LA POSTGUERRA, LA DICTADURA, EL NOU TRON DE LA MARE DE DÉU, L’AUGMENT DEL SENTIMENT CATALÀ, LA VISITA DEL PAPA PAU II, ELS INCENDIS, ELS AIGUATS, I EL MONTSERRAT ACTUAL DE L’ANY 2018                Quan la victòria de Franco es veia segura, aquest va demanar al canonge de Salamanca que es fes càrrec del monestir de Montserrat i que, un cop fos allà, decidis a quina comunitat cedir-lo. En saber-ho Escarrer i el germà Albert  Miquel van abandonar el municipi navarres de Belascoain, on estaven, per anat tot seguit a Montserrat.                                   
ANY 1939 – El dia 28 de gener, dissabte, arriba a Montserrat el monjo Ildefons Llobet, en trobar el monestir tancat tornà a marxar. El dia 29 , diumenge, a les nou del matí arriba a Montserrat el pare Sever Renyé i a les tres de la tarda arriba el pare Aureli Mª Escarré i el monjo Albert Miquel.  El dia 1 de febrer, el pare Aureli Mª Escarré acompanyat pel germà Albert Miquel i el germà Sever Renyé van obrir les portes del monestir a quatre oficials de l’exèrcit espanyol, que feren la presa de possessió del monestir en nom del “Caudillo”. Els militars, que creien que el monestir estava abandonat, es van quedar sorpresos, quan Escarrer com a prior, i els altres monjos van sortir a rebre'ls. Quedava clar que la comunitat benecictina continuava a Montserrat. Dels quatre oficials arribats, un era l’alferes capellà Andreu Ripol, monjo de Montserrat; un altre era l’alferes capellà Miquel Bozzo també monjo de Montserrat. - El 26 de febrer, posaren la imatge de la Verge de Montserrat damunt l’altar de l’oratori abacial. En aquells moments, tots quedaren corpresos per l’emoció del moment i perquè per primera vegada veien i veneraven l’autèntica imatge de la Moreneta, sense els vestits postissos.

   En començar a arribar els primers grups organitzats de fidels que volien venerar a la Mare de Déu, els monjos decidiren d’habilitar com a oratori una de les sales annexes a la porteria i col·locar damunt de l’altar, la Santa Imatge.                              El 3 de juliol, la imatge fou traslladada a la capella del Santíssim de la Basílica i la vigília de la Puríssima fou instal·lada al Cambril, definitivament sense els vestits postissos. El programa d’actes per aquest trasllat va ésser prohibit pel governador civil de Barcelona, perquè s’hi anunciava el Virolai en català.

                       

Quan els monjos exposaren novament al culte extern la figura de la Mare de Déu, la col·locaren interinament damunt d’una cadira neogòtica daurada i policromada “ mentre no se’n faci una de preciosa ” es digueren.               

ANY 1940 – L’abat Marcet va anar a Madrid per entrevistar-se amb Franco. S’havia d’aclarir mals entesos, problemes, sobre tot pel català. S’havia de superar la desfeta de la guerra civil, i el intent franquista de genocidi cultural, doncs s’ha de dir que s’arribà a prohibir la impressió de tot llibre escrit en català, fins i tot els de tema religiós i de pietat
ANY 1943 – Se celebren els Jocs Florals i per segona vegada demanaren a l’abat Marcet que els presidís. Aquest cop se celebren en la intimitat del monestir, per no tenir problemes, doncs també eren clandestins i es feien en català.

 

LA GLORIETA  DEL CIM DE SANT JERONI ANY 1912  -   L’ACTUAL CIM DE SANT JERONI                            

      
El cim de Sant Jeroni fou un dels vèrtex de triangulació utilitzats l’any 1792, per al mesurament del meridià Dunkerke –París -Barcelona que va servir per implantar el metre com a mida internacional de longitud.  L’any 1880 es va començar a celebrar la diada de L’ANY POLAR – Fins avui se’n han celebrat 4. –En la de l’any 1932 es va inaugurar una “estació meteorològica” a Sant Jeroni. Avui encara són visibles les seves restes. Coronant el cim de Sant Jeroni hi havia la Miranda. La imatge del Sagrat Cor hi fou col·locada el 3 de maig de 1912. La Miranda i la imatge foren enderrocades durant la guerra de 1936 – 1939.

  

El 23 d’octubre de 1940 Montserrat va patir la visita de Heinrich Himmler, cap de la policia SS –ma dreta de Hitler – Va pujar acompanyat de l’alcalde de Barcelona el senyor Mateu Pla, del general Orgaz i d’un nombrós grup de policies de la S.S. - Encara que avui ens sembli mentida va pujar a Montserrat, no per veure la Moreneta ni la muntanya, sinó que volia el “ Sant Grial ” el de la mil·lenària llegenda. Portava un pla molt antic i estava convençut que era autèntic. A l'Abadia, no li va ser fàcil desidir quin havia d'ésser el seu comportament, doncs amb una por respectuosa, no es podia negar al desig del règim.  S'ha de saber que el dia 15 d'octubre havia estat afusellat el president Lluís Companys i que el mateix dia 23  estava prevista la trobada Franco - Hitler a Hendaya.  L'abat Marcet es va excusar i el va atendre el pare Ripol que parlava la llengua alemanya. Va ésser molt difícil fer-l’hi entendre que era una llegenda. Tothom que vivia o treballava aquell dia a Montserrat estava molt espantat. – 

Quan l’abat Marcet es trobà gran i delicat de salut, degut a les xacres i penalitats de la guerra, va demanar ajut i es va nomenar coadjutor al prior Aureli Mª Escarré. - Francesc Escarré i Jané en entrar de novici es va posar el nom Aureli Mª, va néixer l’any 1908 a l’Arboç del Penedès. Visqué en temps de la República, de l’aixecament dels militars el 18 de juliol, de l’assassinat sistemàtic de sacerdots i religiosos, coneguts i amics seus. És de suposar que això el devia marcar profundament. El seu abadiat va durar des de 1941 fins a 1961–20 anys –  Esdevé difícil d’entendre la seva personalitat. Malaltís i poc dotat per a l’estudi, una vegada ordenat monjo, fou un fanàtic seguidor de les regles de Sant Benet, sobretot de les d'obediència i submissió, d'Ora et Labora, de Lectio Divina i de Romanitat, o sigui, molt addicta al Papa.

          

         Franco orant davant de La Moreneta                                    El President Francesc Macià  i el P.Abat Marcet
Escarré per una banda es posà a favor de Franco, doncs estava convençut que aquest havia salvat a l’església i als capellans, els dolents eren els altres, aquells grups anarquistes, aquelles esquerres que els varen perseguir i assassinar. Per l’altra banda, afavoria les posicions catalanistes doncs, des de 1947 Montserrat s’anava convertint en el focus d’irradiació de la cultura catalana prohibida. Sembla ser que els seus continguts polítics foren sempre molt vagues i poc clars, tot i deixant clar, això sí, la seva independència i la manca de militància política. És possible que fos un home més abat de monestir que no pas abat polític, o al revés, doncs després de molts anys de la seva mort, ara li surten molts defensors i detractors de la seva persona. Mentre uns reclamen la seva pujada a la santedat, altres neguen la seva catalanitat, acusant-lo de fals, poc culte, falangista i d’egoista.
ANY 1941 – L’abat Escarré va anar a Madrid reclamat per l’omnipotent Serrano Suñer ; sembla ser que, aprofitant el nacionalisme de moda en aquell temps, el govern veies amb molt de gust el projecte de Fra Justo Pérez de Urbel de formar una Congregació Benedictina Espanyola.
Escarré va visitar el Papa per explicar-li que Montserrat ja pertanyia a la Congregació Sublacense. El Papa li va fer costat i Escarré va presentar la negativa a Fra Justo Pérez, a més avalada per Roma. També va col·laborar, però sense implicar-s’hi, amb l’Opus Dei, d’Escrivà de Balaguer. Amb els anys s’anaren distanciant.
Va treballar incessantment per superar les dificultats d’adaptació a l’esperit de Montserrat, dels monjos que vingueren de Solesmes, Maredsous, Maria Laach i Beuron i crear una unanimitat entre tota la comunitat. S’ha de pensar que aquesta havia patit una forta sotragada amb l’assassinat de vint-i-tres monjos en la passada guerra civil i que d’aquest fet se’n parlava constantment. També es va preocupar per la millora del monestir i del santuari: el nou capítol de la comunitat, el començament de les obres de la façana, l’atri de l’església, el baptisteri, la sala del signe, la cripta dels màrtirs (la de l’abat Marcet i on ara hi reposa ell mateix) l’escala del cambril i tot el conjunt del nou tron de la Mare de Déu, la sagristia, el noviciat, l’hostatgeria..

 Indiscutiblement l'abat Escarré va ser un gran difusor de l’art. Els principals artífex d’aquesta grandiositat artística de Montserrat foren: l’arquitecte Francesc Folguera, el pintor Josep Obiols, l’escultor Joan Rebull, l’orfebre Capdevila. . . però cap artista en quedà exclòs. Clarà, Vila Arrufat, Viladomat, Fornells Pla, Josep Mª Subirachs, Domènec Fita, Manel Cusachs. . . .

 De fet, en la reconstrucció i renovació de Montserrat, des del seu començament l’any 1830 hi han intervingut tots els artistes catalans de les diferents èpoques. Va ésser un projecte on s’escoltaven les opinions de tots i això va comportar molts problemes, doncs la visió individual era de vegades molt diferent l’una de la dels altres. Característica de Montserrat és que tot i que es va intentar un projecte unitari, amb tants artistes no es pogué aconseguir.
Escarré va potenciar l’empresa Agricultura Regional com a administració i gerència del santuari. Va crear el Patronat Nacional de la muntanya (1950) per donar millors serveis als peregrins. . . i encara que no fos artístic, ni espectacular, sí, va ser molt important, pujar l’aigua des del peu de la muntanya i solucionar un problema de segles a Montserrat.
ANY 1944 – La llengua oficial a Montserrat era el castellà. Escarré visitava a Franco tot sovint. Franco havia pujat a Montserrat alguna vegada, - hi havia entre els dos un clima d’amistat – l’abat havia aconseguit molts béns i serveis dels diferents ministeris de Madrid. També gràcies a aquesta amistat es va obtenir el perdó d’alguns dels polítics empresonats. L’impetuós governador civil Felipe Acedo Colunga, fins aleshores en bones relacions, es va queixar en una concentració falangista del separatisme que pregonava la joventut catalana emparada en la litúrgia i en l’organització eclesiàstica. Hom hi va veure una clara al·lusió als escoltes catòlics.                                              ----------------------------------------

Pau Vila i Pompeu Fabra visiten Montserrat per Sant Jordi 1936 -- Familiars a la porta de la basílica any 1924. 

