El camí més antic per arribar a Montserrat
Fins a finals del segle XVIII les persones que volien pujar a Montserrat ho tenien que fer a peu o amb cavalleries . Fins aleshores el camí més pràctic pels pelegrins i fidels que venien des de tot Catalunya era el de Martorell i Collbató. De Martorell a Collbató podia anar-s’hi amb tartana, que costava sis rals per persona, i des de Collbató al monestir amb una cavalleria que costava 8 rals per persona. Aquest camí és l'itinerari d'accés a Montserrat més important de l'època medieval. Té el punt de sortida a la vila de Collbató, al peu de la muntanya. Després d’una llarga pujada, es pot fer parada al Coll de la Fita per descansar. Es deixa el camí que porta a la Santa Cova i s’agafa el camí que porta a la capella de Sant Miquel, des d'on es pot gaudir del paisatge, del monestir i de tot el conjunt de Montserrat.
Encreuament de camins: El que baixa a mà esquerra et porta al Coll de Fita i d’allà a La Santa Cova o a Collbató. – El del mig, que planeja, al camí anomenat de Les Bateries –La instal·lació de canons per part de les tropes napoleòniques per derrotar als defensors de Montserrat li va donar aquest nom. - El que puja per la dreta va direcció a Sant Joan.
Un lloc estimat pels viatgers medievals era el pla de Sant Miquel. La seva arribada significava que ja estaven a prop del monestir de Santa Maria. La capella de Sant Miquel és considerada per molts historiadors, amics de les llegendes, com la primera de totes les ermites de Montserrat. Probablement, el fet esmentat per algun d’aquests historiadors, d'ésser instituït l'arcàngel Sant Miquel com a patró de la muntanya, donà valor a aquesta creença. Algú havia dit que la muntanya va quedar greument ferida quan a l’any 197, va veure aixecar-se en el seu sòl un temple dedicat a Venus. També hi ha una llegenda que diu que l'any 253, sant Miquel enderrocà el Temple de Venus, i els creients, utilitzant les runes de la primitiva capella com a fonament, li aixecaren un temple. Aquest temple fou consagrat l’any 1042 pel Bisbe Guilabert de Barcelona.
Durant la guerra amb França, anys 1811-1812, el governador militar de Montserrat, amb la missió i responsabilitat de preparar la defensa de la muntanya, enderrocà la capella perquè no poguessin fortificar-s'hi els enemics. El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, l’abat Miquel Muntades va beneir una nova capella erigida damunt de les antigues runes, amb una bonica creu de terme enfront. L'any 1958 es construïren, per a l'aixopluc de la gent que hi va, els porxos que l'envolten.
Quan les romeries arribaven aquí és quan es formaven les processons. Molts romiatges es feien quan la societat patia alguna calamitat, com: grans sequeres, períodes de intenses precipitacions o una epidèmia de pesta, com també de penitència individual i aleshores es podien veure pelegrins pujant descalços, o de genolls, o portant una feixuga càrrega. Assabentats els monjos de l’arribada de la romeria, feien repicar les campanes en senyal de benvinguda. S’organitzava la processó, posant-se davant, els portants de la creu, dels estendards i de les banderes representatives. Després el clero parroquial, les autoritats de la vila i darrera els pelegrins, alguns descalços i gairebé tothom amb un ciri encès a la mà.
L’ermita a l’any 1910 L’ermita actual
Baixant uns 100 m després de l'esmentada capella, s'agafa un camí a mà dreta que condueix a la Creu de Sant Miquel (770 m), des d'on es contemplen unes magnífiques vistes dels Pirineus, a més d'una bona panoràmica del conjunt de Montserrat. Actualment una creu de ferro recorda les creus que coronen els turons montserratins dels gravats medievals i barrocs. El fet d’ésser un punt tant emblemàtic i espiritual pels catalans, fa que sense voler, s’hagi convertit en un problema, degut a que molta gent el fa servir per llençar les cendres (i les urnes) dels éssers estimats.
El Mirador de la Creu aproximadament any 1909 El Mirador en l'actualitat
Continuant la baixada, aviat es troba, a mà dreta, una gran roca coneguda amb el nom de roca de la Llicència. Aquest nom de Llicència prové del fet que aquesta roca marcava l’indret fins el qual els monjos podien passejar sols, sense demanar permís als superiors. Hi han dades antigues que diuen que aquesta roca va caure, possiblement, durant l'any 1802.
Pere III El Cerimoniós l’any 1367 va fer construir set petits-oratoris al llarg del camí de Collbató a Montserrat que, a més d’honorar els 7 Dolors i els 7 Goigs de la Mare de Déu servien de descans i aixopluc pels pelegrins. Amb el pas de centenars d’anys anaren desapareixent. Els quatre pilars que trobem en el camí, aguantaven una teulada d’estil japonès o xinés, que també servia com a àrea de descans i aixopluc. Degut als focs que va patir la muntanya, un camió dels bombers, amb les presses lògiques del moment, sense voler, la va arrancar i destrossar. Vist el que va passar no s’ha construït una nova teulada, però s'han reconstruït els quatre pilars i s'hi han posat uns bancs de pedra per poder descansar.
