint. Franco alguna vegada visitava a Montserrat, - hi havia entre tots un clima d'amistat - l'abat havia obtingut molts diferents béns i serveis dels ministeris de Madrid. També gràcies a aquesta amistat és va obtenir el perdó d'alguns dels polítics empresonats. L'impetuós governador civil Felipe Acedo Colunga, fins aleshores en bones relacions, es va queixar en una concentració falangista del separatisme que pregonava la joventut catalana emparada en la litúrgia i l'organització eclesiàstica. Es va veure una clara al·lusió als escoltes catòlics. ----------------------------------------

Pau Vila i Pompeu Fabra visiten Montserrat per Sant Jordi 1936 -- Familiars a la porta de la basílica any 1924. 

         

 

Any 194 7 - Sardanes a la Plaça de Santa Maria. Any 1945 – La primera vegada que Ramon Esteva visita  Montserrat. Dels tres nens ajupits, el del mig, és el Ramon.                                                                                     

                                      ESCOLANIA
Reben el nom de patges de la Verge Maria, que és, sens dubte, el més just i adequat.És una de les notes més típiques de Montserrat.Fa més de set-cents anys que hi ha.La majoria d'escolans són admesos per raó de tenir bona veu i disposició pel cant, i això fa que l'admissió sigui feta per oposició, la qual no deixa de tenir dificultat, ja que en relació amb el gran nom d'aspirants, són poques les places existents.Actualment són uns quaranta-sis nois de tot Catalunya, entre els deu i catorze anys.S'aixequen a dos quarts de set del matí ia els set ja són a les aules.Reben classes d'EGB com qualsevol escola així com també tenen esbarjo.

A la tarda es dediquen al conreu de la música tant pel que fa al solfeig com a l'estudi d'un instrument determinat. Tampoc descuiden la pràctica del cant gregorià i la dicció del verb i la formació musical que és la cosa més important. Hi esmercen una hora diària. Dediquen una estona a la lectura mentre esperen l'hora de sopar. A les nou van a dormir. Cada dia a la una del migdia canten sols la Salve i el Virolai ia la tarda a un quart de vuit canten la Salve amb els monjos. L'any 1950 cantaren davant del Papa i en els últims anys el seu prestigi s'ha fet molt gran amb inscripcions de discos i en concerts a Espanya ia l'estranger.
El dia 19 de maig de 1998 l'Escolania de Montserrat va a celebrar un concert al Palau de la Música, de Barcelona. Durant el concert el pare Ireneu Segarra, mestre i director de l'Escolania els últims 44 anys, va donar el relleu al germà Jordi -Agustí Piqué Collado, com a nou mestre i director.- Des de l'any 2014 el mestre director és el P. Llorens Castelló (antic component de l'escolania) i deixeble del P. Ireneu Segarra.
Arribats a l'any 2005 s'introdueixen canvis en aquesta institució secular. S'està vivint en una societat que canvia a una velocitat com no s'ha vist mai. Després d'uns anys d'estudiar diferents propostes sobre si és vol continuar tenint l'Escolania? com adaptar-la a l'entorn social? i com finançar-la? - S'ha acordat, entre d'altres resolucions, que per pal·liar el greu problema de falta de nens, s'ha d'alleugerir el sistema d'internat – els que vulguin podran anar a dormir cada dia a casa seva – podran marxar el divendres a la tarda i retornar el diumenge al matí – disposaran de dos mesos de vacances..... tot això per tal de no separar els nens dels seus pares, germans, la casa, el poble, els amics.. ....

VIDA MONÀSTICA

El silenci és molt important a la vida monàstica benedictina, però no com a valor absolut. Trencar-lo evidencia poc control sobre un mateix. El sentit del silenci és basa en la importància de la paraula. La regla de Sant Benet parla del silenci material com una condició indispensable de la vida monàstica. A més de ser necessari per no trencar l'ambient de recolliment, el silenci ajuda el monjo a sentir més viva la presència de Déu.
La pregària i la feina són dos pilars de la vida dels monjos. El monjo ha de defugir obrar amb estridència. La humilitat és un valor de força. El treball principal que realitzen al monestir podríem situar-lo al camp intel·lectual. Fan classes als nois de l'escolania i als monjos joves. L'activitat essencial dels joves és l'estudi de la teologia, sagraments, llengües clàssiques, llatí i grec, llengües modernes, anglès i alemany, i psicologia, sociologia, literatura, etc.
L'altra vessant del treball intel·lectual és el món de les publicacions. L'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat publica anualment una seixantena de llibres, a més de les revistes Tret-cents, Studia Monàstica revista científica internacional, i el butlletí del Santuari.
LA VIDA DELS MONJOS AL MONESTIR – S'aixequen a dos quarts de sis del matí. A les sis fan la primera oració anomenada MATINES que dura entre mitja hora i tres quarts. A dos quarts de set en fan una altra que anomenen LAUDES, aquesta dura vint minuts. Tot seguit, els serveixen l'esmorzar ia les vuit s'obren les portes del monestir, significant que l'activitat continua. Comencen les classes i els treballs en general. A les onze tenen la missa conventual que dura 1 hora. A la una canten el Virolai i la Salve.

Després de dinar fan una hora de descans. A les tres fan una oració molt curta, set o vuit minuts, que anomenen NONA, que és el pròleg per tornar a les activitats. Fan una altra oració, VESPRES, a dos quarts de set. A dos quarts de vuit van a sopar i després tenen una estona de trobada familiar o recreació per conversar. Després comença l'anomenat “silenci nocturn”. Si els monjos s'han de dir alguna cosa, ho han de fer en veu baixa. I acaben la jornada amb l'oració que anomenen COMPLETS, també és curta, uns deu minuts i ja és hora d'anar tothom a dormir.
ESTRUCTURA DE LA COMUNITAT – Encara que són més de setanta els monjos que viuen a Montserrat, en termes jurídics el nom arriba a cent. Hi ha cinc o sis al monestir - santuari del Miracle, entre Cardona i Solsona, cinc o sis més al monestir de Sant Miquel de Cuixà i, actualment, també n'hi ha cinc més a Roma en missions d'ensenyament o d'estudi. a Terra Santa.

L'actual abat de Montserrat, el pare Josep M. Soler i Canals va substituir el pare abat Sebastià M. Bardolet, quan es va retirar després de representar durant poc més de deu anys la paternitat espiritual del monestir. La figura de l'abat representa l'autoritat de pare del monestir, serveix els monjos, que són tots iguals, i els orienta pels camins que han de portar a Déu.  L'elecció de l'abat és una potestat exclusiva de la comunitat. El vot és secret i individual. Un cop elegit l'abat, aquest nomena un prior, en què és confia plenament, forma part d'un Consell de Degans elegits a parts per la comunitat i per l'abat per un període de tres anys. L'abat també nomena un “majordom” per exercir com a administrador, un càrrec de gran confiança. La resta realitzen treballs específics a més de fer classes, uns són mestres de novicis, altres prefectes de juniors, infermers, bibliotecaris, conservadors del santuari. . . -------------------------------------------------- ---  

 Any 1947 - Festes amb motiu del nou tron ​​​​​​de la Verge. -   L'entronització va començar d'una manera típicament eclesiàstica: com una col·lecta . Però aviat, desbordant les intencions i expectatives inicials, esdevingué una mobilització popular, no només religiosa, sinó també nacional, perquè esdevingué una crida a la reconciliació dels catalans, després de la guerra incivil. El P. Adalbert Franquesa , era testimoni dels inconvenients pràctics de l'accés dels fidels per venerar la imatge de la Verge Maria al tron ​​​​​​antic , ja que aquest estava bastant desgavellat, amb una sola escaleta per pujar i baixar .  A la comissió Abat Oliva es van apuntar més de cent persones de totes les tendències i procedències. Era president Fèlix Escales Chamení (un home fidel a Franco). Van ser grans col·laboradors, el secretari Fèlix Millet i Maristany, Josep Benet, Alexandre Cirici, Anton Canyellas, Joan Raventós, Manel Ibanyes Escofet, Manel Cubeles, Jaume Carner, Jaume Picas, Joan Sansa, Oriol Pascual, Emili Boix, Joan Sagalés , Pau Roig ......etc.

Quan va començar la col·lecta popular per oferir un nou tron ​​​​​​a la Verge, ningú sospitava les proporcions que aquesta idea aniria adquirint. Tot just llançar la idea, van ser tants els donatius de petits objectes d'or i de plata, que als dos anys s'havien recollit 200 quilos de plata i cinc quilos d'or. Les línies generals de la composició del tron ​​​​​​foren traçades per l'arquitecte Francesc Folguera, amb disseny del pintor Josep Obiols. Els orfebres van ser Sunyer, Soler Cabot, Serrahima i Mostany Llopart. En aquesta festa del Nou Tron de la Mare de Déu de Montserrat, també anomenada "Dia de reconciliació nacional" va ser el lloc on per primera vegada, després de la Guerra Civil, el català, tan parlat com escrit va estar present a tots els actes. Amb una Catalunya derrotada, pobra i faltada de tot, es va aconseguir reunir a Montserrat, creients i no creients, i físicament o moralment tot el poble català. Es va sentir vibrar Catalunya, una altra vegada vibrava orgullosa l'ànima de Catalunya. Va ser un pas molt important pel seu significat, tan religiós com a polític o social.  Escarré va continuar col·laborant en major o menor grau amb el règim franquista, fent lloances d'Espanya i del castellà, però alhora s'aniria obrint cada cop més cap a la problemàtica del país i al primer lloc de la llengua perseguida.                                         

 Curiositat o anècdota – Joan Espinet i Manel Fontic militants del FNC (Front Nacional de Catalunya) van aconseguir que a la roca dita el Gorro Frigi apareixen una gran bandera, perfectament visible desde qualsevol  llocs i que en tot el dia, la policia no va poder. retirar. -- Ves per on, es va donar el cas que, els actes per la Coronació de la Mare de Déu de Montserrat, tenien l'autorització del Governador Civil de Barcelona, ​​​​​​Bartolomé Barba Hernández i segurament que, amb l' èxit. aquella diada, tant catalana, al cap de pocs dies fos substituït per Eduardo Baeza Alegria.

