trinitat

M O N T S E R R A T   –   L A   M U N T A N Y A

     

  Fa 225 milions d’anys                            Fa 200 milions d'anys              Fa 80 milions d'anys             Fa 6 milions d'anys

Per comprendre la distribució geogràfica i la naturalesa dels terrenys que formen actualment les diverses unitats estructurals catalanes, cal reconstruir les condicions ambientals i la distribució de les terres i els mars d’un temps molt llunyà, és a dir, refer un món desaparegut fa molts milions d’anys i estudiar-ne tota l’evolució. Aquesta que s’explica aquí és només una hipòtesis, (ja que des d’una opinió general acceptada), se’n deriven diferents opinions dels centres d’investigació de tot el mon i això porta a una confusió pel fet de que es parla de milions d’anys i de temperatures i pressions que es desmarxen dels paràmetres a que estem acostumats.

El nucli terrestre situat a 6.370 quilòmetres de profunditat i que s’estima que té una temperatura que sobrepassa els 5000 ºC, és com una gran caldera on s’arriba a pressions que superen les 3.500,000 atmosferes. Aquesta gegantesca pressió vol sortir a l’exterior i aprofita els espais entre plaques tectòniques i els seus voltants per alliberar-se, provocant les erupcions volcàniques, els terratrèmols i els moviments de les Plaques Tectòniques. Aquest nucli forma una espècie de “magma” damunt del qual “suren” les dites Plaques Tectòniques. Aquestes plaques, (que són mòbils) formen l’estructura de la superfície de la Terra. Quan xoquen dues plaques s’origina una serralada, un enfonsament o bé ambdues coses. Fa uns 225 milions d’anys l’estructura del planeta estava composta, igual que avui, de tres quartes parts d’aigua i una quarta part de terra.(75-25) avui els científics amb millors sistemes per amidar diuen (70-30) La part de terra la conformava una sola placa és a dir, era com una immensa illa, un sol continent anomenat Pangea – durant 25 milions d’anys es va anar trencant i va formar dues parts anomenades Gondwana i Lauràcia, l’un seria el que és avui Àfrica i Amèrica i l’altre Europa i Àsia, unides per una petita franja de terra (un istme) que avui és l’Estret de Gibraltar. Amb els pas de milions d’anys els continents formats, s’uneixen, o - es trenquen i es separen,- s’aixequen muntanyes, apareixen profundes foses marines, canvia el clima, i tot això modifica, tant la forma de vida dels éssers vius, com el relleu de la superfície de la Terra. Actualment la superfície de la terra està dividida en 12 grans plaques i en moltes i diverses plaques menors

Fa 80 milions d’anys, tot el que avui és Catalunya era un mar que estava connectat (per la regió Cantàbrica) amb l’oceà que els geòlegs anomenen Oceà de Tetis i que avui coneixem com a Oceà Atlàntic .

Fa 60 milions d’anys de l’extinció dels dinosaures.

Fa 40 milions d’anys que potents terratrèmols aixequen al massís Català Balear que ocupava des de la zona prelitoral catalana fins a les Illes Balears. La inclinació del massís i les fortes pluges fan que baixin rius molt cabalosos que desguassaven en aquest mar i anessin formant, amb l’aportació del al·luvió -un delta.- Un riu va formar el Delta de Montserrat i un altra riu formava el Delta de Sant Llorenç del Munt (La Mola.)

Un cop passat un llarg període de temps, nous terratrèmols deformen altre vegada l’estructura del territori, s’aixequen muntanyes al Cantàbric que tanquen la sortida al oceà d’aquell mar, que es converteix en un llac, que s’anirà assecant molt lentament. L’evaporació de les aigües determina la precipitació de les sals, dissoltes en els llocs de més profunditat i així es formen els dipòsits de sal i potassa explotats avui a Cardona, Sallent i Súria com també grans masses de guixos explotats a Ponts i Sanaüja i capes d’argila alternades amb llits de carbó (lignit) explotats a Calaf.

    

 Les sals i potasses es depositen en la part més fonda                                       L'Estret  de  Gibraltar 

Ara fa uns 20- milions d’anys uns fenòmens espectaculars ensorren aquell massís Català Balear i el fan desaparèixer en un gran enfonsament. – Les aigües (poques o moltes) d’aquell llac es traslladen cap aquest enfonsament i podem dir que és aquí, on comença de nou el Mar Mediterrani, (un nou mar ja que aleshores no existia, estava sec, si bé al llarg de milions d’anys havia sofert diverses inundacions) – Quan les aigües de l’Atlàntic, després de milions d’anys d’anar excavant,... (petits rius i la mateixa mar) aconseguiren abatre el dic de roques, d’aquell istme, que feia d’unió de les plaques ibèrica i africana formant l’Estret de Gibraltar, van omplir l’espai que avui ocupen la Mar Mediterrani,l’Egeu, l’Adriàtica, la Tirrena, el Jònic i el Negre, amb la més gran inundació que s’ha conegut mai (d’això fa 6 milions d’anys.)

Aquells deltes, aquelles masses de sediments enterrades de més de 1000 metres de gruix, (Montserrat i La Mola), durant vint milions d’anys, sobresurten, s’enlairen i queden al descobert. Al mateix temps els rius havien canviat de sentit i ara desguassaven en aquest nou mar, el Mediterrani. Des d’aleshores ençà l’estructura de casa nostra ha anat canviant poc a poc fins el dia d’avui. Montserrat i La Mola (dues muntanyes que les podem considerar germanes) ja fa més de vint milions d’anys que les veiem en el mateix lloc, si bé possiblement les veiem uns 200 metres més baixes del que havien estat en el seu començament.

Tots aquests processos que es resumeixen en unes línies, duren milions d’anys i el perfil del territori va canviant molt lentament, ocasionats per la indomable natura. Ella és la que mana – té una força immensa - i no té pressa.

Allà on hi havia el mar, l’erosió va excavant els materials marins sedimentaris, que són tous i poc resistents i així es va creant la profunda Conca de Bages. El pas del riu Llobregat per sota mateix de Montserrat, arrossega els materials erosionats i els evacua cap a la Mediterrània. Al mateix temps, l’erosió també té una forta incidència sobre la massa de la roca i de manera especial, al interior de les escletxes que s’havien anat obrint. El conjunt dels processos de dissolució i l’erosió de l’aigua en les roques es coneix amb el nom de “processos càrstics”. D’aquí surt el relleu clàssic de Montserrat: d’agulles i canals. Les canals més fondes es van eixamplant i alhora les grans esquerdes obertes en el conglomerat agafen més envergadura i van dividint la muntanya en les diverses regions actuals.

A les canals que hi ha entre les agulles, hi viuen més de mil espècies botàniques diferents. Entre la immensa varietat de flors, arbusts i arbres hi trobem espècies tan emblemàtiques com l’orella d’ós, la corona de la reina, l’herba dels cinc dits (que només es troben aquí)... o el teix, un arbre relíquia de dos-cents milions d’anys d’existència, les seves fulles són petites i molt tòxiques. Hi ha exemplars masculins, però és en els femenins en els que surten uns fruits de color vermell que són comestibles. De la escorça s’extreu el taxol un component eficaç contra el càncer

   

                                La corona de la reina                                                                    L’orella d’ós.

L’erosió de la pluja, el vent i d’altres fenomens atmosfèrics, encara perdura en el dia d’avui i sense anar més lluny, en els últims anys, la combinació d’incendis forestals i de grans aiguats ha provocat importants canvis. A la canal de Sant Jeroni, per exemple l’aigua i les pedres van fer desaparèixer (colgat de pedres) el restaurant de Santa Cecília, a peu de carretera. - si bé el pas dels humans per la història de Montserrat és insignificant davant del seu currículum geològic.-

La duresa de les roques de Montserrat prové de la matriu i del ciment que les ha consolidat. La matriu és el material fi (sorres, llims, argiles...) que acompanyen els fragments més grossos. És una mena de pasta que ocupa els llocs deixats buits pels còdols. Els fragments grossos i la matriu constitueixen el material sedimentari i tot plegat és lligat per un ciment que, en el cas de Montserrat, és de tipus calcari. Quan es formava la roca, aquest ciment calcari era portat per les aigües que s’infiltraven dins del material sedimentari, encara aleshores, poc unit i no consolidat.– La composició calcaria d’aquest ciment, fa que l’acció química que es produeix quan el biòxid de carbono (CO2) que hi ha a l’atmosfera es barreja amb l’aigua de la pluja, (H2O) es transforma en àcid carbònic (H2CO3) i aquest àcid carbònic va dissolvent el ciment calcari i això fa que aquest sigui el factor principal en la transformació del relleu d’aquesta muntanya. Allò que tots creiem que és una “pluja innocent”, és en realitat, l’arquitecte que durant milions d’anys, li ha anat donat la forma actual. El conjunt dels còdols, sorres, llims, argiles i ciment calcari reben el nom genèric de conglomerat.

I aquest conglomerat de roques, que no permet la formació de rius a la superfície, fa que l’aigua de la pluja s’infiltri per les esquerdes de les roques i erosioni l’interior de la muntanya obrint galeries, coves, avenços.. formant rius subterranis, amb passos principals i secundaris, igual que en la superfície, els rius tenen els seus afluents (i sembla molt possible l’existència d’un llac en el seu interior, que donaria vida a les “fonts mentideres” de Monistrol i de Collbató). L’erosió que es continuarà produint (pluja, vent, gelades) i altres factors, com ara els incendis i els aiguats, eixamplaran les canals. Els torrents s’aniran fent cada vegada més amples i profunds, s’aprimaran els monòlits clàssics de Montserrat, que en alguns casos es desmembraran i cauran. Tot això està succeint actualment, però és una acció tan lenta que només es fa evident quan es produeix un aiguat violent i veiem com blocs de roca baixen muntanya avall. En un futur molt llunyà figures tan emblemàtiques com el “Cavall Bernat” acabaran estimbades i la muntanya sencera anirà perdent altitud.

  

 

  Un exemple de les transformacions que s'han produït últimament i que deixa clar com s'ha anat formant la muntanya durant milions d'anys.

                                    -----------------------------------------------------------------------

      La última tormenta ha causado grandes desperfectos en Montserrat, pues se ha producido  el desprendimiento de varias rocas, algunas de ellas de grandes dimensiones. LA VANGUARDIA 16 - 09 - 1887=   

                                             --------------------------------------------------------------------------

   Una roca es va despenjar  A --  Va caure sobre la teulada i la va destrossar  B --  Va aparèixer en una habitació depenent de la cuina  C

                                       --------------------------------------------------------------------

                                                                                           

        

   

   

 Representació de com es produeix un esllavissament       28 de març de 1991 un despreniment de roques (el rastre

                                                                                                del qual es pot veure en la foto) va inutilitzar el funicular.

                          ------------------------------------------------------------------------------------------------         

La muntanya de Montserrat no sempre ha estat una muntanya. - Aquí hi havia un mar en el que hi desguassava un cabalós riu, procedent del massís catalano-balear. Quan el mar va desaparèixer, han anat quedant uns relleus, que amb el pas de milions d'anys han formant aquestes diferents formes.

  1 Cap de Mort -- 2 Roca 357 -- 3 Roca de les onze -- 4 Roca 439 -- 5 Ermita de Sant Antoni -- 6 Merlet de sota l'ermita de Sant Antoni -- 7 Agulla migpartida -- 8 Miranda de Sant Antoni -- 9 Cavall Bernat.

   

                                                                           Regió de Les Agulles

     

               Amb el número 1 l'elefant - 2 La Mòmia i amb el  13 l'ermita de la Santa Creu

 

 La Portella Gran - La Portella Petita - Miranda de les Boiuges - Les Besones - La Cua del Bacallà - Agulla de l'Arbret - Agulla dels Ossos - La Torta - L'Enclusa - Coll de Porc - El Frare Gros - El Bisbe - Miranda del Lloro - Agulla Vista - Agulla del Miracle -

 

Serrat de les Lluernes -- El cavall Bernat -- Serrat de les onze hores -- Roca de les Onze -- Serrat del Patriarca -- Mirador de Sant Jeroni -- Paret dels Diables -- Paret del aeri de Sant Jeroni -- El Ganivet dels Diables -- Morral del Cavall.

     

        Gorra Marinera -- Magdalena Inferior -- Ullal -- Magdalena Superior -- Gorro Frigi --

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí més antic per arribar a Montserrat

Fins a finals del segle XVIII les persones que volien pujar a Montserrat ho tenien que fer a peu o amb cavalleries . Fins aleshores el camí més pràctic pels pelegrins i fidels que venien des de tot Catalunya era el de Martorell i Collbató. De Martorell a Collbató podia anar-s’hi amb tartana, que costava sis rals per persona, i des de Collbató al monestir amb una cavalleria que costava 8 rals per persona. Aquest camí és l'itinerari d'accés a Montserrat més important de l'època medieval. Té el punt de sortida a la vila de Collbató, al peu de la muntanya. Després d’una llarga pujada, es pot fer parada al Coll de la Fita per descansar. Es deixa el camí que porta a la Santa Cova i s’agafa el camí que porta a la capella de Sant Miquel, des d'on es pot gaudir del paisatge, del monestir i de tot el conjunt de Montserrat.

 

 Encreuament de camins: El que baixa a mà esquerra et porta al Coll de Fita i d’allà a La Santa Cova o a Collbató. – El del mig, que planeja, al camí anomenat de Les Bateries –La instal·lació de canons per part de les tropes napoleòniques per derrotar als defensors de Montserrat li va donar aquest nom. - El que puja per la dreta va direcció a Sant Joan. 