La porta de Sant Miquel (amb la figura del àngel de la guarda) marca l’inici del recinte del santuari – Avui ens pot semblar estrany que s'instal·les una porta per tancar-la a la nit, ??? - Però és veritat que, com si fos una llei practicada tota la vida, allà on si reuneix una munió de gent de bona fe, apareixen també una altre munió de gent de mala fe. S’ha de saber que el pelegrinatge a Montserrat, en altres temps, no era precisament el que en podríem dir idíl·lic, tranquil... doncs a més de les inclemències del temps, molt sovint s’exposaven a ésser espoliats i maltractats per bandolers, lladres i malfactors doncs, se sap també que pelegrinaven a Montserrat milers de persones, entre elles molts criats, traginers i acompanyants, que no hi anaven pas pet devoció
Aquest camí trepitjat durant centenars d’anys per tota classe de persones és el lloc escollit per moltes associacions culturals i religioses, per posar-hi un monòlit, una escultura, una placa que recordi a una persona estimada i honori el seu treball, fet per al bé comú.
Al final d’aquest camí d’entrada s’hi troba un monòlit amb un seguit de noms dels personatges que en alguna ocasió han estat presents a Montserrat.
Monòlit que les Germanes Dominiques de l'Anunciata Escultura de Sant Francesc d'Assís. han dedicat al seu fundador, Francesc Coll. Obra de Josep Viladomat Aquest monòlit pretén recordar la seva tasca educativa Ofrenada pels Terciaris Franciscans
Marià Ràfols fundador amb Francesc Palau i Quer - Sant Josep Manyanet, fundador Joan Bonal Germanes Visc i viuré per l'església, dels fills de la Sagrada Família i de la Caritat de Santa Ana Visc i moriré per ella. de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret.
Santa Joana de Lestonnac viuda i fundadora de la Honora a Carme Sallés fundadora de les Companyia de Maria (per a l'educació de les noies). Concepcionistes Missioneres de l'ensenyança.
Restauració del monòlit dedicat a Maragall per Fundació dels bombers de Catalunya ex militants de la J.A.C. i de la J.I.C.
La miranda de Fra Garí — La drecera que porta a la miranda de Fra Garí (810 m) s'agafa a mà esquerra i vora de la porta de sortida del Viacrucis al camí de Sant Miquel. Els 80 m de desnivell que s'han de superar es fan en ziga-zaga, puja pel mig de la canal dels Micos. Poc més enllà, hi ha la miranda de Fra Garí , des d'on es gaudeix d'una bella vista panoràmica del conjunt del recinte de Montserrat. Aquí a la Miranda hi ha la imatge de santa Maria reproduïda en una majòlica.
En aquest entorn es troben placetes on els pelegrins i visitants poden reunir-se o venir-hi simplement a descansar, doncs aquí, una mica fora del camí, s’hi pot gaudir de pau i tranquil·litat per llegir, meditar o bé contemplar el paisatge.
Placa en record de Maria Anna Mogas fundadora de la Congregació de Franciscanes de la Divina Pastora.
Santa Teresa Jornet i Ibars fundadora Les antigues alumnes del col·legi de la Presentació Congregació de les Germanetes per commemorar la restauració de la seva capella. dels ancians desemparats.
Espai reservat al «Càmping» l’únic lloc en tot el Parc Natural de la Muntanya on és permès l’acampada, si bé només resta obert en els mesos d’estiu.
Maria Micaela del Santíssim Sagrament - Placa commemorativa - 25 anys de la Federació fundadora de «Adoratrius Esclaves del Catalana de Pessebristes (fundada el 1985) Santíssim Sagrament.»
En record de les vídues i mutilats de la guerra civil. Santa Paula Montal, fundadora de les Escolàpies. Santa de molta devoció a Olesa de Montserrat.
En record de Pau Casals en el centenari Recordant a Albert Bonet i Marrugat del seu naixement. Obra de Joan Rebull. fundador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
PER ACI PASSAREN PELEGRINS DE SANTA MARIA BUSCANT DÉU I L’EXEMPLE DE SANT BENET EN EL MONESTIR FUNDAT PER L’ABAT OLIVA – ELS SANTS : JOAN DE LA MATA – RAMON LLULL – MARIA DE CERVELLÓ – RAMON DE PENYAFORT – VICENS FERRER – IGNASI DE LOIOLA – FRANCESC DE BORJA – SALVADOR D’HORTA – LLUÍS GONZAGA – JOSEP DE CALASSANÇ – PERE CLAVER – BENET LABRE – DIDAC DE CADIÇ – JOSEP PIGNATELLI – JOAQUIMA DE VEDRUNA – ANTONI MARIA CLARET – MARIA MIQUELA DEL SSM. SAGRAMENT – FRANCESC PALAU I QUER...
Arribats aquí, hi trobem l’única font en tot el camí. Ara sembla que ja no ens fa falta, però és bo saber-ho quan es fa el camí de pujada, doncs si convé s’omplen les ampolles o cantimplores perquè no falti l’aigua després. Una curiositat que es pot veure en tot el camí són les papereres amb tapa. No és res de l’altra món, però se'n veuen poques arreu de casa nostra.
