El camí que mena al Cambril de la Verge de Montserrat
Quan el pelegrí, creient, fidel o turista, vol visitar el Cambril de la Verge de Montserrat, primer de tot pot veure damunt de la porta d’entrada a la basílica, (des de l’atri) aquest timpà que pertanyia a la façana antiga, en el qual apareix la Mare de Déu de Montserrat sobre un fons de muntanyes amb dos escolanets en una banda i en l’altra banda la figura de Fra Garí agenollat, presentat com si fos el fundador de Montserrat. És una obra de l’artista Pau Serra realitzada l’any 1776. Recorda la llegenda de Fra Garí, que en aquells temps, si que era considerat el creador de Montserrat. Tot i que passats uns pocs anys, ningú ja es creia aquesta llegenda. 
Hereves de les giroles dels antics temples, són les escales que condueixen als pelegrins al indret on reposa la Santa Imatge. El seu prefaci és la Porta dels Àngels, de marbre i alabastre, esculpida per Enric Monjo. Aquesta porta, començament del camí marià, ha d’evocar la preexistència eterna de Maria, en el pensament de Déu. En aquest timpà s’hi representa La Creació. La Verge Maria, donarà a Jesús perquè mori per salvar el món. Tota l’esqueixada s’omple amb els àngels que evoquen l’esplendor de la puresa, i es fan suggeridors de tendresa en la seva exquisida fragilitat.
Aquí s’hi pot veure un paral·lelisme entre l’escena de l’expulsió del Paradís (quan la promesa fou feta) i l’escena de l’Anunciació (on la promesa fou realitzada). S’estableix una relació entre Maria i Eva; mentre Eva, pel seu pecat original, fa tancar la porta del Paradís, la nova Eva, Maria, amb l’Anunciació, obre de nou el camí cap el Paradís.
Els personatges bíblics, patriarques i profetes, habituals de les portalades que es construïen en l’Edat Mitjana són: ABRAHAM – JACOB – JUDÀ – ISAÏES – JOAQUIM – I- JOSEP a l’esquerra. ----- DAVID –JESÉ – MOISÉS – EZEQUIEL – ANNA – I – JOAN a la dreta.
ABRAHAM a l’esquerra, és el pare del poble escollit per Déu. L’home que oferí al seu fill Isaac en sacrifici. Reconegut pel Judaisme, el Cristianisme i per l’Islam.
JACOB – fill de Isaac i germà de Esaú
JUDÀ – fill de Jacob. – rei de la tribu de Judà. Segons la profecia CRIST era: “El Lleó de la tribu de Judà, l’arrel de David”. Judà va universalitzà el nom jueu.
DAVID – a la dreta, rei de Israel. Salmista i profeta. Va vèncer al gegant Goliat.
JESÉ - pare de David – Isaïes va profetitzar que el CRIST naixeria del “tronc de Jesé”. Al ésser CRIST descendent del tronc de David, també ho és del tronc de Jesé.
MOISÉS - La gran figura del poble de Israel, i en molts aspectes representant de Déu entre els homes. Pot ser considerat com l’autor, escriptor o narrador del Gènesi – Èxode – Levític – Nombres – i – Deuteronomi (per mandat de Déu)
ABRAHAM - JACOB - JUDÀ DAVID - JESÉ - MOISÉS
El profeta Isaïes mira amunt. – Joaquim mira el present que està vivint – Josep mira avall, com si vulgues explicar als pelegrins que la profecia s’havia complert.
Les escultures dels profetes Isaïes a l’esquerra i de Ezequiel a la dreta expliquen que Déu se’ls aparegué assegut en un soli alt, els serafins damunt seu, sis ales l’un i sis ales l’altre, entre els quatre éssers alats del Tetramorf. Aquestes visions estan representades a la cúpula del Tron de la Moreneta. Les dues últimes figures pujant per l’escala, a l’esquerra són Joaquim (pare de la Verge Maria) i Josep el seu espòs- i a la dreta Anna (la profetessa que el lloà en la seva presentació al temple) i Joan Baptista com a persones pròximes a Maria, doncs van conviure amb ella.
