El gruix de les parets de la basílica és de 1.93 metres als costats i de 1.27 al davant. La nau central amida 68 metres de llargada, 21 metres d’amplada i 33 metres d’alçada. L’interior presenta un aspecte (dintre de l’austeritat i discreció) que impressiona a tothom que la veu per primera vegada i aconsegueix que li quedi aquella visió per sempre més.
Al llarg de la nau central hi ha nombroses llànties votives, algunes de gran valor artístic, ofrenades per les comarques, els pobles, agrupacions, particulars i entitats diverses. Les estàtues dels profetes: Ezequiel, Jeremies, Isaïes i Daniel, esculpides per l’escultor Josep Llimona, ens recorden les profecies referents a la maternitat virginal de Maria. –L’espai que més ressalta és el presbiteri, l’altar avançat i de cara al poble, voltat pel cadiral del cor monàstic. Les parets estan decorades amb pintures modernistes de Alexandre de Riquer representant uns estols d’àngels en moviment vers a la Verge, unes representacions de Montserrat i de Catalunya amb els seus escuts i dues escenes de la llegenda de la Mare de Déu de Montserrat: la troballa i el trasllat, obres de Joaquim Valcells, Dionís Baixeres i Joan Llimona.
Les quatre pintures horitzontals representen escenes de la vida de Maria. El naixement de Maria i la seva presentació en el temple són les dues obres de Joan Llimona. La Pentecosta és de Dionís Baixeres i l’Assumpció de Maria és obra de Lluís Graner. Els plafons més grans representen la llegenda de la trobada de la imatge en la Santa Cova i el trasllat de la mateixa fins el punt en que es va fer immòbil.
L’altar major està fet d’un bloc de pedra de 8.000 Kg. extret de la muntanya. Damunt de l’altar, penjat de la corona del baldaquí s’hi pot veure un Crist d’ivori (antiga obra d’art que s’havia atribuït a Lorenzo Ghiberti, (recentment s'havia publicat un estudi que l'atribuia a un jove Miquel Àngel).Tampoc, segons experts italians, seria aquest el seu autor, de tota manera sigui qui sigui el seu creador és una obra d'altíssim nivell. Aquest Crist està clavat en una creu d’orfebreria ofrenada pel Col·legi de Metges de Catalunya i Balears. El P. Pere Busquets (arquitecte i monjo de Montserrat) el va dissenyar, procurant de trobar el punt just per tal que la imatge del Crist fos el centre real de tot l’altar.
Aquest altar està posat damunt d’una grada de marbre verd fosc, fou remarcat amb un marc d’argent del orfebre Manel Capdevila i decorat amb relleus de l’artista Montserrat Mainar representant: el Sant Sopar– les Noces de Canà – la Multiplicació del Pa - i a cada costat s’hi va posar la figura d’un àngel. Va consagrar aquest altar el cardenal Eugène Tisserant, acompanyat de cinc bisbes i quatre abats entre ells, el pare Anselm Albareda historiador de Montserrat i aleshores abat de Ripoll. Corona baldaquí, de l’any 1961, obra de Manuel Capdevila serveix per honorar l’altar major, tot donant-li cobertura i permetent-hi una il·luminació intensa. L’obra d’orfebreria (de plata negra) és de Manuel Capdevila i inclou quatre motius abstractes referents a la Pasqua i a les altres tres estacions de l’any litúrgic. El tapís, dibuixat pel P. Joaquim González Cañete i realitzat sota la supervisió de Josep Grau Garriga, al·ludeix a la Creació. La corona fou ofrenada el 8 de setembre del 1961. - Actualment s’hi ha instal·lat un modern sistema de il·luminació que amb potents projectors ofereixen la uniformitat lumínica que es mereix aquest presbiteri.
Detall del Crist d'ivori en la creu oferta pel Col·legi de Metges Un dels Profetes
El presbiteri queda acabat amb un Arc de Triomf per honorar a la Verge Maria. Aquest arc es composa de tres dossers daurats; en el del centre s’hi remarca la Santa Imatge i en els dossers laterals les imatges dels arcàngels Sant Miquel i Sant Gabriel (venerats com a guardians de Montserrat)
El petit altar que es troba en el bell mig entre la imatge de La Moreneta i l’altar major de la basílica està dedicat a la Regina Martyrium, la Verge patrona de tots els màrtirs – i en honor d’ells sempre hi cremen 4 ciris que representen a Barcelona – Tarragona – Lleida – i Girona. Els escuts de cada província estan a la base de cada ciri.