Un lloc estimat pels viatgers medievals era el pla de Sant Miquel. La seva arribada significava que ja estaven a prop del monestir de Santa Maria. La capella de Sant Miquel és considerada per molts historiadors, amics de les llegendes, com la primera de totes les ermites de Montserrat. Probablement, el fet esmentat per algun d’aquests historiadors, d'ésser instituït l'arcàngel Sant Miquel com a patró de la muntanya, donà valor a aquesta creença. Algú havia dit que la muntanya va quedar greument ferida quan a l’any 197, va veure aixecar-se en el seu sòl un temple dedicat a Venus. També hi ha una llegenda que diu que l'any 253, sant Miquel enderrocà el Temple de Venus, i els creients, utilitzant les runes de la primitiva capella com a fonament, li aixecaren un temple. Aquest temple fou consagrat l’any 1042 pel Bisbe Guilabert de Barcelona.

Durant la guerra amb França, anys 1811-1812, el governador militar de Montserrat, amb la missió i responsabilitat de preparar la defensa de la muntanya, enderrocà la capella perquè no poguessin fortificar-s'hi els enemics. El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, l’abat Miquel Muntades va beneir una nova capella erigida damunt de les antigues runes, amb una bonica creu de terme enfront. L'any 1958 es construïren, per a l'aixopluc de la gent que hi va, els porxos que l'envolten.

Quan les romeries arribaven aquí és quan es formaven les processons. Molts romiatges es feien quan la societat patia alguna calamitat, com: grans sequeres, períodes de intenses precipitacions o una epidèmia de pesta, com també de penitència individual i aleshores es podien veure pelegrins pujant descalços, o de genolls, o portant una feixuga càrrega. Assabentats els monjos de l’arribada de la romeria, feien repicar les campanes en senyal de benvinguda. S’organitzava la processó, posant-se davant, els portants de la creu, dels estendards i de les banderes representatives. Després el clero parroquial, les autoritats de la vila i darrera els pelegrins, alguns descalços i gairebé tothom amb un ciri encès a la mà.

    

         L’ermita a l’any 1910                                                    L’ermita actual

Baixant uns 100 m després de l'esmentada capella, s'agafa un camí a mà dreta que condueix a la Creu de Sant Miquel (770 m), des d'on es contemplen unes magnífiques vistes dels Pirineus, a més d'una bona panoràmica del conjunt de Montserrat. Actualment una creu de ferro recorda les creus que coronen els turons montserratins dels gravats medievals i barrocs. El fet d’ésser un punt tant emblemàtic i espiritual pels catalans, fa que sense voler, s’hagi convertit en un problema, degut a que molta gent el fa servir per llençar les cendres (i les urnes) dels éssers estimats.

 

                El Mirador de la Creu  aproximadament any 1909                  El Mirador en l'actualitat

Continuant la baixada, aviat es troba, a mà dreta, una gran roca coneguda amb el nom de roca de la Llicència. Aquest nom de Llicència prové del fet que aquesta roca marcava l’indret fins el qual els monjos podien passejar sols, sense demanar permís als superiors. Hi han dades antigues que diuen que aquesta roca va caure, possiblement, durant l'any 1802.

    

Pere III El Cerimoniós l’any 1367 va fer construir set petits-oratoris al llarg del camí de Collbató a Montserrat que, a més d’honorar els 7 Dolors i els 7 Goigs de la Mare de Déu servien de descans i aixopluc pels pelegrins. Amb el pas de centenars d’anys anaren desapareixent. Els quatre pilars que trobem en el camí, aguantaven una teulada d’estil japonès o xinés, que també servia com a àrea de descans i aixopluc. Degut als focs que va patir la muntanya, un camió dels bombers, amb les presses lògiques del moment, sense voler, la va arrancar i destrossar. Vist el que va passar no s’ha construït una nova teulada, però s'han reconstruït els quatre pilars i s'hi han posat uns bancs de pedra per poder descansar.

             

La porta de Sant Miquel (amb la figura del àngel de la guarda) marca l’inici del recinte del santuari – Avui ens pot semblar estrany que s'instal·les una porta per tancar-la a la nit, ??? - Però és veritat que, com si fos una llei practicada tota la vida, allà on si reuneix una munió de gent de bona fe, apareixen també una altre munió de gent de mala fe. S’ha de saber que el pelegrinatge a Montserrat, en altres temps, no era precisament el que en podríem dir idíl·lic, tranquil... doncs a més de les inclemències del temps, molt sovint s’exposaven a ésser espoliats i maltractats per bandolers, lladres i malfactors doncs, se sap també que pelegrinaven a Montserrat milers de persones, entre elles molts criats, traginers i acompanyants, que no hi anaven pas pet devoció  

 Aquest camí trepitjat durant centenars d’anys per tota classe de persones és el lloc escollit per moltes associacions culturals i religioses, per posar-hi un monòlit, una escultura, una placa que recordi a una persona estimada i honori el seu treball, fet per al bé comú.

Al final d’aquest camí d’entrada s’hi troba un monòlit amb un seguit de noms dels personatges que en alguna ocasió han estat presents a Montserrat.

  

Monòlit que les Germanes Dominiques de l'Anunciata             Escultura de Sant Francesc d'Assís.                 han dedicat al seu fundador, Francesc Coll.                                        Obra de Josep Viladomat                             Aquest monòlit pretén recordar la seva tasca educativa            Ofrenada pels Terciaris Franciscans             

  

 Marià Ràfols fundador amb                           Francesc Palau i Quer -              Sant Josep Manyanet, fundador         Joan Bonal de les Germanes                    Visc i viuré per l'església,               dels fills de la Sagrada Família i     de  la Caritat de Santa Anna.                       Visc i moriré per ella.                     de les Missioneres Filles de la                                                                                                                                            Sagrada Família de Natzaret.

  

 Santa Joana de Lestonnac viuda i fundadora de la                     Honora a Carme Sallés fundadora de les      Companyia de Maria (per a l'educació de les noies).           Concepcionistes  Missioneres de l'ensenyança.

     

   Restauració del monòlit dedicat a Maragall per                          Fundació dels bombers de Catalunya             ex militants de la J.A.C. i de la J.I.C.

   

 La miranda de Fra Garí — La drecera que porta a la miranda de Fra Garí (810 m) s'agafa a mà esquerra i vora de la porta de sortida del Viacrucis al camí de Sant Miquel. Els 80 m de desnivell que s'han de superar es fan en ziga-zaga, puja pel mig de la canal dels Micos. Poc més enllà, hi ha la miranda de Fra Garí , des d'on es gaudeix d'una bella vista panoràmica del conjunt del recinte de Montserrat. Aquí a la Miranda hi ha la imatge de santa Maria reproduïda en una majòlica.

En aquest entorn es troben placetes on els pelegrins i visitants poden reunir-se o venir-hi simplement a descansar, doncs aquí, una mica fora del camí, s’hi pot gaudir de pau i tranquil·litat per llegir, meditar o bé contemplar el paisatge.

Placa en record de Maria Anna Mogas fundadora de la Congregació de Franciscanes de la Divina Pastora.

                   

 Santa Teresa Jornet i Ibars fundadora                          Les antigues alumnes del col·legi de la Presentació             de la Congregació de les Germanetes                         per commemorar la restauració de la seva capella.          dels ancians desemparats.

 

                                           

 Espai reservat al «Càmping» l’únic lloc en tot el Parc Natural de la Muntanya on és permès l’acampada, si bé només resta obert en els mesos d’estiu.

         

 Maria Micaela del Santíssim Sagrament -                             Placa commemorativa - 25 anys de la Federació         fundadora de «Adoratrius Esclaves del                               Catalana de Pessebristes (fundada el 1985)                           Santíssim Sagrament.»  

     

 En record de les vídues i mutilats de la guerra civil.            Santa Paula Montal, fundadora de les Escolàpies.                                                                                                          Santa de molta devoció a Olesa de Montserrat.

           

En record de Pau Casals en el centenari              Recordant a Albert Bonet i Marrugat                                         del seu naixement. Obra de Joan Rebull.         fundador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. 

                         

PER ACI PASSAREN PELEGRINS DE SANTA MARIA BUSCANT DÉU I L’EXEMPLE DE SANT BENET EN EL MONESTIR FUNDAT PER L’ABAT OLIVA – ELS SANTS : JOAN DE LA MATA – RAMON LLULL – MARIA DE CERVELLÓ – RAMON DE PENYAFORT – VICENS FERRER – IGNASI DE LOIOLA – FRANCESC DE BORJA – SALVADOR D’HORTA – LLUÍS GONZAGA – JOSEP DE CALASSANÇ – PERE CLAVER – BENET LABRE – DIDAC DE CADIÇ – JOSEP PIGNATELLI – JOAQUIMA DE VEDRUNA – ANTONI MARIA CLARET – MARIA MIQUELA DEL SSM. SAGRAMENT – FRANCESC PALAU I QUER...

Arribats aquí, hi trobem l’única font en tot el camí. Ara sembla que ja no ens fa falta, però és bo saber-ho quan es fa el camí de pujada, doncs si convé s’omplen les ampolles o cantimplores perquè no falti l’aigua després. Una curiositat que es pot veure en tot el camí són les papereres amb tapa. No és res de l’altra món, però se'n veuen poques arreu de casa nostra.

El declivi d’aquest camí comença a l’any 1697 quan es va fressant un sender o camí que passa per Can Maçana.         Després en el 1860 s’acaba, la carretera que va de Monistrol a Montserrat, i s’inicia un temps de pujada al monestir amb les diligències. El dia 6 d’octubre de 1892 s’inaugura el tren cremallera des de Monistrol a Montserrat, que acabarà amb les diligències. Que a l’any 1908, aquell sender o camí antic es convertirà en la carretera de Can Maçana. L’any 1930 comença a funcionar el telefèric que puja a Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya. També a l’any 1930 es pot anar còmodament a Montserrat amb el funicular aeri.

En canvi aquest camí històric de pujar a Montserrat des dels temps més antics, mai ha estat convertit en carretera - i per això tothom fa servir les altres opcions de transport. - En l’actualitat aquest camí és com un repte pels romeus, excursionistes i amics de la muntanya, doncs posa a prova les facultats físiques de cadascú per seguir-lo, des de Collbató al Monestir de Montserrat.

Arribats al final del camí es passa per davant de les estacions dels funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova i tot seguit ens barregem amb els pelegrins, visitants i turistes que han pujat amb el cremallera.

      

Arribant a Montserrat, des de la sortida de l'estació del cremallera, a la plaça de La Creu, podem veure: a la dreta (una mica lluny) al costat del pàrquing pels autocars, un edifici de restauració i serveis - la capella mausoleu dedicada al Requetè de la Verge de Montserrat,En el mirador damunt del del riu Llobregat s’hi troba el monument Homenatge a Ramon Llull. En aquest conjunt escultòric Subirachs representa una escala de la saviesa, on els primers cups són del tot irregulars, i a mida que es va pujant s'arriba al cub perfecte de dalt de tot, símbol de la saviesa divina." L’Escala de l’Enteniment està representada per aquests graons ascendents (pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, àngel i Déu)   - més avall les parades dels pagesos que ofereixen els productes del país i davant mateix, l'edifici de bar-restauració, les tendes de venda de records de Montserrat, -  l'Oficina d'Informació i finalment les sales on s'hi ha instal·lat l'Audiovisual. Darrera s'hi troben les estacions dels funiculars que menen al camí de la Santa Cova i a Sant Joan. 

   

A l'esquerra el monument dedicat a l'Arcàngel Sant Miquel (patró de la muntanya de Montserrat) La Creu que és obra de l'escultor Josep Mª Subirachs - L'Arcàngel, des del primer moment de la creació fou el defensor del BÉ, lluitant contra el MAL, és també el representant de Déu, i ELL és la resposta a la pregunta: Qui com Déu? que en diferents llengües es troba escrita a la creu.

   

Desprès la plaça Abat Oliva on hi ha l’antic portal d’entrada al recinte i uns allotjaments, a més dels serveis (de restauració, de policia i sanitari) per a els fidels, pelegrins i visitants. La figura de l’Abat Oliva (obra de Manel Cusachs) assegut en una trona, als respatllers de la qual hi estan representats els campanars del monestir de Ripoll i el de Sant Miquel de Cuixà (on ell havia estat abat). Porta a la mà esquerra els plànols de l’església romànica i amb la mà dreta fa un gest de benvinguda a tots els que pugen a visitar Montserrat. Aquesta escultura està en un espai enjardinat acabat amb la llegendària “Font del Miracle”. En aquesta plaça hi trobarem el cedre del Líban que queda, dels que va plantar el P. Bonaventura Ubach i el teix un altra arbre important, reconegut a Montserrat des de fa milions d'anys. - Desprès anem a la plaça de Santa Maria - obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i des d'on es pot apreciar el conjunt arquitectònic de Montserrat - Ja a la plaça, a un costat, enmig d’un jardí, hi ha una creu gòtica del segle XVI. De front, s'aprecia la nova façana del monestir, obra de l'arquitecte Francesc Folguera. Adossat al costat esquerra de la façana hi ha les restes de l'antic claustre gòtic construït per l'abat comendatari Giuliano della Rovere, futur papa, amb el nom de Juli II. En aquest claustre s'hi troba una biblioteca a disposició de tot visitant que li pugi interessar, si bé per diferenciar-la de la biblioteca de l'Abadia porta el nom de Sala de Lectura. També és interessant veure els diferents capitells que l'adornen amb temes florals, d'animals mítics, temes que poden representar alguns balls antics i amb els escuts de Montserrat i de Guiuliano della Rovere (doncs ell fou qui la va costejar). Davant hi ha un petit jardí amb quatre arbres bíblics que fan referència a la Mare de Déu: una Palmera que simbolitza la bellesa - El Xiprer al silenci i a la contemplació - l'Olivera a la pau i el Llorer a l'honor. A la planta baixa de l'edifici adjunt, hi ha el despatx del santuari. Les figures escultòriques que tanquen la part dreta de la plaça estan dedicades als sants fundadors de diversos instituts religiosos que al llarg de la història s'han relacionat amb Montserrat.   En aquesta plaça, molts diumenges i dies festius és fàcil de poder gaudir d'un espai folklòric tradicional (sardanes, castellers, gegants, actuacions d’Esbarts Dansaires..) que molts peregrins i visitants fan, per commemorar la seva visita.