  Quan es va decidir alleugerir-la dels vestits postissos que amagaven la seva graciosa figura es va veure clar que, amb la nova aparença de la imatge, la corona, el ceptre i els lliris de puresa l'haurien desfigurat. Van decidir no posar-los, però no per això havien de deixar amagades unes joies tan significatives i van pensar a fer-les portar (coronant el tron) per quatre figures d'àngel. Els dos àngels del mig, dempeus, amb la corona – agenollats, el de la dreta porta el ceptre i el de l'esquerra els lliris.  Les quatre figures van ser modelades per l'escultor Labrador i han estat cisellades per l'orfebre Mostán                         ------------------------------- - - A mitjans del segle XX, amb l'embat del boom turístic i la moda de construir paradors de turisme a llocs històrics, l'abat Aureli Mª Escarré va voler ennoblir la manera. d'acollir els visitants de Montserrat amb un hotel que no fos de gran luxe, però que tingués certa dignitat i li va posar el nom d'Hotel Cisneros.     

   

Els arquitectes van respectar només els pares mestres i una gran sala coberta amb una volta que arrenca a la mateixa roca i descansa al mur de la façana. Situada com està a peu de carrer, segurament era el lloc on es deixaven les cavalleries de càrrega. Aquest lloc és avui el saló menjador. Es va inaugurar el 1959. ------------------------------------------ -- ------------

ANY 1952.  L'atri anomenat de l'abat Argerich havia tingut des de sempre un aspecte de caserna militar. Calia ordenar i polir un espai com aquest que fa de transició entre l'àmbit profà i el sagrat.

    
El pintor Josep Obiols va dibuixar l'alta decoració de les façanes amb unes columnes salomòniques esgrafiades. El pare Benet Martínez va dissenyar els estucs de la part porxada. Els de la dreta fan al·lusió als centres de pelegrinatges marians i mundials i els de l'esquerra expliquen resumidament la història de Montserrat.
Entrant pel passadís del mig, si mirem a terra, veurem al centre de l'arcada, una rodona de marbre negre, amb una inscripció que es refereix a Sant Ignasi de Loiola. Representa que aquest és el lloc on va passar la nit de vetlla, als peus de l'altar de l'antiga església romànica, on hi havia instal·lada la imatge de la Moreneta. (està explicat a la llegenda de l'abat Bartomeu Garriga “enganxar-se els dits“.)  

   

 La façana del baptisteri feta pel seu Charles Collet representa la salvació dels fills de Déu a l'Església, que està representada pel vaixell. A la dreta, els sagraments de l´Església ia l´esquerra la santificació de les diverses activitats de l´home. A l'interior hi ha una pintura de Josep Vila-Arrufat representant el baptisme de Jesús.   La pila baptismal pertany al mateix bloc de pedra del que es va fer l'altar major. -------------------------------------------

 Any 1956.- Col·locació de l'escultura del rei Joan I d'Aragó fill i successor de Pere el Cerimoniós conegut com “l'Aimador de Gentilesa”. Va ser el primer defensor de les lletres i de la cultura del nostre país. Va instaurar els primers Jocs Florals el 1393 .  Davant la seva figura, el dia 20 d'octubre del 1968 i en homenatge a Pompeu Fabra va encendre la Flama de la Llengua Catalana. - Ara en una llum obrada per l'artista Rafael Solanic es manté encesa la Flama representativa de la nostra llengua, sota el tema: La va encendre la fe.- La va portar l'esforç.- La manté la voluntat d'un poble. . -  Amb càrrec a diferents entitats se celebra cada any la festa de la Renovació de la Flama.

  

        

 Pintura de l?artista  Francesc Fornells Pla. Aquesta pintura naïf de l'artista Fornells Pla representa  l'arribada dels Reis Catòlics a Montserrat.   A més de la Reforma (abolició dels abats comanditaris i l'organització d'una comunitat més perfecta amb un nivell espiritual més alt) que van dur a terme els monjos de Valladolid - Es va aprofitar per castellanitzar Montserrat anul·lant la importància que aquesta tenia sobre Catalunya, i també la importància que Catalunya tenia sobre Espanya . Al fons, els monjos catalans abandonen Montserrat.    

       

Una pintura que també és d'art naïf obra de l'artista Francesc Fornells Pla. -  Joan d'Àustria visita Montserrat.-   Porta el llum del rei moro. – després de la batalla de Lepant, el rei Joan d'Àustria es va emportar la llum de la galera capitana del rei moro Alí Muezzin Zade va passar del rei turc Selim II, i va fer ofrena a la Moreneta com a vot de gràcies per haver guanyat la batalla. Diuen que el dia que la volien encendre va baixar un àngel del cel i va dir:  “no l'encengueu, doncs s'encendria el món”  per això sempre havia estat apagat.  

                                      que aguanten l'escut del difunt.                            

 

                                                                                             El mirador de Mossèn Cinto

En el lloc on havia estat l'antiga ermita de Sant Jeroni, hi ha un petit mirador equipat amb una barana i amb una bona vista de les roques del Camell, de Sant Jeroni, dels Plecs del Llibre i del Montgros.  En el mirador existeix un monolit dedicat al poeta i eclesiàstic Mn. Jacinto Verdaguer. El monolit, de línies molt sencilles, està construït amb pedres de Montserrat. Porta una placa  que diu: Els excursionistes per a Mossèn Cinto Verdaguer, 30 – XI – 1952.

 Tot i el que diu la placa, aquest mirador es va inaugurar el dia 21 d'octubre del 1956. -  Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Mn. Jacinto Verdaguer, els excursionistes van voler fer-li un homenatge al marge de la Delegació Catalana de la “Federació Espanyola de Muntanyisme”. Van formar una comissió presidida per un membre del Club Excursionista de Gràcia (don Joan Cervera i Batariu – premiat amb la Creu de Sant Jordi de l'any 2012) que va ser el promotor de la idea i es van posar a treballar en un homenatge. que havia de concentrar els excursionistes a la Vil·la Joana de Vallvidrera, per col·locar la placa el dia 30 de novembre de 1952. També s'havia programat un altre acte al monument de Mn. Cint al camí dels Degotalls de Montserrat. A més, és va editar un llibre escrit totalment en català. La prohibició del governador civil de la província, Felipe Acedo Colunga, va fer suspendre els seus actes. De totes maneres no van desistir col·locar la placa que tenien preparada. Després de moltes gestions es va poder col·locar al cim d'una roca el mateix dia que va entronitzar la segona imatge de la Mare de Déu de Montserrat al cim del Cavall Bernat (21 d'octubre de 1956) en ocasió del 75è aniversari de la coronació de la Verge de Montserrat com a Patrona de Catalunya.
En aquesta ocasió la placa va ser beneïda pel caputxí P. Basili de Rubí, que seguidament va celebrar l'Eucaristia. A la tarda, els excursionistes van ser rebuts per l'abat Aurelio Mª Escarré al monestir. Li van oferir un diploma de l'homenatge dels excursionistes a Mossèn Jacint Verdaguer, amb una medalla i en què consten les dades del frustrat homenatge del 1952 i del dia de la inauguració del mirador. -------------------------------------------------- -----
El pare Benet Martinez també va dissenyar el paviment blanc i gris fosc que reprodueix el que va fer Miquel -Angel al Campidoglio de Roma. És el dibuix d'una estrella de dotze puntes - Ofereix un aspecte fantàstic. El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i l'Eucaristia. - A la del Baptisme s'explica que a la descripció bíblica del Jardí de l'Eden és diu que un riu rega el Jardí i que després es divideix en quatre braços... el primer és diu Fison, el segon Guihon el tercer Tigris i el quart Eufrates . - Els marbristes Josep i Ricard Andreu de Manresa, van construir el mosaic, ajustant els peces d'una en una (doncs no n'hi ha cap igual) els van numerar i finalment pel mateix ordre, els van muntar al lloc actual.

 Antigament el baptisme és feia per immersió total del batejat dins l'aigua. Es creu que dins l'aigua, era impossible la vida – creia que era el lloc de la mort. aquest quedava al lloc de la mort, i en sortir, naixia a la vida (una nova vida) la de cristià. - La circumferència petita representa “El Baptisme” la circumferència gran representa l'Eucaristia i l'espai central el mar amb tota mena de peixos que són els cristians, nascuts a les aigües del baptisme.
La inscripció que envolta el cercle del baptisme diu (en llatí): Crist, cap del cos de l'Església escampada per tot el món.
La inscripció que envolta el cercle de l'Eucaristia diu (en llatí): Ciutadans d'una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, seguiu sempre deixebles del Pastor Sant, del Peix, que la Mare de Déu casta va prendre i ho. . va donar perquè els fills mengin perpètuament. 

ANY 1952. La imatge de la Moreneta va ser portada a Barcelona durant la celebració del XXXV Congrés Eucarístic  Internacional.  El nacionalcatolicisme franquista volia donar una imatge internacional d'Espanya com a país compromès amb la FE CATÒLICA.

     ANY 1953 – Dia de Santiago (25 juliol) dia de molta gent al monestir. A les nou del matí sortint de Monistrol sis cremalleres es separen una de l'altra per una distància de 300 metres.  Cada cremallera portava dos vagons i transportava uns cent vint passatgers. Les dues primeres havien arribat al monestir, quan la tercera en passar per la recta del Pastor després de les Guilleumes, on el pendent era d'un 12% va tenir avaria, el tren va retrocedir anant a estavellar-se contra el que seguia i tots dos es van precipitar sobre el que pujava darrere. Per sort el maquinista havia vist el que passava i va fer marxa enrere per frenar els dos que baixaven. Al mateix temps va treure un empleat via avall per avisar l'últim tren que pujava i els viatgers van baixar al pas a nivell de la carretera. Hi va haver 8 morts, 16 ferits greus i cent sis ferits lleus. Va ser la fi del cremallera. Havia durat 62 anys.