El declivi d’aquest camí comença a l’any 1697 quan es va fressant un sender o camí que passa per Can Maçana. Després en el 1860 s’acaba, la carretera que va de Monistrol a Montserrat, i s’inicia un temps de pujada al monestir amb les diligències. El dia 6 d’octubre de 1892 s’inaugura el tren cremallera des de Monistrol a Montserrat, que acabarà amb les diligències. Que a l’any 1908, aquell sender o camí antic es convertirà en la carretera de Can Maçana. L’any 1930 comença a funcionar el telefèric que puja a Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya. També a l’any 1930 es pot anar còmodament a Montserrat amb el funicular aeri.
En canvi aquest camí històric de pujar a Montserrat des dels temps més antics, mai ha estat convertit en carretera - i per això tothom fa servir les altres opcions de transport. - En l’actualitat aquest camí és com un repte pels romeus, excursionistes i amics de la muntanya, doncs posa a prova les facultats físiques de cadascú per seguir-lo, des de Collbató al Monestir de Montserrat.
Arribats al final del camí es passa per davant de les estacions dels funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova i tot seguit ens barregem amb els pelegrins, visitants i turistes que han pujat amb el cremallera.
Arribant a Montserrat, des de la sortida de l'estació del cremallera, a la plaça de La Creu, podem veure: a la dreta (una mica lluny) al costat del pàrquing pels autocars, un edifici de restauració i serveis - la capella mausoleu dedicada al Requetè de la Verge de Montserrat, - En el mirador damunt del del riu Llobregat s’hi troba el monument Homenatge a Ramon Llull. En aquest conjunt escultòric Subirachs representa una escala de la saviesa, on els primers cups són del tot irregulars, i a mida que es va pujant s'arriba al cub perfecte de dalt de tot, símbol de la saviesa divina." L’Escala de l’Enteniment està representada per aquests graons ascendents (pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, àngel i Déu) - més avall les parades dels pagesos que ofereixen els productes del país i davant mateix, l'edifici de bar-restauració, les tendes de venda de records de Montserrat, - l'Oficina d'Informació i finalment les sales on s'hi ha instal·lat l'Audiovisual. Darrera s'hi troben les estacions dels funiculars que menen al camí de la Santa Cova i a Sant Joan.
A l'esquerra el monument dedicat a l'Arcàngel Sant Miquel (patró de la muntanya de Montserrat) La Creu que és obra de l'escultor Josep Mª Subirachs - L'Arcàngel, des del primer moment de la creació fou el defensor del BÉ, lluitant contra el MAL, és també el representant de Déu, i ELL és la resposta a la pregunta: Qui com Déu? que en diferents llengües es troba escrita a la creu.
Desprès la plaça Abat Oliva on hi ha l’antic portal d’entrada al recinte i uns allotjaments, a més dels serveis (de restauració, de policia i sanitari) per a els fidels, pelegrins i visitants. La figura de l’Abat Oliva (obra de Manel Cusachs) assegut en una trona, als respatllers de la qual hi estan representats els campanars del monestir de Ripoll i el de Sant Miquel de Cuixà (on ell havia estat abat). Porta a la mà esquerra els plànols de l’església romànica i amb la mà dreta fa un gest de benvinguda a tots els que pugen a visitar Montserrat. Aquesta escultura està en un espai enjardinat acabat amb la llegendària “Font del Miracle”. En aquesta plaça hi trobarem el cedre del Líban que queda, dels que va plantar el P. Bonaventura Ubach i el teix un altra arbre important, reconegut a Montserrat des de fa milions d'anys. - Desprès anem a la plaça de Santa Maria - obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i des d'on es pot apreciar el conjunt arquitectònic de Montserrat - Ja a la plaça, a un costat, enmig d’un jardí, hi ha una creu gòtica del segle XVI. De front, s'aprecia la nova façana del monestir, obra de l'arquitecte Francesc Folguera. Adossat al costat esquerra de la façana hi ha les restes de l'antic claustre gòtic construït per l'abat comendatari Giuliano della Rovere, futur papa, amb el nom de Juli II. En aquest claustre s'hi troba una biblioteca a disposició de tot visitant que li pugi interessar, si bé per diferenciar-la de la biblioteca de l'Abadia porta el nom de Sala de Lectura. També és interessant veure els diferents capitells que l'adornen amb temes florals, d'animals mítics, temes que poden representar alguns balls antics i amb els escuts de Montserrat i de Guiuliano della Rovere (doncs ell fou qui la va costejar). Davant hi ha un petit jardí amb quatre arbres bíblics que fan referència a la Mare de Déu: una Palmera que simbolitza la bellesa - El Xiprer al silenci i a la contemplació - l'Olivera a la pau i el Llorer a l'honor. A la planta baixa de l'edifici adjunt, hi ha el despatx del santuari. Les figures escultòriques que tanquen la part dreta de la plaça estan dedicades als sants fundadors de diversos instituts religiosos que al llarg de la història s'han relacionat amb Montserrat. En aquesta plaça, molts diumenges i dies festius és fàcil de poder gaudir d'un espai folklòric tradicional (sardanes, castellers, gegants, actuacions d’Esbarts Dansaires..) que molts peregrins i visitants fan, per commemorar la seva visita.