L'Institut Lasalle oferiren l'imatge de Sant Baptiste Lasalle --- Els Carmelites l'imatge de Santa Teresa de Jesús --- Les Escoles Pies l'imatge de Sant Josep de Calassanç  ---Les Teresianes l'imatge de Sant Enric d'Ossó --- Els Paüls i Germanes de la Caritat l'imatge de Sant Vicenç de Paül --- Els Salesians l'imatge de Sant Joan Bosco.

           

      El que queda del claustre  gòtic del segle XV      Edifici on hi està instal·lat el despatx del santuari.

La creu de terme (peiró o també dit pedró) és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions, monestirs o vora els camins per indicar als fidels o pelegrins, el principi o bé el final d’un trajecte. - Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb uns graons, aquests  per poder-hi seure i descansar.

En aquesta fotografia veiem la creu de terme a l’entrada dels edificis del monestir i del santuari per indicar als pelegrins el final del trajecte – és el lloc més escaient per muntar la històrica creu de terme, ja que és el punt de confluència entre l’eix de la basílica i el del camí per on accedeixen els pelegrins i visitants de Montserrat, talment que quan a la basílica obren la porta principal, des de l’altar es veu en línia recta aquesta creu de terme i també des de la creu de terme es veu frontalment l’altar.

En l’actualitat, aquesta creu, amb motiu de la remodelació de les places fetes entre 2002 i 2004 va ser desmuntada una altra vegada i tornada a muntar uns pocs metres més amunt en un nivell superior. - Aquesta creu es va fer amb una pedra mes forta que la de l’original, que era de pedra més aviat terrosa, i tant la nova creu com el nus, van ser elaborats per l’escultor Lluís Cera.  La creu original del segle XVI va ser desmuntada i reforçada interiorment amb una ànima d’acer i restituïda tant com va ser possible a la seva forma original, eliminant els afegits maldestres; però aquesta peça un cop restaurada ja no va tornar a la plaça sinó que es guarda a l’interior del monestir per resguardar-la  de l’erosió a l’ intempèrie.    La cara dedicada a la Mare de Déu, té més escultura i és d’un relleu més elevat que la del Sant Crist. Veiem una Mare de Déu dreta que sosté amb el braç esquerre l’Infant Jesús despullat i tots dos agafen una serra.  Als extrems de la creu veiem la representació dels quatre evangelistes de cos sencer amb el seu símbol.

    

La creu que avui veu el públic, ha estat recomposta. Abans la figura del Crist estava destrossada. Ara el Crist recolza els peus damunt del cap d'un àngel. Figura que es repeteix al extrem dels altres braços. El nus té també el seu interès. És octogonal i repeteix per dues vegades, al davant i al darrere, l’escut de Montserrat amb la muntanya i la serra. Entre aquest motiu heràldic hi ha dues ternes de sants encapçalades una per Sant Pere i una altra per Sant Pau.  Al costat de Sant Pau veiem Sant Mateu i al seu costat, Sant Jaume de Galícia vestit de pelegrí. - La terna inversa està constituïda per Sant Pere, Santa Llúcia amb la palma i la plata amb els ulls i Sant Joan Baptista amb el torç despullat i portant un bàcul cruciforme.

                           

. A Montserrat n’hi havia tres d’aquestes creus, que amb les naturals variacions perduren encara. La primera és la de l’ermita de Sant Miquel, des de la qual els pelegrins quedaven sorpresos en veure de sobte, una fabulosa vista panoràmica de tot Montserrat. L’altra era la que marcava l’arribada a Montserrat pel camí septentrional de la muntanya, que venia de Can Massana o de Monistrol i que estava emplaçada a la placeta dels Apòstols

                                                                                          --------------------------------------------------------------------

                      

                                                     Sardana   de   germanor

             ---------------------------------------------------------------------------------------------------

 Museu de Montserrat - ANY 1911 – Fou inaugurat el Museu Bíblic amb els materials arqueològics, zoològics etnològics i botànics que el pare Bonaventura Ubach va adquirir a Terra Santa, Egipte, Síria i Irak. - ANY 1963 – Neix el Museu amb els materials arqueològics i les Pintures del Renaixement que es trobaven en el monestir. ANY 1982 – El Museu es fa més gran amb la donació de la col·lecció de Josep Sala Ardiz i també de la donació de l’artista Xavier Busquets.  - ANY 1982 – S’inaugura el Museu de Montserrat, la millor exposició de pintors catalans que hi ha al món. - Durant el segle XIX el monestir fou destruït i va perdre tot el seu patrimoni històric. – Tot el que es troba actualment en el Museu de Montserrat és fruit de noves adquisicions i de donacions particulars en un ambient de recuperació i de presència significativa en la societat catalana i amb irradiació europea i mundial. ANY 2006 – El Parlament de Catalunya el declara MUSEU D’INTERÈS NACIONAL i és un dels més visitats en el nostre país.

        

Edifici del Museu - El seu director P. Josep Laplana - Ramon Casas -  Salvador Dalí - Sant Jeroni de Caravaggio 

                       

 Sant Jordi – de Josep Mª Subirachs  - any 1986 – La cara i el cos estan treballats en negatiu, mentre que les cames, els braços, l’espasa i l’escut ho són en positiu. Com a curiositat; quan passes per davant et va seguint amb la mirada, cosa que fa que generalment, a tothom li agradi comprovar-ho.                                                                    

L’obra escultòrica més interessant de la façana és la decoració dels tres balcons,  feta per l’escultor Joan Rebull. En el primer balcó és representa la mort de Sant Benet, aquest en el centre, dret i envoltat pels seus monjos, amb una inscripció que diu:  ”Sanctus Benedictus Europae Pater “ – Sant Benet pare d’Europa.

En el del mig, a la part Superior, si representa el Dogma de l’Assumpció de Maria i a la inferior la figura del Papa Pio XII (que havia proclamat el Dogma) envoltat per sis bisbes. La inscripció diu: “O Fèlix Roma Magistra Veritatis” – Roma benaurada, mestra de la veritat.  En els marges laterals inferiors del portal si posaren 4 figures de personatges cabdals en la història de Montserrat: per part de l’església, el Dr. Lluís Carreres (iniciador i organitzador del Congrés Litúrgic de Montserrat de l’any 1915, fruit d’aquest Congrés fou la publicació del seu Eucologi) i el beat Pere Tarrés  metge, sacerdot, i col·laborador en l’organització de (FJCC) Federació de Joves Cristians de Catalunya i per part del món professional l’arquitecte Francesc Folguera (constructor de la façana actual)  i l’escultor Joan Rebull  (per la decoració dels tres balcons.)

  

El tercer balcó, ocupa un lloc central Sant Jordi envoltat de monjos (en representació dels que foren assassinats durant la Guerra Civil) i també amb una inscripció que diu: Catalunya serà cristiana o no serà”   Encapçalant la façana, una gran inscripció diu: “Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio” – Benaurada ciutat de Jerusalem anomenada visió de pau - 

  

En la porxada abans d'arribar a l'atri podem veure, a mà esquerra, la Porteria, que dóna accés al Monestir, una escultura de Sant Benet (1962) obra de Domènec Fita i la porta gòtica dita del “Pont de la galeria”.      A mà dreta, els sepulcres renaixentistes de Joan d'Aragó  i  Bernat de Vilamarí, del segle XVI.  -- Porteria del monestir – El fris de pedra que emmarca la porta es del 1960 i obra de Enric Monjo. Representa la llegenda de la troballa de la Verge i la fundació del monestir el 1025. A la porteria és on els monjos reben les visites.  

Escultura de sant Benet, de 1962, obra de Domènec Fita. La seva ubicació, al costat de la porta del monestir, i el seu gest volen representar l’actitud d’acolliment  i benvinguda que reben els hostes del monestir. -  A l’antiga porta gòtica nomenada del “Pont de la galeria”, que dóna a la sala dels exvots   van incrustar-li a sobre, la clau de volta de l’antiga capella de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges, que el prior Jaume de Vivers havia fet erigir a mitjan segle XIV a un costat de l’església romànica. La figura femenina coronada que porta a la mà dreta la palma del martiri i a l’esquerra una fletxa és la gentil princesa que, segons la Llegenda Àurea, morí assagetada a Colònia per resistir-se a l’assetjament sexual del bàrbar Àtila.

  

     Joan d’Aragó, duc de Luna, comte de Ribagorça, virrei de Nàpols, nebot del rei Ferran el Catòlic i amic personal de l’abat Pedro de Burgos va encarregar aquest sepulcre a un taller napolità a l’any 1508 mentre era virrei, el feu instal·lar a Montserrat i l’ocupà quan morí el 1528.- Tot i que tenia més de setanta anys quan va morir, està retratat de quan era jove, agenollat i mirant a la Mare de Déu.- Dues figures hercúlies, agenollades, sostenen l’escut d’armes de Joan d’Aragó. Com a curiositat quan va acabar el seu regnat de virrei, va passar per Roma on el Papa (Juli II) el va convidar a dinar. Durant l'àpat Joan d'Aragó va demanar al Papa el privilegi de ser sepultat a l'esglèsia de Montserrat - desig que li fou concedit. 

 Bernat de Vilamarí, almirall i lloctinent de Ferran el Catòlic en el  regne de Nàpols, va morir a l’any 1516. El sepulcre el feren construir la seva dona Elisabet i la seva filla la princesa de Salerno. Hi està també enterrada una filla  seva, que va morir als 13 anys. La part central està ocupada pel sarcòfag amb una imatge jaient de l’almirall, amb el cap reposant sobre l’elm. Formen part del monument, les figures de les tres virtuts teologals: Fe, Esperança i Caritat i les quatre cardinals: Justícia, Prudència, Fortalesa i Temperància. Si s’observa atentament es pot veure la diferència entre les parts antigues que es conserven i les noves reformades. Com a curiositat, aquest mausoleu, obra mestre del renaixement italià, és superat encara pel sepulcre de Ramon Folc de Cardona (Virrei de Sicília i Nàpols, mort l’any 1522) que es conserva a la localitat de Bellpuig.                                                                                                                                                                                                          --------------------------------------------------

 Entrant per el lateral dret s’hi troba el portal de l’antiga església romànica i una pintura que en podríem dir d’art “naïf” obra de l’artista Francesc Fornells Pla. - Joan d’Àustria visita Montserrat.-  Porta la llàntia del rei moro. – després de la batalla de Lepanto, el rei Joan d’Àustria va emportar-se la llàntia de la galera capitana  del rei moro Ali  Muezzin Zade paixà del rei turc Selim II, i en va fer ofrena a la Moreneta  com a vot de gràcies per haver guanyat la batalla. Diuen que el dia que la volien encendre va baixar un àngel del cel i va dir: “no la encengueu, doncs s’encendria el món” per això sempre havia estat apagada.

  

   L'únic element que es conserva del temple romànic de Montserrat és aquesta portada obrada al segle XII  La decoració de la porta era força sumptuosa, però l'erosió l'ha mutilat i, fins i tot, ha esborrat bona part de les escultures. Aquesta no és la seva posició original ja que es va traslladar aquí. per resguardar-la de més erosió.  S’hi havia posat una imatge de la Verge, però finalment  es va decidir de  treure-la. Entrant pel passadís central és com si ens donessin la benvinguda al santuari dues escultures de Sant Josep i Sant Joan Baptista, de 1952, obra de Josep Clarà.

                                                             S’hi entrem pel passadís de l’esquerra hi trobarem un plafó amb el nom dels monjos que van morir, donant testimoni de la seva fe, durant la Guerra Civil (1936 – 1939) i  una pintura de l’artista Francesc Fornells Pla. Aquesta pintura “naïf” de l’artista Fornells Pla representa l’arribada dels Reis Catòlics a Montserrat.  A més de la Reforma (abolició dels abats comanditaris i l’organització d’una comunitat més perfecta amb un nivell espiritual més alt) que portaren a terme els monjos de Valladolid - Es va aprofitar per castellanitzar Montserrat anul·lant la importància que aquesta tenia  sobre Catalunya, i anul·lant també la importància que Catalunya tenia sobre EspanyaAl fons els monjos catalans abandonen Montserrat.

 Cada ara porta, amb lletres ben grosses el nom de l’escultor. La figura de Jesús beneint i portant la creu sobresurt una mica per damunt de les altres. També el seu dosser és més alt. Els apòstols estan ben caracteritzats i els seus rostres expressen una personalitat ben definida i cadascú d’ells porta com a nota identificativa el instrument del martiri o un altre motiu propi, com les claus de Sant Pere, el llibret de l’Evangeli en el cas de sant Mateu, la creu en forma de X de sant Andreu, el ganivet de sant Bartomeu, la creu invertida de sant Felip o sant Joan, l’únic que no porta barba.

ANY 1901 – És inaugurada la gran façana de la basílica. L’arquitecte Villar Carmona va concertar-la (al marge de l’abat) amb les germanes Emilia i Elvira Llagostera que costejaven l’obra. (Als costats de la porta d’entrada a la basílica s’hi troben els dos medallons que les recorden). Altres dos medallons donen constància: l’un any 1900 i l’altra 1901 dades del començament i acabament de l’obra) Villar Carmona va presentar el projecte a Josep Deàs com a cosa feta i sense admetre esmenes. –L’abat volia una façana neogòtica i Villar Carmona li va fer entendre que a Catalunya tenim la dita “qui paga mana”. Es va fer la façana per la força, és considerada salmantina o neoplateresca.  Ara bé, Villar Carmona no va tornar a fer cap més obra a Montserrat i també va  entendre que aquí, també  sabem que “qui mana acomiada” i “qui té el cul llogat no seu quan vol”.