Presentació al Temple Naixement de Maria
Aquestes pintures tenen més de 100 anys. En elles hi trobem exemplificats dos dels principals corrents artístics vigents en aquell temps a Catalunya. – I el simbolisme religiós, és a dir la transmissió del missatge religiós, utilitzant símbols fàcilment entenedors pels creients. Els plafons simbòlic – religiós representen dues escenes de la llegenda de la Mare de Déu de Montserrat: la troballa i el trasllat de la imatge. L’artista expressa una irrealitat coneguda i posa l’ART al servei de la religió. Els plafons religiosos (un a cada banda) són el doble d’amples (12 per 6) que els quatre plafons modernistes (12 per 3). Els paisatges d’ambdós foren pintats per Joaquim Valcells, les figures del primer plafó són de Dionís Baixeres i les del segon plafó de Joan Llimona.
II el Modernisme, on el que preval, és l’estètica de l’ART per l’ART. – Utilitza un nou llenguatge per a representar la bellesa, a la qual arriba a través del culte que professa a la natura i a la dona ideal. L’artista modernista amb el seu ART, ofereix una visió del Paradís i fa de l’ART, la seva religió. Alexandre de Riquer Ynglada és l’autor que representa en dues de les teles una composició vegetal, on la natura estilitzada des de les mateixes arrels evoluciona i s’enfila fins a tocar el sol, representat com un símbol dual, el sol-creu. Entre el brancatge hi col·loca els escuts de Montserrat i Catalunya en un d’ells i en l’altre hi posa els escuts de l’Església i el dels Benedictins.
En les altres dues teles hi organitza uns estols de figures femenines alades encarades a la Mare de Déu. Són dues composicions verticals, amb una vintena d’àngels representats en cos sencer i una quinzena de petits angelets, només amb cap i ales. Les figures angèliques de cos sencer representen l’ideal de la dona, de la bellesa femenina típica de l’època... dona fràgil, delicada, etèria ...
Per il·lustrar les quatre pintures de la part inferior de l’absis, el tema escollit va ser, la vida de Maria. L’encàrrec dels quatre plafons va anar al grup d’amics artistes que liderava Joan Llimona. – el grup el composaven: Joan Llimona, Lluís Graner, Dionís Baixeres i Manel Ferran. Finalment Manel Ferran no va realitzar cap obra, perquè el seu `projecte no s’adeia amb el dels altres pintors. Fou el mateix Llimona que s’encarregà de l’execució d’una altra pintura.
S’ha de saber que el primer programa per les pintures murals que havien de decorar l’absis de la Basílica era unitari. Aquest programa estava inclòs en el projecte de reforma de l’arquitecte Antoni Cellés de l’any 1830 i reelaborat posteriorment per l’arquitecte Francesc de Paula Villar i fou concebut com un cicle sobre el naixement i la infantesa de Jesús. El projecte de l’any 1885 – 1887 va introduir un canvi. La vida de Maria, seria el tema escollit per il·lustrar les quatre pintures de la part inferior i la Glorificació de la Santa Imatge, és representaria en els sis plafons verticals. -- També s’ha de dir que en la reconstrucció de la Basílica hi van intervenir tots els artistes catalans de l’època, i si bé es volia aconseguir un projecte unitari, amb tants artistes no es va ésser possible, doncs les opinions de cadascun dels artistes era molt diferent les dels uns, amb les dels altres.