Es pot observar el detall del profeta Isaïes que mira amunt, cap a la Mare de Déu com si volgués veure el misteri que segles abans, ell havia predit. Més a la vora del misteri Joaquim mira el present que està vivint, en canvi Josep mira avall, com si volgués explicar als pelegrins que la profecia s’havia complert del tot. A l’altre costat també és curiós el detall del profeta Ezequiel portant a les mans un temple amb la porta tancada, símbol de la virginitat de Maria. També demana l’atenció, que amb tants àngels cantant i tocant instruments musicals,. Un d’ells ens demani silenci, com recordant-nos el lloc sagrat en que ens trobem, mentre que un altre ens ofereix aigua beneïda, com per purificar-nos en entrar al temple. Paral·lelament flanquejant l’escala ascendent, dues processons de personatges femenins, les
Santes Mares a una banda amb la inscripció GAUDIUM MARIS HABENS – Van tenir el goig de ser mares i les Santes Verges a l’altra banda, amb la inscripció CUM VIRGINATIS HONORE – l’honor de la virginitat, simbolitzant i honorant la virginitat i la maternitat de Maria.
La sala del replà alt de l’escala està decorada amb una pintura de Carlo Maratta, El Precursor des d’aquesta pintura assenyala a la Mare de Déu. - Aquesta sala és on fa anys, s’exposaven els exvots i les ofrenes que feien els pelegrins. Avui només n’hi ha tres, les tres banderes que estan exposades en el interior d’un majestuós armari d’eben i marfil. Aquestes tres banderes solen passar un xic desapercebudes per la majoria dels visitants, però s’ha de saber que recorden una petita part de la historia de Catalunya. La primera, l’espanyola, va ésser ofrenada l’any 1929 per rei Alfons XIII – i els militars presents a l’acte explicaren a l’abat Marcet, que aquella bandera representava la unitat d’Espanya, per tant no seria ben rebuda cap idea de independència catalana. – La segona fou ofrenada pel Terç Requetè de la Mare de Déu de Montserrat. També s’ha de saber que tot i la valentia ben demostrada, els comandaments nacionals mai no els van agrair les seves gestes, perquè “eran catalanes” i desprès de la guerra tampoc foren compresos per molts catalans, perquè havien lluitat al costat de l’exèrcit franquista. La tercera, la catalana, ves per on, s’hi va posar quan gairebé feia 25 anys de la mort de Franco. De fet és una de les poques senyals de identitat catalana visibles que es poden trobar a Montserrat. - A l’altra costat hi ha la font de la Mare de Déu, els relleus de la base representen miracles de Jesús relacionats amb l’aigua: la tempesta calmada, la pesca miraculosa i la piscina probàtica. Els relleus de la font són de l’escultor Carles Collet.
L’escultura del escolanet Josep Mª Roca Borrell que es troba en el camí que ens porta fins a el tron de la Moreneta, representa la història tendre i commovedora d’un nen que patia una malaltia severa i que la seva il·lusió era ésser escolà de Montserrat. Fou admès, si bé molt aviat es va morir (segurament molt feliç per haver estat escolà) els seus pares en record del gran desig del seu fill l’immortalitzaren en aquesta escultura. - La porta d’entrada, (de plata repussada) i emmarcada amb una artístic arc de marbre, és obra de Josep Obiols, Rafel Solanic i Manel Capdevila. Dóna accés a les escales que porten al cambril i en elles apareixen Sant Josep i l’Arcàngel Gabriel com a testimonis del misteri de l’Encarnació del fill de Déu en les entranyes virginals de Maria. A la porta de Sant Josep la llegenda (amb llatí) diu: GUARDA DE VERGES i a la de l’Arcàngel: FOU ENVIAT. -
Les pintures murals de la avantcambra d’accés al tron, i que es repeteixen a l’altre costat en baixar de venerar a la Moreneta, són de Josep Obiols i representen a les dones virtuoses i valentes que esmenta la Bíblia. La vida i els fets d’aquestes dones, conformen i en són el preludi de la imatge de Maria que esdevindrà. Les virtuts de totes aquestes dones prefiguren la futura perfecció de Maria. L’entorn més proper a Maria s’hi troba representat en dues fornícules·altarets, l’un a l’absis d’entrada amb Sant Joaquim i Santa Anna – (els pares de Maria) i l’altre a l’absis de sortida amb Sant Jaume (patró dels pelegrins) i Sant Joan (el deixeble estimat).
Sant Joaquim i Santa Anna Sant Jaume i Sant Joan
En les pintures de l’avantcambra d’entrada, a l’absidal central, un cor d’àngels músics recorda l’alabança eterna a la Verge. En el centre el monograma de CRIST sobre un fons de la muntanya. A l’absidal següent la Immaculada envoltada de verges prudents, amb una llàntia a la mà, esperen l’arribada de CRIST, que apareix en el següent absidal com a símbol – i que mitjançant Maria, les verges prudents podran arribar a ELL.