 Possiblement, la contribució més important de l'abat Escarré a la cultura catalana va ser la protecció decidida que va donar a la revista Serra d'Or. Acedo Colunga va enviar una nota a Camilo Alonso Vega, denunciant que: Des de Montserrat es llancen publicacions de tipus catòlic-separatista tals com a Serra d'Or, fascicles aparentment solts però que segueixen una línia regular de publicacions. - Serra d'Or i el seu precedent immediat GERMINABIT , comandats per Josep Benet i Morell-i dos estudiants amb molta empenta- Max Cahner i Ramon Bastardas van constatar la possibilitat d'ampliar l'abast de la publicació i editar-la en català . Van veure que acollint-se a la norma del Concordat amb el Vaticà (que permetia a les publicacions religioses no passar per la censura) s'obria un nou camí. L'octubre del 1959 Serra d'Or iniciava una nova època, íntegrament en català. Escarré també va donar l'impuls necessari al nucli que havia de ser el que avui és l'Omnium Cultural. -------------------------------------------------- ------------------------

ANY 1959 - Un dels informes d'Acedo Colunga a Alonso Vega deia: Montserrat mai no s'ha identificat pel seu amor a la unitat d'Espanya, però mai, de manera tan descarada, ha aixecat la bandera del catalanisme-separatista i aquesta posició, suïcida per a la terra catalana, és deu al seu abat Don Aurelio Mª Escarré.
Va esclatar el cas Galinsoga. El director del diari "La Vanguardia" que el dia 21 de juny va anar a missa a la parròquia de Sant Ildefons a Barcelona, ​​​​en sentir que l'homilia era en català, va pronunciar a més de moltes expressions insultants, aquella frase altament ofensiva de “ tots els catalans són una merda“ . L'endemà tot català tenia a les mans un full explicatiu que deia: Ha arribat l'hora de demostrar al Sr. Galinsoga ja la gent com ell que a Catalunya encara hi ha dignitat. Més de 14.000 subscriptors es van donar de baixa i així van sentenciar la destitució.

  

                                                         Felipe Acedo Colunga Jordi Pujol Soley

Això va portar molt de malestar a Catalunya. Segurament que Franco per desagrair Catalunya, celebrés un Consell de Ministres al Palau de Pedralbes. Després del Consell, Franco va pujar a Montserrat i es va entrevistar amb l'abat Escarré.-
Tots aquests fets van ser molt polititzats i li van portar força mals de cap. Potser és aquí on comença a fer una volta les relacions de Montserrat amb Madrid. Amb un nou tarannà i una manera diferent d'entendre les coses, Escarré va fer que Montserrat anés apareixent cada cop més com un signe de resistència a la dictadura ia les intromissions del poder civil a l'Església; i també va convertir Montserrat en lloc de defensa dels presos i dels perseguits. Molta gent -creient i no creient- van estar amagats a Montserrat, o van rebre ajuda a la presó. Aleshores va acollir perseguits polítics com: Josep Benet, Josep Espasa, J. Casajuana, Quatrecases... Escarré continuava amb una col·laboració sincera i respectuosa amb l'episcopat català, cosa que, no obstant això, no va ser obstacle, perquè de vegades prengués posició pròpia respecte a alguna qüestió determinada, alhora que començava una època de gran llibertat, a l'hora d'expressar el que pensava.
Tot i això, la barreja de veritats, mentides i exageracions que aquests fets van ocasionar, no van ser favorables a Escarré. Ni a les esferes civils ni a les esferes eclesiàstiques. Val a dir que, el 1956, ja s'havia publicat una carta oberta dels catòlics catalans, als bisbes i abats de Catalunya reclamant les llibertats del poble català i demanant l'ús de la llengua pròpia. Ara corria la veu que l'autor de la carta era l'abat Escarré. Tot i que no era veritat, aquesta va ser una de les causes que no fos ben vist per la majoria dels bisbes de Catalunya i d'Espanya.

                                                               Les campanes

El campanar de Santa Caterina, de planta octogonal, té un total de dotze campanes, deu d'ús litúrgic i dos de servei horari. Les vuit campanes menors estan penjades a les finestres del campanar. Les dues grans estan en una estructura metàl·lica sobre la mateixa torre.                                                          Campanes litúrgiques :

Sant Miquel (qualsevol 1955 i 76 kg) — Sant Pius X (qualsevol 1955 i 400 kg) — Sant Gregori I (qualsevol 1955 i 600 kg) — Sant Jaume (qualsevol 1955 i 1000 kg) —  Sant Pau (qualsevol 1955 i 114) Kgs.) --  Sant Benet (qualsevol 1955 i 3.500 Kgs) --  Sant Pere (any 1958 i 1900 Kgs) --  Santa Maria ( la més gran  -  any 1958 i 6400 Kgs) — Sant Josep (any 2005 i 350 Kgs) — Sant Jordi (qualsevol 2005 i 850 kg)

Campanes Horàries (les més antigues) La nostra Senyora de Montserrat (Quarts) (any 1788 i 45 Kgs) — Jesús, Maria i Sant Beda (Hores) (any 1627 i 430 Kgs)

-------------------------------------------------- ----------------------------------------

El monestir de les monges benedictines de Montserrat, va néixer canònicament el 1952 – És el resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de Sant Benet de Mataró.

          

      Monestir de Sant Benet de Mataró Entrada al convent de Santa Clara - Plaça del Rei     

El 1939 l'abat Marcet va oferir a les monges benedictines el monestir de Santa Cecília, ja que els seus de Mataró i de Barcelona havien estat cremats al començament de la guerra 1936-1939. Després de molts patiments van poder inaugurar l'actual monestir el 1952. - Avui poden oferir un sistema d'acollida - la confecció d'exquisits brodats (per encàrrec). - Trobades de Meditació - Peces de ceràmica d'alta calitat. -

                                                    -------------------------------------------------- -------

Escarré acusava el cansament de 20 anys de govern de Montserrat. La comunitat del monestir i l'abat general de la Congregació de Subiaco, el pare Celestí Gusí li recomanaren que delegués el càrrec en un monjo més jove.
El dia 10 d'octubre de 1961, en mig d'innombrables precaucions per tal de garantir el secret absolut i evitar possibles ingerències foranes, va a celebrar la votació que es decanta a favor de Gabriel Mª. Brasó i Tulla, com a coadjutor, i reserva el títol d'abat encara per Escarré. És en aquesta nova etapa, quan Escarré extrema la seva actitud política d'una manera i duresa Superior a la d'abans
ANY 1962 – Carta queixant-se al governador civil Maties Vega per no haver deixat editar en català un petit disc amb fragments del Nou Testament.
ANY 1963 – Va rebre a Barcelona diversos grups polítics catalans: Esquerra Republicana, Moviment Socialista, UGTCNT . . també s'entrevistà amb a Josep Tarradelles . . . Culminà el 14 de novembre de 1963, quan “ Le Monde ” publicà unes declaracions obertament contraris al règim franquista, assegurant que Catalunya és una nació entre les nacionalitats d'Espanya . Demanava la llibertat del poble “ d'escollir el seu govern i canviar-lo si fos convenient ” – també demanava llibertat de premsa. . . i se sap avui, segons les memòries de Franco, que ell hauria preferit no fer-les públiques. Va ser Fraga Iribarne qui va agafar la iniciativa que el diari “ El Español ” les publiques.
Les protestes arribaren de tot arreu d'Espanya, fins i tot de la Santa Seu. L'abat general dels cistercencs i l'abat general dels benedictins, recomanaren a Escarré que deixés Montserrat durant un temps, per no interferir el govern del seu coadjutor Gabriel Mª Brasó. Casal de Montserrat al carrer dels Arcs de Barcelona assaltat i incendiat després de les declaracions de l'Abat Escarré. (Qualsevol 1963)

Any 1965 – Escarré estava instal·lat en el monestir de Vivoldone (Itàlia ). Va preguntar al cardenal D'Ellacqua quina era la voluntat del Vaticà, i aquest li contestà: canònicament, jurídicament, no hi ha cap manament, però la voluntat de la Santa Seu, del Papa, és que de moment no torni a Montserrat.     Al mateix temps l'abat Brasó assegurava en una homilia celebrada a Montserrat que: el pare abat no és lliure de tornar, però va ésser ell, qui va oferir-se per l'exili. Ben avia, però la cosa es va complicar. L'abat Escarré va donar una nova explicació: La Secretaria d'Estat, m'ha convidat que no torni a Catalunya per la pressió del govern de Franco a la Santa Seu i aquesta indicació que m'ha fet la Secretaria, és l' única i autèntica causa del meu allunyament.
Escarré havia demanat al menys en cinc ocasions, de retornar a Catalunya encara que temporalment, amb motiu d'algun esdeveniment important, (el més dolorós la mort de la seva mare). D'Ellacqua sempre li va contestar amb un “no”.
S'ha de dir que el Nunci del Vaticà a Madrid Mgr. Antoniutti era una declaració franquista. La politització de la sortida de l'abat, aprofitada per tots els grups de l'oposició de Catalunya, va donar un altre caire a la qüestió.
Algun dia es podrà disposar de la documentació del Vaticà, dels arxius de l'ambaixada d'Espanya a Roma o del Ministeri d'Afers Estrangers o de la Nuncia de Madrid per saber, qui, perquè, com, es va produir l'afer. . exili.
Va tornar a Montserrat a l'any 1968, però només per ser-hi enterrat.

1.                                    -------------------------------------------------- -------------------------
2. El monestir i el santuari donaven una imatge de pobresa i enrunament que li venia de la destrucció de Montserrat, l'any 1811, per als tropes franceses.  Es volia construir la façana que Montserrat es mereixia. Enric Sagnier l'any 1914 va dissenyar un projecte. – No va agradar, digueren que era massa espectacular. Per l'any 1915 Josep Pericas també va dissenyar un projecte, era més adient i començarà la construcció. En l'any 1919 s'encomanà a Puig i Cadafalch un altre projecte, en el que destacaven dues torres iguals, una a cada costat. L'arquitecte Josep Pericas es va sentir ofès per la substitució que havia estat objecte – és va enfadar tant, que va cobrar i se'n va anar, per no tornar mai més.                                   