L'Institut Lasalle oferiren l'imatge de Sant Baptiste Lasalle --- Els Carmelites l'imatge de Santa Teresa de Jesús --- Les Escoles Pies l'imatge de Sant Josep de Calassanç ---Les Teresianes l'imatge de Sant Enric d'Ossó --- Els Paüls i Germanes de la Caritat l'imatge de Sant Vicenç de Paül --- Els Salesians l'imatge de Sant Joan Bosco.
El que queda del claustre gòtic del segle XV Edifici on hi està instal·lat el despatx del santuari.
La creu de terme (peiró o també dit pedró) és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions, monestirs o vora els camins per indicar als fidels o pelegrins, el principi o bé el final d’un trajecte. - Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb uns graons, aquests per poder-hi seure i descansar.
En aquesta fotografia veiem la creu de terme a l’entrada dels edificis del monestir i del santuari per indicar als pelegrins el final del trajecte – és el lloc més escaient per muntar la històrica creu de terme, ja que és el punt de confluència entre l’eix de la basílica i el del camí per on accedeixen els pelegrins i visitants de Montserrat, talment que quan a la basílica obren la porta principal, des de l’altar es veu en línia recta aquesta creu de terme i també des de la creu de terme es veu frontalment l’altar.
En l’actualitat, aquesta creu, amb motiu de la remodelació de les places fetes entre 2002 i 2004 va ser desmuntada una altra vegada i tornada a muntar uns pocs metres més amunt en un nivell superior. - Aquesta creu es va fer amb una pedra mes forta que la de l’original, que era de pedra més aviat terrosa, i tant la nova creu com el nus, van ser elaborats per l’escultor Lluís Cera. La creu original del segle XVI va ser desmuntada i reforçada interiorment amb una ànima d’acer i restituïda tant com va ser possible a la seva forma original, eliminant els afegits maldestres; però aquesta peça un cop restaurada ja no va tornar a la plaça sinó que es guarda a l’interior del monestir per resguardar-la de l’erosió a l’ intempèrie. La cara dedicada a la Mare de Déu, té més escultura i és d’un relleu més elevat que la del Sant Crist. Veiem una Mare de Déu dreta que sosté amb el braç esquerre l’Infant Jesús despullat i tots dos agafen una serra. Als extrems de la creu veiem la representació dels quatre evangelistes de cos sencer amb el seu símbol.
La creu que avui veu el públic, ha estat recomposta. Abans la figura del Crist estava destrossada. Ara el Crist recolza els peus damunt del cap d'un àngel. Figura que es repeteix al extrem dels altres braços. El nus té també el seu interès. És octogonal i repeteix per dues vegades, al davant i al darrere, l’escut de Montserrat amb la muntanya i la serra. Entre aquest motiu heràldic hi ha dues ternes de sants encapçalades una per Sant Pere i una altra per Sant Pau. Al costat de Sant Pau veiem Sant Mateu i al seu costat, Sant Jaume de Galícia vestit de pelegrí. - La terna inversa està constituïda per Sant Pere, Santa Llúcia amb la palma i la plata amb els ulls i Sant Joan Baptista amb el torç despullat i portant un bàcul cruciforme.
. A Montserrat n’hi havia tres d’aquestes creus, que amb les naturals variacions perduren encara. La primera és la de l’ermita de Sant Miquel, des de la qual els pelegrins quedaven sorpresos en veure de sobte, una fabulosa vista panoràmica de tot Montserrat. L’altra era la que marcava l’arribada a Montserrat pel camí septentrional de la muntanya, que venia de Can Massana o de Monistrol i que estava emplaçada a la placeta dels Apòstols
--------------------------------------------------------------------
Sardana de germanor
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Museu de Montserrat - ANY 1911 – Fou inaugurat el Museu Bíblic amb els materials arqueològics, zoològics etnològics i botànics que el pare Bonaventura Ubach va adquirir a Terra Santa, Egipte, Síria i Irak. - ANY 1963 – Neix el Museu amb els materials arqueològics i les Pintures del Renaixement que es trobaven en el monestir. ANY 1982 – El Museu es fa més gran amb la donació de la col·lecció de Josep Sala Ardiz i també de la donació de l’artista Xavier Busquets. - ANY 1982 – S’inaugura el Museu de Montserrat, la millor exposició de pintors catalans que hi ha al món. - Durant el segle XIX el monestir fou destruït i va perdre tot el seu patrimoni històric. – Tot el que es troba actualment en el Museu de Montserrat és fruit de noves adquisicions i de donacions particulars en un ambient de recuperació i de presència significativa en la societat catalana i amb irradiació europea i mundial. ANY 2006 – El Parlament de Catalunya el declara MUSEU D’INTERÈS NACIONAL i és un dels més visitats en el nostre país.
Edifici del Museu - El seu director P. Josep Laplana - Ramon Casas - Salvador Dalí - Sant Jeroni de Caravaggio
Sant Jordi – de Josep Mª Subirachs - any 1986 – La cara i el cos estan treballats en negatiu, mentre que les cames, els braços, l’espasa i l’escut ho són en positiu. Com a curiositat; quan passes per davant et va seguint amb la mirada, cosa que fa que generalment, a tothom li agradi comprovar-ho.