La Pentecosta L’Assumpció
L A C R I P T A
Al costat de l’escala de pujada al Cambril hi ha una escaleta que porta a la Cripta, inaugurada l’any 1951. – La cambra sepulcral està inspirada en les catacumbes romanes. – Guarda les despulles d’onze dels vint-i-tres monjos màrtirs de la guerra de 1936. (Les onze despulles que es pogueren recuperar). També hi ha les sepultures dels abats Antoni Mª Marcet - Aureli Mª Escarré – Gabriel Mª Brasó i Tulla – Cassià Mª Just i Riba - el monjo historiador de Montserrat i Prefecte de la Biblioteca Vaticana el pare Joaquim Anselm Mª Albareda i el pare Celestí Gusi i Rosell abat general de la Congregació de Subiaco. L’any 1946 el Pare Abat Aureli Mª Escarré va proposar a la comunitat buscar un lloc d’enterrament honorífic per als monjos morts de la Guerra Civil i que servis com a lloc d’enterrament per el P. Abat Antoni Mª Marcet i Coll. Amb els pas del temps, també ha estat el lloc pels abats successius. L’arquitecte Folguera va transformar un ambient ombrívol de catacumbes, en un espai que tot i ser funerari, és alegre i bonic.
L A S A G R I S T I A
També la Sagristia va ésser renovada i inaugurada l’any 1947. – Comença en una avantsala en la que hi ha el sepulcre del Venerable de les Llànties, Fra Josep de Sant Benet i en una fornícula s’hi troba la seva imatge, obra del artista Joaquim Ros. Si bé la importància d’aquesta Sagristia és concentra tan en les pintures de Josep Obiols com en las marqueteries dels armaris de caoba obrades pels germans Linares. En aquestes pintures s’hi representen les quatre estacions: - L’hivern amb la sortida del sol (que és Crist) amb l’arbre d’aquest temps que és la olivera. – La primavera dedicada al misteri pasqual amb l’anyell immolat. L’envolten garlandes de lliris. – L’estiu amb un sol radiant (la cara de Crist) envoltat d’espigues i roselles. – La tardor expressa la espiritualitat de l’Advent (El tron preparat per a Crist) en el que hi ha el rotlle de l’Evangeli. Està ornat amb els fruits propis del temps, els ceps i els raïms.
Entre les pintures de les voltes i del sostre de la Sagristia s’hi troben uns àngels portant garlandes i també són d’admirar en les llunetes la quantitat d’ocells, paons i cérvols, a més de textos evangèlics relacionats amb l’Eucaristia. Aquestes pintures d’Obiols van ser les més grans i de més qualitat de la Catalunya d’aquell temps. Un crític d’Art les veia com a “la petita capella sixtina catalana”
L'hivern La primavera
L'Estiu La Tardor
L E S L L À N T I E S V O T I V E S
Es té constància documental de l’existència de llànties votives a l’església de Montserrat des de finals del segle XII. El nombre de llànties que vetllaven la Santa Imatge varia, segons les èpoques i les fonts. Són famoses les setanta-quatre llànties que ens recorda la cançó popular, si bé és possible que en el segle XVIII se superessin el centenar. Algunes són llegenda, com és el cas de la “llàntia del rei moro”. – Amb la guerra del francès (1808-1814) es varen perdre totes les llànties.- Quan a l’any 1946, la Comissió Abat Oliva, encarregada de l’organització de les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu en el seu nou Tron, va proposar de restablir la tradició, la resposta va ésser tan gran, que avui dia Montserrat torna a tenir més de cent llànties. És per això, que la majoria de llànties votives que il·luminen la basílica són d’època moderna, doncs foren ofrenades entre 1947 i 1960.
Gairebé totes les llànties votives consten de quatre parts: un casquet o cúpula, unes cadenes, un cos central anomenat salvella i un penjoll.
És freqüent l’ús de dues llengües: el català per informar de qui són els que fan l’ofrena i a qui va dirigida – i el llatí en les invocacions. Els materials utilitzats, a part de l’argent, el bronze, l’aram, i el ferro, hi predomina el metall (platejat o daurat) i els detalls decoratius acostumen a ser d’esmalt, d’ivori, de fusta o de vidre.
LLÀNTIES ANTIGUES - Ofrena de l’any 1904 - Ofrena de l’any 1859 - Ofrena de l’any 1882
La col·locació de les llànties, segons un criteri més o menys flexible, és la següent: les de les comarques i ciutats, a la nau central tant a la dreta com a l’esquerra, amb tendència a posar més lluny de l’entrada, les realitzades amb materials més delicats – les dels catalans a l’estranger a les capelles del costat dret (per on es passa per anar al cambril) – les d’associacions i d’entitats a les capelles laterals de l’esquerra – les que han estat donades per particulars es troben en el cambril – les més antigues, entorn de l’altar major – en la Sala del Tron, entorn de la Verge Moreneta, hi ha les vuit llànties representatives de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa, La Seu d’Urgell, Vic i Solsona) més la que fa nou, que representa a Montserrat. – en el camí del Ave Maria hi ha aquelles llànties que, amb un mateix disseny, han estat ofrenadas els darrers anys.