1.  Puig i Cadafalch abans de construir la façana va remoure gran quantitat de terra, va enderrocar els vells i tronats edificis, va deixar net un gran espai on va aixecar uns edificis de serveis pel monestir, (avui el Museu de Montserrat), el garatge, restaurant. ) i són els terrats d'aquests edificis els que formen els llocs que donen grandiositat a la façana. El curiós d'aquestes construccions és que, al contrari de les construccions normals, on les bigues més grans són al nivell inferior, per aguantar l'edifici ia mesura que s'enlairen els pisos, les columnes i les bigues són més petites, aquí. . és al revés , les grans bigues de ferro són als terrats (jaceres Vierendeel que poden veure en algunes sales del Museu) són les que reforcen i aguanten els edificis  . 

    

2. Les diferents obres de remodelació de la Plaça de Santa Maria van fer aflorar restes antigues del gòtic montserratí.- A les de l'any 1927 es va descobrir una porta que segurament era al “Claustre dels Lagartos”. - La van desmuntar i la van tornar a muntar a la porta d'entrada a les dependències del monestir que hi ha al Camí dels Artistes, també dit, del Magnificat. A les darreres van trobar uns murs que segurament corresponen en aquell espai on s'havien instal·lat uns lavabos i les dependències de l'antic restaurant , que era al lloc on avui es troba el Museu-   Durant els temps difícils i insegurs de la República es van suspendre les obres i la façana no va avançar gens ni mica.

Anys més tard es va nomenar l'arquitecte Francesc Folguera perquè construeix la façana definitiva. Aquí, també Puig i Cadafalch es va molestar, va cobrar i es va acomiadar. Els projectes van ser molts i molt variats, primer, les dues torres bessones no agradaven – ferien una sola i més gran. 

Instituto Lasalle ofrecieron la imagen de San Bautista Lasalle
Los Carmelitas " " " de Santa Teresa de Jesús
Escuelas Pías " " de San José de Calasanz
Teresianas " " de San Enrique de Ossó
Paüls i Hermanas de la Caridad " de San Vicente de Paúl
Salesianos " " " de San Juan Bosco

La plaça de Santa Maria és la plaça de tots.
L'obra escultòrica més interessant de la façana és la decoració dels tres balcons feta per l'escultor Joan Rebull.Al primer balcó es representa la mort de Sant Benet, aquest al centre, dret i envoltat pels seus monjos, amb una inscripció que diu: ” Sanctus Benedictus Europae Pater “ – Sant Benet pare d'Europa.

 

En el del mig, a la part Superior, si representa el Dogma de l'Assumpció de Maria i a la inferior la figura del Papa Pio XII (que havia proclamat el Dogma) envoltat per sis bisbes. La inscripció diu: “O Fèlix Roma Magistra Veritatis” – Roma benaurada, mestra de la veritat. En els marges laterals inferiors del portal si posaren 4 figures de personatges cabdals en la història de Montserrat: per part de l'església, el Dr. Lluís Carreres (iniciador i organitzador del Congrés Litúrgic de Montserrat de l'any 1915, fruit d' aquest Congrés fou la publicació del seu Eucologi) i el beat Pere Tarrés metge, sacerdot, i col·laborador en l'organització de (FJCC) Federació de Joves Cristians de Catalunya i per part del món professional l'arquitecte Francesc Folguera (constructor de la façana actual) i l'escultor Joan Rebull (per la decoració dels tres balcons.)  El tercer balcó, ocupa un lloc central. Sant Jordi envoltat de monjos (en representació dels que foren assassinats durant la Guerra Civil) i també amb una inscripció que diu: “Catalunya serà cristiana o no serà”
Encapçalant la façana, una gran inscripció diu: “Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio” – Benaurada ciutat de Jerusalem anomenada visió de pau -

 

 

 

Per la seva història i bellesa és el lloc apropiat perquè a la Institució de l'Escolania li quedi un bon record.

  
La mìtica i llegendària ermita de Sant Iscle envoltada pels preciosos jardins del monestir.

Lluís Brasó i Tulla (el nom monàstic va ser Gabriel Mª Brasó) nascut a Sarrià el 29 de març de 1912. El seu currículum diria: Prior i abat de Montserrat, abat president de la Congregació de Subiaco, conseller i home de confiança de Pau VI.  El 1935 va ser ordenat sacerdot pel bisbe Irurita.- Visqué l'època del restabliment de la Mancomunitat, del començament de la Catalunya autònoma, de la Dictadura de Prim de Rivera, de la proclamació de la República, de l'aixecament del 18 de juliol... Durant la Guerra Civil va continuar exercint el seu sacerdoci de forma clandestina, va ser arrestat i va de prop la mort que havia de veure molts amics dels seus companys i.Aquest trauma li va donar una evident desconfiança cap a certs moviments i grups d'esquerra.Ara bé, això no el va portar com un xai a les mans dels salvadors de la dreta.
Un dia, dinant amb l'abat Escarré, aquest li va comentar que ell havia estat sincerament franquista, esperant poder portar el règim cap a camins més justos, però que ja estava desenganyat.L'abat Brasó, amb contundència, va afirmar que ell mai no s'havia deixat convèncer per Franco.
Brasó era el que s'anomena un intel·lectual.Tenia una gran facilitat de paraula i era un gran escriptor, amb això era molt diferent d'Escarré, que necessitava l'ajuda de secretaris fidels.El seu primer llibre editat va ser: "Litúrgia i espiritualitat" i es va traduir a molts idiomes.El setembre del 1949 va ser nomenat prior de Montserrat.
L'octubre de 1961 va ser nomenat coadjutor, per substituir Escarré al govern del monestir.Contrastant amb l'autoritarisme del seu antecessor, és va obrir al diàleg i va acceptar diverses tendències dins de la comunitat.
Va afavorir l'ús de la llengua catalana.Va signar, com l'abat Escarré la petició d'Òmnium Cultural i la va lliurar al vicepresident del govern Muñoz Grandes, per donar al català més bel·ligerància.Es va enfrontar al ministre Fraga Iribarne i va presentar el català a la litúrgia de la missa.

                El Camí dels Degotalls o del Magnificat comença al Camí dels artistes.

A l'abat Brasó se li acumulava la feina, ja que a més dels moments difícils del moviment social i polític que viu a Catalunya, es va afegir el problema de l'aplicació de les normes del Concili Vaticà II  . Cal saber que a la redacció d'aquest important Concili hi van intervenir, el pare Adalbert Franquesa, el pare Celestí Gusí i el pare Anselm Albareda, tots tres, monjos de Montserrat.  Brasó va oferir a Montserrat com a llar dels catalans, i en un moment en què el dret de reunió no era vigent, va permetre trobades, de vegades molt nombroses, de moviments cristians, de partits polítics, sindicals, estudiantils... i molta gent , creients i no creients van estar amagats a Montserrat.
La seva intervenció va ser decisiva a la campanya a favor que a Catalunya els bisbes fossin catalans. Va utilitzar tota la seva influència a prop de Pau VI, amb qui tenia molt bones relacions, i amb tots aquests condicionaments, finalment Brasó va aconseguir la supressió de les diferències entre sacerdots i no sacerdots i va poder unificar tots a la mateixa condició de monjos. . .
Brasó no era home per suportar vexacions ni ultratges de cap mena, va escriure cartes de protesta als bisbes, Modrego, Amunt i Castro, Aurelio del Pi, Quiroga Palacios.... denunciant aquells que havien saludat “braç enlaire” i que eren els ells havien escridassat algun capellà que tenia la gosadia de dir el rosari en català. Es veia cada cop més clar que davant l'actitud franquista d'aquests bisbes, els sacerdots catalans deixaven els seus locals parroquials i fins i tot les esglésies per a reunions i assemblees d'obrers i sindicalistes.

 

 Fins i tot és va negar a assistir a la cerimònia d'entrada del bisbe Marcelo González a Barcelona amb deia, d'autoritats perseguidores de l'església. I va manifestar de manera pública la seva reprovació en una homilia feta a Montserrat.
ANY 1966 - com a punt culminant es va negar a rebre Franco. A l'octubre de 1966 Brasó va ser elegit president de la Congregació de Subiaco i es va traslladar a Roma.  Poc temps després, víctima d'un càncer va tornar a Montserrat per retirar-se, fins que va morir el 31 de desembre del 1977. El va substituir Cassià Mª Just.
Any 1966– És elegit abat Cassià Mª Just, nascut a Barcelona , ​​però als cinc anys anar a viure a Igualada. El seu abadiat va durar 23 anys. Li va tocar la feina de suavitzar les tensions polítiques i va consolidar un gran Montserrat. Els qui el van conèixer com a persona i van conviure amb ell, li recorden com: "un tros de pa beneït " . En canvi ia causa de la seva actuació a favor del català i de Catalunya va aconseguir que des de Madrid fos catalogat com: l'abat vermell
Ja feia molts anys, que la joventut catalana no tenia gaires opcions – o s'apuntaven al Front de Joventuts. o s'acollien als Grups d'Escoltes, -- a l'Acció Catòlica, -- a les colònies de vacances, -- a l'Agrupament Escolta Verge de Montserrat que és el grup més antic de Catalunya, formant part dels Minyons Escoltes. . i Guies de Catalunya. Tot seguit, molts grups d'escoltes s'uneixen al si dels centres excursionistes com una reacció més, per la qual cosa és pot dir que l'escoltisme no estretament vinculat als centres excursionistes. Una part important en el seu objectiu era fer front a la política d'anticatalanisme iniciada el 1923 amb la Dictadura de Primo de Rivera que tenia molt clar que la seva missió era: Tallar els gèrmens del separatisme català. - Foren persones importants al naixement de l'escoltisme Josep Mª Batista i Roca (soci del Centre Excursionista de Catalunya) i mossèn Antoni Batlle.                                                  En  aquell temps es va produir el segrest de la imatge de la Verge de Núria . La intenció dels segrestadors era impedir que fos coronada davant bisbes no catalans i menys que l'acte de la coronació fos presidit pel ministre de Justícia del govern espanyol José Mª Oriol Urquijo, responsable de les presons que patien els patriotes catalans. – El dia 13 de juliol de 1967 es va coronar una còpia de la imatge de la Mare de Déu de Núria, sense que el poble s'adonés del que passava. Per tornar la imatge, els segrestadors demanaven: que a Catalunya els bisbes fossin catalans – el retorn de l'exili de l'abat Aureli Mª Escarré i Jané. - i la destitució del bisbe de Barcelona Marcelo Gonzales Martin.
ANY 1968 – S'acaba la façana del monestir.
ANY 1969 - Es van produir els fets del Palau de la Música. Es feia un concert amb motiu d'un homenatge a Joan Maragall, cantava l'Orfeó Català, estava programat “el cant de la bandera”. El governador civil va prohibir el cant.- Unes persones assistents al concert van posar drets i van començar a cantar el cant prohibit. Això va donar lloc a la intervenció de la policia. Hi va haver molts detinguts.  Per aquests fets, van començar les manifestacions. Alhora, Jordi Pujol havia fet circular uns escrits parlant de Franco. El resultat va ser que Jordi Pujol per escriure'ls i Francesc Pizon per imprimir-los van ser detinguts, se'ls va obrir un procés de consell de guerra i van ser empresonats.