L’obra escultòrica més interessant de la façana és la decoració dels tres balcons, feta per l’escultor Joan Rebull. En el primer balcó és representa la mort de Sant Benet, aquest en el centre, dret i envoltat pels seus monjos, amb una inscripció que diu: ”Sanctus Benedictus Europae Pater “ – Sant Benet pare d’Europa.
En el del mig, a la part Superior, si representa el Dogma de l’Assumpció de Maria i a la inferior la figura del Papa Pio XII (que havia proclamat el Dogma) envoltat per sis bisbes. La inscripció diu: “O Fèlix Roma Magistra Veritatis” – Roma benaurada, mestra de la veritat. En els marges laterals inferiors del portal si posaren 4 figures de personatges cabdals en la història de Montserrat: per part de l’església, el Dr. Lluís Carreres (iniciador i organitzador del Congrés Litúrgic de Montserrat de l’any 1915, fruit d’aquest Congrés fou la publicació del seu Eucologi) i el beat Pere Tarrés metge, sacerdot, i col·laborador en l’organització de (FJCC) Federació de Joves Cristians de Catalunya i per part del món professional l’arquitecte Francesc Folguera (constructor de la façana actual) i l’escultor Joan Rebull (per la decoració dels tres balcons.)
El tercer balcó, ocupa un lloc central Sant Jordi envoltat de monjos (en representació dels que foren assassinats durant la Guerra Civil) i també amb una inscripció que diu: “Catalunya serà cristiana o no serà” Encapçalant la façana, una gran inscripció diu: “Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio” – Benaurada ciutat de Jerusalem anomenada visió de pau -
En la porxada abans d'arribar a l'atri podem veure, a mà esquerra, la Porteria, que dóna accés al Monestir, una escultura de Sant Benet (1962) obra de Domènec Fita i la porta gòtica dita del “Pont de la galeria”. A mà dreta, els sepulcres renaixentistes de Joan d'Aragó i Bernat de Vilamarí, del segle XVI. -- Porteria del monestir – El fris de pedra que emmarca la porta es del 1960 i obra de Enric Monjo. Representa la llegenda de la troballa de la Verge i la fundació del monestir el 1025. A la porteria és on els monjos reben les visites.
Escultura de sant Benet, de 1962, obra de Domènec Fita. La seva ubicació, al costat de la porta del monestir, i el seu gest volen representar l’actitud d’acolliment i benvinguda que reben els hostes del monestir. - A l’antiga porta gòtica nomenada del “Pont de la galeria”, que dóna a la sala dels exvots van incrustar-li a sobre, la clau de volta de l’antiga capella de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges, que el prior Jaume de Vivers havia fet erigir a mitjan segle XIV a un costat de l’església romànica. La figura femenina coronada que porta a la mà dreta la palma del martiri i a l’esquerra una fletxa és la gentil princesa que, segons la Llegenda Àurea, morí assagetada a Colònia per resistir-se a l’assetjament sexual del bàrbar Àtila.
Joan d’Aragó, duc de Luna, comte de Ribagorça, virrei de Nàpols, nebot del rei Ferran el Catòlic i amic personal de l’abat Pedro de Burgos va encarregar aquest sepulcre a un taller napolità a l’any 1508 mentre era virrei, el feu instal·lar a Montserrat i l’ocupà quan morí el 1528.- Tot i que tenia més de setanta anys quan va morir, està retratat de quan era jove, agenollat i mirant a la Mare de Déu.- Dues figures hercúlies, agenollades, sostenen l’escut d’armes de Joan d’Aragó. Com a curiositat quan va acabar el seu regnat de virrei, va passar per Roma on el Papa (Juli II) el va convidar a dinar. Durant l'àpat Joan d'Aragó va demanar al Papa el privilegi de ser sepultat a l'esglèsia de Montserrat - desig que li fou concedit.
Bernat de Vilamarí, almirall i lloctinent de Ferran el Catòlic en el regne de Nàpols, va morir a l’any 1516. El sepulcre el feren construir la seva dona Elisabet i la seva filla la princesa de Salerno. Hi està també enterrada una filla seva, que va morir als 13 anys. La part central està ocupada pel sarcòfag amb una imatge jaient de l’almirall, amb el cap reposant sobre l’elm. Formen part del monument, les figures de les tres virtuts teologals: Fe, Esperança i Caritat i les quatre cardinals: Justícia, Prudència, Fortalesa i Temperància. Si s’observa atentament es pot veure la diferència entre les parts antigues que es conserven i les noves reformades. Com a curiositat, aquest mausoleu, obra mestre del renaixement italià, és superat encara pel sepulcre de Ramon Folc de Cardona (Virrei de Sicília i Nàpols, mort l’any 1522) que es conserva a la localitat de Bellpuig. --------------------------------------------------
Entrant per el lateral dret s’hi troba el portal de l’antiga església romànica i una pintura que en podríem dir d’art “naïf” obra de l’artista Francesc Fornells Pla. - Joan d’Àustria visita Montserrat.- Porta la llàntia del rei moro. – després de la batalla de Lepanto, el rei Joan d’Àustria va emportar-se la llàntia de la galera capitana del rei moro Ali Muezzin Zade paixà del rei turc Selim II, i en va fer ofrena a la Moreneta com a vot de gràcies per haver guanyat la batalla. Diuen que el dia que la volien encendre va baixar un àngel del cel i va dir: “no la encengueu, doncs s’encendria el món” per això sempre havia estat apagada.