   

 

  

 La presideix les figures del Salvador envoltat de l’apostolat, que està dret damunt d’ares romanes invertides, per expressar el triomf del cristianisme sobre el culte pagà. Per damunt la gran rosassa, envoltada per quatre figures que representen a les quatre virtuts cardinals: Prudència – Justícia – Fortalesa i Temperància. Entre les virtuts Fortalesa i Temperància hi ha  un escut de Montserrat. - Resta encara un cos superior dedicat a ennoblir el rellotge amb arquitectures i decoració a joc amb l’inferior. I encara, al cim, una creu també molt decorada, amb un medalló gran amb un àngel al centre i altres tres iguals però més petits als extrems dels braços. Aquesta creu es troba flanquejada per dos gerros i dos pinacles als extrems. - Les figures dels apòstols són d’Agapit Vallmitjana i el seu germà Venanci Vallmitjana va fer els relleus dels tres timpans: el central representa el bisbe Urquinaona demanant al Papa Lleó XIII la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya; i en els altres dos si representa el Naixement i la Dormició de la Verge

  El timpà principal obra de  Venanci Vallmitjana recorda un fet històric. Veiem al Papa Lleó XIII assegut reben la súplica del bisbe Josep Maria de Urquinaona, que apareix agenollat davant del Papa, demanant el patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya. El bisbe Urquinaona va defensar  aferrissadament  aquella causa, que el govern espanyol volgué impedir per tots els mitjans, (deia  que Espanya ja tenia una patrona)  i considerava aquella petició com un acte polític de separació. Les pressions espanyoles  van aconseguir que la butlla pontifícia esborrés el nom de Catalunya i que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada Patrona de les Diòcesis catalanes.

  

Els timpans de les altres dues portes laterals són també de Venanci Vallmitjana. El de l’esquerra representa la Nativitat de la Mare de Déu, que és la titular de l’església i la festa major del Santuari. A sota hi ha una inscripció llatina, treta de l’ofici litúrgic que diu: “La teva Nativitat, o Verge i Mare de Déu, ha omplert de goig el món sencer.” - La del altre costat representa la “Dormició” o Assumpció de Maria, la festa mariana més important de l’estiu, quan Montserrat es troba ple de visitants. La inscripció aplica a la Mare de Déu les paraules del Llibre de l’Èxode en què Déu es compromet a portar el seu Poble d’Israel a la terra promesa: “Jo aniré al teu davant i et donaré repòs”. Aquests timpans estan emmarcats per un enfilall de caps d’àngels i als carcanyols han col·locat medallons amb la  petxina pròpia dels pelegrins.                                               -----------------------------------------------------

   El pare Benet Martinez  va dissenyar el paviment blanc i gris fosc que reprodueix el que va fer Miquel -Angel al Campidoglio de Roma. És el dibuix d’una estrella de dotze puntes - Ofereix un aspecte fantàstic.- El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i l’Eucaristia. - Els marbristes Josep i Ricard Andreu de Manresa, van construir el mosaic, ajustant les peces  d’una en una (doncs no n’hi ha cap  d’igual) les numeraren i finalment pel mateix ordre, les varen muntar en el lloc actual.

   

   Antigament el baptisme es feia per immersió total del batejat dins de l’aigua.- Hom creia que dins l’aigua, era impossible la vida – creia que era el lloc de la mort.- Amb la immersió dins l’aigua del batejat, aquest quedava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a la vida (una nova vida) la de cristià.  -  La circumferència petita representa “El Baptisme” la circumferència gran representa la Eucaristia i l’espai central, el mar, amb tota mena de peixos que són els cristians, nascuts en les aigües del baptisme.

La inscripció que envolta el cercle del baptisme diu (en llatí): Crist, cap del cos de l’Església escampada per tot l’orbe. La inscripció que envolta el cercle de l’Eucaristia diu (en llatí): Ciutadans d’una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigueu sempre deixebles del Pastor Sant, del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament.                                                                                                                                                  ------------------------------------------------ 

Pel primer projecte d’urbanisme a Montserrat, (any 1755) l’autor i coordinador del projecte va ser el coronel d’enginyers militars Miquel Moreno Monfart, que era germà d’un monjo de Montserrat.  Molts anys desprès, per endreçar aquest antic atri, la proposta de l’arquitecte Folguera va ser cobrir tot l’espai de les tres façanes amb balcons, amb uns esgrafiats que donessin  un aire urbà i senyorial. Folguera va encarregar de fer-ne el disseny, al pintor Josep Obiols.  El disseny d’Obiols era simple, amb vistes a evitar la severitat de caserna o de presó que tenien aquells murs. En els espais intermedis, entre els balcons del segon i del tercer pis, estan suggerides unes grans i elegants columnes salomòniques que simulen aguantar el quart pis. Les obres s’acabaren pels anys 1960.

    

   Els esgrafiats dels pòrtics són eminentment  gràfics, amb figuracions simbòliques i amb inscripcions al cas, amb un evident afany pedagògic. Alguns d’aquests esgrafiats serveixen per emmarcar    emblemes i frases tretes principalment del Virolai de Mossèn Cinto. Per aquest motiu sobre el portal de sortida del Camí del AVE MARIA van posar les imatges d’un brollador i dos coloms bevent-hi i la inscripció del Virolai: “Mística font de l’aigua de la vida”.

       
Encara hi ha una altra inscripció esgrafiada en la volta d’aresta del compartiment central en l’eix de la basílica, que diu “Stella splendens in monte ut solis radium miraculis serrato, exaudi populum” (Estrella resplendent pels miracles, com un raig de sol, a Montserrat, escolta el poble). Aquestes paraules pertanyen a un cant medieval que cantaven els pelegrins de Montserrat, i que consten al Llibre Vermell. La llista de sants i de personatges il·lustres pelegrins de Montserrat és molt llarga. La làmpada de ferro forjat que penja de la volta al punt central d’aquesta ala va ser feta per a recordar-los indicant-ne solament els noms dels més coneguts; a la dreta són esmentats els sants Joan de la Mata, Pere Nolasc,  Ignasi de Loiola i Salvador d’Horta; i, a l’esquerra, els reis que es van distingir per la seva devoció a Montserrat: Jaume I el Conqueridor, Pere II, Joan I, Ferran II i l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.  Al centre mateix d’aquesta ala, en línia amb l’eix de la basílica, trobem incrustada al paviment una inscripció epigràfica sobre pedra negra, que comença Hinc quondam enixit, per indicar el lloc on havia estat l’altar de la Mare de Déu a la primeria, en l’església romànica, davant del qual sant Ignasi de Loiola va abandonar les armes militars per esdevenir “recluta de la nova sacra milícia que ell anava a fundar”, diu la inscripció llatina.

  

La mateixa intenció té aquesta altra inscripció mural, que els monjos van col·locar el 1603, fins i tot sis anys abans de la beatificació de sant Ignasi. Diu la inscripció B. Ignatius a Loyola hic multa prece... “Ací, Ignasi de Loiola amb grans precs i plors es va lliurar a Déu i a la Verge. Ací, com si fossin armes espirituals, es va revestir de sac. Ací vetllà i es va preparar per a fundar la Companyia de Jesús, l’any 1522”.      Aquesta làpida del costat té un origen molt semblant, però aquesta és mercedària  i està dedicada a Sant Pere Nolasc. Diu: Hinc S. Petrus Nolasco ... Ací Sant Pere va acomplir el vot de visitar la Santíssima Verge i desprès de pregar molt es va decidir a fundar l’orde religiós de la Mercè després que la Verge se li aparegués a Barcelona – any 1218.

 El Baptisteri fou realitzat per la Junta del Foment de les Arts Decoratives amb una portalada de l’escultor Carles Collet. – La part superior representa  la salvació dels fills de Déu en el misteri de l’Església, representada pel vaixell amb l’orant, i amb Sant Pere i Sant Pau als costats. Tota l’església sostinguda pel fidels. Al lateral dret són representats els sagraments de l’Església i a l’esquerra, la santificació de les diverses activitats humanes.

        

 La pila baptismal és de pedra de la muntanya de Montserrat. L’interior d’aquesta pila té una forma de petxina de corall on hi ha l’aigua baptismal, i està tota tancada per una semiesfera transparent. Per sota de la pila hi ha una peça de marbre negre. El terra és de peces de marbre irregulars on hi alternen peixos i petxines. La pila baptismal descansa sobre un espai circular dos graons més baix que el terra de l’entrada al baptisteri. Al fons d’aquest baptisteri hi ha la figura de Joan Baptista batejant a Crist, obra del pintor Josep Vila-Arrufat.  A l’altra banda d’aquest quadre, en el baptisteri circular, hi ha el Ciri Pasqual.

   

A la fornícula del costat dret  l’escultura de Sant Ignasi de Loiola, que en la nit del 24 de març de 1522 va mudar els vestits de cavaller i la seva espasa militar pel saial i el bordó de pelegrí -  i vetllà les noves armes davant l’altar de Santa Maria.-- La del costat esquerra representa a Sant Antoni Mª Claret, amb la indumentària episcopal. Fou el fundador dels missioners del Cor de Maria i pelegrí de Montserrat.-  Les dues obres són de l’escultor Rafael Solanic. -- Sala de exvots actual Els fidels de tots els temps i totes les latituds, beneficiats per algun prodigi, han sentit la necessitat de deixar un testimoni en el santuari on obtingueren el favor. S’hi poden trobar aparells ortopèdics, vestits, cabells, retrats ...fins i tot uns senzills escrits donant les gràcies.  --  Exvot antic dedicat a Sant Ramon per Josep Rivera i Caterina Porta, per l’accident del noi Ramon Meix i Codina de Iborra.   

                                                 

Esgrafiats de la dreta de l’atri, realitzats entre 1952 i 1956, dissenyats per Josep Obiols i el P. Benet Martínez. Volen ser una lliçó didàctica del fenomen religiós marià i evoquen les basíliques i els santuaris més importants del món cristià, al temps que recorden a sants i santes catòlics.     Papa Pius X  - Escultura del papa Pius X, obra de F. Bassas. Aquest papa va ser el gran promotor    del moviment litúrgic, a principi del segle XX. Va governar l’església amb fermesa facilitant la participació del poble i dels nens en la pràctica de la Eucaristia.  --   Gregori  I el Gran -- Fou un papa pràctic i emprenedor, reformà els servei públic i la litúrgia. En aquest camp, va sistematitzar els rituals i els cants sagrats, instituint el cant gregorià. Una tradició diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina. Quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un colom blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori: eren, doncs, cants inspirats per l'Esperit Sant. Les dues plaques recorden a grans músics del cant gregorià, entre ells, els monjos de Montserrat Gregori Suñol i Lluís Carreras.  

Els esgrafiats de l’esquerra també realitzats entre 1952 i 1956, dissenyats per Josep Obiols i el P. Benet Martinez fan un resum de la història de Montserrat. 

          

L’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (obra de l’escultor Frederic Marés) va ésser un dels reis de la Corona de Castella més devots de Montserrat. Quan tenia 19 anys, estant orant davant de la Verge, li va ser oferta la corona de Emperador del Sacre Imperi Romànic Germànic i també aquí a Montserrat se li va comunicar el descobriment de Mèxic per Hernan Cortés. --  Davant de l’escultura de Joan I la Llàntia de la Flama de la Llengua Catalana posada l’any 1968, obrada per Rafael Solanic . Des del  moment en que fou ofrenada és renovada cada any  per diferents associacions amb l’objectiu de fer perdurar simbòlicament la llengua catalana. Diu: L’encengué la FE – la portar l’ESFORÇ - i la manté LA VOLUNTAT D’UN POBLE.  --  Joan I d’Aragó (successor  de Pere el Cerimoniós), inaugurat l’any 1956, és obra de Frederic Marès. Joan I fou devot de la Mare de Déu de Montserrat i impulsor de la llengua catalana. Va pressionar en gran manera  perquè Montserrat  passés de priorat a  abadia.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Des del seu començament, fins a la seva destrucció per les tropes franceses.

Advertiment al lector/a:
El fet de no ésser, ni escriptor ni historiador, que
ningú pensi trobar en aquesta petita miscel·lània un treball
històric, literari, ni tan sols de petita envergadura. Doncs,  
aquest és un recull de fets, anècdotes, opinions i escrits de
diferents procedències, explicats a la seva manera per en
Ramon Esteva Selva, una persona que estima i admira tot
el que representa Montserrat. Les seves llegendes la seva
història, els seus personatges més significatius, per
aconseguir entendre una mica, el tarannà i la
la idiosincràsia que distingeix a MONTSERRAT

                 COM ÉS EL MONTSERRAT DE L’ANY 2016
Montserrat reuneix i representa a un espai natural – un centre de cultura – un santuari – una comunitat de monjos – un símbol d’identitat catalana – a més d’una destinació turística molt important i coneguda en tot el món. --- En primer lloc hi ha: El Monestir i el Santuari. --- La institució del Patronat de la Muntanya de Montserrat --- L’empresa L’Agrícola Regional S. A. (L’A.R.S.A) --- La institució de la Fundació Abadia de Montserrat 2025 --- L’empresa Ferrocarrils de la Generalitat -Cremallera i Funiculars --- i l’empresa de l’Aeri de Montserrat.