Duran les obres per la renovació del tron de la Moreneta, per poder pujar al Cambril per un camí més solemne i de més fàcil accés, l’escala i el Portal dels Àngels que la inicia, s’esqueia en el lloc on estava el retaule de la capella de Sant Josep i per aquest motiu es va decidir de traslladar-la a aquesta absidiola, on abans hi havia les escales primitives per pujar al Cambril.
Capella de Sant Josep Judit l'heroïna i Ester intercessora Rebeca --- Raquel
En el pas a la capella de Sant Josep hi estan representades: Rebeca, casada amb Isaac - - Raquel, casada amb Jacob - - Abigail, casada amb David - - i la reina de Saba. -- En el replà hi veiem representades, en primer lloc, a l’esquerra JUDIT: (13 – 14) Judit és la dona que alliberà Betúlia del setge sirià. – Aprofitant l’estat d’embriaguesa del general Holofernes, li va tallar el cap. La fortalesa de la heroïna i la pietat envers el seu poble prefiguren la fortalesa de Maria al peu de la creu i la compassió pel seu poble. -- ESTER: (2 – 17) I (7 – 4) Ester és la dona que va salvà al poble de Israel de la desaparició, gràcies a la seva intercessió davant del rei Asuero. – Ester, devota i plena de misericòrdia, és l’expressió perfecta de la intercessora i prefigura la misericòrdia i la intercessió de Maria entre el seu fill diví i el poble. --------------------------------------------------------------------------------------
Al entrar al Cambril és bo saber com va començar aquesta història. Quan l’any 1944, aprofitant una idea del Pare Adalbert Franquesa, es va crear la comissió “Abat Oliva” i es va fer una subscripció popular per oferir un nou tron a la Verge, ningú sospitava les proporcions que aquella idea aniria adquirint. Només de llençar la idea, foren tants el donatius de petits objectes d’or i d’argent, que a finals de 1944 s’havien recollit 100 quilos d’argent i tres quilos d’or. A finals de 1945 s’havien recollit 200 quilos d’argent i 5 quilos d’or. -- Les línies generals de la composició del tron foren traçades per l’arquitecte Francesc Folguera amb disseny del pintor Josep Obiols. En foren els orfebres: Soler·Cabot – Serrahima – Sunyer – i Mostany·Llopart.
El tron de la Mare de Déu, en forma de retaule, consisteix en un mur d’argent daurat, del mig del qual s’aixeca un pedestal destinat a sostenir la Santa Imatge, emparada per un cobricel. La base quadrada on reposa el sòcol d’argent, està constituïda amb pedra de la mateixa muntanya i treballada per l’escultor Granyer, i en ella hi figura la imatge de l’Arcàngel Sant Miquel, patró de la muntanya. En una arqueta hi ha dipositades 54 pedres procedents dels cims de Montserrat, ofrena dels excursionistes i escaladors.
Damunt d’aquesta base i presidint el podi, la imatge de Sant Jordi, flanquejada pels escuts de Catalunya i de Montserrat. A cada costat una imatge de Santa Victòria i una de Sant Iscle (compatrons de la muntanya). Sota dels retaules de la Nativitat i de la Visitació, les figures de Sant Joan i de Sant Pere envoltades pels escuts dels bisbats de Catalunya.
Les dues ales grans d’argent que flanquegen a la Moreneta i constitueixen el retaule són: a l’esquerra La Nativitat; a primer terme figuren les llevadores després de banyar a la petita Verge, al fons vora la finestra Santa Anna al llit, curosament tractada per una tercera dona. La llegenda que l’envolta diu (amb llatí): Els monjos acomplint els vots piadosos del poble, t’instauren solemnement en aquest soli de bellesa, per las mans de l’abat Aureli i del abat Antoni. Accepteu-lo amb complaença oh Verge, i intercediu per nosaltres.
A la dreta, l’escena de la Visitació; Elisabet s’inclina reverent davant Maria en el moment de dir-li: Beneïda sou vós entre totes les dones i beneït el fruit del vostre ventre. – Darrera en oració, hom veu a Zacaries, amb la tiara i les vestidures sacerdotals. La llegenda que l’envolta diu (en llatí): Beneït el poble que et reconeix per patrona, vestit ja de porpra de tanta sang dels màrtirs, devotíssim lliura els seus regals, amb la benedicció dels seus bisbes, perquè tinguis un tron digne i bell.