L E S C A P E L L E S
L’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano en l’any 1884 va escollir l’opció d’omplir les finestres de la part baixa de la basílica amb vitralls. Es va decidir que a cada capella lateral si posés una d’aquestes obres d’art explicant la vida de la Verge Maria. Són una sèrie de vitralls que segueixen un ordre, començant per la sala que hi ha a la dreta tocant el presbiteri (aleshores la capella de Sant Josep) i avui la sala amb l’anomenada Porta dels Àngels, el començament del camí que porta als pelegrins fins a la Mare de Déu. Aquest primer vitrall, que representa “les esposalles de la Mare de Déu amb Sant Josep” el va finançar el senyor Manel Arnús. Els altres vitralls s’anaren col·locant a les capelles a mesura que s’oferien benefactors.
Hi han 10 vitralls, que representen diferents aspectes de la vida de la Verge Maria
LES ESPOSALLES – L’ANUNCIACIÓ – LA VISITACIÓ – EL NAIXEMENT – L’ADORACIÓ DELS REIS MAGS – PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE – LA FUGIDA A EGIPTE - JESÚS AMB ELS SAVIS – MIRACLE DE CONVERTIR L’AIGUA EN VI – EUCARISTIA –
L'antiga capella de Sant Josep avui hi ha l'escala per anar al Cambril Les esposalles de la Mare de Déu amb Sant Josep
També des del 1884 i durant la reconstrucció de l’església, Montserrat buscava mecenes que sufraguessin la decoració, el paviment i els retaules de les capelles laterals, a canvi de posar en els retaules, els sants patronímics familiars, o fer possible l’enterrament de familiars. És per això que si veuen sepultures en gairebé totes elles.
-----------------------------------------------------------------
La primera capella que es troba en el camí que es fa servir per anar al cambril de la Verge havia estat destinada a Santa Gertrudis la Magna, una benedictina d’Alemanya (de la mateixa nacionalitat de la família dels marquesos de Muller que foren els que sufragaren l’arranjament de la capella). Aleshores en aquella capella hi havia instal·lada la Pila Baptismal.
En l’actualitat la capella està dedicada a Sant Pere amb una imatge del sant, obra de Josep Viladomat - porta la inscripció (amb llatí) “Pere tu ets pedra i damunt d’aquesta pedra edificaré la meva església”. Enfront hi ha una làpida que commemora el pelegrinatge del Papa Joan Pau II a Montserrat l’any 1982. Els vitralls representen la presentació de Jesús al temple.
Les llànties són ofrena dels catalans de Veneçuela, de Costa Rica i de Colòmbia
--------------------------------------------------------------------------------------
La capella de Sant Ignasi de Loyola (representat en la pintura central) fou dissenyada per l'arquitecte Francesc Rogent i les pintures són de Ramir Lorenzale. Des del punt de vista artístic cal destacar l'escultura de Sant Climent Papa (considerat el tercer successor de Sant Pere) que queda avançada al retaule, és una obra de Venanci Vallmitjana. La figura porta penjada al coll una àncora, en record del instrument que el va portar al martiri i sacrifici, quan per ordre de l'emperador Trajà va ser llançat al mar amb una àncora lligada al coll. Així ho explica la llegenda. Aquest papa era el patró de la família Climent Miralles de Imperial, director de la Tabaquera de Barcelona, que va sufragar la restauració de la capella. A un costat Sant Francesc d'Asís (fundador dels franciscans) i a l'altre costat Sant Domènech de Guzman (fundador dels dominics) - A la dreta la reproducció de l'espasa que Sant Ignasi va deixar a Montserrat durant la seva estada. Aquesta capella fou inaugurada l'any 1893.