         

 

Any 1947 -Sardanes a la Plaça de Santa Maria.                    Any 1945 - La primera vegada que el Ramon Esteva visita Montserrat. Dels tres nens ajupits, el del mig, és el Ramon.                                                                                     

                                      E S C O L A N I A
Reben el nom de patges de la Mare de Déu, que és, sens dubte, el més just i escaient. És una de les notes més típiques de Montserrat. Fa més de set-cents anys que existeix. La majoria d’escolans són admesos per raó de tenir bona veu i disposició pel cant, i això fa que l’admissió sigui feta per oposició, la qual no deixa de tenir dificultat, doncs en relació al gran nombre d’aspirants, son poques les places existents. Actualment són uns quaranta-sis nois de tot Catalunya, entre els deu i els catorze anys. Es lleven a un quart de set del matí i a les set ja són a les aules. Reben classes d’E.G.B. com qualsevol escola així com també tenen esbarjo.

A la tarda es dediquen al conreu de la música tant pel que fa al solfeig com a l’estudi d’un instrument determinat. Tampoc descuiden la pràctica del cant gregorià i la dicció del verb i la formació musical que és la cosa més important. Hi esmercen una hora diària. Dediquen una estona a la lectura mentre esperen l’hora de sopar. A les nou van a dormir. Cada dia a la una del migdia canten sols la Salve i el Virolai i a la tarda a un quart de vuit canten la Salve amb els monjos. L’any 1950 cantaren davant del Papa i en els últims anys el seu prestigi s’ha fet molt gran amb enregistraments de discos i en concerts a Espanya i a l’estranger.
El dia 19 de maig de 1998 l’Escolania de Montserrat va celebrar un concert en el Palau de la Música, de Barcelona. Durant el concert el pare Ireneu Segarra, mestre i director de l’Escolania els últims 44 anys, va donar el relleu al germà Jordi -Agustí Piqué Collado, com a nou mestre i director.- Des de l'any 2014 el mestre director  és el P. Llorens Castelló (antic component de l'escolania) i deixeble del P. Ireneu Segarra.
Arribats a l’any 2005 s’introdueixen canvis en aquesta institució secular. S’està vivint en una societat que canvia a una velocitat com no s’havia vist mai. Després d’uns anys d’estudiar diferents propostes sobre si es vol continuar tenint l’Escolania? com adaptar-la a l’entorn social? i com finançar-la? - S’ha acordat, entre d’altres resolucions, que per pal·liar el greu problema de falta de nens, s’ha d'alleugerir el sistema d’internat – els que vulguin podran anar a dormir cada dia a casa seva – podran marxar el divendres a la tarda i retornar el diumenge al matí – disposaran de dos mesos de vacances..... tot això per tal de no separar els nens dels seus pares, germans, la casa, el poble, els amics......

VIDA MONÀSTICA

El silenci és molt important a la vida monàstica benedictina però, no com a valor absolut. Trencar-lo evidència poc control sobre un mateix. El sentit del silenci es basa en la importància de la paraula. La regla de Sant Benet parla del silenci material com una condició indispensable de la vida monàstica. A més de ser necessari per no trencar l’ambient de recolliment, el silenci ajuda al monjo a sentir més viva la presència de Déu.
L’oració i el treball són dos pilars de la vida dels monjos. El monjo ha de defugir d’obrar amb estridència. La humilitat és un valor de força. La feina principal que fan en el monestir la podríem situar en el camp intel·lectual. Donen classes als nois de l’escolania i als monjos joves. L’activitat essencial dels joves és l’estudi de la teologia, els sagraments, llengües clàssiques, llatí i grec, llengües modernes, anglès i alemany, i psicologia, sociologia, literatura, etc.
L’altre vessant del treball intel·lectual és el món de les publicacions. L’editorial “Publicacions de l’Abadia de Montserrat” publica anualment uns seixanta llibres, a més de les revistes “Tretzevents”, Studia Monàstica” revista científica internacional, i el butlletí del Santuari.
LA VIDA DELS MONJOS AL MONESTIR – Es lleven a dos quarts i cinc minuts de sis del matí. A les sis fan la primera pregària anomenada MATINES que dura entre mitja hora i tres quarts. A un quart de vuit en fan una altra que en diuen LAUDES, aquesta dura vint minuts. Tot seguit els serveixen l’esmorzar i a les vuit s’obren les portes del monestir, significant que l’activitat prossegueix. Comencen les classes i els treballs en general. A les onze tenen la missa conventual que dura 1 hora. A la una canten el Virolai i la Salve .

Després de dinar fan una hora de descans. A les tres fan una pregària molt curta, set o vuit minuts, que en diuen NONA, que és el pròleg per a tornar a les activitats. Fan una altra pregària, VESPRES, a tres quarts de set. A un quart de nou van a sopar i després tenen una estona de trobada familiar o recreació per a conversar. Després comença l’anomena’t “silenci nocturn”. Si els monjos s’han de dir quelcom, ho han de fer en veu baixa. I acaben la jornada amb la pregària que en diuen COMPLETES, també és curta, uns deu minuts i ja és hora d’anar tothom a dormir.
ESTRUCTURA DE LA COMUNITAT – Encara que són més de setanta els monjos que viuen a Montserrat, en termes jurídics el nombre arriba a cent. N’hi ha cinc o sis al monestir - santuari del Miracle, entre Cardona i Solsona, cinc o sis més al monestir de Sant Miquel de Cuixà i, actualment, també n’hi ha cinc més a Roma en missions d’ensenyament o d’estudi a Terra Santa.

L’actual abat de Montserrat, el pare Josep Mª Soler i Canals va substituir al pare abat Sebastià Mª Bardolet, quan va retirar-se després de representar durant poc més de deu anys la paternitat espiritual del monestir. La figura de l’abat representa l’autoritat de pare del monestir, serveix als monjos, que són tots iguals, i els orienta pels camins que han de portar-los a Déu. L’elecció de l’abat és potestat exclusiva de la comunitat. El vot és secret i individual. Una vegada elegit l’abat, aquest nomena un prior, en el que s’hi confia plenament, forma part d’un Consell de Degans elegits a parts iguals per la comunitat i per l’abat per un període de tres anys. L’abat també nomena un “majordom” per exercir com administrador, un càrrec de gran confiança. La resta fan feines específiques a més de donar classes, uns són mestres de novicis, altres prefectes de juniors, infermers, bibliotecaris, conservadors del santuari. . .                                                                  -----------------------------------------------------  

 Any 1947 - Festes en motiu del nou tron de la Mare de Déu. -  L'entronització va començar d’una manera típicament eclesiàstica: com una col·lecta. Però ben aviat, desbordant les intencions i les expectatives inicials, es va convertir en una mobilització popular, no sols religiosa, sinó també nacional, perquè va esdevenir una crida a la reconciliació dels catalans, després de la guerra incivil. El P. Adalbert Franquesa, era testimoni dels inconvenients pràctics de l’accés dels fidels per venerar la imatge de la Mare de Déu en el tron antic, doncs aquest estava bastant atrotinat, amb una sola escaleta per pujar i baixar.  A la comissió Abat Oliva s'hi apuntaren més de cent persones de totes les tendències i procedències. N'era president Fèlix Escales Chamení (un home fidel a Franco).  Foren uns grans col·laboradors, el secretari Fèlix Millet i Maristany, Josep Benet, Alexandre Cirici, Anton Canyellas, Joan Raventós, Manel Ibanyes Escofet, Manel Cubeles, Jaume Carner, Jaume Picas, Joan Sansa, Oriol Pascual, Emili Boix, Joan Sagalés, Pau Roig......etc.

Quan es va començar la col·lecta popular per oferir un nou tron a la Verge, ningú no sospitava les proporcions que aquella idea aniria adquirint. Només de llançar l'idea, foren tants el donatius de petits objectes d'or i d'argent, que al cap de dos anys s'havien recollit 200 quilos d'argent i cinc quilos d'or. Les línies generals de la composició del tron foren traçades per l'arquitecte Francesc Folguera, amb disseny del pintor Josep Obiols. Els orfebres foren Sunyer, Soler Cabot, Serrahima i Mostany Llopart. En aquesta festa del Nou Tron de la Mare de Déu de Montserrat, també anomenada "Diada de reconciliació nacional" va ésser el lloc on per primera vegada, després de la Guerra Civil, el català, tan parlat com escrit va ésser present en tots els actes. Amb una Catalunya derrotada, pobra i buidada de tot, s'aconseguí aplegar a Montserrat, a creients i no creients, i física o moralment a tot el poble català. Es va sentir vibrar Catalunya, altra vegada vibrava orgullosa l'ànima de Catalunya. Va ser un pas molt important pel seu significat, tan religiós com polític o social.  Escarré va continuar col·laborant poc o molt amb el règim franquista, fent lloances d'Espanya i del castellà, però alhora aniria obrint-se cada cop més envers la problemàtica del país i en primer lloc de la llengua perseguida.                                         

 Curiositat o anècdota – En Joan Espinet i Manel Fontic militants del FNC (Front Nacional de Catalunya) aconseguíren que en la roca dita el “Gorro Frigi” hi apareixes una gran senyera, perfectament visible des de les places i que en tot el dia, la policia no va poder retirar.  --  Ves per on, es va donar el cas de que, el actes per la Coronació de la Verge de Montserrat, tenien l'autorització del Governador Civil de Barcelona, Bartolomé Barba Hernández i segurament que, amb l'èxit aconseguit en aquella diada, tant catalana, als pocs dies fos substituït per Eduardo Baeza Alegria.

  Quan es va decidir d’alleugerir-la dels vestits postissos que amagaven la seva graciosa figura es va veure clar que, amb la nova aparença de la imatge, la corona, el ceptre i els lliris de puresa l’haurien desfigurada. Van decidir no posar-los, però no per això havien de deixar amagades unes joies tant significatives i van pensar de fer-les dur (coronant el tron) per quatre figures d’àngel- Els quatre àngels sostenen els atributs amb les mans velades, segons el respectuós costum en temps de l’Edat Mitjana. Els dos del mig, drets, amb la corona – agenollats, el de la dreta duu el ceptre i el de l’esquerra els lliris. Les quatre figures foren modelades per l’escultor Llaurador i han estat cisellades per l’orfebre Mostany                         -------------------------------    A mitjans del segle XX, amb l'embat del boom turístic i la moda de construir paradors de turisme en llocs històrics, l'abat Aureli Mª Escarré va voler ennoblir la manera d'acollir els visitants de Montserrat amb un hotel que no fos de gran luxe, però que tingués una certa dignitat  i li va posar el nom de Hotel Cisneros.

   

Els arquitectes respectaren només les parets mestres i una gran sala coberta amb una volta que arrenca a la roca mateixa i descansa en el mur de la façana. Situada com està a peu de carrer, segurament era el lloc on es deixaven les cavalleries de càrrega. Aquest lloc és avui la sala menjador. Es va inaugurar l'any 1959.                                                                                        --------------------------------------------------------

ANY 1952. L’atri anomenat de l’abat Argerich havia tingut des de sempre un aspecte de caserna militar. Calia endreçar i polir un espai com aquest que fa de transició entre l’àmbit profà i el sagrat.