Els dos canelobres d’alabastre situats als costats del tron són obra de Pere Jou, i tenen escultures que evoquen les processons dels pelegrins que han venerat a La Moreneta. Les nou llànties d’argent que volten l’estança representen a les vuit diòcesis de Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Solsona, La Seu d’Urgell, Tortosa i la que fa nou representa a Montserrat.
Retaule de la Moreneta La llàntia que representa a Montserrat.
Quan es va decidir d’alleugerir-la dels vestits postissos que amagaven la seva graciosa figura es va veure clar que, amb la nova aparença de la imatge, la corona, el ceptre i els lliris de puresa l’haurien desfigurada. Van decidir no posar-los, però no per això havien de deixar amagades unes joies tant significatives i van pensar de fer-les dur (coronant el tron) per quatre figures d’àngel- Els quatre àngels sostenen els atributs amb les mans velades, segons el respectuós costum en temps de l’Edat Mitjana. - Els dos del mig, drets, amb la corona – agenollats, el de la dreta duu el ceptre i el de l’esquerra els lliris. - Les quatre figures foren modelades per l’escultor Llaurador i han estat cisellades per l’orfebre Mostany
Atenció especial mereix la cúpula, on el mosaic fou el material més adequat per un recinte tant preciós. Explica la Bíblia, que Déu s’aparegué al profeta ISAÏES (6 – 2) assegut en un soli alt, els serafins eren damunt seu, sis ales l’un, sis ales l’altre. – S’aparegué al profeta EZEQUIEL (1 – 4) assegut en un tron de safir voltat d’una aureola de foc irisat, entre els quatre misteriosos éssers alats del Tetramorf. També s’aparegué a Sant Joan a Patmos (Apocalipsi 1- 9 i 17). --- Un cercle tanca la cúpula i la separa dels símbols del Tetramorf que en són la continuació geomètrica. Dintre d’ell, quatre serafins, sis ales l’un sis ales l’altre volten el cercle irisat des de on la MÂ del PARE assenyala a la Verge. - Els serafins il·luminats des del cercle central (que semblen sostenir amb dues de llurs ales) aquestes mateixes ales projecten sobre el seu rostre una ombra que arriba als ulls i els priva d’enlluernar-se amb la divina resplendor.
Els quatre símbols del Tetramorf, els éssers alats, representen els quatre aspectes de la natura de CRIST que corresponen als quatre moments principals de la seva vida: el naixement, la mort, la resurrecció i l’ascensió. També han estat identificats com els quatre Evangelistes: Sant Mateu (l’Evangelista de l’Encarnació i la raó humana) és representat amb l’home alat. - Sant Marc (Evangelista de la Resurrecció) representat amb el lleó - Sant Lluc (Evangelista de la Passió i el sacrifici) – representat amb el brau de l’holocaust – Sant Joan (l’Evangelista de l’Ascensió) representat amb l’àliga.
DOGMA – Representa un fet que la intel·ligència humana no pot arribar a entendre, però tot cristià l’ha de creure, perquè és paraula de Déu. - Els dogmes més coneguts són: El de la Virginitat de Maria – La Santíssima Trinitat – El Pecat Original – La Immaculada Concepció – L’Assumpció de Maria al cel – La immortalitat de l’ànima ......... Virginitat de Maria – És un article de FE que ensenya que, Maria la Mare de Déu, va viure verge, abans, durant i desprès del naixement de Jesús. Aquest fet està clarament explicat en la Bíblia. - Santíssima Trinitat – Consisteix en que Déu se’n numèricament e individualment UN, existeix en tres persones, Pare Fill i Esperit Sant. --- Aquest dogma està representat en el Cambril de la Verge. - La Mà del Pare Celestial, junt amb el colom penjat per una cadeneta del centre de la cúpula, i el nen Jesús assegut a la falda de La Moreneta, completen la Santíssima Trinitat.: PARE - FILL - I ESPERIT SANT . ----------------------------------------------------------------------------------------------------
La cambra del tron de la Mare de Déu, visible des de la nau central, està enterament coberta de mosaics venecians, dissenyats per Josep Obiols i realitzats per Santiago Padrós. Hi trobem a Maria simbolitzada com a: MARE DE LA HUMANITAT – MARE DELS APÒSTOLS – MARE DE L’ESGLÉSIA – MARE DE CATALUNYA – MARE DELS MONJOS – I – MARE DELS PELEGRINS.