L'únic element que es conserva del temple romànic de Montserrat és aquesta portada obrada al segle XII La decoració de la porta era força sumptuosa, però l'erosió l'ha mutilat i, fins i tot, ha esborrat bona part de les escultures. Aquesta no és la seva posició original ja que es va traslladar aquí. per resguardar-la de més erosió. S’hi havia posat una imatge de la Verge, però finalment es va decidir de treure-la. Entrant pel passadís central és com si ens donessin la benvinguda al santuari dues escultures de Sant Josep i Sant Joan Baptista, de 1952, obra de Josep Clarà.
S’hi entrem pel passadís de l’esquerra hi trobarem un plafó amb el nom dels monjos que van morir, donant testimoni de la seva fe, durant la Guerra Civil (1936 – 1939) i una pintura de l’artista Francesc Fornells Pla. Aquesta pintura “naïf” de l’artista Fornells Pla representa l’arribada dels Reis Catòlics a Montserrat. A més de la Reforma (abolició dels abats comanditaris i l’organització d’una comunitat més perfecta amb un nivell espiritual més alt) que portaren a terme els monjos de Valladolid - Es va aprofitar per castellanitzar Montserrat anul·lant la importància que aquesta tenia sobre Catalunya, i anul·lant també la importància que Catalunya tenia sobre Espanya. Al fons els monjos catalans abandonen Montserrat.
Cada ara porta, amb lletres ben grosses el nom de l’escultor. La figura de Jesús beneint i portant la creu sobresurt una mica per damunt de les altres. També el seu dosser és més alt. Els apòstols estan ben caracteritzats i els seus rostres expressen una personalitat ben definida i cadascú d’ells porta com a nota identificativa el instrument del martiri o un altre motiu propi, com les claus de Sant Pere, el llibret de l’Evangeli en el cas de sant Mateu, la creu en forma de X de sant Andreu, el ganivet de sant Bartomeu, la creu invertida de sant Felip o sant Joan, l’únic que no porta barba.
ANY 1901 – És inaugurada la gran façana de la basílica. L’arquitecte Villar Carmona va concertar-la (al marge de l’abat) amb les germanes Emilia i Elvira Llagostera que costejaven l’obra. (Als costats de la porta d’entrada a la basílica s’hi troben els dos medallons que les recorden). Altres dos medallons donen constància: l’un any 1900 i l’altra 1901 dades del començament i acabament de l’obra) Villar Carmona va presentar el projecte a Josep Deàs com a cosa feta i sense admetre esmenes. –L’abat volia una façana neogòtica i Villar Carmona li va fer entendre que a Catalunya tenim la dita “qui paga mana”. Es va fer la façana per la força, és considerada salmantina o neoplateresca. Ara bé, Villar Carmona no va tornar a fer cap més obra a Montserrat i també va entendre que aquí, també sabem que “qui mana acomiada” i “qui té el cul llogat no seu quan vol”.
La presideix les figures del Salvador envoltat de l’apostolat, que està dret damunt d’ares romanes invertides, per expressar el triomf del cristianisme sobre el culte pagà. Per damunt la gran rosassa, envoltada per quatre figures que representen a les quatre virtuts cardinals: Prudència – Justícia – Fortalesa i Temperància. Entre les virtuts Fortalesa i Temperància hi ha un escut de Montserrat. - Resta encara un cos superior dedicat a ennoblir el rellotge amb arquitectures i decoració a joc amb l’inferior. I encara, al cim, una creu també molt decorada, amb un medalló gran amb un àngel al centre i altres tres iguals però més petits als extrems dels braços. Aquesta creu es troba flanquejada per dos gerros i dos pinacles als extrems. - Les figures dels apòstols són d’Agapit Vallmitjana i el seu germà Venanci Vallmitjana va fer els relleus dels tres timpans: el central representa el bisbe Urquinaona demanant al Papa Lleó XIII la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya; i en els altres dos si representa el Naixement i la Dormició de la Verge
El timpà principal obra de Venanci Vallmitjana recorda un fet històric. Veiem al Papa Lleó XIII assegut reben la súplica del bisbe Josep Maria de Urquinaona, que apareix agenollat davant del Papa, demanant el patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya. El bisbe Urquinaona va defensar aferrissadament aquella causa, que el govern espanyol volgué impedir per tots els mitjans, (deia que Espanya ja tenia una patrona) i considerava aquella petició com un acte polític de separació. Les pressions espanyoles van aconseguir que la butlla pontifícia esborrés el nom de Catalunya i que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada Patrona de les Diòcesis catalanes.