    
El pintor Josep Obiols dibuixà la decoració alta de les façanes amb unes columnes salomòniques esgrafiades. El pare Benet Martínez va dissenyar els estucs de la part porxada. Els de la dreta fan al·lusió als centres de pelegrinatges marians i mundials i els de l’esquerra expliquen resumidament la història de Montserrat.
Entrant pel passadís del mig, si mirem a terra, veurem en el centre de l’arcada, una rodona de marbre negre, amb una inscripció que es refereix a Sant Ignasi de Loyola. Representa que aquest, és el lloc on va passar la nit de vetlla, al peus de l’altar de l’antiga església romànica, on hi estava instal·lada la imatge de la Moreneta. (està explicat en la llegenda de l’abat Bartomeu Garriga “enganxar-se els dits“.)  

   

 La façana del baptisteri feta pel suís Charles Collet representa la salvació dels fills de Déu en l’Església, que està representada pel vaixell. A la dreta els sagraments de l’Església i a l’esquerra la santificació de les diverses activitats de l’home. A l’interior una pintura de Josep Vila-Arrufat representant el baptisme de Jesús.  La pila baptismal pertany al mateix bloc de pedra del que es va fer l’altar major.                                    ------------------------------------------

 Any 1956.- Col·locació de l’escultura del rei Joan I d’Aragó fill i successor de Pere el Cerimoniós conegut com “ l’Aimador de Gentilesa “. Fou el primer defensor de les lletres i de la cultura de casa nostra. Va instaurar els primers Jocs Florals a l’any 1393. Davant de la seva figura, el dia 20 d’octubre de 1968 i en homenatge a Pompeu Fabra va encendres la Flama de la Llengua Catalana.- Ara en una llàntia obrada per l’artista Rafael Solanic es manté encesa la Flama representativa de la nostra llengua, sota el tema: L’encengué la fe.- La portà l’esforç.- La manté la voluntat d’un poble.- A càrrec de diferents entitats se celebra cada any la festa de la Renovació de la Flama.

  

        

 Pintura de l’artista Francesc Fornells Pla. Aquesta pintura “naïf” de l’artista Fornells Pla representa l’arribada dels Reis Catòlics a Montserrat.  A més de la Reforma (abolició dels abats comanditaris i l’organització d’una comunitat més perfecta amb un nivell espiritual més alt) que portaren a terme els monjos de Valladolid - Es va aprofitar per castellanitzar Montserrat anul·lant la importància que aquesta tenia  sobre Catalunya, i anul·lant també la importància que Catalunya tenia sobre Espanya.  Al fons els monjos catalans abandonen Montserrat.

       

Una pintura que també és d’art “naïf” obra de l’artista Francesc Fornells Pla. - Joan d’Àustria visita Montserrat.-  Porta la llàntia del rei moro. – després de la batalla de Lepanto, el rei Joan d’Àustria va emportar-se la llàntia de la galera capitana  del rei moro Ali  Muezzin Zade paixà del rei turc Selim II, i en va fer ofrena a la Moreneta  com a vot de gràcies per haver guanyat la batalla. Diuen que el dia que la volien encendre va baixar un àngel del cel i va dir: “no la encengueu, doncs s’encendria el món” per això sempre havia estat apagada. 

                            

                                                                                                       El mirador de Mossèn Cinto

Al costat del lloc on hi havia l’antiga ermita de Sant Jeroni, hi ha un petit mirador amb una barana amb bona vista sobre les roques del Camell de Sant Jeroni, els Plecs del Llibre i el Montgròs. En el mirador hi ha un monòlit dedicat al poeta i eclesiàstic Mn. Jacint Verdaguer. El monòlit, de línies molt simples, està construït amb pedres de Montserrat. Porta una placa que diu: Els excursionistes a Mossèn Cinto Verdaguer, 30 – XI – 1952.

 A desgrat del que diu la placa, aquest mirador es va inaugurar el dia 21 d’octubre de 1956. - Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Mn. Jacint Verdaguer, els excursionistes li van volgué fer un homenatge al marge de la Delegació Catalana de la “Federación Española de Montañismo”. Van formar una comissió presidida per un membre del Club Excursionista de Gràcia (el senyor Joan Cervera i Batariu – premiat amb la Creu de Sant Jordi de l’any 2012) que va ser el promotor de la idea i es posaren a treballar en un homenatge que havia de concentrar els excursionistes a la Vil·la Joana de Vallvidrera, per col·locar-hi la placa el dia 30 de novembre de 1952. També s’havia programat un altre acte al monument de Mn. Cinto en el camí dels Degotalls de Montserrat. A més s’edità un llibret escrit totalment en català. La prohibició del governador civil de la província, Felipe Acedo Colunga, va fer suspendre els actes. De tota manera no van desistir de col·locar la placa que tenien preparada. Després de moltes gestions es pogué col·locar al cim d’una roca el mateix dia que s’entronitzà la segona imatge de la Mare de Déu de Montserrat al cim del Cavall Bernat (21 d’octubre de 1956) en ocasió del 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya.
En aquesta ocasió la placa va ésser beneïda pel caputxí P. Basili de Rubí, el qual seguidament va celebrar l’Eucaristia. A la tarda, els excursionistes foren rebuts per l’abat Aureli Mª Escarré en el monestir. Li van oferir un diploma de l’homenatge dels excursionistes a Mossèn Jacint Verdaguer, amb una medalla i en la qual consten les dades del frustrat homenatge del 1952 i del dia de la inauguració del mirador.                                                                                                                  -------------------------------------------------------
El pare Benet Martinez també va dissenyar el paviment blanc i gris fosc que reprodueix el que va fer Miquel -Angel al Campidoglio de Roma. És el dibuix d’una estrella de dotze puntes - Ofereix un aspecte fantàstic.- El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i l’Eucaristia. - Els marbristes Josep i Ricard Andreu de Manresa, van construir el mosaic, ajustant les peces d’una en una (doncs no n’hi ha cap d’igual) les numeraren i finalment pel mateix ordre, les varen muntar en el lloc actual.

 Antigament el baptisme es feia per immersió total del batejat dins de l’aigua.- Hom creia que dins l’aigua, era impossible la vida – creia que era el lloc de la mort.- Amb la immersió dins l’aigua del batejat, aquest quedava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a la vida (una nova vida) la de cristià. - La circumferència petita representa “El Baptisme” la circumferència gran representa la Eucaristia i l’espai central el mar amb tota mena de peixos que són els cristians, nascuts en les aigües del baptisme.
La inscripció que envolta el cercle del baptisme diu (en llatí): Crist, cap del cos de l’Església escampada per tot l’orbe.
La inscripció que envolta el cercle de l’Eucaristia diu (en llatí): Ciutadans d’una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigueu sempre deixebles del Pastor Sant, del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament. 

ANY 1952. La imatge de la Moreneta va ésser portada a Barcelona durant la celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional. El nacionalcatolicisme franquista volia donar una imatge internacional d'Espanya, com a país compromès amb la FE CATÒLICA.

     ANY 1953 – Dia de Sant Jaume (25 juliol) dia de molta gent al monestir. A les nou del matí sortien de Monistrol sis cremalleres separades l’una de l’altre per una distancia de 300 metres. Cada cremallera portava dos vagons i transportava uns cent vint passatgers. Les dues primeres havien arribat al monestir, quan la tercera en passar per la recta del Pastor després de les Guilleumes, on el pendent era d’un 12 % va tenir avaria, el tren va recular anant a estavellar-se contra el que seguia i tots dos es precipitaren sobre el que pujava darrere. Per sort el maquinista havia vist el que passava i va fer marxa enrere per frenar als dos que baixaven. Al mateix temps va fer sortir un empleat via avall per avisar l’últim tren que pujava i els viatgers van baixar en el pas a nivell de la carretera. Hi va haver 8 morts, l6 ferits greus i cent sis ferits lleus. Va ser el final del cremallera. Havia durat 62 anys.

 Possiblement, la contribució més important de l’abat Escarré a la cultura catalana, fou la protecció decidida que donà a la revista Serra d’Or. Acedo Colunga envià una nota a Camilo Alonso Vega, denunciant que : Des de Montserrat se lanzan publicaciones de tipo católico-separatista tales como Serra d’Or, fascículos aparentemente sueltos pero que siguen una línea regular de publicaciones. - Serra d’Or i el seu precedent immediat GERMINABIT, comandats per Josep Benet i Morell- i dos estudiants amb molta empenta- Max Cahner i Ramon Bastardas constataren la possibilitat d’ampliar l’abast de la publicació i editar-la en català. Van veure que acollint-se a la norma del Concordat amb el Vaticà (que permetia a les publicacions religioses de no passar per la censura) s’obria un nou camí. A l’octubre de 1959 Serra d’Or iniciava una nova època, íntegrament en català. Escarré també va donar el impuls necessari al nucli que havia d'ésser el que és avui l'Omnium Cultural.        -------------------------------------------------------------------------

ANY 1959 – Un dels informes de Acedo Colunga a Alonso Vega deia: Montserrat jamás se ha identificado por su amor a la unidad de España, pero nunca, de manera tan descarada, ha levantado la bandera del catalanismo-separatista i esta posición, suicida para la tierra catalana, se debe a su abad Don Aurelio Mª Escarré.
Esclatà el cas Galinsoga. El director del diari “ La Vanguardia “ que el dia 21 de juny va anar a missa a la parròquia de Sant Ildefons a Barcelona, en sentir que l’homilia era en català, va pronunciar a més de moltes expressions insultants, aquella frase altament ofensiva de “todos los catalanes son una mierda“. El dia següent tot català tenia a les mans un full explicatiu que deia: Ha arribat l’hora de demostrar al Sr. Galinsoga i a la gent com ell que a Catalunya encara hi ha dignitat. Més de 14,000 subscriptors es donaren de baixa i així van sentenciar la seva destitució.

  

                                                         Felipe  Acedo  Colunga                               Jordi  Pujol  Soley

Això va portar molt malestar a Catalunya. Segurament que Franco per desagreujar Catalunya, celebrés un Consell de Ministres al Palau de Pedralbes. Després del Consell, Franco va pujar a Montserrat i s’entrevistà amb l’abat Escarré.-
Tots aquests fets varen ser molt polititzats i li portaren bastants mals de cap. Potser és aquí on comença a donar un tomb les relacions de Montserrat amb Madrid. Amb un nou tarannà i una manera diferent d'entendre les coses, Escarré va fer que Montserrat anés apareixent cada vegada més com un signe de resistència a la dictadura i a les intromissions del poder civil a l’Església; i també va convertir Montserrat en lloc de defensa dels presos i dels perseguits. Molta gent – creient i no creient – van estar amagats a Montserrat, o van rebre ajut a la presó. En aquells dies es va acollir a perseguits polítics com: Josep Benet, Josep Espasa, J. Casajuana, Quatrecases... Escarré continuava amb una col·laboració sincera i respectuosa amb l’episcopat català, la qual cosa, però, no va ésser obstacle, perquè en ocasions prengués posició pròpia respecte a alguna qüestió determinada, al mateix temps que començava una època de gran llibertat, a l’hora d’expressar el que pensava.
Ara bé, la barreja de veritats, mentides i exageracions que aquests fets ocasionaren, no van ser favorables a Escarré. Ni a les esferes civils ni a les esferes eclesiàstiques. S’ha de dir que, ja l’any 1956 s’havia publicat una carta oberta dels catòlics catalans, als bisbes i abats de Catalunya reclamant les llibertats del poble català i demanat l’ús de la llengua pròpia. Ara corria la veu que l’autor de la carta era l’abat Escarré. Encara que no era veritat, aquesta fou una de les causes que no fos ben vist per la majoria dels bisbes de Catalunya i d’Espanya.