Detall de Sant Climent i l'àncora Vitrall de l'adoració dels Reis Mags
En la pintura central s'hi representa la visió que va tenir Sant Ignasi i que va determinar la fundació de la "companyia de Jesús". Quan estava resant en la capella de la Storta a pocs quilòmetres de Roma, va veure clarament que Déu el posava amb el seu fill i que no podia dubtar del fet. Les llànties són ofrena dels catalans de Portugal - Paraguai i Mèxic. ----------------------------------------------------------------------------------------------
La capella de Sant Martí de Tours. Projecte de Joan Riera i escultura de Josep Llimona. Sant Martí fou el fundador del primer monestir d’occident a Ligugé, (França) – Va ser bisbe de Tours. La part central és un relleu que representa a Sant Martí partint el seu mantell, per abrigar un pobre mig despullat (la figura del pobre és l’autoretrat de l’escultor Josep Llimona). És curiós però es pot tornar a veure aquest retrat en els mosaics del brancal de l’esquerra - Maria com a Mare dels Pelegrins - en el Cambril del tron de la Mare de Déu. En els laterals les escultures de Sant Plàcid i Sant Maur, deixebles predilectes de Sant Benet. La restauració de la capella, perquè servis de panteó familiar, anava a càrrec de la família Bultó. -A més, aquesta capella està enriquida per una decoració mural excel·lent, obra dels pintors E. Saumell i Jaume Vilaró, dos grans pintors decoradors, autors de molts dels interiors de les millors cases modernistes de la ciutat de Barcelona.
El retaule Sant Martí i el pobre Vitrall del "naixement"
----------------------------------------------------------------------------------- Capella de Sant Josep de Calassanç -
Els escolapis van dedicar aquesta capella al seu fundador Sant Josep de Calassanç amb aquest retaule monumental, dissenyat per l'artista Francesc Berenguer (col·laborador i deixeble de Gaudí) - És de fusta de cedre - La decoració floral sobre fons daurat, recorda els "katagami" japonesos que s'havien vist en l'Exposició Universal de Barcelona celebrada l'any 1888. També els treballs realitzats amb ferro forjat de les llànties, dels canelobres i sobretot de LA CREU, fan d'aquest retaule motiu d'admiració a tothom que el veu. Quan inauguraren la capella posaren a un costat Sant Pere Nolasc fundador de l'Orde dels Mercedaris, i a l'altre costat Sant Joan de la Mata fundador de l'Orde dels Trinitaris.
Temps més tard les van treure.
Les llànties són dels catalans de l'Argentina, de Les Filipines i una és del Pla d'Urgell -- El vitrall representa "La Visitació"
-------------------------------------------------------------------------------------
En l’antiga capella de Sant Benet, a l’altar, hi havia una pintura amb la imatge del sant, acompanyat en un costat per Sant Carles Borromeo i en l’altre costat per Sant Roc, els dos eren patronímics de la família Llopart – Sivatte, que foren les que sufragaren la restauració. En aquesta capella l’any 1980, per celebrar els mil cinc-cents anys del naixement de Sant Benet, fou decidit de substituir l’altar que hi havia per una pintura més actual. Avui si pot admirar una pintura, obra de Montserrat Gudiol, representant a Sant Benet en la seva joventut, portant en les seves mans la Regla monacal benedictina. La pintura dóna la sensació que a Sant Benet l’il·lumina una llum interior. – També sembla ser que l’artista es va servir del seu propi fill com a model. És molt interessant contemplar la perspectiva que es gaudeix des de diferents posicions.
Les llànties són ofrena dels catalans de Ceuta - de Xile - i de Cuba -- -- El vitrall representa l'Anunciació
---------------------------------------------------------------------------------------------
La primera sala del lateral esquerra (enfront mateix de la sala on comença el camí per anar a visitar a la Verge) que en el dia d’avui no està condicionada pel culte havia estat la capella del Sagrat Cor. Aquesta capella havia estat demanada pels mateixos fidels que visitaven Montserrat. – També hi havia la tomba de fra Josep de Sant Benet, més conegut com el “Venerable de les llànties” - Actualment aquesta tomba és a la Sagristia. L’any 2009 s’inaugurà el nou orgue que fou sufragat en part pels fidels. El vitrall representa "l'Eucaristia".