Els timpans de les altres dues portes laterals són també de Venanci Vallmitjana. El de l’esquerra representa la Nativitat de la Mare de Déu, que és la titular de l’església i la festa major del Santuari el dia 27 d'abril. A sota hi ha una inscripció llatina, treta de l’ofici litúrgic que diu: “La teva Nativitat, o Verge i Mare de Déu, ha omplert de goig el món sencer.” - La del altre costat representa la “Dormició” o Assumpció de Maria, la festa mariana més important de l’estiu, el dia 8 de setembre, quan Montserrat es troba ple de visitants. La inscripció aplica a la Mare de Déu les paraules del Llibre de l’Èxode en què Déu es compromet a portar el seu Poble d’Israel a la terra promesa: “Jo aniré al teu davant i et donaré repòs”. Aquests timpans estan emmarcats per un enfilall de caps d’àngels i als carcanyols han col·locat medallons amb la petxina pròpia dels pelegrins. -----------------------------------------------------
El pare Benet Martinez va dissenyar el paviment blanc i gris fosc que reprodueix el que va fer Miquel -Angel al Campidoglio de Roma. El color de fons està invertit. - Aquí, el color de fons és el blanc, en el del Campidoglio és blau. És el dibuix d’una estrella de dotze puntes - Ofereix un aspecte fantàstic.- El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i l’Eucaristia. - Els marbristes Josep i Ricard Andreu de Manresa, van construir el mosaic, ajustant les peces d’una en una (doncs no n’hi ha cap d’igual) les numeraren i finalment pel mateix ordre, les varen muntar en el lloc actual.
Antigament el baptisme es feia per immersió total del batejat dins de l’aigua.- Hom creia que dins l’aigua, era impossible la vida – creia que era el lloc de la mort.- Amb la immersió dins l’aigua del batejat, aquest quedava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a la vida (una nova vida) la de cristià. - La circumferència petita representa “El Baptisme” la circumferència gran representa la Eucaristia i l’espai central, el mar, amb tota mena de peixos que són els cristians, nascuts en les aigües del baptisme.
La inscripció que envolta el cercle del baptisme diu (en llatí): Crist, cap del cos de l’Església escampada per tot l’orbe. La inscripció que envolta el cercle de l’Eucaristia diu (en llatí): Ciutadans d’una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigueu sempre deixebles del Pastor Sant, del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament. ------------------------------------------------
Pel primer projecte d’urbanisme a Montserrat, (any 1755) l’autor i coordinador del projecte va ser el coronel d’enginyers militars Miquel Moreno Monfart, que era germà d’un monjo de Montserrat. Molts anys desprès, per endreçar aquest antic atri, la proposta de l’arquitecte Folguera va ser cobrir tot l’espai de les tres façanes amb balcons, amb uns esgrafiats que donessin un aire urbà i senyorial. Folguera va encarregar de fer-ne el disseny, al pintor Josep Obiols. El disseny d’Obiols era simple, amb vistes a evitar la severitat de caserna o de presó que tenien aquells murs. En els espais intermedis, entre els balcons del segon i del tercer pis, estan suggerides unes grans i elegants columnes salomòniques que simulen aguantar el quart pis. Les obres s’acabaren pels anys 1960.
Els esgrafiats dels pòrtics són eminentment gràfics, amb figuracions simbòliques i amb inscripcions al cas, amb un evident afany pedagògic. Alguns d’aquests esgrafiats serveixen per emmarcar emblemes i frases tretes principalment del Virolai de Mossèn Cinto. Per aquest motiu sobre el portal de sortida del Camí del AVE MARIA van posar les imatges d’un brollador i dos coloms bevent-hi i la inscripció del Virolai: “Mística font de l’aigua de la vida”.
Encara hi ha una altra inscripció esgrafiada en la volta d’aresta del compartiment central en l’eix de la basílica, que diu “Stella splendens in monte ut solis radium miraculis serrato, exaudi populum” (Estrella resplendent pels miracles, com un raig de sol, a Montserrat, escolta el poble). Aquestes paraules pertanyen a un cant medieval que cantaven els pelegrins de Montserrat, i que consten al Llibre Vermell. La llista de sants i de personatges il·lustres pelegrins de Montserrat és molt llarga. La làmpada de ferro forjat que penja de la volta al punt central d’aquesta ala va ser feta per a recordar-los indicant-ne solament els noms dels més coneguts; a la dreta són esmentats els sants Joan de la Mata, Pere Nolasc, Ignasi de Loiola i Salvador d’Horta; i, a l’esquerra, els reis que es van distingir per la seva devoció a Montserrat: Jaume I el Conqueridor, Pere II, Joan I, Ferran II i l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. Al centre mateix d’aquesta ala, en línia amb l’eix de la basílica, trobem incrustada al paviment una inscripció epigràfica sobre pedra negra, que comença Hinc quondam enixit, per indicar el lloc on havia estat l’altar de la Mare de Déu a la primeria, en l’església romànica, davant del qual sant Ignasi de Loiola va abandonar les armes militars per esdevenir “recluta de la nova sacra milícia que ell anava a fundar”, diu la inscripció llatina.