                                                               Les campanes

El campanar de Santa Caterina, de planta octogonal alberga un total de dotze campanes, deu d'ús litúrgic i dues de servei horari. Les vuit campanes menors estan penjades a les finestres del campanar. Les dues majors estan en una estructura metàl·lica sobra la mateixa torre.                                                          Campanes litúrgiques:

Sant Miquel (any 1955 i 76 Kgs) — Sant Pius X (any 1955 i 400 Kgs) — Sant Gregori I (any 1955 i 600 Kgs) — Sant Jaume (any 1955 i 1000 Kgs) -- Sant Pau (any 1955 i 1400 Kgs.) -- Sant Benet (any 1955 i 3,500 Kgs) -- Sant Pere (any 1958 i 1900 Kgs) -- Santa Maria (la més gran - any 1958 i 6400 Kgs) — Sant Josep (any 2005 i 350 Kgs) — Sant Jordi (any 2005 i 850 Kgs)

Campanes Horàries (les més antigues) Nostra Senyora de Montserrat (Quarts) (any 1788 i 45 Kgs) — Jesús, Maria i Sant Beda (Hores) (any 1627 i 430 Kgs)

------------------------------------------------------------------------------------------

El monestir de les monges benedictines de Montserrat, va néixer canònicament a l’any 1952 – És el resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de Sant Benet de Mataró.

          

      Monestir de Sant Benet de Mataró                              Entrada al convent de Santa Clara - Plaça del Rei     

L’any 1939 l’abat Marcet va oferir a les monges benedictines el monestir de Santa Cecília, doncs els seus de Mataró i de Barcelona havien estat cremats al començament de la guerra 1936-1939. Després de molts patiments varen poder inaugurar l’actual monestir a l’any 1952.- La comunitat, avui, ofereix un servei d’hostatgeria per a la reflexió personal o en grup, per la pregària o per a l’estudi, a més de la seva producció artística - manual de ceràmica i de la confecció d’exquisits brodats (per encàrrec).

                                                    ---------------------------------------------------------

Escarré acusava el cansament de 20 anys de govern de Montserrat. La comunitat del monestir i l’abat general de la Congregació de Subiaco, el pare Celestí Gusí li recomanaren que delegués el càrrec en un monjo més jove.
El dia 10 d’octubre de 1961, en mig d'innombrables precaucions per tal de garantir el secret absolut i evitar possibles ingerències foranes, es va celebrar la votació que es decantà a favor de Gabriel Mª. Brasó i Tulla, com a coadjutor, i reservà el títol d’abat encara per Escarré. És en aquesta nova etapa, quan Escarré extrema la seva actitud política d’una manera i duresa Superior a la d’abans
ANY 1962 – Carta queixant-se al governador civil Maties Vega per no haver deixat editar en català un petit disc amb fragments del Nou Testament.
ANY 1963 – Va rebre a Barcelona diversos grups polítics catalans: Esquerra Republicana, Moviment Socialista, U.G.T. C.N.T. . . també s’entrevistà amb a Josep Tarradelles . . . Culminà el 14 de novembre de 1963, quan “ Le Monde ” publicà unes declaracions obertament contraries al règim franquista, assegurant que Catalunya és una nació entre les nacionalitats d’Espanya. Demanava la llibertat del poble “ d’escollir el seu govern i canviar-lo si fos convenient ” – també demanava llibertat de premsa. . . i se sap avui, segons les memòries de Franco, que ell hauria preferit no fer-les públiques. Va ser Fraga Iribarne qui va agafar la iniciativa que el diari “ El Español ” les publiqués.
Les protestes arribaren de tot arreu d’Espanya, fins i tot de la Santa Seu. L’abat general dels cistercencs i l’abat general dels benedictins, recomanaren a Escarré que deixés Montserrat durant un temps, per no interferir el govern del seu coadjutor Gabriel Mª Brasó. Casal de Montserrat al Carrer dels Arcs de Barcelona assaltat i incendiat després de les declaracions de l'Abat Escarré. (any 1963)

Any 1965 – Escarré estava instal·lat en el monestir de Vivoldone (Itàlia ). Va preguntar al cardenal D’Ellacqua quina era la voluntat del Vaticà, i aquest li contestà: canònicament, jurídicament, no hi ha cap manament, però la voluntat de la Santa Seu, del Papa, és que de moment no torni a Montserrat.    Al mateix temps l’abat Brasó assegurava en una homilia celebrada a Montserrat que: el pare abat no és lliure de tornar, però va ésser ell, qui va oferir-se per l’exili. Ben aviat, però la cosa es va complicar. L’abat Escarré va donar una nova explicació: La Secretaria d’Estat, m’ha invitat que no torni a Catalunya per la pressió del govern de Franco a la Santa Seu i aquesta indicació que m’ha fet la Secretaria, és l'única i autèntica causa del meu allunyament.
Escarré havia demanat al menys en cinc ocasions, de retornar a Catalunya encara que temporalment, amb motiu d’algun esdeveniment important, (el més dolorós la mort de la seva mare). D’Ellacqua sempre li va contestar amb un “no”.
S’ha de dir que el Nunci del Vaticà a Madrid Mgr. Antoniutti era un declarat franquista. La politització de la sortida de l’abat, aprofitada per tots els grups de l’oposició de Catalunya, va donar un altre caire a la qüestió.
Algun dia es podrà disposar de la documentació del Vaticà, dels arxius de l’ambaixada d’Espanya a Roma o del Ministeri d’Afers Estrangers o de la Nunciatura de Madrid per saber, qui, perquè, com, es va produir l’afer exili.
Va tornar a Montserrat a l’any 1968, però només per ser-hi enterrat.

1.                                    -------------------------------------------------------------------------
2. El monestir i el santuari donaven una imatge de pobresa i enrunament que li venia des de la destrucció de Montserrat, l’any 1811, per les tropes franceses. Es volia construir la façana que Montserrat es mereixia. Enric Sagnier l’any 1914 va dissenyar un projecte. – No va agradar, digueren que era massa espectacular. Per l’any 1915 Josep Pericas també va dissenyar un projecte, era més adient i es va començar la construcció. En l’any 1919 s’encomanà a Puig i Cadafalch un altre projecte, en el que destacaven dues torres iguals, una a cada costat. L’arquitecte Josep Pericas es va sentir ofès per la substitució que havia estat objecte – es va enfadar tant, que va cobrar i se’n va anar, per no tornar mai més.                                   

1.  Puig i Cadafalch abans de construir la façana va remoure gran quantitat de terra, va enderrocar els vells i tronats edificis, va deixar net un gran espai on hi va aixecar uns edificis de serveis pel monestir, (avui el Museu de Montserrat), el garatge, restaurant..) i són els terrats d’aquests edificis els que formen les places que donen grandesa a la façana. L’aspecte curiós d’aquestes construccions és que, al contrari de les construccions normals, on les bigues més grans estan en el nivell inferior, per aguantar l’edifici i a mida que s’enlairen els pisos, les columnes i les bigues són més petites, aquí és al revés, les grans bigues de ferro estan en els terrats (jàsseres Vierendeel que es poden veure en algunes sales del Museu) són les que reforcen i aguanten els edificis. 

    

2. Les diferents obres de remodelació de la Plaça de Santa Maria van fer aflorar restes antigues del gòtic montserratí.- En les de l'any 1927 es va descobrir una porta que segurament estava en el "Claustre dels Llangardaixos". - La desmuntaren i la tornaren a muntar a la porta d'entrada a les dependències del monestir que hi ha en el Camí dels Artistes, també dit, del Magnificat. En les últimes hi trobaren uns murs que segurament corresponen en aquell espai on s'hi havien instal·lat uns lavabos i les dependències de l'antic restaurant, que estava en el lloc on avui hi ha el Museu-  Durant els temps difícils i insegurs de la República es van suspendre les obres i la façana no va avançar gens ni mica.

Anys més tard es va nomenar a l’arquitecte Francesc Folguera perquè construís la façana definitiva. Aquí, també Puig i Cadafalch es va molestar, va cobrar i es va acomiadar. Els projectes foren molts i molt variats, primer, les dues torres bessones no agradaven – en ferien una sola i més gran. 

Institut Lasalle oferiren la imatge de Sant Baptista Lasalle
Els Carmelites    "          "        “  de Santa Teresa de Jesús
Escoles Pies      "            “     de Sant Josep de Calassanç
Teresianes         "                    "         de Sant Enric d’Ossó
Paüls i Germanes de la Caritat “   de Sant Vicenç de Paül
Salesians           "            "        "         de Sant Joan Bosco

La Plaça de Santa Maria és la Plaça de tothom.
L’obra escultòrica més interessant de la façana és la decoració dels tres balcons, feta per l’escultor Joan Rebull. En el primer balcó és representa la mort de Sant Benet, aquest en el centre, dret i envoltat pels seus monjos, amb una inscripció que diu: ”Sanctus Benedictus Europae Pater “ – Sant Benet pare d’Europa.

 

En el del mig, a la part Superior, si representa el Dogma de l’Assumpció de Maria i a la inferior la figura del Papa Pio XII (que havia proclamat el Dogma) envoltat per sis bisbes. La inscripció diu: “O Fèlix Roma Magistra Veritatis” – Roma benaurada, mestra de la veritat. En els marges laterals inferiors del portal si posaren 4 figures de personatges cabdals en la història de Montserrat: per part de l’església, el Dr. Lluís Carreres (iniciador i organitzador del Congrés Litúrgic de Montserrat de l’any 1915, fruit d’aquest Congrés fou la publicació del seu Eucologi) i el beat Pere Tarrés metge, sacerdot, i col·laborador en l’organització de (FJCC) Federació de Joves Cristians de Catalunya i per part del món professional l’arquitecte Francesc Folguera (constructor de la façana actual) i l’escultor Joan Rebull (per la decoració dels tres balcons.) El tercer balcó, ocupa un lloc central Sant Jordi envoltat de monjos (en representació dels que foren assassinats durant la Guerra Civil) i també amb una inscripció que diu: “Catalunya serà cristiana o no serà”
Encapçalant la façana, una gran inscripció diu: “Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio” – Benaurada ciutat de Jerusalem anomenada visió de pau -

 

 

 

Per la seva història i bellesa és el lloc apropiat perquè a la Institució de l’Escolania li quedi un bon record.

  
La mìtica i llegendària ermita de Sant Iscle envoltada pels preciosos jardins del monestir.