Maria participà com ningú en el goig de la resurrecció del seu fill i en la novetat que això va comportà. Per les seves virtuts, la seva persona representava la nova Jerusalem. Ella era el temple sant, perquè dugué a les entranyes el Fill de Déu i perquè guardà la paraula de Déu en el seu cor. Jesús abans d’expirar dóna a Maria una nova maternitat. I ja que un dels fruits de la redempció, és la unitat de tots els creients, la maternitat de Maria contribueix a l’edificació de la comunitat de l’Església.
El gran mosaic de l’ala d’entrada, a la dreta mirant el tron, representa a Crist en la creu en el moment de constituir a la seva mare MARE DE TOTA LA HUMANITAT. Hi està representada la persona de Sant Joan que apareix a la dreta – La Verge apareix a l’esquerra – al fons la ciutat de Jerusalem. - Damunt del braços de la creu, baixant del cel, apareixen dos àngels brandant llurs encensers; en el centre de la composició la figura del CRIST, no vençuda per la mort sinó vencedora de ella. Tota l’escena pren vida amb la llegenda “ECCE MATER TUA” --- Evangeli segons Sant Joan: (19·25 i 27) – Vora la creu de Jesús hi apareix la seva mare i la germana de la seva mare, la dona de Cleofàs i Maria Magdalena. Jesús veié a la seva mare i al costat de ella, el deixeble que ell estimava: Mare aquí tens el teu fill - - Després digué al deixeble: Aquí tens a la teva mare E C C E M A T E R T U A
Al brancal esquerra s’hi representa a MARIA com MARE DELS APÒSTOLS. És el dia de l’Ascensió CRIST acaba de pujar al cel. Els apòstols han quedat sols, però MARIA en mig de ells els empara. Damunt dels núvols es veu a CRIST triomfant i damunt de ell els àngels que baixen del cel a rebre’l.
Al brancal dret, Maria com a MARE DE L’ESGLESIA – Hom veu als apòstols que, desprès de l’Ascensió s’han reunit al Cenacle, pregant en torn de Maria. Baixa del cel el Foc de l’Esperit Sant proclamant l’Església de CRIST. La seva maternitat és marcada per la llegenda“MATER ECCLESIAE” ----------------------------------------------
Els mosaics de l’ala de sortida, presenten a Maria com a: MARE DE CATALUNYA, significant que, la maternitat de Maria damunt dels catalans, es manifesta a través de Montserrat. Veiem al Papa Lleó XIII assegut reben la súplica del bisbe Josep Maria de Urquinaona, que apareix agenollat davant del Papa, amb la testa nua però la mitra al seu costat, a terra, esperant la corona amb les mans velades en senyal de respecte, i demanant el patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya. Al costat del Sant Pare y com a testimoni, el Cardenal Benavides. Darrera del bisbe Dr. Urquinaona hi ha l'abat Muntadas. - El bisbe Urquinaona va defensar aferrissadament aquella causa, que el govern espanyol volgué impedir per tots els mitjans i considerava aquella petició com un acte polític de separació. Les pressions espanyoles van aconseguir que la butlla pontifícia esborrés el nom de Catalunya i que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada Patrona de les Diòcesis catalanes.
Al centre, Sant Pere, revestit amb el pal·li, com a encarnació de la Jerarquia i del Sacerdoci de l’Església, pontifica i beneeix allò que està fent Lleó XIII (que declara a la Verge de Montserrat, Patrona de Catalunya) Al fons un doble paisatge assenyala el paral·lelisme entre Roma i Montserrat. A una banda tres de les cinc basíliques majors de Roma: la Vaticana – Santa Maria la Major – i Sant Pau d’Extramurs i a l’altra banda la muntanya de Montserrat. -------------------------------------------------------------
Al brancal de la dreta, MARIA com a MARE DE LA COMUNITAT. En el Santuari de Montserrat, Sant Benet dret, amb mitra i estola, pectoral i bàcul lliurant la Regla Monacal a la família monàstica de Montserrat. A la seva dreta Sant Gregori (amb el colom de l’Esperit Sant damunt l’espatlla) i a la seva esquerra l’abat Oliva (caracteritzat amb una branca d’olivera) Sota d’ells agenollat, l’abat Garcia Cisneros – el germà Josep de Sant Benet més conegut com a “el venerable de les llànties” (amb una llàntia a la mà) – el prior Jaume de Vivers – l’abat Argerich –el pare Bernat Boil (acompanyà a Colom en el seu viatge a Amèrica i por ser reconegut per una esfera terrestre que porta a la mà) – un ermità – i un escolà com a representació de l’escolania.