----------------------------------------------
La primera capella del lateral esquerra, al costat del presbiteri, és la capella de Santa Escolàstica, germana de Sant Benet. Les escultures són d’Enric Clarasó i d’Agapit Vallmitjana. Acompanyen a la santa, a un costat Santa Magdalena i a l’altre costat Sant Antoni. Aquesta capella la va costejar la senyora Magdalena Andreu, vídua de Muns. -- Sant Benet, tres dies després de visitar a la seva germana bessona que estava malalta, va veure un colom que volava envers el cel. S’adonà que era l’ànima de la seva germana Escolàstica viatjant cap a l’Eternitat. 
Les llànties són: Acció Catòlica - Llàntia antiga- i - Estudiants de Catalunya. Els vitralls representen el Miracle de convertir l’aigua en vi.
------------------------------------------------------------------------------
L’antiga capella del Santíssim va ésser actualitzada l’any 1977 amb una obra de l’artista Josep Mª Subirachs. Tot ella traspua una austeritat que invita al silenci. És característic en alguns ambients religiosos de després del Concili Vaticà II, prescindir absolutament de la decoració i del confort. L’obra està formada per un bloc de ciment encofrat del qual era extret i separat una part que serveix d’altar. En el primer bloc hi està excavat el sagrari, tancat amb una porta d’argent obrada per l’orfebre Manel Capdevila. El pany frontal representa un retaule en el qual s’hi ha excavat, en negatiu, el rostre de Jesús, les seves mans i els seus peus, amb un forat a la part del cor que recorda el que li va fer el soldat amb la llança. En el bloc de l’altar hi fou esculpit un fèmur descarnat que recorda la mort. La porta de vidre que aïlla aquesta capella de la nau central, té un passamà de bronze que representa el cel i el infern, el bé i el mal, la vida i la mort, la raó i el caos.
L’antiga Capella del Santíssim Detall de la cara, les mans i el forat del cor La capella actual
La seva lectura en el costat del BÉ comença amb l’Escala de l’Enteniment, per la qual l’home s’esforça per conèixer la creació fins arribar a Déu – l’arc de Sant Martí, enllaça aquest esforç amb la muntanya de Montserrat – Sant Jordi matant al drac representa la força del cristià, per salvar al dèbil de la injustícia – representada per la princesa – L’oració a Sant Jordi, del poeta Salvador Espriu demana que ens lliuri de cap guerra civil. En el costat del MAL, el laberint sense sortida – el sol ponent que porta cap a la mort – un cap de mort –i acaba en una Babel, una civilització dins d’una torre alta, sense finestres, on no hi ha cabuda per a Déu ni per cap idea de salvació.
----------------------------------------------------------------------
L’any 1901 l’Associació de Teresianes del Principat va sufragar aquesta capella, aleshores dedicada a Santa Teresa de Jesús, junt amb un cor d’or com el que ensenya la santa. En el retaule a la dreta Santa Hildegarda i a l’esquerra Sant Walburga. (El cor d’or va ésser robat l’any 1936 durant la guerra civil)
Actualment la capella està decorada amb una pintura de Josep Cusachs representant la fugida a Egipte. Una família espanyola que vivia a Nova York, havia fet una prometença a la Mare de Déu de Montserrat i pel seu compliment va sufragar aquesta pintura. El pintor va fer un autoretrat seu i de la seva muller en les persones de Josep i Maria. Per un cantó s’hi descriu amb viu realisme l’ansietat dels tres fugitius i per l’altra banda uns àngels, envoltats per la boira, donen la sensació de portar-los a lloc segur. En aquesta capella hi trobarem dos confessionaris. El vitrall representa a Jesús amb els savis Les llànties són ofrenes de Escola Especial Mare de Déu de Montserrat --- Club muntanyenc Sant Cugat -- Coordinació catalana de Colònies i Clubs d'Esplai.
-------------------------------------------------------------------------------------------
L’antiga capella dels Sants Màrtirs de la Comunitat restaurada l’any 1906 havia estat sufragada per la família Tintoré. -- Els Portants del Sant Crist, del bisbat de Barcelona, ofrenaren a aquesta capella una imatge del Crist crucificat, esculpit per a Josep Llimona.