ANY 1970 - Tres-cents intel·lectuals, amb el vistiplau de l'abat Cassià Mª. Just, es van tancar a l'interior del monestir, reclamant a la dictadura de Franco, el respecte als drets humans i també per l'anomenat "Procés de Burgos" en què és demanaven penes molt greus. Va ser assetjat per la policia i la guàrdia civil durant dos dies.  Les conseqüències per als participants van ser importants, fortes sancions econòmiques, retirada de passaports, prohibició de parlar en públic, etc.

Estaban presentant entre altres:  Josep Guinovart ;  Oriol Bohigas , Vicenç Aranda , Domènec Aguilar Foment , Marta Ribalta , Toni Miserachs , Josep Benet , Jordi Carbonell ;  Josep Maria Forn , Carme Serrallonga , Joan Gomis y Sanahuja ; Esteve Lamotte de Grignon , Albert Ràfols Casamada ;  Ana María Matute , Josep Maria Benet i Jornet , Pere Portabella , Rosa Regàs , Fabià Puigserver , Josep Maria Martorell i Codina , Alexandre Cirici Pellicer , Núria Espert ;  Terenci Moix , Jaume Albertí;  Josep Andreu Abelló , Pere Català Roca ;  Joan Brossa ;  Joan Miró , Jordi Tusell; Manuel Sacristán ;  Joan Manuel Serrat ; Josep M. Clua ......               .  L'impacte internacional de la tancada va ser indudable i va contribuir de forma notable doncs, dies després el règim va canviar les penes de mort.   L' abad Cassià Mª Just va apoyà altres protestes antifranquistas com ara la Marcha per la Libertad, la família de Salvador Puig Antich (1974) i les vagas de fam de Lluís M. Xirinacs.  Poc després va fer unes declaracions crítican la postura de l'Església cap a l'ús dels anticonceptius, declarant-se partidari. També va demanar a les autoritats catòliques una revisió de la postura social cap a l'eutanasia i l'homosexualitat.    

 Aleshores es van manifestar 130 sacerdots, (encara portaven sotana) en protesta pels turments que la policia del règim aplicava als dissidents polítics, fins i tot als estudiants. La força pública va dissoldre la manifestació a cops de porra i aquella imatge dels capellans apallissats per la policia d'un règim que es proclamava catòlic, indicava clarament que els anys de nacional catolicisme s'anaven acabant.

  

 

                                                                 -------------------------------------------------- --------------------------------

 Des de sempre com una de les tradicions més arrelades aquí a Montserrat, els pagesos dels pobles dels voltants han pujat cada dia per oferir als visitants del santuari les menges acabades de collir: pots de mel, figues seques, formatges, hortalisses, llegums, pollastres. . , oques, ànecs, conills..... 

                 

És una tradició tan antiga que hi ha famílies que han estat presents en aquest mercat durant moltes generacions.

 

   El sentiment i l'orgull catalanista cada dia augmenta

  
           A la Plaça de Santa Maria es reuneixen els balls típics de Catalunya  (any 2015)                             ------------------------------- -- -----------------             

                             Museo de Montserrat       

El Museu de Montserrat ocupa un dels espais arquitectònics creats entre el 1928 i el 1933 per Josep Puig i Cadafalch al subsòl de la plaça de Santa Maria. Una part està estructurada amb volta catalana i una altra amb jàsseres Wierendeel.   Aquest marc arquitectònic acull a diverses col·leccions del Museu.                                            

                                                       

Durant el segle XIX el monestir va ser destruït i es va perdre tot el seu patrimoni històric. Tot el que es troba actualment al Museu de Montserrat és fruit de noves adquisicions i donacions particulars en un ambient de recuperació i de presència significativa en la societat catalana amb irradiació europea i mundial.

ANY 1911 – Es va inaugurar el Museu Bíblic amb materials arqueològics, zoològics, etnològics i botànics que el pare Bonaventura Ubach va adquirir a Terra Santa, Egipte, Síria i l'Iraq.
ANY 1963 – Neix el Museu amb els materials arqueològics i les pintures del Renaixement que es van trobar al monestir.
ANY 1982 – El Museu creix amb la donació de la col·lecció de Josep Sala Ardiz i també de l'artista Xavier Busquets.
ANY 2006 – El Parlament de Catalunya el declara MUSEU D’INTERÈS NACIONAL i actualment és un dels més visitats al nostre país.

                            

         

 Museu - Director P. Josep Laplana i Puy -- Picasso "El monaguillo ---Ramon Casas " Abans del Bany"

                               

          Ramon Casas - Madeleine          Salvador Dalí            Berruguete - Naixement de la Verge 

És interesant la   sala dedicada a la liturgia bizantina amb el nom de PHOS HILARION  (LLUM ALEGRE) del segle XVIII a Grecia. Es poden admirar pintures de l'església antiga Católica i Apostólica dels segles del XVIII  al XX.

 ANY 1982 – S'inaugura en el Museu de Montserrat, la millor exposició de pintors catalans que existeix al món. És l'obra que el col·leccionista Josep Sala Ardiz va donar al monestir. És una mostra feta entre 1850 i 1950. Es poden admirar quadres de: Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Ramon Casas, Pablo Picasso, Joaquim Mir, Salvador Dalí, entre d'altres. Aquesta col·lecció, juntament amb la de Xavier Busquets, inclou també una selecció de quadres de l'impressionisme francès de pintors com Monet, Sisley, Degas, Pissarro, Rouault, Poliakoff, així com la col·lecció de pintures antigues amb obres de Berruguete, El Greco, Zurbarán, Viladomat, Luca Giordano, Julio Romero de Torres i una pintura de la Verge obra del pintor i monjo de Montserrat JA Ricci. Tot plegat fa que el Museu de pintures de Montserrat sigui digne de ser visitat.

 -------------------------------------------------- ----------------------------                                                                        L'any 1983, l'Abadia de Montserrat va ser reconeguda amb la Creu  de Sant Jordi, una de les distincions més prestigioses que atorga la Generalitat de Catalunya.

 

ANY 1987
La Generalitat de Catalunya declara el massís de Montserrat com a Parc Natural. Aquesta decisió té com a objectiu protegir l'entorn natural únic de Montserrat, amb el seu patrimoni geològic, biològic i paisatgístic, així com preservar l'espai per a les generacions futures.

ANY 1990
És escollit abat de Montserrat el pare Sebastià M. Bardolet, nascut a Torelló. La seva elecció representa la continuïtat en el lideratge espiritual de l'abadia, amb un compromís ferm per la comunitat religiosa i la cultura catalana.

ANY 1994
Un gran incendi devasta Montserrat durant els dies 4 i 5 de juliol. Les flames van afectar gran part del massís i van posar en perill el seu ecosistema i patrimoni. Si en altres èpoques la història de Montserrat va estar marcada per revoltes i guerres, en aquesta ocasió gairebé va ser destruïda per un incendi, que, segons es diu, va ser intencionat. La intervenció ràpida i efectiva dels mitjans més moderns d’extinció va ser clau per evitar una tragèdia major i salvar Montserrat d'una destrucció completa.

 

En 1947 amb motiu de les festes de la entronització de la Verge va començar el moviment de voluntariat juvenil d'un grup d'escoltes sota la direcció del sr. Llorenç Satorras.- Amb el pas dels temps, el nombre de voluntaris ha estat menguant fins que el sr. Satorras es va quedar pràcticament sol.  L'any 1959 el germà Andreu Soler va començar de nou la formació de voluntaris que perdurava fins al dia d'avui. Actualment hi ha més de 50 nois en servei actiu, són joves cristians que venen de diferents llocs de Catalunya agrupats en quatre equips fàcilment identificables pel color de la camisa: l'equip Serra d'Or amb camisa de color verde – l'equip Llorenç Satorra de color gris – l'equip cura Batlle de color vermell i l'equip Vent de Mestral de color blau - Tots els equips porten el fular unificat de color blau i blanc.

 

El dia abans es fa una reunió de ls voluntaris juvenils amb el germà Andreu per comentar, temes d'actualitat, de pedagogia, organització o planificació de les tasques del diumenge.                                 
El desembre de 1999, un dels actes més destacats de la celebració del 40è aniversari del Servei d'Ordre de Montserrat va ser l’ofrena d’una llàntia votiva a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta llàntia, dissenyada i realitzada pel orfebre Miquel Carné, va ser portada a peu i a pes de braços des de Monistrol fins al Cambril de la Verge, passant pel camí de l’antiga cremallera.