La mateixa intenció té aquesta altra inscripció mural, que els monjos van col·locar el 1603, fins i tot sis anys abans de la beatificació de sant Ignasi. Diu la inscripció B. Ignatius a Loyola hic multa prece... “Ací, Ignasi de Loiola amb grans precs i plors es va lliurar a Déu i a la Verge. Ací, com si fossin armes espirituals, es va revestir de sac. Ací vetllà i es va preparar per a fundar la Companyia de Jesús, l’any 1522”. Aquesta làpida del costat té un origen molt semblant, però aquesta és mercedària i està dedicada a Sant Pere Nolasc. Diu: Hinc S. Petrus Nolasco ... Ací Sant Pere va acomplir el vot de visitar la Santíssima Verge i desprès de pregar molt es va decidir a fundar l’orde religiós de la Mercè després que la Verge se li aparegués a Barcelona – any 1218.
El Baptisteri fou realitzat per la Junta del Foment de les Arts Decoratives amb una portalada de l’escultor Carles Collet. – La part superior representa la salvació dels fills de Déu en el misteri de l’Església, representada pel vaixell amb l’orant, i amb Sant Pere i Sant Pau als costats. Tota l’església sostinguda pel fidels. Al lateral dret són representats els sagraments de l’Església i a l’esquerra, la santificació de les diverses activitats humanes.
La pila baptismal és de pedra de la muntanya de Montserrat. L’interior d’aquesta pila té una forma de petxina de corall on hi ha l’aigua baptismal, i està tota tancada per una semiesfera transparent. Per sota de la pila hi ha una peça de marbre negre. El terra és de peces de marbre irregulars on hi alternen peixos i petxines. La pila baptismal descansa sobre un espai circular dos graons més baix que el terra de l’entrada al baptisteri. Al fons d’aquest baptisteri hi ha la figura de Joan Baptista batejant a Crist, obra del pintor Josep Vila-Arrufat. A l’altra banda d’aquest quadre, en el baptisteri circular, hi ha el Ciri Pasqual.
A la fornícula del costat dret l’escultura de Sant Ignasi de Loiola, que en la nit del 24 de març de 1522 va mudar els vestits de cavaller i la seva espasa militar pel saial i el bordó de pelegrí - i vetllà les noves armes davant l’altar de Santa Maria.-- La del costat esquerra representa a Sant Antoni Mª Claret, amb la indumentària episcopal. Fou el fundador dels missioners del Cor de Maria i pelegrí de Montserrat.- Les dues obres són de l’escultor Rafael Solanic. -- Sala de exvots actual Els fidels de tots els temps i totes les latituds, beneficiats per algun prodigi, han sentit la necessitat de deixar un testimoni en el santuari on obtingueren el favor. S’hi poden trobar aparells ortopèdics, vestits, cabells, retrats ...fins i tot uns senzills escrits donant les gràcies. -- Exvot antic dedicat a Sant Ramon per Josep Rivera i Caterina Porta, per l’accident del noi Ramon Meix i Codina de Iborra.
Esgrafiats de la dreta de l’atri, realitzats entre 1952 i 1956, dissenyats per Josep Obiols i el P. Benet Martínez. Volen ser una lliçó didàctica del fenomen religiós marià i evoquen les basíliques i els santuaris més importants del món cristià, al temps que recorden a sants i santes catòlics. Papa Pius X - Escultura del papa Pius X, obra de F. Bassas. Aquest papa va ser el gran promotor del moviment litúrgic, a principi del segle XX. Va governar l’església amb fermesa facilitant la participació del poble i dels nens en la pràctica de la Eucaristia. -- Gregori I el Gran -- Fou un papa pràctic i emprenedor, reformà els servei públic i la litúrgia. En aquest camp, va sistematitzar els rituals i els cants sagrats, instituint el cant gregorià. Una tradició diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina. Quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un colom blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori: eren, doncs, cants inspirats per l'Esperit Sant. Les dues plaques recorden a grans músics del cant gregorià, entre ells, els monjos de Montserrat Gregori Suñol i Lluís Carreras.
Els esgrafiats de l’esquerra també realitzats entre 1952 i 1956, dissenyats per Josep Obiols i el P. Benet Martinez fan un resum de la història de Montserrat.
L’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (obra de l’escultor Frederic Marés) va ésser un dels reis de la Corona de Castella més devots de Montserrat. Quan tenia 19 anys, estant orant davant de la Verge, li va ser oferta la corona de Emperador del Sacre Imperi Romànic Germànic i també aquí a Montserrat se li va comunicar el descobriment de Mèxic per Hernan Cortés. -- Davant de l’escultura de Joan I la Llàntia de la Flama de la Llengua Catalana posada l’any 1968, obrada per Rafael Solanic . Des del moment en que fou ofrenada és renovada cada any per diferents associacions amb l’objectiu de fer perdurar simbòlicament la llengua catalana. Diu: L’encengué la FE – la portar l’ESFORÇ - i la manté LA VOLUNTAT D’UN POBLE. -- Joan I d’Aragó (successor de Pere el Cerimoniós), inaugurat l’any 1956, és obra de Frederic Marès. Joan I fou devot de la Mare de Déu de Montserrat i impulsor de la llengua catalana. Va pressionar en gran manera perquè Montserrat passés de priorat a abadia.