-----------------------------------------------------------------------------
Al brancal de l’esquerra, MARIA com a MARE DELS PELEGRINS, a la fila de dalt el fundador del cenobi l’abat Oliva – Jaume I el Conqueridor – i l’Emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya – per sota, Sant Ignasi de Loyola – Sant Josep de Calassanç – i uns pelegrins anònims – A la part inferior el representant de la poesia catalana mossèn Cinto Verdaguer - el bisbe Torres i Bages – Antoni Gaudí – Lluís Millet – Joan Llimona (l’autoretrat de l’artista recorda al pobre del retaule de la capella de Sant Martí de Tours) – també una dona (la benefactora Francesca Bonnemaison) i uns nens en representació dels nens i nenes de la nostra terra. Presideix l’escena, al sostre, La Moreneta sostinguda per dos àngels.
---------------------------------------------------------
Des de la nau central de l’església, la cambra espurnejant d’or i de pedreria on s’allotja la Santa Imatge es veu emmarcada per un triomfal arc de mosaics. A la part més alta, dos àngels sostenen volant la creu que presideix el conjunt. Les escenes escollides als brancals, al·ludeixen a les quatre Témpores i van acompanyades de llegendes que aclareixen llur sentit. -- Les Témpores són l’adaptació cristiana d’una practica pagana de l’antiga Roma, que consistia en oferir sacrificis per aconseguir bones collites. L’Església va afegir a aquesta celebració, la idea de la propagació de la vida sobrenatural per mitjà del sacerdoci. Per això les Témpores es tornaren en dies d’oració per els que tenien que ésser sacerdots. Avui dia, el propòsit de les Témpores és: Pregar demanant sacerdots exemplars. En aquestes Témpores s’explica que la litúrgia gira a l’entorn de Maria, com a inseparable que ELLA és dels Misteris de Crist. El cicle litúrgic hi és concretat per una representació de les quatre Témpores, sota un aspecte marià–eclesiàstic; indica que la part que va tenir Maria en els Misteris de Crist esdevé actual per mitjà de l’Església que els valora místicament i sagramentalment. 
Les Témpores d’hivern – són representades per un bisbe imposant les mans a l’ordena’t agenollat. La llegenda diu:TEMPLUM IN QUO CHRISTUS SACERDOS FACTUS EST. – Al·ludeix al fet que CRIST ha estat engendrat de Maria, per tant, Maria és el temple on CRIST ha estat ordenat sacerdot.
Les Témpores de primavera – assenyalen un paral·lelisme entre la natura i el CRIST. El món reneix i el CRIST ressuscita. La llegenda diu: DEDIT AQUAE ET MATRI. Representa la benedicció de les fonts baptismals el dia de Dissabte Sant, en el moment en què el Pontífex introdueix a l’aigua el ciri pasqual.
Les Témpores d’estiu – Representen l’època de la plenitud, la Pentecosta i el Corpus i amb elles l’Eucaristia. La llegenda diu: COMUNICANTES GLORIOSAE VIRGINI MARIE. - Representa a un sacerdot, en la Missa, de cara al poble, en el moment d’aixecar l’Hòstia i el Calze. Al combregar i rebre el cos de CRIST, format en el si de Maria, rebem quelcom de ELLA
Les Témpores de la tardor – Maria com a fruit madur, ha estat arrabassada ja de la terra i portada al Paradís. La llegenda diu: ADDUCENTER REGI VIRGINES POST EAM – Una figura de orant que representa a Maria i a l’Església, porta la llàntia encesa a la mà. L’església com a verge prudent, espera amb la llàntia a la mà el moment d’ésser presentada a Jesús per Maria, per unir-se per sempre més a ELL.
El petit altar que es troba al bell mig entre la imatge de La Moreneta i l’altar major de la basílica està dedicat a la Regina Martyrium, la Verge de tots els màrtirs – i en honor d’ells sempre hi cremen 4 ciris que representen a Barcelona – Tarragona – Lleida i Girona. Els escuts de cada província estan a la base de cada ciri.