A l’acte hi van participar diverses personalitats, entre elles:

• Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya.
• Marta Ferrusola, esposa de Jordi Pujol.
• Rosa Maria Pujol, Secretària General de Joventuts.
• Jordi Turull, gerent de l’Incavol.
• Agustí Redó, president del Consell Comarcal del Bages.

L’esdeveniment va ser un símbol de devoció i esforç col·lectiu, en què tots els participants van rebre com a record un fulard groc amb l’anagrama del 40è aniversari. Aquest detall es va convertir en un emblema commemoratiu de la jornada.

A més, els membres del Servei d'Ordre van impulsar la publicació d’una revista anomenada "El Fulard", on tots els equips comparteixen experiències i reflexions. Aquesta publicació reflecteix l’esperit de col·laboració, entusiasme i unió que caracteritza el Servei d’Ordre de Montserrat.

                                       -------------------------------------------------- ------------------------

Any 1997: Distincions i restauracions a Montserrat

Aquest any marca un punt d’inflexió per a la història i el patrimoni de Montserrat, amb dos fets destacats:

1. Concessió de la Medalla d’Or de la Generalitat a l’Abadia de Montserrat

L'Abadia de Montserrat rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement al seu paper fonamental en l’estudi i la promoció de la cultura catalana. Aquesta distinció es va concedir a proposta del Conseller de Cultura, Joan Maria Pujols i Vallvè, i amb l’acord del Govern liderat pel president Jordi Pujol.

2. Inauguració de la restauració exterior de la basílica

Es va celebrar la inauguració de les obres de restauració exterior de la basílica de Montserrat, culminant una intervenció clau per a la seva preservació i esplendor.

Història de les cobertes de la basílica:

• 1592: Es consagra l’església, tot i que les cobertes encara no estaven completament acabades.
• Segle XVII: Es fan afegits i modificacions que alteren l’estructura original i tapen les entrades de llum previstes en el projecte inicial.
• 1811-1812: Durant la guerra napoleònica, les tropes franceses cremen l’església, destruint completament les cobertes.
• 1823: Comencen els treballs de reconstrucció. Malauradament, aquestes intervencions continuen amb afegits que perjudiquen el projecte definitiu de les cobertes.

La restauració exterior de 1997 va permetre corregir alguns dels errors acumulats al llarg dels segles, tornant part de l’esplendor original a la basílica i assegurant-ne la conservació per a futures generacions.

La basílica de Montserrat no tenia una coberta acabada i deteriorada, sinó que una coberta amb l'estat era el resultat de decisions contradictòries provocades per algunes coses dels moments inicials i per les destruccions que havia patit posteriorment.
La Generalitat de Catalunya va convocar un concurs d'idees per a la restauració de les cobertes i de l'estructura que la sustenta. El projecte guanyador era de l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel.
Els objectius bàsics del projecte van ser, per un costat dotar al conjunt d'un nou sistema de cubriment que garanteixi la seva durabilitat i manteniment, i per altre trobar una solució propera als continguts formals de l'època en què s'havia construït, - inicis del XVII. , -y recuperar l'entrada de llum natural a través dels ulls de bou i del cimborrio.  Això ha comportat la construcció d'una coberta plana a la crugia perifèrica, i la recuperació de la dimensió original dels contraforts i de la visió de l'abside poligonal sobresortint, així com la construcció d'una nova coberta a la nau central i finalment la col·locació de un cimborrio amb voluntad de neutralitat i discreció.  Degut al sobrealsat del ábside construït el 1880 es va desmontar la tercera planta y la traslladaren a la cripta del monumento al Terç, en la plaza dels Apóstols.

1997 - Inauguració de la restauració de la Santa Cova i del seu camí.
1997 – El dia 20 d'abril, l'abad Sebastià Mª Bardolet es va sumar  a la crida a favor de la llengua catalana que realitzaren els bisbes de las diócesis de Catalunya.

Any 1947: Festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat i el "Dia de Reconciliació Nacional"

L'any 1947, es va celebrar un esdeveniment significatiu en la història de Montserrat i de Catalunya: la Festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat al seu nou tron, un acte que també va ser denominat com el "Dia de Reconciliació Nacional".

  

Any 1997 – Celebració del 50è aniversari de les festes de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

Tot i que l'any 1947, en les festes de l'Entronització, amb una Catalunya derrotada, pobra i despullada de tot, es va sentir vibrar l'ànima de Catalunya, ara, amb una Catalunya plena, rica i satisfeta, es van fer unes festes molt boniques i amb molta gent... però d'escoltar vibrar l'ànima de Catalunya... res de res, de res...

                  

El diumenge 7 de novembre de 1982 el Papa Joan Pau II trepitja la nostra terra.

Una gran quantitat de gent s’acosta a l’abadia de Montserrat per saludar Joan Pau II enmig d’un xàfec impressionant. Els fidels, coberts amb paraigües i impermeables, estaven disposats a no marxar a casa sense veure abans Joan Pau II, malgrat la pluja, el vent i la boira.

La visita del Papa comença pel Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i continua fins al temple de la Sagrada Família, per acabar al Camp Nou, on es reuneixen més de 130.000 persones.

La pluja, el diluvi, va condicionar tota la visita de Joan Pau II. El Papa havia d’anar a Montserrat en helicòpter des de Saragossa, però a causa del temporal va aterrar al Prat i d’allà va anar a Montserrat en cotxe, cosa que va retardar dues hores l’horari previst.

La visita a Montserrat, que havia de ser el punt fort de la visita a Catalunya, va quedar totalment deslluïda. Encara que el Sant Pare volia fer la missa programada a la plaça, no li van permetre. Dins de la basílica va llegir l’Evangeli en castellà i va pregar en català. Va pujar al cambril, va besar la Mare de Déu, i va marxar.

La Creu Roja no va donar a l’abast: 2.000 persones van haver de ser ateses, i dues nenes, alumnes del col·legi Les Alzines de Girona, van morir a causa d’un despreniment, tan típics de Montserrat. Va ser un dia tràgic.

       
El Papa ens va deixar la seva plegaria, que ha quedat inscrita en una placa de màrmol a la capella de Sant Pere.

Oh Pare, que en aquesta basílica on resideix el teu Fill Jesucrist, Fill de Maria, concedeix abundantment la pau, la concòrdia i el goig a totes les tribus pelegrines del nou Israel.

Fes, Senyor, que tots els homes encertin a descobrir el profund sentit de la seva existència pelegrina a la terra; que no confonguin les etapes i la meta; que ajustin la marxa segons l'exemple de Maria. Ella serà la seva Auxiliadora; perquè aquí, a tot arreu i sempre, Maria és Reina poderosa i Mare piadosa.

Amén.

 

ANY 2000 – Canvi d’abat i un nou repte natural per a Montserrat

A poc d’iniciar-se l’any 2000, i després de la visita d’inspecció del general dels benedictins de Subiaco, l’abat Sebastià M. Bardolet es va retirar del comandament de la comunitat. El seu abadiat havia durat 10 anys. Va ser elegit com a nou abat Josep M. Soler i Canals, nascut a Santa Eugènia de Ter (Girona). Autor d’obres de litúrgia, monaquisme i espiritualitat, se’l va presentar com a deixeble de Casaldàliga, tal com havia estat a Sabadell.

Josep M. Soler ha hagut de gestionar el desmembrament de la diòcesi de Barcelona i el nou encaix del Monestir a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. És un treballador incansable, molt preocupat per complir la seva missió abacial en el context del procés que viu el poble català.

Sense temps per marcar un camí clar a seguir, es va trobar amb un nou maltractament de la naturalesa a la muntanya de Montserrat. El torrent de Santa Maria, conegut també com l’antic i llegendari torrent del Vall-Mal, va reclamar el seu dret de pas. El dia 10 de juny, una forta tempesta va descarregar una gran quantitat de pluja sobre la muntanya (es diu que va superar els 200 litres per metre quadrat). De nou, Montserrat va patir destrosses, tot i que, afortunadament, només van ser materials.

  
El restaurant de Santa Cecilia, carretera de Can Masana, un aiguat ho va enterrar. 
Per altra part, la muntanya de Montserrat té paisatges idílics, al temps que sembla una muntanya màgica.

  

 

Entre els visitants es pot veure a un Pinsà observant atentament, la inesperada visita d'una Mallerenga.

Cassià M. Just: Un Abat compromès amb la societat

Cassià M. Just va mantenir un posicionament crític envers el franquisme, tot i que va saber conviure-hi amb habilitat. L’Abat Emèrit va ser una de les poques persones que estava al corrent de la reunió de Carod Rovira amb ETA abans que aquesta es filtrés a la premsa.

Quan va acabar el seu abadiat, es va involucrar profundament en causes humanitàries. L’any 1989 va crear una fundació per ajudar les persones desocupades i una altra destinada a donar suport a persones amb discapacitats.

El 1991, la Generalitat de Catalunya el va honorar amb la Creu de Sant Jordi, reconeixent així la seva destacada contribució social i humanitària.

        

   

Aromas de Montserrat: Un licor emblemàtic amb història

Aromas de Montserrat és un licor digestiu de 31° de graduació alcohòlica, elaborat a partir d’aigua, sucre, alcohol i una barreja de dotze herbes aromàtiques, entre les quals destaquen el timó, el ginebró, l’espígol, la canyella, el clavell d’espècia i els coriandres.

La indústria Anís del Mono de Badalona, propietat del Grup Osborne, ha continuat amb la producció d’aquest licor estomacal. A més, la mateixa fàbrica també elabora altres productes tradicionals com la crema catalana, el licor d’avellana i la ratafia. Aquests productes tenen un vincle històric amb la Masia de Can Castells, propera a l’Abadia de Montserrat, que fou destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939).

 -------------------------------------------------- -------------------------------------------

   

El nou òrgan de Montserrat: Una obra musical d'excel·lència

El dissabte 20 de març de 2009, durant l’Ofici de Vespres del Trànsit de Sant Benet, el P. Abat Josep M. Soler va beneir el nou òrgan de Montserrat. Aquest acte solemne va comptar amb l’acompanyament de l’Escolania de Montserrat, la Capella de Música i l’assistència de 1.600 fidels.