Enfront del Crist s’hi pot admirar, per la seva qualitat, el quadre “La Pietat” del pintor Arimany
vitrall que representa "La fugida a Egipte" --- També hi han dos confessionaris
------------------------------------------------------------------------------------------
Altar de la Immaculada (any 1910) obra del jove arquitecte Josep Mª Pericas, que havia estudiat a fons l’Art del Modernisme i sobretot l’obra de Gaudí. Els detalls decoratius són del món vegetal i animal; s’hi troben formes que recorden el costellam d’alguna bèstia paleontològica, també n’hi ha de formes subaquàtiques i temes florals. Tot ell és de marbre blanquíssim. L’escultura central és la Immaculada amb corona reial, representant el BE, ja que trepitja al MAL representat per la serp, que porta una poma a la boca. - L’envolten Sant Ramon Nonat i Sant Josep Oriol. Al mur frontal hi ha una imatge de Sant Emilià, tots són onomàstics de la família Soler i Vilavella que va sufragar l’obra. Durant molts anys no se l’hi havia donat la importància que té, potser degut al que els escultors de la casa Vídua de Isidre Gosch i de Joan Solà i Vilavella no eren figures famoses.
En el vitrall, els colors es formen per la superposició de tres vidres. El resultat és fantàstic. També cal destacar l’art del metall treballat i dels esgrafiats. - El tron de la Verge està buit perquè l’artista va considerar que la Verge es mereix el tron, però era millor que presidis l’altar des del centre mateix.
Curiositat - Ara resulta que des de fa pocs anys a aquest tron buit se li donen poders curatius, pel fet que sembla ser que algun excursionista, escalador ... que havia patit un accident en la muntanya i havia quedat ferit, al asseure’s en el tron s’havia alleugerit en el seu mal. – La credibilitat humana no té límits, doncs inclús venen de llunyans països per seure-s’hi durant uns minuts. (Actualment està tancada al públic segurament fins que passi aquesta moda).
El Cor superior de la Basílica
L’any 1828 el rei Ferran VII va visitar Montserrat – davant de tanta destrucció – va oferir una gran aportació econòmica. Part d’aquella almoina es va destinar a la construcció del Cor superior. L'element més notable és el conjunt de cadires, d'estil neoclàssic, esculpides en noguera que substitueixen les renaixentistes, treballades per Cristóbal de Salamanca al segle XVI, (cremades en la Guerra del Francès). El cadirat actual va ser dissenyat l'any 1824 per Antoni Cellers, primer director de la classe d'arquitectura de Nobles Arts de la Llotja de Barcelona, si bé l’artista Celdoni Guixà va ésser l’artífex d’aquesta gran obra, igual pel seu acurat treball, com pels acabats de les figures de les diferents bèsties alades: animals carnívors, ocells rapinyaires, canins, èquids .... que separen els 80 escons dividits en dues files. Al centre un faristol per a les lectures.
Hi ha un escó de preferència i també aquí els monjos es col·loquen als seus llocs, per ordre d’arribada al monestir. El cor superior es fa servir per les hores nocturnes; pregaries de matines i les completes abans d’anar a dormir. Els monjos els hi agrada resar durant el dia en el cor inferior, acompanyats pels fidels.
Des del cor superior, és el millor lloc per admirar la rosassa en tot el seu esplendor . És una obra d’Art amb una immensa gamma de colors. 
El preciós vitrall de la gran rosassa és una obra sufragada pel senyor Francesc Cabot Rovira, projectada per l’arquitecte Francesc de P. Villar Carmona, dibuixada per Enric Monserdà Vidal i realitzada en els tallers dels Amigó. Està situada en la mateixa línia, (davant per davant) a l’altre punt oposat de la basílica, amb la imatge de la Verge Moreneta. Representa la coronació de la Verge Maria per Déu Trinitat Pare, Fill i Esperit Sant. Aquesta corona és la mateixa que li va oferir el poble català. Tot ella configura una composició extraordinàriament harmònica. Té el sol i la lluna als seus peus. En el rosetó hi han 8 divisions: la superior té l’escut de Montserrat i la inferior les inicials FCR del benefactor. A les dues del mig s’hi troben les inicials AR de l’abat Visitador Dom Antoni Ruera i JD de l’abat Josep Deàs – dues més porten la lletra M de Maria - i les altres dues la creu de Sant Jordi patró de Catalunya.