Lluís Brasó i Tulla (el nom monàstic va ser Gabriel Mª Brasó) nat a Sarrià el 29 de març de 1912. El seu currículum diria: Prior i abat de Montserrat, abat president de la Congregació de Subiaco, conseller i home de confiança de Pau VI. L’any 1935 fou ordenat sacerdot pel bisbe Irurita. - Va viure l’època del restabliment de la Mancomunitat, del començament de la Catalunya autònoma, de la Dictadura de Primo de Rivera, de la proclamació de la República, de l'aixecament del 18 de juliol... Durant la Guerra Civil va continuar exercint el seu sacerdoci de manera clandestina, fou arrestat i veié de prop la mort que havia colpit a molts dels seus companys i amics. Aquest trauma, li va donar una desconfiança evident vers certs moviments i grups d’esquerra. Ara bé, això no el va portar com un xai a les mans dels salvadors de la dreta.
Un dia, dinant amb l’abat Escarré, aquest li va comentar que ell havia estat sincerament franquista, esperant poder dur al règim cap a camins més justs, però que ja n’estava desenganyat. L’abat Brasó, amb contundència, va afirmar que ell no s’havia deixat convèncer mai per Franco.
Brasó era el que es diu un intel·lectual. Tenia gran facilitat de paraula i era un gran escriptor, amb això era molt diferent de Escarré, que necessitava l’ajut de secretaris fidels. El seu primer llibre editat va ser: “Litúrgia i espiritualitat” i es va traduir a molts idiomes. El setembre de 1949 fou nomenat prior de Montserrat.
L’octubre de 1961 fou nomenat coadjutor, per substituir a Escarré en el govern del monestir. Contrastant amb l’autoritarisme del seu antecessor, s’obrí al diàleg i acceptà tendències diverses dins de la comunitat.
Afavorí l’ús de la llengua catalana. Signà, com l’abat Escarré la petició d’Òmnium Cultural i la va lliurar al vicepresident del govern Muñoz Grandes, per tal de donar al català una bel·ligerància més gran. S’enfrontà al ministre Fraga Iribarne i va introduir el català a la litúrgia de la missa.

                 El Camí dels Degotalls o del Magnificat comença en el Camí dels artistes.

A l’abat Brasó se li acumulava la feina, doncs a més dels moments difícils del moviment social i polític que es vivia a Catalunya, s’hi afegí el problema de l’aplicació de les normes del Concili Vaticà II. S’ha de saber que en la redacció d’aquest important Concili van intervenir-hi, el pare Adalbert Franquesa, el pare Celestí Gusí i el pare Anselm Albareda, tots tres, monjos de Montserrat. Brasó oferí Montserrat com a llar dels catalans, i en un moment en el que el dret de reunió no era vigent, va permetre trobades, a vegades molt nombroses, de moviments cristians, de partits polítics, sindicals, estudiantils... i molta gent, creients i no creients van estar amagats a Montserrat.
La seva intervenció va ser decisiva en la campanya a favor que a Catalunya els bisbes fossin catalans. Utilitzà tota la seva influència a prop de Pau VI, amb el que tenia molt bones relacions, i amb tots aquests condicionaments, finalment Brasó va aconseguir la supressió de les diferencies entre sacerdots i no sacerdots i pogué unificar a tots a la mateixa condició de monjos.
Brasó no era home per suportar vexacions ni ultratges de cap mena, va escriure cartes de protesta als bisbes, Modrego, Arriba i Castro, Aurelio del Pino, Quiroga Palacios.... denunciant aquells que havien saludat “brazo en alto” i que eren els mateixos que havien escridassat algun capellà que tenia la gosadia de dir el rosari en català. Es veia cada cop més clar que davant de l’actitud franquista d’aquests bisbes, els sacerdots catalans deixaven els seus locals parroquials i inclòs les seves esglésies per a reunions i assemblees d’obrers i sindicalistes.

 

 Fins i tot es va negar a assistir a la cerimònia d’entrada del bisbe Marcelo González a Barcelona al costat deia, d’autoritats perseguidores de l’església. I va manifestar de manera pública la seva reprovació en una homilia feta a Montserrat.
ANY 1966 – com a punt culminant es va negar a rebre a Franco. L’octubre de 1966 Brasó fou elegit president de la Congregació de Subiaco i es traslladà a Roma. Poc temps després però, víctima d’un càncer tornà a Montserrat per retirar-s’hi, fins que hi va morir el 31 de desembre de 1977. El va substituir Cassià Mª Just.
Any 1966– És elegit abat Cassià Mª Just, nat a Barcelona, però als cinc anys anar a viure a Igualada. El seu abadiat va durar 23 anys. Li va tocar la feina de suavitzar les tensions polítiques i va consolidar un gran Montserrat.Els que el van conèixer com a persona i van conviure amb ell, el recorden com a: "un tros de pa beneït". En canvi i degut a la seva actuació a favor del català i de Catalunya aconseguí que des de Madrid fos catalogat com: el abad rojo
Ja feia molts anys, que la joventut catalana no tenia gaires opcions – o bé s’apuntaven al Frente de Juventudes .... o s’acollien a els Grups d’Escoltes, --  a l’Acció Catòlica, -- a les colònies de vacances, -- a l’Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat que és el grup més antic de Catalunya, formant part dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Tot seguit molts agrupaments d’escoltes s’uneixen en el si dels centres excursionistes com a una reacció més, de manera que es pot dir que l’escoltisme neix estretament vinculat als centres excursionistes. Una part important en el seu objectiu, era plantar cara a la política d’anticatalanisme iniciada l’any 1923 amb la Dictadura de Primo de Rivera que tenia molt clar que la seva missió era: Cortar los gérmenes del separatismo catalán.-  Foren persones importants en el naixement de l’escoltisme Josep Mª Batista i Roca (soci del Centre Excursionista de Catalunya) i mossèn Antoni Batlle.                                                 En aquell temps es va produir el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria. La intenció dels segrestadors era la d'impedir que fos coronada davant de bisbes no catalans i menys que l’acte de la coronació fos presidit pel Ministre de Justícia del govern espanyol José Mª Oriol Urquijo, responsable de les presons que patien els patriotes catalans. – El dia 13 de juliol de 1967 es va coronar una còpia de la imatge de la Verge de Núria, sense que el poble se n’adonés del que passava Per retornar la imatge, els segrestadors demanaven: que a Catalunya els bisbes fossin catalans – i el retorn de l’exili de l’abat Aureli Mª Escarré i Jané.
ANY 1968 – S’acaba la façana del monestir.
ANY 1969 - Es produïren els fets del Palau de la Música. Es feia un concert amb motiu d’un homenatge a Joan Maragall, cantava l’Orfeó Català, estava programat “el cant de la senyera”. El governador civil va prohibir el cant.- Unes persones assistents al concert es van posar dempeus i van començar a cantar el cant prohibit. Això donar lloc a la intervenció de la policia. Va haver-hi molts detinguts. Per aquests fets, començaren les manifestacions. Al mateix temps Jordi Pujol havia fet circular uns escrits parlant de Franco. El resultat va ésser que Jordi Pujol per escriure’ls i Francesc Pizon per imprimir-los foren detinguts, se’ls obrí un procés de consell de guerra i varen ser empresonats.

ANY 1970 - Tres-cents intel·lectuals, amb el vist i plau de l'abat Cassià Mª. Just,  es tancaren al interior del monestir, reclamant a la dictadura de Franco, el respecte als drets humans i també per l'anomenat "Procés de Burgos" en el que es demanaven penes molt greus. Va ésser assetjat per la policia i la guàrdia civil durant dos dies. Les conseqüències pels participants foren importants, fortes sancions econòmiques, retirada de passaports, prohibició d'actuar en públic, ... etc.

Hi eren presents entre d'altres: Josep Guinovart; Oriol Bohigas, Vicenç Aranda, Domènec Aguilar Foment, Marta Ribalta, Toni Miserachs, Josep Benet, Jordi Carbonell; Josep Maria Forn, Carme Serrallonga, Joan Gomis i Sanahuja; Esteve Lamotte de Grignon, Albert Ràfols Casamada; Ana María Matute, Josep Maria Benet i Jornet,  Pere Portabella, Rosa Regàs, Fabià Puigserver, Josep Maria Martorell i Codina, Alexandre Cirici Pellicer, Núria Espert; Terenci Moix, Jaume Albertí; Josep Andreu Abelló, Pere Català Roca; Joan Brossa; Joan Miró, Jordi Tusell;  Manuel Sacristán; Joan Manuel Serrat; Josep M. Clua ..... .  L'impacte internacional de la tancada fou indubtable i contribuí de manera notable al fet que dies després el règim commutés les penes de mort.   L’abat Cassià Mª Just va fer costat a d’altres protestes antifranquistes com la Marxa per la Llibertat, a la família de Salvador Puig Antich (1974) i a les vagues de fam de Lluís M. Xirinacs.  Poc després va fer unes declaracions criticant la postura de l’Església vers l’ús dels anticonceptius, declarant-se’n partidari. També va demanar a les autoritats catòliques una revisió de la postura social vers la eutanàsia i la homosexualitat. 

 En aquells dies es manifestaren 130 sacerdots, (encara portaven sotana) en protesta pels turments que la policia del règim aplicava als dissidents polítics, fins i tot als estudiants. La força pública va dissoldre la manifestació a cops de porra i aquella imatge dels capellans apallissats per la policia d'un règim que es proclamava catòlic, indicava clarament que els anys de nacional catolicisme s'anaven acabant.

  

 

                                                                 -------------------------------------------------------------------------------

 De sempre com una de les tradicions més arrelades aquí a Montserrat, els pagesos dels pobles dels voltants han pujat cada dia per oferir als visitants del santuari les menges acabades de collir: pots de mel, figues seques, formatges, hortalisses, llegums, pollastres, oques, ànecs, conills ..... 

                 

És una tradició tan antiga que hi han famílies que han estat presents en aquest mercat durant moltes generacions.

 

   El sentiment i l'orgull catalanista cada dia va en augment

  
            A la Plaça de Santa Maria s’hi apleguen els balls típics de Catalunya (any 2015)                            --------------------------------------------------             

                             M u s e u   d e   M o n t s e r r a t       

El Museu de Montserrat ocupa un dels espais arquitectònics creats entre 1928 i 1933 per Josep Puig i Cadafalch al subsòl de la plaça de Santa Maria. Una part està estructurada amb volta catalana i una altra amb jàsseres Wierendeel.  Aquest marc arquitectònic acull a diverses col·leccions del Museu.                                            

                                                                                    Durant el segle XIX el monestir fou destruït i va perdre tot el seu patrimoni històric. – Tot el que es troba actualment en el Museu de Montserrat és fruit de noves adquisicions i de donacions particulars en un ambient de recuperació i de presència significativa en la societat catalana i amb irradiació europea i mundial. ANY 1911 – Fou inaugurat el Museu Bíblic amb els materials arqueològics, zoològics etnològics i botànics que el pare Bonaventura Ubach va adquirir a Terra Santa, Egipte, Síria i Irak. - ANY 1963 – Neix el Museu amb els materials arqueològics i les Pintures del Renaixement que es trobaven en el monestir. ANY 1982 – El Museu es fa més gran amb la donació de la col·lecció de Josep Sala Ardiz i també de la donació de l’artista Xavier Busquets. ANY 2006 – El Parlament de Catalunya el declara MUSEU D’INTERÈS NACIONAL i actualment és un dels més visitats en el nostre país.