Monestir Santuari i – Lloc on es desenvolupa la vida monàstica, el treball, la plegaria, la lectura espiritual, l’acolliment de visitants i pelegrins, la vida en comunitat, on s’escolten els anhels i les esperances de tots els qui pugen a Montserrat. És aquí on s’hi poden trobar les diverses manifestacions de la cultura, impregnades per la fe de Jesús, la música, el cant de l’Escolania, la pintura, l’escultura, l’edició de llibres, l’estudi de la filosofia, de la teologia, de les ciències humanes, l’artesania.....
El Centre de Coordinació Pastoral (CCP) té com a missió principal atendre les necessitats dels que s’adrecen a Montserrat per motius espirituals i on un grup de monjos i col·laboradors voluntaris es posaran al seu servei. L’objectiu principal de la comunitat és aconseguir que la muntanya, el Monestir i el Santuari sigui el lloc de trobada, d’acolliment i de plegaria per a tots els creients, visitants i pelegrins que ho demanin.
El Patronat de la Muntanya de Montserrat. –Creat per Decret Llei l’any 1950. Aquesta institució, actualment és de caràcter públic, adscrita a Presidència de la Generalitat, titular de manera simplificada, de la gestió del Parc Natural (que n’és des de l’any 1987) i te les competències i serveis de caràcter municipal. Te cura de les funcions forestals, urbanístiques, culturals i turístiques, de la neteja i el manteniment del Parc, senyalització de camins i el seu arranjament (sovint esborrats per culpa d’algun aiguat), prevenció d’incendis i d’esllavissaments que podrien ocasionar greus problemes.
El Ple del Patronat està format per: el President del Patronat que és el President de la Generalitat de Catalunya – el Vicepresident que és el Pare Abat del Monestir de Montserrat – i pels Consellers de Governació, de Cultura, Política Territorial i Obres Públiques, Agricultura, Ramaderia i Pesca, Comerç i Turisme i Justícia. Els alcaldes del municipis del Bruc, de Collbató, de Monistrol i de Marganell. --- Els Presidents dels Consells Comarcals de l’Anoia – el Bages - i el Baix Llobregat. --- Els Presidents de les Diputacions de: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.---Un Delegat del Estat Central a Catalunya. ---Tres persones nomenades pel Pare Abat. ---La Comissió Executiva. Aquest Comissió Executiva nomena a un: GerentAquest Gerent té al seu càrrec la tramitació administrativa de les actuacions del Patronat, l’execució dels acords del Ple, el seguiment de les obres i dels serveis, a més del comandament del personal del Patronat.

L’empresa L’Agrícola Regional S.A. gestiona els serveis de cultura (museus, audiovisual, conferències..) d’hostalatge, restauració i comerç del recinte, així com els serveis de manteniment, neteges, conservació, vigilància, atenció als visitants..... de tot el conjunt. També té un Gerent que és el responsable del seu bon funcionament. --- L’Agrícola Regional té el seu origen l’any 1913, quan l’empresa gestionava el patrimoni del monestir (bàsicament terres). En l’actualitat realitza una gestió del recinte, similar a una concessió. Té 15 milions d’euros de pressupost anual, treballa 365 dies l’any, té més de 300 treballadors directes (una mitjana diària de 210) Té cura del subministrament de 4 Gw de llum – 140 milions de litres d’aigua, extreta del Llobregat, tractada i pujada fins a dalt del recinte – Recollida selectiva de més de 600 Tm. de deixalles. – l’oficina tècnica gestiona 3,500 ordres de treball i de manteniment a l’any, - està preparada per rebre més de 3 milions de visitants cada any......

La Fundació Abadia de Montserrat (2025) fou constituïda l’any 1997 i és la institució que té per objectiu, ajudar a mantenir, a promocionar i a fomentar tots aquells valors més propis del monestir i del santuari de Montserrat com són els espirituals, els socials, els culturals i els ecològics. També té la finalitat de recaptar diners per a la restauració del santuari i de tot el conjunt, per aconseguir que en l’any 2025 es pugui celebrar dignament el mil·lenari de la seva fundació. Al llarg de la seva història, el poble català ha contribuït, amb les seves almoines, a la construcció d’aquest gran Montserrat i ara la Fundació Abadia de Montserrat té cura de continuar demanat aquestes almoines, doncs si bé Montserrat obté amb els serveis d’hostatgeria i sobre tot dels comerços uns beneficis pel seu manteniment, manquen molts diners per la restauració i renovació de tot Montserrat de cara el futur.

L’empresa Ferrocarrils de la Generalitat gestiona el Cremallera i els dos funiculars. (El de Sant Joan i el del camí de la Santa Cova)

L’empresa de l’Aeri de Montserrat té cura i gestiona aquest mitjà de transport.

B I B L I O G R A F I A

                            HISTÒRIA  DE  CATALUNYA .............Rovira i Virgili i Sobrequés Callicó

                            GUIA DE MONTSERRAT .................................................Victor Balaguer   

                            LA PERLA DE CATALUNYA ..............                       ...  Gregori Argaiz
                            EL TRON DE LA MARE DE DÉU .........                     ...  Alexandre Cirici
                            NUEVA HISTÓRIA DEL SANTUARIO .......                ...  Francesc Crusellas
                            GUIA HISTÒRIC DEL PELEGRI ...........                     ... Anònim
                            NOTICIAS HISTÓRICAS DE ESTE SANTUARIO ....Dr. Fèlix Sardà i Salvany
                            MONTSERRAT, SU PASADO, SU PRESENTE ............ Miquel Muntadas
                            EPITOLOME HISTÓRICO DEL PORTENTOSO ...........Serra i Postius
                            VOYAGE PITTORESQUE .............................            ...  Alexandre Laborde

                             ELS CASTELLS DE MONTSERRAT ................        ...  Carreras Candi
                             NARRACIONS MONTSERRATINES...........

                            HISTÓRIA DE MONTSERRAT (888 – 1258) ........      ... Ribas i Calaf
                            ANNALS DE MONTSERRAT (1258 – 1485)........
                            LOS MONUMENTOS CARDINALES DE ESPAÑA ........ F. P. Verrié

                            EL MONTSERRAT DEL OCHOCIENTOS ..................... J. M. De Nadal i Ferrer
                            75 ANYS DE PATRONATGE ...................                  ...  Adalbert Franquesa
                            POMELL HISTÒRIC DE MONTSERRAT ...................... Dr. Fortià Solà i Moreta

                            MIL ANYS D’ART I HISTÒRIA ............. ..............
                            CÚPULA DEL CAMBRIL ............................................... Pare Josep Laplana
                            LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU -- NIGRA – SUM ...
                            ELS MIRACLES DE SANTA MARIA – LLEIDA ..........

                            HISTÒRIA DE MONTSERRAT ...................               ...  Pare Anselm Albareda

                            ELS CREADORS DEL MONTSERRAT MODERN ...
                            MONTSERRAT I LA GUERRA CIVIL ..................... Pare Massot i Muntaner
                            LA GUERRA DELS TRES ANYS ................

                           LA SANTA COVA I EL ROSARI MONUMENTAL ............  P. Josep Galobart

                          LES LLÀNTIES VOTIVES DE MONTSERRAT.....
                          LES PINTURES MODERNISTES .................................... Teresa Macià
                          EL TRON DE LA MARE DE DÉU......................

                          ESTAMPES MONTSERRATINES .................................. Manel Foraster
                          EL 19 DE JULIOL DE 1936 A MONTSERRAT ............... Narcís Xifra Riera


                                                                                                  ...............Cebrià Baraut
                                                                                            ................... Hilari Reguer
                           BUTLLETÍ DEL SANTUARI .................................. Francesc Xavier Altés
                                                                                                .................... Jordi Castanyer
                                                                                                    ..........Maur M. Boix

                     En temps molt remots, s'havia popularitzat un Virolai a la Verge de Montserrat

                      la lletra  del qual —segons Víctor Balaguer— era la que segueix:

                    Rosa plazent, solell de resplendor,-- stel·la luzent, joel de sanct amor,

                   --topazis cast, diamant de vigor, --rubís millor, carboncle reluzent.

                   -- Llir trascendent, sobrant tot altre flor,-- alba jansent, claredat sens foscor,

                   -- en tot contrast anzits li pecador; --a gran maror ets port de salvament.

                  --Aigla cabdal, volant pus altrament,-- cambra roial del gran Omnipotent,

                 -- parfaitament aniats mon devot xant,-- per tots priant siats-nos defendent.

 

EL  VIROLAI

Rosa d’abril, Morena de la serra,  
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna 
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

El Virolai és un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, que amb el pas del temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans. En la celebració de les festes del Mil·lenari (any 1880) mossèn Cinto Verdaguer va escriure, a requeriment dels monjos de l'abadia, aquest poema. - Tot seguit es va organitzar un concurs per escollir la música mes adient. S'hi presentaren 68 partitures i va resultar guanyador el compositor Josep Rodoreda que era professor del Conservatori del Liceu.  Li van lliurar un flabiol d'or com a premi. Tot i així no va tenir l'aprobació de la crítica ni del públic, que haurien preferit una melodia més elemental. - Passaren anys, abans no va arrelar entre el poble.

LA MORT DE L’ESCOLÀ

A Montserrat tot plora,
tot plora d’ahir ençà
que allí a l’Escolania
s’és mort un escolà.
L’Escolania, oh Verge,
n’és vostre colomar:
a aquell que ahir us cantava
qui avui no el plorarà?.
En caixa blanquinosa,
mirau que hermós que està:
n’apar un lliri d’aigua
que acaben de trencar.  
Té el violí a l’esquerra
que solia tocar;
lo violí a l’esquerra,
l’arquet a d’altra mà.
Sos companyons de cobla
lo duen a enterrar.
Lo rossinyol salmeja,
salmeja més enllà;
quan veu l’Escolania,
- calla per escoltar.
Lo cant de les absoltes
comencen a entonar;
lo primer vers que entonen
del cel sembla baixar;
lo segon vers que canten
se posen a plorar.
Lo mestre de la cobla
los aconhorta en va;
les fonts ja són rieres
i les rieres, mar.
oh patges de la Verge,
bé teniu que plorar,
al qui millor cantava
venint de soterrar
Los monjos també ploren;
sols canta un ermità,
sentint cantà los àngels
i amb ells, lo nou germà,
aucell d’ales obertes
que cap al cel se’n va.
Mentre ell canta pels aires,

                                                                       lo violí sonà.-                                                                         
Jacint Verdaguer i Santaló
Sembla ser que Jacint Verdaguer va escriure aquest poema inspirat en un cas real. La mort de l’escolà de tretze anys Eudald Miró Florença fill d’una família del Ripollès i que l’instrument que estudiava, i ja n’era un mestre, fou el violí.

                                                  MONTSERRAT - UNA MICA D'HISTÒRIA
L’existència de grans esdeveniments – bons i dolents - i de fenòmens d’origen desconegut, podien portar a l’home primitiu (que no tenia l’ajut de la cultura ni la informació del dia d’avui) a creure que uns éssers, tinguessin uns poders o unes forces sobrenaturals per provocar aquells fets, per ells tan impressionants com inexplicables-- aquests éssers acabaven convertint-se en mites o déus.-- Aquests mites o déus servirien de pont entre el món de la realitat, la vida de cada dia i el món fantàstic dels successos sobrenaturals. --Allò que no entenc, és cosa sobrenatural.
Amb els mites i déus, comença la història, primer la de transmissió oral i després la de transmissió escrita. Ara bé, aquesta història pot ésser veritable, canviada, augmentada, destruïda, o bé, simplement desconeguda. . . aleshores apareixen els símbols que omplen el buit de la història i li donen una explicació, . . . aquesta explicació ens porta a la llegenda. . . Les llegendes tenen un fort component històric i és la manera que té el poble d’interpretar la història d’un temps, en què la informació era gairebé nul·la i per descomptat, poc precisa. Solen tenir un nucli històric, al voltant del qual s’hi afegeixen els mites, déus, episodis imaginatius procedents d’altres fonts de la literatura oral (com dels romancers i dels cançoners) i tot plegat, més els errors, les males interpretacions o bé els afegits soci polítics es barregen de tal manera, que és molt difícil esbrinar on comença l’un on acaba l’altre i quin grau de veritat té cada una de les parts. Siguin veritat o no, les llegendes tenen el seu encant, doncs donen un missatge humà i popular perquè l’home entengui i assimili la història, encara que no ho facin aportant proves científiques que certifiquin la seva veritat.
Fent un repàs per l’extensa bibliografia de Montserrat, hom creu que es pot explicar la seva història, sense esborrar cap dels símbols i llegendes que l’adornen, doncs sembla molt clar que la HISTÒRIA crua i dura, del dia a dia, gairebé en cap cas, sol ésser edificant ni educativa i molt menys distreta, per això poder val més deixar-se anar una mica pels verals de la llegenda...
Montserrat era un monestir com qualsevol altre, - Sant Llorenç del Munt – Sant Benet de Bages – Ripoll. . . Anys 1015 – 1025 – L’ermita de Santa Maria es converteix en església i comença un petit monestir... està documentat. De moment no hi ha cap document que parli d’una imatge venerada.
Se sap que un monestir, una catedral, o bé una església important necessitava quelcom per atreure la devoció dels fidels. Uns adquireixen relíquies de sants venerats i coneguts i d’altres s’envolten d’una llegenda tendra i bonica, fàcil d’explicar i d’entendre. –Ripoll amb les relíquies de Sant Eudald - Santa Maria del Mar i la catedral de Barcelona amb les relíquies de Santa Eulàlia....... per exemple.
Montserrat necessita, i troba, la imatge de la Verge Moreneta.
En les creences religioses de l’home de l’Edat Mitjana s’hi barrejaven la superstició i la ignorància, amb una gran devoció. Per això tenien molta importància les relíquies i les llegendes – i un monestir n’havia de tenir per ampliar el seu prestigi i així assegurar l’assistència de pelegrins i gent diversa sol·licitant favors de tota mena i agraint els favors amb almoines i donacions.