L’òrgan ha estat construït als tallers Blancafort i és considerat una obra d’alta qualitat musical i tècnica. La seva construcció va ser possible gràcies al finançament d’una caixa d’estalvis i la contribució de més de 4.000 persones particulars, empreses i entitats que van aportar fons per als tubs de l’instrument.

Amb una alçada de 12,5 metres i un total de 4.242 tubs, aquest òrgan és reconegut com un dels de més alt nivell internacional. La seva incorporació a Montserrat no només enriqueix el patrimoni musical de l’abadia, sinó que també consolida la tradició d’excel·lència en la litúrgia i la música sacra del monestir.

 

La situació actual dels monjos i els oblats benedictins de Montserrat

A Catalunya, el nombre de clergues ha experimentat una disminució significativa, i fins i tot a Montserrat, el nombre de monjos ha davallat respecte a èpoques anteriors. Tot i així, una desena de novicis s’estan preparant per mantenir viva la flama de l’espiritualitat montserratina. A diferència d’abans, ja no són nens sortits de l’Escolania ni adolescents amb ideals inexperts, sinó persones adultes que han superat els 30 anys, amb carreres superiors i experiències prèvies en la vida secular. Aquestes persones decideixen deixar-ho tot i adoptar els hàbits perquè consideren que amb Déu, ja ho tenen tot.

Els oblats benedictins de Montserrat avui

La Regla de Sant Benet, escrita al segle VI, estava pensada per als monjos que viuen en un monestir. Tot i això, aquest venerable text també inspira una vida autèntica per a homes i dones que, des dels seus àmbits quotidians —familiars, laborals o d’amistat—, desitgen viure amb profunditat l’Evangeli. Aquests fidels troben en l’espiritualitat benedictina un camí que els ajuda en el seguiment personal i comunitari de Jesucrist.

Els oblats benedictins de Montserrat són una clara expressió d’aquesta vocació. Un oblat és aquell creient que, sense professar els vots d’una ordre religiosa ni abandonar la vida laica, s’ofereix a Déu i assumeix compromisos inspirats en els religiosos de l’ordre. Això no implica fer vots, sinó una promesa.

Els compromisos dels oblats

• Propietat personal: Els oblats conserven els seus béns i no estan obligats a ajustar comptes amb el monestir. Se’ls demana, però, que facin un bon ús dels seus recursos, ajudant els més necessitats.
• Vincles amb el monestir: Encara que no resideixen al monestir, els oblats estan units a la comunitat mentre visquin, en una relació espiritual de suport i servei.

Oblats regulars i seculars

Durant l’edat mitjana, existien dos tipus d’oblats:

• Oblats regulars: Residien al monestir, sovint com a resultat d’una decisió dels seus pares, que donaven les seves propietats al monestir a canvi de manutenció i vestimenta de per vida.
• Oblats seculars: Similar als actuals, no vivien al monestir però mantenien una connexió espiritual i compromesa amb la comunitat benedictina.

Montserrat continua essent un lloc on les diverses formes de vocació es complementen per mantenir viva la tradició espiritual i monàstica.

 

En l'actualitat, en el milenari monasteri romànic de Santa Cecilia, s'ha instal·lat l'Institut d'Art i Espiritualitat de l'artista Sean Scully - que ha convertit els absidals i les sales del seu interior en espais on exposa les seves obres.

En l'any 2017, el P. Abat Josep M. Soler va aprovar uns nous estatuts per a la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Aquests estatuts mantenen la tradició i els esdeveniments commemoratius que tenen lloc cada 8 de setembre i 27 d'abril —les festes montserratines—, però també renoven algunes estructures per adaptar-les a l'esperit i les orientacions del Concili Vaticà II. Aquesta actualització busca mantenir la tradició viva alhora que s'integra millor en el context contemporani i les necessitats actuals dels fidels.

 

                                             

Montserrat es prepara per celebrar el mil·lenari de la seva fundació com a monestir l'any 2025. Amb l'abat Josep M. Soler i Canals al capdavant, i amb el suport del prior Ramon Ribera, del majordom Xavier Poch i de l'equip que conforma la comunitat, el monestir té el repte d'oferir una resposta adequada a les demandes i expectatives de la societat del tercer mil·lenni.

Tanmateix, no és fàcil preveure com serà aquesta societat ni quins seran els seus valors ètics i morals, ja que vivim en una època de profunds canvis i de qüestionaments constants. Tampoc es pot anticipar amb certesa quina serà la resposta dels catalans envers Montserrat.

Malgrat això, confiem, esperem i desitgem que Montserrat continuarà sent un lloc d'acollida i trobada, obert a tot el món, i que seguirà sent tan estimat i admirat per les generacions presents com per les societats futures. Així sia.

-------------------------------------------------- -------------------------------------------------- ----------------------------------------------
                                EL MONTSERRAT DE SEMPRE

 

                                                                     BIBLIOTECA DE MONTSERRAT

Especialització de la Biblioteca i Arxiu de Montserrat

La biblioteca de Montserrat està especialitzada en ciències eclesiàstiques, humanístiques, històriques i literatura en general. El seu fons inclou 40 incunables, més de 200 papiros egipcis i 200 manuscrits en diverses llengües, com llatí, àrab, siríac, castellà i català.

Entre els manuscrits catalans destaquen:

• Un fragment de la versió del Fòrum Ludicum del segle XII, considerat el primer text literari català conegut.
• El Llibre Vermell, escrit a Montserrat al segle XIV.

L'arxiu conté una vasta col·lecció:

• Més de 6.000 pergamins.
• 10.000 documents dels segles XIII al XVII.
• 28.000 documents dels segles XVII al XIX.

Accés per a estudiosos:
Tot aquest material està disponible per a investigadors, i per facilitar la seva consulta, s’ha habilitat una sala d’estudis especialment equipada per a la recerca acadèmica.

Adquisicions notables:
La biblioteca ha adquirit biblioteques completes, com les dels:

• Comtes d’Aimanes.
• Marquès de Monsalud.
• Carmelites del Burgo de Osma, entre altres.

Digitalització i accés en línia:
Els catàlegs de més de 300.000 llibres i revistes es van adaptar al format electrònic estàndard CATMAR el 2004. Aquest canvi ha permès que puguin ser consultats en línia a través dels programes de biblioteques utilitzats internacionalment.

Monestirs i Santuaris units a Montserrat:
Montserrat ha mantingut, al llarg de la seva història, relacions amb altres monestirs i santuaris que han estat o estan vinculats a l'Abadia, reforçant així el seu paper com a centre espiritual i cultural de referència.

 

    

Sant Miquel de Cuixà (Conflent) Santuari del Miracle (Riner Solsonès) Sant Martí del Canigó

                                                                   Una altra visió de Montserrat
En diferents ocasions he observat que hi ha persones que quan es troben en el mig de l'atri que dóna entrada a l'església de Montserrat, es descalcen i es posen dempeus a l'interior dels cercles que hi ha en el mosaic i que representen el Baptisme i l'Eucaristia. – Aleshores aixequen els braços enlaire, per dirigir la plegaria adreçada a Déu Nostre Senyor. – Aquest comportament de certes persones, generalment procedents de països del nord–est d'Europa, fou el motiu que li preguntés a la guia del grup per què us feien i que significava?. Em va explicar que havien vingut a visitar la muntanya màgica de Montserrat i que segons els seus estudis i creences ells sabien que; durant mil anys els monjos benedictins havien estat buscant el lloc d'aquesta muntanya per on sobresorcia amb més intensitat, la força natural de la terra (anomenada força tel·lúrica). – Que l'havien trobat en el centre de l'atri i el tenien marcat amb dos cercles. Per això és posaven dempeus i descalços per aprofitar la força que sortia de la terra i que, al passar aquesta força per l'interior del seu cos, la pregària s'adreçava més directament cap a Déu Nostre Senyor. – De fet havia comprovat com desprès d'acabar amb aquest ritual se'ls hi quedava un posat de pau i felicitat, molt semblant al posat de pau i felicitat dels fidels de casa nostra, quan sortia de l'església desprès d'haver combregat. –
Avui, segurament com un fet d'imitació, perquè o veuen a fer, o bé per fer-se una fotografia, moltes persones, sobretot turistes, veig que fan aquest ritual. (sense mala intenció)

Acabada l'explicació de la guia i tal com havien quedat, li vaig explicar que aquest mosaic reprodueix el que va fer Miquel Àngel en el Campidoglio de Roma. El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i l'Eucaristia. Antigament el Baptisme és feia per immersió total del batejat dins de l'aigua. És creia que dins de l'aigua, era impossible la vida – que era el lloc de la mort – Amb la immersió total del batejat, aquest estava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a una nova vida, la de cristià. A l'espai entre les dues circumferències s'hi troben tota mena de peixos que representen els cristians nascuts a les aigües del Baptisme. La inscripció en el cercle central diu (amb llatí) Crist, cap del cos de l'església escampada per tot l'orbe. - La inscripció del cercle gran diu (amb llatí): Ciutadans d'una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sent sempre deixebles del Pastor sant del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament.
Dit més senzillament: el cercle petit significa el Baptisme i el cercle gran ens vol dir: que només els batejats que han nascut a l'aigua com els peixos, comprenen el gust del menjar eucarístic.

L'energia tel·lúrica procedeix de l'interior de la terra i puja fins a la superfície, incident en la biologia terrestre. – També es pot definir com: una energia còsmica que quan es creua amb centres d'energia terrestre, com ara els rius subterranis, genera un camp magnètic, degut a la fricció de l'aigua subterrània en moviment contra les superfícies que la delimiten, produint les corrents elèctriques i els camps electromagnètics naturals de la terra, ja que la terra pot considerar com un gran generador elèctric. Els druides n'eren mestres, doncs internaven als seus alumnes, des de molt petits fins als 20 anys, en contacte total amb la natura i això els permetia conèixer les plantes, els seus poders medicinals, els astres i el contacte amb els esperits de la natura. Eren mags i endevins tenien mitjançant medis naturals ... Però un gran problema i és que les ensenyances són feien per via oral, no hi havia escrits i per això s'ha perdut aquella mena de ciència–religió.
Els senders del Drac, els camins de la Serp o bé les línies Ley són diferents noms en que són conegudes aquestes alineacions d'energia, que es localitzen en vèrtex magnètics, a la majoria en llocs sagrats. Alguns d'aquests llocs sagrats són: el famós Stonehenge, Glastonbury, la Catedral de Chartres i Montserrat (considerat un gran vèrtex magnètic) També és diu que el Camí de Santiago segueix per una línia Ley.