                                            

ANY 1982 – S’inaugura el Museu de Montserrat, la millor exposició de pintors catalans que hi ha al món. És l’obra que el col·leccionista Josep Sala Ardiz va donar al monestir. És una mostra feta des de l’any 1850 a l’any 1950. Es poden admirar quadres de: Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Ramon Casas, Pablo Picasso, Joaquim Mir, Salvador Dalí . . . que amb la col·lecció de Xavier Busquets, amb una selecció de quadres del impressionisme francès de pintors com: Monet Sisley, Degàs, Pissarro, Rouault, Poliakof . . .més la col·lecció de pintures antigues amb obres de Berruguete, Greco, Zurbaran, Viladomat, Luca Giordano, Julio Romero de Torres i un quadre de la Verge obra del pintor i monjo de Montserrat J. A. Ricci . . . fan que el Museu de pintures de Montserrat sigui digne d’ésser visitat. 

 ------------------------------------------------------------------------------                                                                     ANY 1983 – L’Abadia de Montserrat es premiada amb la Creu de Sant Jordi. Una distinció de la Generalitat de Catalunya creada  amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat i de la seva cultura".                                                                                                  ANY 1986 – En el mes d’agost un gran incendi en el massís de Montserrat va posar en perill el monjo custodi de la Santa Cova i a alguns bombers van refugiar-se a les dependències inferiors. Tot i que el foc va encerclar la Cova en sortiren il·lesos.

 
ANY 1987–La Generalitat declara el massís de Montserrat - PARC NATURAL  
ANY 1990 – És elegit abat Sebastià Mª Bardolet, nat a Torelló.
ANY 1994 – De nou un gran incendi arrasa Montserrat. Durant els dies 4 i 5 de juliol el foc va afectar a tot el massís. Si en diferents vegades les revoltes i les guerres intentaren destruir Montserrat, aquesta vegada gairebé ho aconseguí un incendi, (sembla ser que intencionat) que no va arrasar el massís gràcies a la gran intervenció de tots els medis més moderns d’extinció que es posaren a disposició de Montserrat.  

 

L’any 1947 amb motiu de les festes de l’entronització de la Mare de Déu va començar el moviment de voluntariat juvenil d’un grup d’escoltes sota la direcció del Sr. Llorenç Satorras.- Amb el pas dels temps, el nombre de voluntaris va anar minvant fins que el Sr. Satorras va quedar-se pràcticament sol. L’any 1959 el germà Andreu Soler va començar de nou la formació de voluntaris que perdura fins el dia d’avui. Actualment hi ha més de 50 nois en servei actiu, són joves cristians que venen de diferents indrets de Catalunya agrupats en quatre equips fàcilment identificables pel color de la camisa: l’equip Serra d’Or amb camisa de color verd – l’equip Llorenç Satorra de color gris – l’equip mossèn Batlle de color vermell i l’equip Vent de Mestral de color blau - Tots els equips porten el fulard unificat de color blau i blanc.

 

ANY 2000 - Des de 1959 fins el dia d’avui han passat 23 equips. . . això vol dir que han passat molts i molts voluntaris, que amb molta discreció han complert la seva tasca, amb la satisfacció que dona la feina ben feta i sense fer soroll, cosa que a fet que molta gent ni se’n donés compte dels seus serveis. Aquest moviment juvenil està reconegut com Escoltes de Catalunya. La seva tasca és mantenir l’ordre en la Basílica, ajudar als necessitats, tant per l’església com per a visitar la Mare de Déu en el seu cambril, també ajudar a l’organització de grups, convencions o romeries, col·laborant amb el que calgui.. També participen en les activitats de l’Hospital de la Mare de Déu de Lourdes, fins i tot han estat sempre presents en les Maratons de TV3. Cada dissabte es fa una reunió amb un monjo sobre temes de formació humana, cultural i religiosa, després una entrevista amb el germà Andreu per comentar, temes d’actualitat, de pedagogia, organització o planificació de les tasques del diumenge.                                
El desembre de 1999, en un dels actes de la celebració del quaranta aniversari, els nois del Servei d’Ordre de Montserrat acompanyats de Jordi Pujol, - de Marta Ferrusola,- de Miquel Carné (l’orfebre que dissenyà i realitzà la llàntia)- de la Secretaria General de Joventuts, Rosa Maria Pujol,- del Gerent de l’Incavol Jordi Turull,- del President del Consell Comarcal del Bages Agustí Redó - a més d’altres personalitats, van fer ofrena de la llàntia votiva (pujada a peu i a pes de braços, des de Monistrol, passant pel camí del antic cremallera) que es va instal·lar al cambril de la Verge. En aquesta diada s’obsequià a tots els participants amb un fulard de color groc que portava estampat l’anagrama del 40 aniversari. Els nois publiquen una revista, completament compartida per tots els equips que l’anomenen “ El Fulard “.

                                       ------------------------------------------------------------------------

ANY 1997 - L'Abadia de Montserrat ha contribuït decisivament a l'estudi i a l'enaltiment de la realitat cultural catalana - i en conseqüència, a proposta del Conseller de Cultura (Juan Maria Pujols i Vallvè) i d'acord amb el Govern, s'atorga a l'Abadia de Montserrat la MEDALLA D'OR de la Generalitat (de president Jordi Pujol).
També aquest any es celebra la Inauguració de la restauració exterior de la basílica. – La consagració de l’església es va fer a l’any 1592, quan encara les cobertes no estaven enllestides. El segle XVII es fan afegits i modificacions a les cobertes que van tapant les entrades de llum del projecte original. L’any 1811-1812 els francesos cremen l’església.. Les cobertes queden completament enrunades. 1823 es comencen els treballs de reconstrucció, però, malauradament, la intervenció sobre les cobertes van augmentar les construccions afegides en el lloc on havien d’anar les cobertes definitives.

La basílica de Montserrat no tenia una coberta acabada i deteriorada, sinó una coberta l’estat de la qual era el resultat de decisions contradictòries provocades pels dubtes dels moments inicials i per les destruccions que havia sofert posteriorment.
La Generalitat de Catalunya va convocar un concurs d’idees per a la restauració de les cobertes i de l’estructura que les sustenta. El projecte guanyador era de l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel.
Els objectius bàsics del projecte van ser, d’una banda dotar el conjunt d’un nou sistema de cobriment que en garantís la durabilitat i el manteniment, i de l’altra trobar una solució propera als continguts formals de l’època en què s’havia construït,- inicis del XVII, -i recuperar l’entrada de llum natural a través dels ulls de bou i del cimbori. Això ha comportat la construcció d’una coberta plana a la crugia perifèrica, i la recuperació de la dimensió original dels contraforts i de la visió de l’àbsida poligonal sobresortint, com també la construcció d’una nova coberta a la nau central i finalment la col·locació d’un cimbori amb voluntat de neutralitat i discreció. Degut el sobrealçat de l’àbsida construït l’any 1880 es va desmuntar la tercera planta i van traslladar-la a damunt de la cripta del monument al Terç, a la plaça dels Apòstols.

1997 – Inauguració de la restauració de la Santa Cova i del seu camí.
1997 – El dia 20 d’abril, l’abat Sebastià Mª Bardolet es va afegir a la crida que, a favor de la llengua catalana, feren els bisbes de les diòcesis de Catalunya mitjançant la Fulla Dominical.

 ANY 1947 --Festa de l’entronització, en el nou tron, de la Mare de Déu de Montserrat, també anomenada “Diada de reconciliació nacional” ja que va ser la primera vegada després de la guerra civil que el català tan parlat com escrit, va ésser presenten en tots els actes. Amb una Catalunya, pobra i buidada de tot, s’aconseguí aplegar a Montserrat, a creients i no creients, i física o moralment, a tot el poble català. Es va sentir vibrar orgullosa, l’ànima de Catalunya.

  

ANY 1997 – Celebració del 50é aniversari de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Si bé a l’any 1947 en les festes de l’Entronització, amb una Catalunya derrotada, pobre i buidada de tot, es va sentir vibrar l’ànima de Catalunya, - ara, amb una Catalunya plena, rica i satisfeta, es feren unes festes molt boniques i amb molta gent. . . però de sentir vibrar l’ànima de Catalunya. . . res de res, de res. . .

                    El diumenge 7 de novembre de 1982 el Papa Joan II trepitja  la nostra terra, una gran quantitat de gent s'apropa a l'abadia de Montserrat per poder saludar a Joan Pau II enmig d'un xàfec impressionant. Els fidels s'esperen coberts per paraigües i impermeables disposats a no marxar a casa seva sense veure abans a Joan Pau II tot i la pluja, el vent i la boira.  La visita del Papa comença pel Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i continua fins al temple de la Sagrada Família, per acabar al Camp Nou on reuneix més de 130.000 persones. 
La pluja, el diluvi, va condicionar tota la visita de Joan Pau II. El papa havia d'anar a Montserrat amb helicòpter des de Saragossa però per l'aiguat va haver d'aterrar al Prat i d'allà anar a Montserrat amb cotxe, cosa que va retardar dues hores l'horari previst.
La visita a Montserrat, que havia de ser el punt fort de la visita a Catalunya, va quedar totalment deslluïda perquè tot i que el sant pare volia fer la missa programada a la plaça, no la hi van deixar fer. Dintre de la basílica va llegir l'Evangeli en castellà i va pregar en català. Va pujar al cambril i va fer un petó a la marededéu. I va marxar.
La Creu Roja no va donar l'abast, 2.000 persones van haver de ser ateses per la Creu Roja i dues nenes, alumnes del col·legi Les Alzines de Girona, van morir per culpa d'una esllavissada, aquestes esllavissades tan típiques de Montserrat. Va ser un dia tràgic.

       
Ens va deixar la seva plegaria, que ha quedat inscrita en una placa de marbre en la capella de Sant Pere. Us preguem, o Pare, que en aquesta basílica on demora el vostre Fill Jesucrist, Fill de Maria, atorgueu abundosament la pau, la concòrdia i el goig a totes les tribus peregrines del nou Israel. Feu, senyor que tots els homes encertin a descobrir el profund sentit de llur existència peregrina a la terra; que no confonguin les etapes i la meta; que modulin la marxa segons l’exemple de Maria. Ella serà llur Auxiliadora; perquè aquí, a tot arreu i sempre, Maria és Reina poderosa i Mare piadosíssima. Amén

ANY 2000 – A poc de començar l’any 2000 i desprès de la visita d’inspecció del general dels benedictins de Subiaco, l’abat Sebastià Mª Bardolet va demanar de retirar-se del comandament de la comunitat. El seu abadiat havia durat 10 anys. És elegit Josep Mª Soler i Canals de Santa Eugènia de Ter – Girona. És autor d’obres de litúrgia, monaquisme i espiritualitat— se’l presentà com deixeble de Casaldàliga, com, de fet, ho havia estat a Sabadell. Ha hagut de viure el desmembrament de la diòcesi de Barcelona  i el nou encaix del Monestir a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. És un gran treballador del dia a dia, molt preocupat per complir la seva missió abacial en el procés que viu el poble català. 
Sense temps de marcar el camí a seguir, es troba que de nou, la naturalesa torna a maltractar la muntanya de Montserrat. El torrent de Santa Maria (l’antic i llegendari torrent de la Vall-Mal) reclama el seu dret de pas. El dia 10 de juny una maltempsada llença una gran quantitat de pluja damunt la muntanya. (Diuen que l’aiguat va sobrepassar els 200 litres per metre quadrat) i de nou Montserrat pateix una destrossa i (menys mal que només va ser material) .