--------------------------------------------------------------------
Desprès de la visita a la Verge Moreneta es baixa per unes escales que donen a la avantcambra de sortida. En les portes Sant Joan i Sant Lluc (com a relators de la funció de Maria en la vida de Jesús i de l’Església). A la porta de Sant Joan la llegenda diu: EL DEIXEBLE LA REBÉ A CASA SEVA – I a la de Sant Lluc la llegenda diu: GUARDAVA TOTES AQUESTES PARAULES. – Aquí també hi trobem les pintures de Josep Obiols. Hi veiem representades en primer lloc: DÈBORA (Jutges 4) – Dèbora és la dona profetessa i jutge del poble d’Israel que va organitzar, tota sola, la resistència a la penetració en el seu poble de la religió dels cananeus. Representa el preludi de Maria com a mur que empara la religió cristiana. --- RUT: (2·4) – Rut és la dona que pertany al noble tronc de Jesé. Isaïes profetitzà que del tronc de Jesé naixeria el CRIST. El fill de Rut fou l’avi del rei David. Rut emigrà a terra estrangera – treballà espigant en els camps de Booz – es casà amb Booz –Els sants pares van veure en les noces de Booz amb l’estrangera el preludi de les noces de Maria amb la naturalesa divina del Verb, de la que Maria n’era estrangera.
- En la pintura frontal Sant August – Santa Irene – Sant Casimir En el absidal, els sants catalans:
- i Santa Matilde, onomàstics de la família Casarramona que Sant Jordi - Sant Fructuós - Sant
- va subvencionar alguns treballs relacionats amb el Cambril. Pacià - Santa Eulàlia i Sant Oleguer
En el pas de sortida: MARIA (Èxode 15· 19 i 21) Maria la germana de Moisès i d’Aaron, és la profetessa que, quan la cavalleria del faraó hagué entrat dins el mar, el Senyor abocà les aigües damunt d’ells, mentre els israelites caminaven per terra eixuta en mig del mar. – llavors la profetessa prengué a la mà el tamborí i lloà a Déu. Totes les dones sortiren al seu darrera amb tamborins, tot dansant, cantant i lloant a Déu. - Aquesta lloança de la profetessa, és el càntic per excel·lència del Antic Testament i és el preludi de la lloança de Maria en el Nou Testament en el episodi (Lluc 1 – 46 i 49) on Maria diu: la meva ànima magnifica el Senyor. - Les pintures del costat de Maria la profetessa, representen: a Anna la profetessa que lloà al Senyor en la presentació de Jesús al temple – a Marta i Maria de Betània germanes de Llàtzer.
Sant Jordi i Sant Fructuós Sant Pacià - Santa Eulàlia - Sant Oleguer
En aquesta avantcambra s’hi troba la porta d’entrada l’antic Cambril de la Verge Moreneta. Recordem que passat l’any 1885, en temps de l’abat Josep Deàs i Villar es va acabar aquest Cambril, amb la triple cambra, destinat al culte íntim de la Mare de Déu. El Cambril no era pròpiament una capella, sinó més aviat com una sala de audiències de la Reina del Cel. No hi havia altar, sinó unes escaletes per pujar i baixar, després d’haver complert amb el besamans i l’adoració a la Santa Imatge. - Per alternar el culte social amb l’íntim, la imatge descansava en un dispositiu que podia girar-la a voluntat, de cara a la Basílica o de cara al Cambril.
En l’actualitat el Cambril resta com un espai reservat per aquelles persones que després de venerar a la Santa Imatge, volen pregar una estona en silenci. També pels que volen admirar la romàntica decoració arquitectònica creada per l’arquitecte Villar Carmona, amb motius projectats per un jove Gaudí. - El Cambril ha estat convertit en capella, i a l’any 1940 fou consagrat l’altar. Els mosaics de damunt de l’altar representen a Jesús coronant a la seva mare i foren fets per Santiago Padrós.A contrallum del vitrall central, davant per davant de la imatge de la Mare de Déu (que es veu d’esquena) hi ha l’escultura de Sant Jordi, patró de Catalunya, esculpida per Agapit Vallmitjana. Els trets facials fan pensar que pot ser un retrat de Venanci Vallmitjana, germà de l’autor.