En certs entorns es diu que Montserrat té connexió directa amb “Agharta” (el regne subterrani dels deus) com també que és una muntanya buida, amb una munió de coves i galeries amb rius subterranis i fins i tot que en el seu interior existeix un llac subterrani. (Les fonts “mentideres” de Monistrol i de Collbató refermen la possibilitat de l'existència d'aquest llac). Que Montserrat és la porta a un altre món, que és un lloc “intraterrestre” que conserva el Sant Grial. Segurament que aquestes creences influeixen a l'oficial de les SS nazis Otto Rahn (addicte a les doctrines esotèriques) perquè investigués Montserrat i poc temps després, Himmler el “Reichfüher SS” visités Montserrat i volgués veure aquell món subterrani que guardava el Sant Grial.

Esoterisme – En l'antiguitat algunes escoles ensenyaven una doctrina entenedora per a tothom i unes altres amagades, secretes, reservades per als iniciats. El nostre diccionari el defineix com: amagat, reservat, de difícil accés per a la ment, una doctrina que transmet oralment als iniciats. També en algunes cultures, aquesta, era un patrimoni molt ben guardat per religiosos i que arribaven a poquíssima gent.   Alguns grups de creients en l'esoterisme efectuen rituals màgics en punts determinats de la muntanya de Montserrat, invocant les forces magnètiques, diuen que per potenciar el chakra humà.

La paraula francmaçó prové del francès franco-maçonnerie, on "franco" significa lliure i "maçon" fa referència a l'albañil o mestre d'obres. En temps passats, es considerava una societat de mestres d'obres, constructors d'esglésies i catedrals, que tenien els seus símbols i secrets professionals. Estaven organitzats en les anomenades “Lògies”.

Actualment, la francmaçoneria és una associació universal, iniciàtica, filosòfica, filantròpica i progressista, que té com a objectiu la recerca de la veritat, la moral, el millorament de la humanitat, i el reconeixement de Déu com a Ser Suprem, a qui anomenen "El Gran Arquitecte de l'Univers". Aquesta és la versió anglesa de la francmaçoneria.

Hi ha dues tendències principals dins de la francmaçoneria:

1. La versió anglesa, escocesa i irlandesa, que estableix que no s'ha d'intervenir en qüestions religioses o polítiques.
2. La versió francesa, espanyola, portuguesa i sud-americana, que permet discutir temes de religió i política. Aquesta diferència ha fet que, durant centenars d'anys, la Iglésia i els partits polítics s'enfrontessin amb els maçons.

A Espanya, especialment durant la dictadura franquista, els maçons van ser perseguits i fins i tot es va intentar exterminar la seva influència, en gran part a causa de la incitació de l'Església i els partits polítics.

El comportament de l'ocultisme, secret o discreció d'aquestes associacions s'ha fet que durant moltes generacions fora de temes i bastant respectades, que en els temps passats havia tingut un gran poder polític, territorial i sobre tot econòmic.

                                    Verges Negres de Catalunya

                      

De aquell Montserrat en què es pujava a peu, amb els carros i tartanes, lluitant contra el fred, la calor i la pluja, fins l'any 1892, quan va pujar la primera cremallera, amb els inconvenients, sobretot del fum al passar pels túnels, fins al dia d'avui amb els cotxes moderns, tan còmodes, amb una visió espectacular, aire condicionat i calefacció... fa que arribar a Montserrat ja no sigui un esforç tan gran, sinó més aviat un plaer que convida a pujar per visitar la nostra patrona, la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta.
 

Montserrat no té ocells rapinyaires, però tant l'àguila perdiuera com el falcó peregri son espècies protegidas i en  procés de recuperació, integrades a la muntanya de Montserrat, amb l'acord amb els escaladors. -    L'ocell  de Montserrat el pit-roig

       
Barcelona – Plaça Catalunya – Escultor Eusebi Arnau. Existeix la llegenda que l'estàtua inicialment no portava la imatge de la Mare de Déu, que li va ser afegida posteriorment. També es diu que durant la Guerra Civil es va retirar per evitar que fos destruïda. L'escultura representa a fra Joan Garí, el llegendari penitente de Montserrat. Es pot observar en el detall que entre els dos peus s'hi adivina una serra, en referència al simbolisme de la seva penitència.
                                              
L'escala dreta és el camí més ràpid per arribar a les ermites que hi ha sobre el monestir. En cròniques antigues es parla que ja existia l'any 1494. L'Abat Cisneros va manar refer-la de nou el 1499. Tenia 600 esglaons, un cost de 200 ducats i superava un desnivell de 180 metres. Per culpa dels aiguats de l'any 2000 va quedar molt danyada. L'any 2008 es va tornar a refer. És només d'ús particular del monestir. Cabres salvatges - Costa de veure-les però hi són. La víbora -

      
El pare Salvador Plans a l'homilia del dia 15 de desembre de 2013 deia que el poble mai no serà més esclau, en resposta a la Conferència Episcopal Espanyola. La monja benedictina Teresa Forcades del Monestir de Sant Benet, teòloga i doctora en medicina proposa la supressió dels partits polítics, perquè segons la seva opinió, no es comporten democràticament i estan supeditats al poder que els finança. Per ajudar el procés va demanar tres anys d'excedència, que el Vaticà li va concedir i un cop acabat aquest permís, ha tornat al monestir benedictí.

  

29 de gener de 2014- el P. Abat Josep Mª. Soler va tenir ocasió de saludar el Sant Pare - De nou una altra trobada el 8 de setembre a Roma.

  

 
23 de septiembre de 2016 . – El P. Hilari Raguer rep la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.

   

 L'Arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella visita Montserrat (diciembre 2015) El President Puigdemont és rebut pel Pare Abat.

 

1. El dia 13 de desembre del 2015 es va celebrar la  cerimónia d'Obertura  de la Porta  Santa  (Annus Sanctus  Jubilaren Misericordiae) L'any Jubilar va finalitzar el dia 20 de novembre.
2.                
3.  P. Abat Josep Mª Soler, ha considerat que si Catalunya es  convertís en un Estat,          el Vaticà el reconeixeria com a país  independent: "Normalment reconeix a tots els Estats nous que es van creant.                                  
5. 16. Abril de l'any 2017 - Entrevista de TV3, amb la periodista Silvia Cópol                                                                    

                      

                     Fotografia històrica = TRES PAPAS .----  BENET XIII   (Joseph Ratzinger)   

                      FRANCESC I   (Jorge Mario Bergoglio) ----   JOAN PABLO II (Karol Wojtyla)

                                 -------------------------------------------------- --------------------------------------------

 Manifestació a favor dels presos i exiliats de la Generalitat- 28 d'abril de 2018

 

 

  De nou el dia 30 de setembre de l'any 2019 – 131 agulles de Montserrat són il·luminades en record dels presidents de la Generalitat (des de l'any 1359 fins a l'actualitat). Amb la col·laboració d'uns 500 escaladors, lliures de cap partit polític.

 

Any 2019 - Pelegrinatge i trobada conjunta de les confraries del Rocío, a Catalunya. El dia 21 de setembre, per a celebrar el XX Aniversari de la fundació del Consell General de Confraries i Germandats de Barcelona, juntament amb la Fundació AndaCat, es va organitzar aquest acte, amb el qual es va rendir homenatge a la Germandat del Rocío de Barcelona, a la Germandat del Rocío de Cornellà, a la Germandat del Rocío del Garraf i a la Germandat del Rocío de Sabadell, als seus presidents i als seus Simpecados. També estava present Santiago Padilla, president, i el senyor José Muñoz, tresorer de la Pontifícia, Real i Il·lustre Germandat Matriu de Nostra Senyora del Rocío d'Almonte.

  

                   La basílica plena de peregrins L'entrada del Sinpecado 

 

 L'arribada de la pandèmia (COVID) i degut que la reunió de persones estava prohibida es va posar una sèrie d'espelmes, amb representació de les persones..

El P. Manel Gasch Hurios és el nou abad del Monastir de Santa María de Montserrat. L'elecció ha estat realitzada en una reunió capitular del dia 15 de setembre de l'any 2022, a la que han assistit als monjos profesos solemnes de la comunitat, presidits pel Rvdm. P. Guillermo Arboleda, Abad President de la Congregació Benedictina Sublacense Cassinesa, que li ha confirmat en el càrrec.

                                          

El P. Abat Manel Gasch ha destacat “el repte de la celebració del proper Mil·lenari de la fundació del monestir, l'any 2025, com una oportunitat per acostar Montserrat i la vida monàstica a la nostra societat actual; un Mil·lenari que ha de ser un punt de partida per a la Montserrat del futur”.

   

         Les actituts incíviques condueixen a solucions que desmereixen les escultures.

                        ===================================================== ===

ANY 2023 --Despres de molts anys de consultes sobre si l'Escolanía de Montserrat hauria d'admetre noies i també, per altra part, com s'aconseguiria que els nens de 'Escolania actual puguessin conviure més amb la seva família i amics que s'ha creat La Schola Cantorum per resoldre aquests problemes de sempre. - La Schola Cantorum forma part de l'Escolanía de Montserrat. - És un coral no professional, on els seus 28 membre tenen entre 17 i 24 anys. -Son considera "escolans y escolanes" aniran vestits amb saia i roquet. -Cuan aquest coral, una vegada al mes, canti a l'església de Montserrat, els nens de l'escola actual, descansaran. .--