  
El restaurant de Santa Cecília, carretera de Can Masana un aiguat el va sepultar. 
Per altra banda, la muntanya de Montserrat té paisatges idíl·lics, al mateix temps que talment sembla una muntanya màgica.

  

 

Entre mig dels visitants es pot veure a un Pinsà observant atentament, la inesperada visita d'una Mallerenga.

Cassià M. Just va mantenir un posicionament crític amb el franquisme, tot i que hi va conviure amb habilitat. L’Abat Emèrit va ser de les poques persones que coneixien la reunió de Carod Rovira amb ETA, abans que es filtrés a la premsa. Quan va acabar el seu abadiat es va involucrar en causes humanitàries. L'any 1989 creà una fundació per ajudar als parats sense feina, i una altra també per ajudar als discapacitats. - L'any 1991 la Generalitat el va honorar amb la Creu de Sant Jordi.  

        

   

 Aromes de Montserrat és un licor digestiu, destil·lat de 31° de graduació alcohòlica, elaborat a partir d’aigua, sucre,  alcohol i dotze herbes entre elles la farigola, el ginebró, l'espígol, la canyella, el clavell d'espècia i els CORIANDRES .. La indústria Anís del Mono de Badalona, propietat del Grup Osborne, continuarà amb la fabricació del licor estomacal Aromes de Montserrat, al mateix temps que també elaborarà la crema catalana, el licor d’avellana, la “Ratafia.... productes que tradicionalment s’havien donat a conèixer des de la (Masia de Can Castells), prop de l’Abadia de Montserrat i destruïda durant la “guerra incivil” 1936 – 39. – El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va beneir el nou espai el 30 de maig de l’any 2011.També tindrem “cava Montserrat” elaborats a la mateixa factoria i amb vins de les Bodegues Mont Marçal.                                                        --------------------------------------------------------------------------------------------

   

El dissabte 20 de març de l'any 2009 durant l'Ofici de Vespres del Transit de Sant Benet, el P. Abat Josep Mª Soler va beneir el nou orgue de Montserrat. - Fou acompanyat per l'Escolania, la Capella de Música i també d'uns 1600 fidels. -------------------------------

 La xifra de clergues va baixant a Catalunya. Fins i tot a Montserrat, hi ha menys monjos dels que hi havia hagut últimament. Una desena de novicis es preparen per mantenir la flama de l’espiritualitat. A diferència d’abans, ara no són uns nens sortits de l’escolania, ni uns adolescents inexperts e idealistes. Són gent que han sobrepassat els trenta anys, amb carreres superiors, que ja han tastat la vida actual. Són persones que ho deixen tot i vesteixen els hàbits, perquè creuen que amb DEU, ja en tenen prou.  --------------------------

Els oblats benedictins de Montserrat en l'actualitat  - Sant Benet va redactar la seva REGLA en el segle VI pensant en els monjos que viuen en un monestir, però aquest venerable tex és també font de vida autèntica per a homes i dones que, en els seus propis àmbits - familiars,laborals, d'amistad.....- desitgen viure amb profunditat l'Evangeli,i que troben en l'espiritualitat benedictina un camí que els ajuda en el seguiment personal i comunitari de JESUCRIST. Els oblats benedictins de Montserrat corresponen a aquesta descripció.    Oblat és la denominació que rep al si de l'Esglèsia Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un Orde religiós i sense deixar de ésser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos de l'Orde. És a dir: no fa un vot, fa una promesa. L'oblat conserva la propietat dels seus béns, no ha de passar comptes amb el monestir, aquest només li demana que en faci un bon ús, ajudant als més necessitats. No viuen en el monestir, però estaran units amb la comunitat mentre visquin.  Aquests són els "Oblats Seculars". - En l'Edat Mitjana hi havia els "Oblats Regulars" i aquest, sí, que vivien en el monestir per decisió dels seus pares, que havien fet donació de la seva hisenda al monestir a canvi de que els alimentessin i vestissin durant tota la seva vida. 

 

En l'actualitat, en el mil·lenari monestir romànic de Santa Cecília, s'hi ha instal·lat l'Institut Art i Espiritualitat de l'artista Sean Scully - que ha convertit els absidals i les sales del seu interior en espais on hi exposa les seves obres.

Any 2017 -   El P. Abat Josep Mª Soler aprova per a la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, uns nous estatuts, que conservant la tradició i les trobades cada 8 de setembre i 27 d’abril, (les festes montserratines) es renoven algunes estructures, adaptant-les al Esperit del Concili Vaticà II.

Montserrat es prepara per celebrar el mil·lenari de la seva fundació com a monestir, a l’any 2025.- I és ara, quan amb l’abat Josep Mª Soler i Canals al davant, amb l’ajut del prior Ramon Ribera, del majordom Xavier Poch i del gran equip que conforma la comunitat ha de donar resposta adequada a la societat del tercer mil·lenni. I no és fàcil de pronosticar com serà aquesta societat, ni quins seran els seus valors ètics i morals, doncs estem vivint una època de profunds canvis i de posta en qüestió constant. Tampoc és fàcil de preveure la resposta que els catalans tindran en vers a Montserrat. De totes maneres creiem, esperem i desitgem que Montserrat continuarà essent un lloc d’acollida i trobament oberta a tothom, i tan estimada i admirada per la gent d’avui com per la gent de les societats futures. . . AIXI SIA .                                                    

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
                                EL MONTSERRAT DE SEMPRE

 

                                                                     BIBLIOTECA DE MONTSERRAT

Està especialitzada en ciències eclesiàstiques, humanístiques, històriques i literatura en general. Té 40 incunables, més de 200 papirs egipcis i 200 manuscrits (llatins, àrabs, sirians, castellans i catalans). Entre els catalans cal destacar el fragment de la versió del Fòrum Ludicum del segle XII, el primer text literari català conegut. També el Llibre Vermell escrit a Montserrat el segle XIV. L’arxiu té més de 6,000 pergamins, 10,000 documents del segle XIII al XVII i 28,000 dels segles XVII al XIX . Tots aquests volums són a l’abast dels estudiosos que els vulguin consultar, per tal cosa s’ha adequat una sala d’estudis per tal de facilitar-ne la investigació
En veure l’obra que es feia a Montserrat, aparegueren protectors i també donants. Foren adquirides biblioteques senceres com la dels comtes d’Aimans, la del Marqués de Monsalud, la dels carmelites de Burgo de Osma i d’altres. . .
Els catàlegs de més de 300.000 llibres i revistes de la biblioteca actual podran ésser consultats per mitjà d’Internet després de l’any 2004. Aleshores s’hauran passat tots els catàlegs al format electrònic estàndard CATMAR, de manera que puguin ésser processats pel programa de biblioteques utilitzat en tot el món.  Monestirs - Santuaris que estan, o en alguna ocasió han estat units a l'Abadia -Santuari de Montserrat 

    

Sant Miquel de Cuixà (Conflent)           Santuari del Miracle (Riner Solsonès)            Sant Martí del Canigó

                                                                   Una altra visió de Montserrat
En diferents ocasions he observat que hi ha persones que quan es troben en el mig de l’atri que dóna entrada a l’església de Montserrat, es descalcen i es posen dempeus al interior dels cercles que hi ha en el mosaic i que representen el Baptisme i la Eucaristia. – Aleshores aixequen els braços enlaire, per dirigir la plegaria adreçada a Déu Nostre Senyor. – Aquest comportament de certes persones, generalment procedents de països del nord–est d’Europa, fou el motiu que li preguntés a la guia del grup per què u feien i que significava?. Em va explicar que havien vingut a visitar la muntanya màgica de Montserrat i que segons els seus estudis i creences ells sabien que; durant mil anys els monjos benedictins havien estat buscant el lloc d’aquesta muntanya per on sobresortia amb més intensitat, la força natural de la terra (anomenada força tel·lúrica). – Que l’havien trobat en el centre de l’atri i el tenien marcat amb dos cercles. Per això es posaven dempeus i descalços per aprofitar la força que sortia de la terra i que, al passar aquesta força per l’interior del seu cos, la pregària s’adreçava més directament cap a Déu Nostre Senyor. – De fet havia comprovat com desprès de acabar amb aquest ritual se’ls hi quedava un posat de pau i felicitat, molt semblant al posat de pau i felicitat dels fidels de casa nostra, quan sortien de l’església desprès d’haver combregat. –
Avui, segurament com un fet de imitació, perquè o veuen a fer, o bé per fer-se una fotografia, moltes persones, sobretot turistes, veig que fan aquest ritual. (sense mala intenció)

Acabada l’explicació de la guia i tal com havien quedat, li vaig explicar que aquest mosaic reprodueix el que va fer Miquel Àngel en el Campidoglio de Roma. El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i la Eucaristia. Antigament el Baptisme es feia per immersió total del batejat dins de l’aigua. És creia que dins de l’aigua, era impossible la vida – que era el lloc de la mort – Amb la immersió total del batejat, aquest estava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a una nova vida, la de cristià. A l’espai entre les dues circumferències s’hi troben tota mena de peixos que representen els cristians nascuts en les aigües del Baptisme. La inscripció en el cercle central diu (amb llatí) Crist, cap del cos de l’església escampada per tot l’orbe. - La inscripció del cercle gran diu (amb llatí): Ciutadans d’una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigueu sempre deixebles del Pastor sant, del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament.
Dit més senzillament: el cercle petit significa el Baptisme i el cercle gran ens vol dir: que nomes els batejats que han nascut a l’aigua com els peixos, comprendran el gust del menjar eucarístic.

L’energia tel·lúrica procedeix del interior de la terra i puja fins a la superfície, incidint en la biologia terrestre. – També es pot definir com: una energia còsmica que quan es creua amb centres d’energia terrestre, com ara els rius subterranis, genera un camp magnètic, degut a la fricció de l’aigua subterrània en moviment contra les superfícies que la delimiten, produint les corrents elèctriques i els camps electromagnètics naturals de la terra, ja que la terra es pot considerar com un gran generador elèctric. Els druides n’eren mestres, doncs internaven als seus alumnes, des de molt petits fins als 20 anys, en contacte total amb la natura i això els permetia conèixer les plantes, els seus poders medicinals, els astres i el contacte amb els esperits de la natura. Eren mags i endevins mitjançant medis naturals ... Però tenien un gran problema i és que les ensenyances es feien per via oral, no hi havia escrits i per això s’ha perdut aquella mena de ciència–religió.
Els senders del Drac, els camins de la Serp o bé les línies Ley són diferents noms en que són conegudes aquestes alineacions d’energia, que es localitzen en vèrtex magnètics, a la majoria en llocs sagrats. Alguns d’aquests llocs sagrats són: el famós Stonehenge, Glastonbury, la Catedral de Chartres i Montserrat (considerat un gran vèrtex magnètic) També es diu que el Camí de Santiago segueix per una línia Ley.