A la cúpula, les pintures de Joan Llimona donen un ambient d’abric i d’aixopluc maternal. Foren acabades l’any 1898. En el conjunt apareix la Mare de Déu amb el nen Jesús als braços, rodejats d’àngels, a continuació una panoràmica de la muntanya que marca la intersecció de l’espai celestial amb el terrenal; a la part inferior, a banda i banda, hi ha una corrua de pelegrins: per la dreta els estaments eclesiàstic i per l’esquerra els del civil. -- Aquestes pintures quan estaven a la meitat, l’abat Deàs les va fer parar (uns artistes li van dir que no tenien qualitat artística). Un tribunal de 5 experts en art, (considerant la dificultat de que la cúpula és gairebé plana) la qualificaren de obra mestre de la pintura catalana. Aleshores Joan Llimona va poder acabar la feina. La seva idea era la de col·locar:
1 la Mare de Déu – 2 Sant Miquel – 3 Sant Gabriel – 4 i 5 dues files d’àngels – 6 verges amb lliris – 7 màrtirs amb palmes – amb el 8 l’àngel de la Pau que marca la intersecció de l’espai celestial amb el terrenal - A la corrua dels estaments eclesiàstics, amb el 9 el bisbe Gotmar – 10 la mítica abadessa Riquilda – 11 Sant Oleguer – 12 Sant Nazari – 13 quimèric monjo de Cuixà – 14 Sant Joan de la Mata – sense numero Sant Miquel dels Sants Trinitaris, fent un petó a terra – 15 Sant Vicenç Ferrer – 16 Sant Raimon de Penyafort – 17 Sant Ramon – 18 Sant Salvador d’Horta – 19 Sant Ignasi de Loyola – 20 Sant Pere Claver – 21 Sant Josep de Calassanç amb un minyó – 22 Sant Josep Oriol – 23 Sor Filomena Ferrer de Valls, monja de gran predicament. – 24 Sant Antoni Mª Claret – 25 bisbe Torres i Bages.
A la corrua dels estaments civils: amb el 26 els pastorets que trobaren la imatge – 27 personatges de la casa reial de Catalunya amb el penó quadribarrat – 28 el rei Jaume I – 29 reines i princeses – 30 Ramon Llull amb la lira de poeta – 31 un macer amb l’escut de Barcelona – 32 consellers de la ciutat de Barcelona – 33 un pelegrí agenollat – 34 un home dret – 35 una parella de nuvis – 36 noies camperoles – 37 una dama, ja gran, que (segurament representa la vídua Bultó que va sufragar l’obra) – 38 diametralment oposat a l’àngel de la Pau que acull als pelegrins, un Sant Jordi lliura el combat definitiu amb el drac maligne. -- Aquesta obra estava finançada per la senyora Carme Sert viuda de Bulto havia estat desconeguda fins fa poc anys, ja que ella havia demanat una absoluta discreció.
La reconversió en capella de l’antic Cambril, reclamava el servei d’un instrument musical adient. I finalment en l’any 1969 davant del prec del pare Ireneu Segarra s’hi va construir un petit orgue. - Les llànties han estat ofrenades per particulars. - La última sala, la de sortida (on abans hi havia les escales per baixar, després de visitar a la Verge Moreneta) hi ha tres vitralls que representen a:
Sant Josep de Calassanç Sant Benet Sant Ignasi de Loyola
En sortir de l’última sala desprès de visitar el Cambril de la Verge ens trobem a l’exterior, però l’espai sagrat continua pel CAMÏ del AVE MARIA. Aquest camí està delimitat per la paret del monestir i la mateixa muntanya. L’arquitecte Josep M. Martorell va construir l’any 1982, una coberta amb una volta de canó de metacrilat transparent, sostinguda per una estructura de ferro i de ciment armat. En aquest camí, s’hi troben llantions, uns grans ciris, les oracions adreçades a la Mare de Déu escrites en les populars majòliques i les lletanies marianes del rosari forjades en ferro. Cada llantió que crema en aquest camí, i els grans ciris que hi cremen nit i dia, són el símbol de la devoció i de la pregària de les persones i de les famílies que, després de visitar i pregar a la Verge Maria, volen romandre prop de ella. Volen demanar un favor (a vegades un miracle) que curi a un amic o familiar d'una malaltia greu, que no falti la feina, o bé que els nets aprovin els estudis. La dita diu: “cada llantió, un desig” i ni ha centenars. - Degut a la gran quantitat de llantions que s'encenen cada dia i que omplen tots els llocs destinats per a ells, (quan estan plens) i per deixar lloc per els que s'hi posaren a l'altre dia, es retiren, es fonen i es converteixen en aquests ciris grans que hi cremen nit i dia. (És a dir; que el llantió que ha posat el pelegrí, segueix cremant per molt de temps).
També en el tram final s’hi poden admirar aquelles llànties que, amb un mateix disseny, han estat ofrenades els darrers anys, com també hi podreu admirar l’escultura en bronze de l’Àngel de l’Anunciació, de 1978, obra d’Apel·les Fenosa i una gran majòlica amb la imatge de santa Maria tal com la representaven els artistes de l’època barroca, obra de l’any 1982 del ceramista Joan Guivernau .