    

Fra Garí desenterrant a la princesa Riquilda.                  Fra Garí - el naixement del príncep Miró   

Comença la llegenda, primer la de Fra Garí i després la de la trobada de la imatge (podria haver-la obrat Sant Lluc) per set pastorets, en una cova de la muntanya.
Aquestes llegendes, com altres fets, miraculosos o no, que comencen per transmissió oral, amb el temps, uns monjos historiadors les escriuen i ara amb els llibres s’escampen i arriben a molta gent. Passen els anys i alguns fets i detalls es perden i n’apareixen d’altres de nous, però sempre es retorna a aquells escrits antics que cada dia i degut a ésser més antics donen la sensació de ser més veritables.
Quan un historiador vol escriure una història de Montserrat, fàcil d’entendre, veritable i documentada, ha de recollir els documents, apunts i escrits que normalment estan en la biblioteca de Montserrat, o bé estudiar els diferents treballs que ja s’han fet per diferents persones o entitats de fora de Montserrat........ i de nou tornen a parar als mateixos escrits i apunts antics.
Degut a les guerres, incendis i destruccions.... però sobretot després de la destrucció total de Montserrat 1811 – 1812 (la guerra amb el francès) fa que, ara que la biblioteca havia estat arrasada, i que no quedaven llibres notes ni apunts, un cop passats uns anys, quan comença de nou l’intent de retornar a Montserrat tot el seu esplendor antic.... es torna altra vegada a aquelles llegendes, aquells fets que els historiadors van escriure en els primers anys, doncs com que se sap que no hi ha documents, les tradicions orals, o bé els escrits i fets explicats per persones i entitats de fora, o els apunts i notes dels mateixos monjos de Montserrat, passen ara a ésser documents molt preuats, que donen la sensació d’ésser portadors de la veritat precisament per la seva antiguitat.

L’abat Pedro de Burgos escriu en l’any 1512 la que es considera la primera història de Montserrat (de la que se’n coneixen més de vint edicions) i en aquesta història uneix la trobada de la imatge amb la llegenda de Fra Garí. L’historiador Gregori Argaiz a l’any 1670 escriu “La Perla de Catalunya), més tard l’any 1740 l’historiador Serra i Postius escriu “Epitolome històrico del portentoso i real monastèrio” i poc temps desprès el Pare Benet Ribas i Calaf (que era arxiver major de Montserrat l’any 1771) va escriure “Annals de Montserrat” i “Història de Montserrat”, i tots admeten la llegenda de Fra Garí, les llegendes fundacionals i el començament amb monges benedictines.
Després de la destrucció de Montserrat 1811 – 1812 l’abat Muntadas prepara una explicació atractiva i bonica i retorna a Fra Garí – la cova – els set pastorets.... en el seu escrit “Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir).
Francesc de Paula Cruselles any 1890 (Nueva història del Santuario) defensa també la llegenda de Fra Garí - els set pastorets – la cova....
Any 1881 el Dr. Fèlix Sardà i Salvany (Notícias històricas de este célebre Santuario) defensa també les llegendes fundacionals i el començament amb monges benedictines.
Dom Pere i Sola a l’any 1896 invita a seguir amb la llegenda de Fra Garí.
L’any 1931 El Pare Anselm Albareda acaba amb les llegendes de Fra Garí i s’aclareix que mai, monges benedictines habitaren Montserrat.

 Aquestes llegendes que s’han explicat durant gairebé mil anys, ara si es nega la seva veritat, sembla com si desapareixes tota aquella fe, aquella cultura catalana–montserratina, aquella tradició.... que hem sentit explicar des de molt petits. Potser avui la història s’hauria d’explicar d’una manera més entenedora, menys infantil si es vol, doncs és evident que la cultura que avui està a l’abast de tothom arriba al poble català d’una manera més precisa, científica, matemàtica, realista. .. i això pot donar la sensació que aquella ensenyança dels temps passats no sigui la més adient... que ja no està de moda... si bé, també és molt possible que d’aquesta manera, sigui encara més difícil d’entendre per una societat que accepta les solucions fàcils i ràpides i no té massa interès en comprendre els símbols i les raons que donen credibilitat a la història.
I és que a hores d’ara (i sembla que com més va, més) costa d’entendre qualsevol tradició, símbol o llegenda, tant si és de fe cristiana com si és de tradició catalana. Sembla com si hagués una reacció contraria als símbols, mites i llegendes, i en canvi de la mateixa manera que s’eliminen aquells símbols se'n creen molts altres de nous, si bé ara, son símbols i mites. . . esportius, cinematogràfics. . . artístics. . .
Tot i això i tal com es diu al començament, hom creu que és millor explicà la història amb els símbols i les llegendes, doncs aquestes li donen un caire més divertit, alegre, festiu i entretingut... i Montserrat n’està plena de símbols i llegendes que ja formen part de les nostres arrels culturals.

 

         PETIT RESUM DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA I DE MONTSERRAT

200 anys abans de Crist els romans s’aposenten a Catalunya i el poble passa d’ésser un territori poblat de famílies, clans i ètnies diferents sense un comandament únic, a dependre d’una organització amb un sol governant.
Amb el naixement de Crist comença la religió cristiana, aquesta arriba a Catalunya pels anys 200 – Aquesta religió és acceptada junt amb les altres religions paganes. Quan els emperadors romans es proclamen deus i volen ésser adorats com a tals, els cristians no ho accepten i comença la persecució romana en contra dels cristians, l’extermini de milers de fidels propicia l’aparició de molts sants màrtirs cristians.
Passen els anys i corcat i decrèpit l’Imperi Romà es desfà i Catalunya torna a quedar-se sense un governant. – Davant de la desorganització del territori, aquest és envaït per un poble bàrbar. – Més tard l’any 310, amb l’edicte de Milà, els cristians queden acceptats com a una religió més, junt amb les altres existents. A Catalunya hi ha constància que hi havia molts cristians, cosa que certifiquen els màrtirs: Sant Cugat, Sant Sever, Sant Medir, Sant Pacià, Sant Oleguer, Sant Feliu, Santa Eulàlia, Santa Tecla....
El país torna a ésser envaït pels pobles bàrbars: sueus, vàndals i alans.- A l’any 415 es demana a un exèrcit de visigots, que treguin als bàrbars que s’havien establert per la península. Els visigots un cop acabada la feina, no se’n tornen a casa seva, sinó que es queden aquí i comencen 300 anys de regnat dels gots. Ells eren arrians. Durant aquest temps la religió cristiana s’unifica i queda reconeguda com a religió oficial. Els gots no eren gent per fer país, ells eren un poble de guerrers, no aportaren res a la cultura, ni al benestar del poble. Preocupats en barallar-se els uns amb els altres propiciaren l’entrada dels exèrcits sarraïns que s’aposentaren ràpidament en la península i també a Catalunya. Estem en els anys 715- 718.
Els cristians amaguen les imatges més venerades per por que els hi robin i també per por del sacrilegi i es veuen obligats a refugiar-se en les muntanyes, perquè els sarraïns no els matin.
Els sarraïns passen a França i l’Imperi Carolingi els derrota i els fa recular. Aquí comença la Reconquesta. El fill de Carlemany, Lluís el Pietós amb el seu exèrcit va foragitar als sarraïns de Barcelona i a mida que anava avançant, tots els terrenys conquerits pertanyen al rei i quan el terreny és suficient gran se l’anomena “comtat” i el rei posa a una persona que el governi en nom seu “el comte”. – Així comencen els comtats de Catalunya: el del Roselló, el d’Empúries, de Besalú, de Barcelona, d’Urgell... El rei reparteix les terres conquerides entre els comtes, l’església, els monestirs, els cavallers i els soldats que l’ajuden a guanyar les guerres, i aquests amb l’ocupació de les terres obtenen la carta de noblesa que els qualificarà com a senyors per sempre més.
La religió cristiana torna a ocupar el seu lloc i ara ha d’esborrar tots els signes que havien quedat de les religions islàmiques i paganes i com que d’aquell temps no hi ha documentació, els símbols i les llegendes ajuden a l’explicació dels fets. Estem pels anys 800 i ja es tenen referències de quatre ermites a Montserrat.
Catalunya es va aposentant, Guifré el Pilós comença la nissaga dels comtes catalans, amb els Borrell primer i els Berenguer més tard (anys 878-1162) per enllaçar amb la confederació catalana aragonesa (corona d’Aragó 1162-1412). És la Catalunya formada pels tres pilars que la fonamenten (feudalisme, religió i poble) ara ja amb un sol governant.
Any 816 – En el Concili d’Aquisgran s’aprova la Regla de Sant Benet.
Any 880 - En una cova de Montserrat és trobada la imatge de la Verge Moreneta.
Any 888 - Guifré el Pilós fa donació de les ermites de Montserrat al monestir de Ripoll.
Any 945 - L’abat benedictí Cesari funda el monestir de Santa Cecília.
Arriba una data molt important, la del mil·lenni. L’església havia estat explicant des de sempre que segons la Bíblia, en el començament del món, l’àngel del Bé, Sant Miquel, representant de Déu, s’havia barallat amb l’àngel del Mal, Satanàs, l’havia vençut i llençat al fons dels abismes, segellant aquests amb una gran pedra, de manera que no en podria sortir fins passats 1000 anys. Aleshores tornaria a la terra, per posar-hi de nou: la guerra, l’odi, la pesta, la destrucció i la mort. En les creences religioses de la societat d’aquell temps si barrejaven la superstició amb la ignorància i tot això, més el fet que ja estava cansada de guerres, misèria, malalties i fam i que havia estat educada d’una manera que donava per segur, que amb l’any 1000 arribava la fi del món, no tenia cap il·lusió, ni cap visió de futur per a ells ni pels seus fills. Però quan va passar l’any 1001 i l’església va canviar l’explicació, posant la fi del món a un temps indefinit, va retornar la fe en el futur i va començar la construcció de moltes esglésies arreu de Catalunya.
Aquí comença una nova empenta de la religió cristiana, amb més força que mai, i aquí a l’any 1025 comença la història de Montserrat amb la construcció de la primera església i el monestir de Montserrat per l’abat Oliba, besnét de Guifré el Pilós.
Amb una Catalunya fortament feudal, amb una església també molt fortament establerta i amb un poble educat i governat per aquestes dues institucions, ens queda situat el marc on comença i es desenvolupa la història de Montserrat.
Aquesta història es podria separar en tres Montserrat diferents: la primera des del seu començament, fins la seva destrucció per les tropes franceses l’any 1811 – 1812 (la Guerra de la Independència) quan, durant gairebé tres mesos, l’anaren destruint pedra a pedra, fins a enderrocar-la totalment. El monestir, el santuari, els allotjaments, les ermites, les obres d’art, absolutament tot fou arrasat, incloses les tombes i fins i tot la muntanya fou cremada de dalt a baix. En aquesta destrucció, hi va inclosa la imatge de la Verge Moreneta.
La segona des de la seva destrucció fins passada la Guerra Civil, amb la reconstrucció total en temps de la Renaixença catalana, amb l’anomenat Art Modernisme i de la mà d’arquitectes com Lluís Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch, Enric Sagnier, Antoni Gaudí, Francesc de Paula Villar Carmona, Francesc Folguera.... d’escultors com els germans Vallmitjana, Josep Llimona, Eusebi Arnau, Josep Clarà, Frederic Marès... músics com Rodoreda (va posar música al Virolai) Albèniz, Enric Morera, Lluís Millet... on també comença una nova estructura de la comunitat benedictina, ha quedat enrera la dominació forastera doncs, des de sempre havíem estat manats, primer pels abats de Ripoll i després durant més de tres-cents anys pels abats castellans de la Congregació de Valladolid. D’ara endavant la comunitat serà dirigida per abats catalans. Des de Josep Blanch, que era de Vilafranca del Penedès - Miquel Muntades de Capellades – Josep Deas i Villar de Sant Pol de Mar – Antoni Mª Marcet de Terrassa – Aureli Mª Escarré de l’Arboç del Penedès – Lluís Brasó de Sarrià – Cassià Mª Just de Barcelona – Sebastià Mª Bardolet de Torelló a l’actual Josep Mª Soler i Canals de Santa Eugènia de Ter, passant per les guerres carlines, la proclamació de la Verge Moreneta com a Patrona de Catalunya, la seva coronació, la cremallera, el Rosari Monumental en el camí de la Santa Cova. 
La tercera - La post guerra, la dictadura, el nou tron de la Mare de Déu de Montserrat, l’augment del sentiment català, fins arribar a l’actualitat amb la visita del Papa Joan Pau II, els incendis, els aiguats i el Montserrat d’avui.

                       LLEGENDA DE LA VERGE DE MONTSERRAT
Seria cap a l’any 32, quan a Barcino un petit grup de persones es reunien d’amagat, per parlar d’una doctrina que els havien explicat que predicava un tal Jesús allà per les terres de Palestina. Els mercaders de Barcino que feien el camí cap a Palestina, quan tornaven, explicaven el que havien vist, més el que els havien explicat la gent, dels fets que passaven per aquelles terres.
Diu que just acabat de clavar Jesús a la Creu, quan a Barcino es va conèixer el fet, aquell grup de persones feren possible que una nau anés a Palestina a portar ajut a Maria, la Mare de Déu. Aquesta va agrair molt la solidaritat d’aquella gent i els hi va dir que no patissin, doncs deixebles del seu fill cuitaven d’ella. També els digué que de seguida que fos possible els enviaria un dels deixebles de Jesús per iniciar-los en la nova doctrina cristiana.
En aquell temps, Jesús s’aparegué a Sant Lluc i li va dir: que fes una imatge de la seva mare, perquè totes les generacions futures s’assabentessin de com era ella. Sant Lluc li va dir que ell no tenia cap idea d’art, escultura, pintura ni dibuix, per tant, malament podria complir amb l’encàrrec que li donava. Jesús l’animà dient-li, que com ell era home de fe, sabria solucionar el problema. Sant Lluc, molt espantat, va anar a trobar a Maria i li va explicar el treball que li havia encomanat el seu fill. Maria li va dir que ella no sabia com ajudar-lo, però que li donaria els estris de fuster que es guardaven a casa seva i també un tronc de cor de roure que feia molts anys que estava allà fora, a l’eixida, i que quan havia preguntat a Jesús perquè el guardava li havia dit: Mare, no patiu que algun dia servirà per una ocasió especial.
Quan Sant Lluc va agafar els estris de fuster, va adonar-se que les seves mans es tornaven lleugeres i sàvies i el cor de roure començava a canviar a cada passada de l’eina de l’enformador i cada cop s’assemblava més a la forma i a l’aparença de la Mare de Déu. Quan Maria va veure com anava la feina, li va dir a Sant Lluc que també per deixar la imatge del seu fill per les generacions futures, prengués nota dels àngels que l’envoltaven i així se’l recordes, com a un infant i no com home vençut, escarnit i humiliat.