En certs entorns es diu que Montserrat té connexió directe amb “Agharta” (el regne subterrani dels deus) com també que és una muntanya buida, amb una munió de coves i galeries amb rius subterranis i fins i tot que en el seu interior existeix un llac subterrani. (Les fonts “mentideres” de Monistrol i de Collbató refermen la possibilitat de l’existència d’aquest llac). Que Montserrat és la porta a un altra món, que és un lloc “intraterrestre” que conserva el Sant Grial. Segurament que aquestes creences influenciaren al oficial de les SS nazis Otto Rahn (addicte a les doctrines esotèriques) perquè investigués Montserrat i poc temps després, Himmler el “Reichfüher SS” visités Montserrat i volgués veure aquell món subterrani que guardava el Sant Grial.

Esoterisme – En l’antiguitat algunes escoles ensenyaven una doctrina entenedora per a tothom i unes altres amagades, secretes, reservades per a els iniciats. El nostre diccionari el defineix com: amagat, reservat, de difícil accés per a la ment, una doctrina que es transmet oralment als iniciats. També en algunes cultures, aquesta, era un patrimoni molt ben guardat per religiosos i que arribaven a poquíssima gent.  Alguns grups de creients en l’esoterisme efectuen rituals màgics en punts determinats de la muntanya de Montserrat, invocant les forces magnètiques, diuen que per potenciar el chakra humà.

La paraula francmaçó – procedeix del francès franc-maçonnerie – franc, lliure – maçó, mestre d’obres. – en temps passats se’ls considerava una societat de mestres d’obres, constructors d’esglésies i de catedrals, que tenien els seus símbols i els seus secrets professionals. Estan organitzats en les dites “Lògies”. Actualment és una associació universal, iniciàtica, filosòfica, filantròpica i progressista, que té com a objectiu la trobada de la veritat, la moral, el millorament de la humanitat, i el reconeixement de Déu com a Ésser Suprem, al que anomenen “El Gran Arquitecte de l’Univers” Aquesta és la versió anglesa - Existeixen dues tendències: UNA - La anglesa, escocesa i la irlandesa que tenen en les seves regles no intervenir en qüestions de religió o de política – ALTRA la francesa, espanyola, portuguesa i sud americana que poden discutir de religió i política, cosa que fa que durant centenars d’anys s’hagin estat barallant tan l’església com els partits polítics amb els maçons. España incitada per l’església i per partits politics havia arribat a extrems de voler exterminar-los, sobretot en l’època de la dictadura franquista.

El comportament d’ocultisme, secret o discreció d’aquestes associacions ha fet que durant moltes generacions fossin temudes i força respectades, ja que en els temps passats havien tingut un gran poder polític, territorial i sobretot econòmic.

També a Montserrat ha començat (des de 1978) una altra mena de peregrinació, encapçalada pel senyor Lluís Josep Grifol. Cada dia 11 de cada mes, una colla de fidels asseguren que veuen llums i signes d’ovnis. Com sempre sols passar, mentre uns veuen entusiasmats, llums i signes, altres diuen que no han vist res i que s’ha de tenir molta fe, per poder veure aquests fenòmens.  El senyor Lluís Josep Grifol ha ajudat a que Montserrat, a més de la importància religiosa, de l’orde benedictina, de la imatge de la Moreneta i de la singularitat de la muntanya, ara fos conegut en tot el món com un dels vertex magnètics i centre d’observació i seguiment d’ovnis.

Que la credibilitat humana no té límits, es fa palesa en el fet de que venen pelegrins de llunyans països per asseure’s (encara que sigui per breus minuts) en el tron buit de la Verge Maria que hi ha en la capella de la Immaculada. Doncs s’ha corregut la veu que aquest tron té poders curatius ... s’explica que un excursionista ... escalador ... havia patit un accident en la muntanya i havia quedat ferit ... i que en asseure’s en aquest tron s’havia alleugerit en el seu mal. (No és d’estranyar que de moment s’hagi tancat la porta d’aquesta capella, fins que passi aquesta moda.)

Al llarg de l’Edat Mitjana les imatges de les Verges Negres foren molt nombroses. Algunes d’elles han arribat fins a nosaltres, com les verges franceses Marsat i Rocamadur – la italiana de Loreto – la madrilenya de Atocha – la britànica de Glastonbury – les espanyoles de Montserrat, Solsona, Guadalupe, Candelària, Mare de Déu de Tura (Olot), de Nuria ... . i moltes d’altres. La realitat és que en cada lloc on hi havia un santuari dedicat a la Mare Terra s’instal·lava una Verge Negra. Els seus autors eren membres d’ordes esotèriques, que creien que el color negre simbolitzava la “terra primigènia” que, un cop fecundada pel Sol, es convertia en la font de tota vida.

                                    V e r g e s   N e g r e s   d e   C a t a l u n y a

                      

D’aquell Montserrat en que s’hi pujava a peu, amb els carros i tartanes, lluitant amb el fred, la calor i la pluja i des del l’any 1892 en que va pujar el primer cremallera, amb els inconvenients, sobretot del fum al passar pels túnels, fins el dia d’avui amb els moderns cotxes, tan còmodes, amb una visió espectacular, aire condicionat i calefacció ... fa que anar a Montserrat ja no sigui un esforç tant gran, sinó més aviat un plaer que convida a pujar-hi per visitar a la nostra patrona La Verge Moreneta.  

 

Montserrat no sol tenir aus rapinyaires, però tan l’àguila cuabarrada com el falcó pelegrí són espècies protegides i en procés de recuperació, integrades a la muntanya de Montserrat, amb l’acord amb els escaladors. -   L’aucell de Montserrat el pit-roig

       
Barcelona – Plaça Catalunya – Escultor Eusebi Arnau. Existeix la llegenda que l'estàtua no duia inicialment la imatge de la Mare de Déu, que li va ser afegida posteriorment, i també la que durant la Guerra Civil es va retirar per evitar que fos destruïda. Representa fra Joan Garí, el llegendari penitent de Montserrat. Es pot observar el detall de que entre ambdós peus s’hi endevina una serra.
                                              
L’escala dreta és el camí més ràpid per arribar a les ermites que hi ha damunt del monestir. En cròniques antigues es parla que ja existia l’any 1494. L’Abat Cisneros va manar de refer-la de nou l’any 1499. – Tenia 600 graons, un cost de 200 ducats i superava un desnivell de 180 metres. Per culpa dels aiguats de l’any 2000 va quedar molt malmesa. L’any 2008 s’ha refet altre cop. És tant sols d’ús particular del monestir.                                      Cabres salvatges - Costa de veure-les però i són. L’Escurçó - 

      
El pare Salvador Plans en l’homilia del dia 15 de desembre del 2013 deia que el poble mai més serà esclau, en resposta a la Conferència Episcopal Espanyola.     La monja benedictina Teresa Forcades del Monestir de Sant Benet, teòloga i doctora en medicina proposa la supressió dels partits polítics, perquè segons la seva opinió, no es comporten democràticament i estan supeditats al poder que els finança. Per ajudar al procés va demanar tres anys de excedència, que el Vaticà li va concedir i un cop acabat aquest permís, ha tornat al monestir benedictí.

  

29 de gener de 2014- el P. Abat Josep Mª. Soler va tenir ocasió de saludar al Sant Pare -                                                                De nou una altra trobada el 8 de setembre a Roma.

  

 
23 de setembre de 2016 . – El P. Hilari Raguer rep la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.

   

 L'Arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella visita Montserrat (desembre 2015)  El President Puigdemont és rebut pel P. Abat.

 

1. El dia 13 del 2015  es va celebrar la          El P. Abat Josep Mª Soler, ha considerat que si Catalunya es
2. cerimònia  d'Obertura de la Porta             convertís en un Estat, el Vaticà el reconeixeria com a país
3. Santa (Annus Sanctus Iubilareum             independent: "Normalment reconeix a tots els Estats nous
4. Misericordiae) - L'any Jubilar va                que es creen, per tant crec que el Vaticà el reconeixeria"
5. finalitzar dia 20 de novembre -2016.          Abril de l'any 2017 - Entrevista de TV3, amb la periodista
6.                                                                        Sìlvia Còpulo  

                      

                     Fotografia històrica = TRES  PAPES .---- BENET  XIII  (Joseph Ratzinger)   

                      FRANCESC I  (Jorge Mario Bergoglio) ----  JOAN  PAU II (Karol Wojtyla)

                                 ----------------------------------------------------------------------------------------------

 Manifestació a favor dels presos i exiliats  de la Generalitat- 28 d'abril de 2018

 

 

  De nou el dia 30 de setembre de l'any 2019 -  131 agulles de Montserrat són il·luminades en record dels presidents de la Generalitat (des de l'any 1359 fins a l'actualitat). Amb la col·laboració de uns 500 escaladors, lliures de cap partit polític.

 

 Any 2019 - Pelegrinatge i trobada conjunta de les germandats del Rocio, a Catalunya. El dia 21 de setembre, per celebrar el XX Aniversari de la fundació del Consell General de Germandats i Confraries de Barcelona , junt amb la Fundació AndaCat, s'organitzà aquest acte, amb el que es feia homenatge a la Germandat del Rocio de Barcelona - a la Germandat del Rocio de Cornellà -- a la Germandat del Rocio del Garraf - i a la Germandat del Rocio de Sabadell - als seus Presidents i als seus Simpecados  També estava present Santiago Padilla President, i el senyor Jose Muñoz, tresorer de la Pontificia, Real e Il·lustre Germandat Matriu de Nostra Sra. del Rocio de Almonte.

  

                   La basílica plena de pelegrins                                                 L'entrada del "Sinpecado" 

 

 L'arribada de la pandèmia (COVID) i davant de que la reunió de fidels estava prohibida s'hi va posar un seguit d'espelmes, amb rpresentacio dels fidels.

El P. Manel Gasch i Hurios és el nou abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat. L’elecció ha estat feta en una reunió capitular del dia 15 de setembre de l'any 2022, a la qual han assistit els monjos professos solemnes de la comunitat, presidits pel Rvdm. P. Guillermo Arboleda, Abat President de la Congregació Benedictina Sublacense Cassinesa, que l’ha confirmat en el càrrec.

                                          

El P. Abat Manel Gasch ha destacat “el repte de la celebració del proper Mil·lenari de la fundació del monestir, l’any 2025, com a una oportunitat d’apropar Montserrat i la vida monàstica a la nostra societat actual; un Mil·lenari que de ser un punt de partida per al Montserrat del futur”.

   

         Les actituds incíviques porten a solucions que desmerèixen les escultures.