 Maria, al vespre, embolicava la imatge amb un mantell per preservar-la de la brutícia i de la pols. Diuen que aquell mantell l’havia teixit ella mateixa. Seria cap a l’any 47, quan va arribar a Barcino Sant Pau (hi ha qui diu que va ser Santiago). Els pocs cristians que es reunien d’amagat en la cova que estava sota la que avui és la plaça de Sant Just i Pastor, l’anaren a rebre quan desembarcà al port que en aquell temps estava a l’altra banda de Montjuïc.
Quan Sant Pau va baixar del vaixell portava sota el braç, embolicada amb aquell mantell, la imatge que havia obrat Sant Lluc. Aquells cristians acompanyaren a Sant Pau per túnels i grutes que comunicaven la muntanya fins a dins de les muralles de la ciutat; una vegada arribats a la cova posaren la imatge de l’autèntica Mare de Déu sobre una pila de rocs que li feren d’altar. Aquesta imatge va ser durant molts anys l’única que van tenir els barcelonins per retre culte a la Verge. Passaren els anys i damunt d’aquella cova s’edificà una capella i més tard l’actual església de Sant Just i Pastor. Històries molt antigues parlen de la veneració que tenia una Verge Morena, pels favors que dispensava als fidels barcelonins. L’anomenaven la Jerosolemitana . . deien que era una verge oriental. . Jerusalemitana ? . . .
Arribat l’any 718 els moros envaïren la ciutat arrasant, robant i destruint les esglésies i les imatges més venerades. Aquests fets foren el motiu que el bisbe Pere i el capità Evigoni, acompanyats d’altres fidels, decidissin d’amagar la imatge de la Verge en un lloc on ningú la pogués trobar mai. S’enfilaren a Montserrat de nit, amagaren la imatge en una cova i tornaren a baixar abans que és fes de dia, perquè ni ells mateixos sabessin on l’havien amagat.

 Quan feia 162 anys que la imatge havia estat amagada, set pastorets de can Riusec (altres diuen que de can Lloberes) van veure davallar del cel una gran llum que es posà a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector del poble i tots constataren l’esmentada visió. Un cop assabentat de l’esdeveniment, el bisbe de Manresa hi organitzà una anada també en dissabte. Veieren una cova, entraren i trobaren la imatge de Santa Maria. Set pastors, cada set dies, set vegades ......

 Gotmar, el senyor bisbe, la va agafà i tots van convenir que una joia tan gran havia d'estar a la Seu de Manresa. Van organitzar una processó per portar-la, però quan van arribar a l’indret on avui s’escau el monestir, la imatge es va fer tan pesada que ningú la va poder moure. Davant d’això van creure que era voluntat de la Mare de Déu de no moure’s d’aquell lloc i allà mateix li van aixecar una capella que més tard es convertí en el Monestir de Montserrat.                                        --------------------------- 

                                 LLEGENDA DEL GEGANT ENCANTAT

La tradició explica que era rei i senyor de Montserrat un gegant que n’estava tan gelós, que no deixava acostar a ningú. Cada dia, així que clarejava, amb quatre gambades feia una volta a la muntanya a la recerca d’algú que s’atrevís a pujar-hi. Si trobava algú, se l’empassava com si fos una molla de pa.
Montserrat estava destinada per Déu a ésser lloc d’oració i ésser-ne la reina i senyora la Mare de Déu. I heus aquí que un dia el gegant es va adormir i va despertar-lo a migdia un gran brogit de gent. Era la processó que portava la imatge de la Mare de Déu, des de la cova on va ser trobada, cap a un altre lloc.  El gegant veient la muntanya envaïda per tanta gent, va tenir un sotrac tan fort, que va restar encantat i tornat pedra.
És creença que va encantar-lo la Mare de Déu i que mentre ella regni a la muntanya el gegant seguirà essent de pedra; però si algun dia la Mare de Déu se’n va de la muntanya, el gegant reviurà i tornarà a ser el rei i senyor.

 L’encantament va de cent en cent anys i només es pot desencantar al punt de les dotze de la nit del darrer dia de l’any que fa cent.
Expliquen que l’últim dia de l’any 1999 molta gent va anar a veure com el gegant encantat parlava amb la Mare de Déu. Tothom va veure com bellugava els llavis, però ningú va sentir el que deia, doncs no es conversa que puguin sentir ni entendre els mortals.
El gegant no va prendre vida i fer-se home, va seguir sent roca. - Fins l’any 2100 tothom pot anar amb tota tranquil·litat a Montserrat sense por d’ésser víctima del gegant encantat, ja que fins aleshores tot el més aviat, no podrà tornar a ésser rei i senyor de la muntanya.


                CONTE DE MONTSERRAT I ELS ÀNGELS DEL CEL
Fa molts i molts anys que a dalt del cel hi vivien els sants, les santes i les persones que s’havien portat molt bé durant la seva vida allà a la terra, i que ara tenien el premi de gaudir de la presència de Déu Nostre Senyor. Gaudien d’una pau immensa i d’una gran tranquil·litat tant física com espiritual. Per qualsevol necessitat, hi havia un estol d’àngels que, al moment donaven solució a la més petita observació o desig d’aquella gent, que tenien la sort d’estar vivint eternament allà en el cel.
Entre els àngels n’hi havia una colla de més petits i més entremaliats, amb moltes ganes de jugar i de fer gresca. Els habitants del cel se’ls miraven amb un somriure complaent, doncs els hi agradava veure aquells petits angelets com jugaven i omplien tot el cel d’alegria. Un dia se’ls hi va ocórrer arrenglerar unes pedres, van fer-hi u forat a cada una per poder passar-hi una corda, de manera que l’estiraven per un costat i arrossegaven aquell seguit de pedres amunt i avall. Cada dia hi afegien més pedres i més grosses i “vinga” a estirar-les amunt i avall i “vinga” a riure, però resulta que si bé s’entretenien força, cada dia feien més soroll i això va comportar que aquella pau i aquella tranquil·litat se’n “anés a norris” i els sant i les santes ja no se’ls miraven de manera tant complaent.
Déu Nostre Senyor s’adonà d’aquells jocs, va reunir a tots els angelets i els hi va dir: Que estava molt bé que juguessin, però haurien de procurar de no fer tant soroll, ni molestar als habitants del cel.
Un dels angelets, molt eixerit, va convèncer als altres de que ell sabia d’un lloc que seria ideal per anar-hi a jugar. – Senyalava un terreny pla, al costat d’una muntanya que es veia all`baix, a la terra, un lloc on un dia se’n diria Catalunya - Encara no havia acabat de dir-ho que ja feien corredisses cap aquella terra, procurant no ser l’últim, i tot entre crits i rialles.
Arribats a la terra, començaren a serrar roques d’aquella muntanya i arrenglerar-les, ara ja, unes roques molt grosses, doncs aquí no hi havia possibilitat de molestar a ningú per molt soroll que fessin. I no us podeu imaginar com es divertien aquells angelets, ara arrossegant grans roques, cada dia més altes. També hi feren un gran forat per passar-hi una corda. Per ells, jugar en aquest lloc era millor que jugar en el cel i cada vegada es passaven més temps aquí baix jugant i menys temps a dalt del cel tenint cura dels seus habitants. Un dia Déu Nostre Senyor en veure tanta pau i tranquil·litat va preguntar que se’n havien fet d’aquells angelets entremaliats i li van explicar que estaven jugant allà baix a la terra. Déu Nostre Senyor va reunir de nou a tots els angelets davant la seva presència – els va renyar una mica – perquè de tant jugar, havien descuidat la seva feina. Els angelets avergonyits, pujaren al cel i tornaren a estar al costat dels seus habitants. S’inventaren uns jocs més adients per poder jugar a dalt del cel – i mai més baixaren a la terra. Totes aquelles rengleres de roques que hi van deixar, amb el pas de milers d’anys, s’han convertit en la que avui coneixem com la muntanya de Montserrat.
Avui diuen que la muntanya està foradada per dins – és que encara conserva aquells forats que hi havien fet per passar la corda – també Mossèn Cinto Verdaguer deia en una de les seves poesies que: de Montserrat al cel s’hi va en una volada, per ço hi puja la gent, per ço els àngels hi baixen.             -----------------------------------------

    LLEGENDA  DEL  CAVALL  BERNAT 

En aquesta llegenda a més de la narració tradicional s'hi pot afegir l'ajut que ens aporta  la tècnica moderna, amb fotografies impressionants.

Hi havia, ja fa molt de temps un llenyataire que es deia Lari i que vivia en un poblet al voltants de Montserrat. Es guanyava la vida amb la venda de llenya que arreplegava pels boscos de la muntanya. Era una feina carregosa, escalar penyals, baixar a la vall carregat com un bastaix, carregar els feixos de llenya, traginar-los cap el poble per vendre'ls. El que més feliç hagués fet a aquell home hauria estat un cavall que l'ajudés a portar la càrrega.   Un dia que es trobava fent la seva feina se li va aparèixer un cavaller tot vestit de vermell cavalcant un magnífic cavall. L'home es quedà sorprès i encara va quedar-hi més quan el misteriós cavaller li va dir que, si volia, podia ser l'amo d'aquell cavall (que per cert, es deia BERNAT). Li va posar una única condició: que al cap de deu anys li havia de pagar amb un altra cavall igual a aquest; si no ho feia, s'hauria d'anar a viure amb ell. L'home va pensar que era una bona oferta i sense cap mena de dubte aquell cavall li facilitaria la seva penosa feina i no li costaria gaire estalviar prou en deu anys per comprar un altre cavall igual. Així doncs va acceptar la proposta sense pensar-s'ho gaire més.

Va passar el temps i el home estava molt satisfet de la feina d'aquell cavall, però mai trobava temps per compra-ne un altre de igual, tal com havia convingut amb aquell cavaller (el qual no era altre que Satanàs) - Va arribar el dia en que es complien els deu anys, i el cavaller de vermell es va presentar de nou per tal de cobrar el deute. Quan el llenyataire (que no tenia un cavall igual) va saber qui era el cavaller i quina era la mansió on havia d'anar a viure, va demanar clemència desesperadament. Aviat va entendre que no obtindria pietat d'aquell personatge, i aixecant els ulls al cel va encomanar-se a la Verge de Montserrat. En aquell mateix moment el cavall va fugir esperitat muntanya amunt, i al punt que feia un renill esgarrifós  es va quedar convertit en una roca, molt semblant a tantes roques que hi han a la muntanya. Així doncs, el llenyataire li va dir a Satanàs que es cobres el deute amb qualsevol de les roques iguals al seu cavall. El diable es va veure burlat, però abans de marxar amb la cua entre les cames, va llençar una maledicció a la roca " que ningú la podria escalar mai, i el que ho fes, si era home es tornaria dona i si era dona es tornaria home.-

Per això passaren molts anys abans que ningú s’atrevís a pujar-hi. I encara avui, els que l’escalen un cop, repeteixen l’escalada per desfer el malefici (diuen que no es veritat, però tots repeteixen, per si de cas)   L'arquitecte Antoni Gaudí tenia el projecte de posar damunt del Cavall Bernat una estrella i una campana de grans dimensions. S’hi pujaria per una escala roscada a la roca. En el penyal de sota volia posar-hi un escut de Catalunya de vint metres d’alçària (tot ell fet de mosaics,) que hauria estat visible a més de deu Km. de distància.

  
 

   

       

La primera de pedra artificial  (1945)  La segona d'alumini (1965)      La tercera de ferro (l'actual) (1987)


            LLEGENDA DE FRA JOAN GARÍ (del poeta Cristòfol de Virues)

Fra Joan Garí, era un sant home, català per a uns, valencià per a altres, que vivia a Montserrat abans de la descoberta de la imatge de la Moreneta. Feia gran penitència, s’alimentava només d’herbes del bosc i d’aigua clara i tot el dia estava en oració. Fra Garí, en les seves oracions demanava tres gràcies al cel: No caure en la temptació de luxúria.--- Ésser guardat del pecat del crim--- I no caure en falsedat.
Anava cada any a visitar el Papa. Una hora abans d’arribar a Roma totes les campanes començaven a tocar i així el Papa sabia l’arribada del penitent de Montserrat i sortia a rebre’l.
Una de les vegades que Fra Garí va visitar Roma, el Papa li va dir: Tu has estat escollit pel Cel per prodigar el BE a la terra, i tot mal serà vençut i reduït per Tu. I des d’aleshores Fra Garí va guarir de gràcia, i molt aviat es va estendre arreu del món, la fama del seu do.
El diable va sentir enveja de la santedat de Fra Garí i es va fer el propòsit de perdre’l. Va endimoniar a la filla del comte de Barcelona (Guifré el Pilós) de tal manera que quan la volien curar, la noia es posava a cridar:
No me n’aniré d’aquí, fins que me’n tregui Fra Garí”.
En veure el comte, que a Barcelona no la podien curar, va decidí de portar la seva filla na Riquilda a Montserrat perquè Fra Garí la deslliurés del dimoni. El penitent va posar-se en oració amb tot fervor i amb molta fe, i al cap d’una hora el diable ja havia sortit del cos de la noia. El comte no se’n sabia avenir. Tenia por que, així que reprenguessin el camí de la ciutat, el diable tornaria a apoderar-se de na Riquilda. Portat per aquest temor, el comte va demanar al penitent que admetés a la noia per uns quan dies per tal d’evitar el retorn del diable. Fra Garí es va negar de manera molt aferrissada. El comte li ho va demanar per l’amor de Déu, fins que Garí va admetre la noia per una novena. La noia no era pas gaire pudorosa, parlava amb lleugeresa i no es guardava com ho hauria hagut de fer.
Fra Garí no se sentia segur d’ell mateix i es passava el dia fora de la cova. Riquilda li deia que si fugia d’ella l’estança a la cova no serviria de res.  Rosegat per la temptació, Garí va caure en pecat de luxúria. Enfollit pel que havia fet i perquè la noia no el descobrís, la va matar tallant-li el coll. Morta la noia, va anar a enterrar-la en un lloc, fora de la cova.

       

Any 1880 - La mítica cova de Fra Garí - Anys més tard amb la cova tancada amb una reixa, la tradició deia  que les noies solteres que li tiraven una pedreta i el tocaven, es casarien abans d'un any.
L’endemà, el dia que es complia la novena, arribaren els criats del comte a recollir a la noia, Fra Garí confós i sense saber que dir-los, els enganyà, dient que Riquilda havia marxat muntanya avall feia poca estona.  Així que va dir aquestes paraules, va sentir-se una gran rialla, era el diable, satisfet d’haver fet pecar a Garí dels tres pecats dels quals més demanava a Déu que l’allunyés: luxúria, assassinat i falsedat. Horroritzat pel que havia fet, va decidir d’anar a Roma per demanar perdó i confessar-se amb el Papa.
Mig d’amagat i avergonyit va arribar a la porta del Vaticà i va trucar. El porter que el va obrir li preguntà qui era, doncs no el coneixia. Li va dir que era Fra Garí, però el porter va dir que no podia ser Garí, perquè les campanes no havien tocat una hora abans.
Desprès de moltes explicacions, quan finalment el Papa el va confessar, horroritzat del seu crim li va dir; “Com una bèstia has pecat, com una bèstia has de fer penitència. Torna a Montserrat, camina sempre de mans a terra, no et rentis mai, no diguis paraula, no et posis damunt cap fil de roba, ni miris mai al Cel, perquè no n’ets digne. Faràs aquesta vida fins que la veu del Cel, per boca d’un nadó et faci saber que estàs perdonat”.
Fra Garí va sortir de Roma i caminant de mans a terra va emprendre el camí de Montserrat. Uns diuen que va estar-hi tres anys, altres diuen que n’hi va trigar set. El cos se li va cobrir de llargs pels que li feien de vestit i que li donaven l’aparença d’un os.
Un dia que el comte Guifré va sortir de cacera, la colla de gossos van descobrir una bestiola estranya. El comte va manar que no li fessin cap mal i que la portessin al seu palau de Barcelona. El penitent que ja era més bèstia que persona, fou tancat dins d’una gàbia i allà vivia menjant herbes talment com una bestiola.
El comte va donar una festa. Fou en ocasió del bateig del seu fill el príncep Miró. Heus aquí que la dida es passejava per allí i portava al braç al príncep Miró que tot just acabaven de batejar. Tot d’una l’infant es va posar dret i amb veu ben clara, que tothom va sentir va dir: Alçat, alçat Fra Garí que Déu ja t’ha perdonat.
Fra Garí va explicar-se i va demanar perdó al comte. El comte el va fer pelar, rentar i vestir amb dignitat i li va demanar on havia enterrat a la seva filla. Garí va indicar el punt just on havia estat soterrada la princesa. Varen cavar la terra per tal de recollir les despulles i amb gran meravella la van trobar viva i eixerida, sense altra diferència que una ratlla al voltant del coll, que recordava el punt per on havia estat degollada. La noia va explicar que cada dia l’havia visitat la Mare de Déu i li havia portat menjar i fet bona companyia.
Riquilda va expressar el desig de moure’s de la muntanya i de consagrar-se al servei de la Mare de Déu en agraïment per haver-la salvat.
Durant l’espai de temps que Garí va estar a Barcelona va produir-se la trobada de la imatge en una cova, al cap de gairebé dos-cents anys d’haver-hi estat amagada.
Els sacerdots i el bisbe de Manresa, amb els set pastorets que la van trobar, volien portar-la a Manresa, però quan la imatge va passar just pel punt on estava soterrada Riquilda, es va fer tan pesada que va ésser impossible de fer-la moure. Tothom va comprendre que era voluntat de la Mare de Déu que en aquest lloc li fos aixecada una capella.
El comte Guifré va fer aixecar la capella de Santa Maria, que després seria l’esglèsia i el monestir de Montserrat i Riquilda hi dedicà la resta de la seva vida - .Fra Garí va tornar a fer vida ascètica i eremítica a la seva cova. Va morir molt vell i l’enterràren al peu de la seva cova.  
                                                                                    Espai actual on hi havia estat ubicada la cova de Fra Garí.

                                ---------------------------------------------------------

 Aquesta obra de l’escultor Pau Serra, es trobava en el timpà de la façana antiga. Avui es pot veure damunt la porta d’entrada del circuit que fan servir els pelegrins i visitants per anar a adorar a la Imatge de la Verge Moreneta ....... Tot i estar-hi representada la imatge de Fra Gari, molta gent, en aquell temps ja no es creia la faula o llegenda del fins aleshores considerat fundador de Montserrat.
Dues llegendes, la de la imatge de la Verge i la de Fra Garí, que com dos camins diferents ens porten a un mateix final o desenllaç, quan set pastorets veuen unes lluminàries en una cova de la muntanya.
Aquestes llegendes obren dues (diguem-ne) hipòtesis diferents: uns diuen que a Montserrat començaren i visqueren sempre benedictins (homes), altres diuen que primer i feren estança, benedictines (dones). Podia ser que el comte Guifré, amb tot l’amor paternal vers a la seva filla en haver-la retrobat viva i respectant el prec de la noia, edifiqués un monestir i na Riquilda en fos la primera abadessa. Diuen que Guifré envoltà el monestir de muralles i que l’ermita de Sant Iscle va quedà dins del clos emmurallat.
També es diu que l’abat de Santa Cecília tingué cura de les monges de Montserrat fins l’any 986 quan el comte Borrell va manar que aquestes monges fossin traslladades a Barcelona al monestir de Sant Pere de les Puelles (que acabava de ser arrasat per les tropes sarraïnes de Al-Mansur (Almanzor) i totes les monges havien estat degollades). 
Com que no hi ha cap document que demostri la veritat d’alguna de les llegendes o hipòtesis ho deixarem com a tal, i s’explicarà la història que està documentada.                                                                          ---------------------------------------------------------------------------

  Aquella muntanya que els romans anomenaven Mons Estorcil (muntanya extravagant) –els sarraïns li deien Gis-Taus (muntanya vigilant)–aquest, el nostre Montserrat actual, situat al cor geogràfic de Catalunya, és un centre d’atracció universal. El seu nom és entranyable pels catalans que tenim la sort de gaudir de la seva presència física, però també ho és pel visitant de qualsevol sector d’Espanya i del món pel seu simbolisme religiós i místic i indiscutiblement per la singularitat natural de la muntanya. Potser això és el que ens fa pensar que la història de Montserrat es pot explicar en quatre bases, pilars o aspectes que la fonamenten: la imatge, la comunitat, la muntanya i Catalunya.
La imatge i la comunitat benedictina, que hi són des dels seus orígens, la muntanya antiquíssima i fascinant i Catalunya, un país amb clara consciència d’identitat pròpia. Aquests aspectes van tant estretament lligats que no es pot entendre el santuari en un altre lloc que no sigui Montserrat, ja que és on el poble ha posat la casa pairal de tots, en la que no només s’hi va en situacions individuals o familiars, sinó també de poble i de país, i no només per qüestions espirituals sinó també socials i fins i tot polítiques. Al llarg de molts mil·lennis, els canvis climàtics, els moviments tectònics i l’erosió produïda pel vents, la pluja i tota classe de fenòmens atmosfèrics, varen modelar aquestes formes que avui causen la nostra admiració.
Es troba a 41º - 36’ – 18’’ latitud Nord i a 1º - 48’ – 56’’ longitud Est.- pertany a tres comarques, el Baix Llobregat, el Bages i l’Anoia i forma part dels municipis de Collbató, el Bruc, Marganell i Monistrol. El monestir està situat a 725 metres d’altitud i el punt més alt, Sant Jeroni, a 1236 metres sobre el nivell del mar.
Per explicar la historia de Montserrat en quant a la imatge, la comunitat i Catalunya, anirem una mica endarrere per entendre que el començament del cristianisme va ser molt difícil. Cap l’any 300, tot i la persecució romana, hi ha constància que a Catalunya hi vivien molts cristians – cosa que certifiquen els màrtirs, Sant Cugat, Sant Sever, Sant Medir, Sant Pacià, Sant Oleguer, Sant Fructuós, Sant Fèlix, Santa Eulàlia i tants i tants. . . En finalitzar el domini dels romans i instal·lar-se el govern dels visigots, els bisbes cristians es varen espantar, perquè els visigots a més de bàrbars eren arrians, però quan a l’any 588 es convertiren al cristianisme donaren molts anys d’estabilitat a la religió catòlica. Segurament, és possible que a l’any 545 un monjo benedictí – l’abat Quirze – company o deixeble de Sant Benet construís un monestir al peu de la muntanya de Montserrat. L’anomenaria MONASTERIOLUM ... no hi ha cap document. . ara bé, si això es pogués comprovar seria el començament de l’actuació de la comunitat benedictina en aquestes terres. Escrits molt antics diuen que en l’any 633 per posar en pràctica les resolucions del Concili Provincial IV de Toledo, en aquest monestir s’hi havia de guardar i venerar les relíquies de Santa Eulàlia.
Als anys 715-718, en els llibres dels ANNALS DE CATALUNYA que es guarden a Tarragona (hi hem d’anar a Tarragona perquè els llibres dels ANNALS que es guardaven a Barcelona varen ser cremats pel rei Felip V l’onze de setembre de 1714) al volum 1, llibre 7, s’explica que els cristians treien les imatges venerades de les esglésies i ermites i les amagaven per tots els indrets de Catalunya per por, dels robatoris, sacrilegis i saqueigs dels sarraïns.
El fet d’aquesta nota dels ANNALS, que diu que els fidels amagaven les imatges venerades per qualsevol indret, dóna CREDIBILITAT que 160 – 200 – 300 anys després uns bous pasturant, amb les potes, descolguessin la imatge de la Verge de Núria, o bé que set pastorets trobessin la imatge de la Verge de Montserrat en una cova de la muntanya. Encara que de manera miraculosa, es trobava la imatge que abans algú hi havia amagat. Va ser una piadosa costum (molt generalitzada) aixecar una capella en el punt on era trobada la imatge.
Durant la invasió sarraïna, que s’ha de pensar que a més de conquerir terres i riqueses, era una religió diferent, varen destruir tot el que era religiós, i segurament que això va obligar als monjos del Monasteriolum a enfilar-se per a la muntanya i establir-s’hi per poder-se amagar i lliurar-se de morir assassinats. És possible que s’instal·lessin en coves aprofitant les balmes de la muntanya, davant i construïssin parets i de mica en mica les anessin convertint en ermites.
ANY 800 – Es tenen referències de quatre ermites
ANY 801 – el rei franc Ludovico Pio (fill de Carlemany) va fer fora de Barcelona els sarraïns fent-los recular cap el sud. Es va establir la frontera cristiana en el riu Llobregat (Rubricatus) i els sarraïns establiren la seva frontera en el riu Gaià, prop de Tarragona. La terra que quedava entre el Llobregat i el Gaià era anomenada terra de ningú. I en aquesta terra s’hi trobava Montserrat. Segurament, és possible, que s’hi construïssin castells per a la defensa del territori. Els mítics i llegendaris:  Castell de Montserrat - Castell de Collbató -  Castell de la Guàrdia - Castell de Marro - Castell d'Otger (el Català)

  

 Dibuix llegendari de Montserrat. - 1 Capella del Bisbe Gotmar - 2 Monestir del Comte Guifré - 3 Albergueria - 4 Sant Iscle - 5 Torre que tanca l'entrada - 11 Porta d'entrada al monestir -    25 Camí d'arribada arran dels abismes.

Quan la reconquesta va portar la guerra més al sud, els castells s'anaren abandonant i potser que amb les seves pedres es construïssin ... Santa Cecília, les ermites de Sant Joan, de Santa Magdalena ...  

ANY 880En una cova de la muntanya és trobada la imatge de la Verge de Montserrat. 

A l’any 888 hi ha el primer document notarial de la donació que va fer Guifré el Pilós al monestir de Ripoll, de totes les ermites de Montserrat. La història ens diu, que Guifré en reconquerir el país va foragitar els sarraïns i va fer-se càrrec de les ermites. La de Sant Martí i Sant Pere a baix i les de Sant Iscle i Santa Maria a dalt de la muntanya. (la de Sant Iscle encara es conserva en els jardins del monestir)     ANY 942 - El monjo Cesari compra per deu unces d'or el domini del castell de Marro i l'església de Santa Cecília, a la seva tia Druda i al seu cosí Ansulf. -ANY 945 Santa Cecília, cal tenir present que aquest és el primer cenobi montserratí històricament documentat; (fent excepció del probable Monasteriol de la part baixa.) L’abat Cesari va fundar el monestir de Santa Cecília (també era benedictí). Va demanar a la seva amiga la comtessa Riquilda (casada amb el comte Borrell II) que li fes donació de les ermites de Montserrat i la comtessa Riquilda va veure correcte que el monestir protegís les ermites, ja que estava establert a la mateixa muntanya. L’ANY 957 el bisbe de Vic va consagrar aquesta església com a monestir de monjos benedictins per sempre més.

ANY 1025 – L’abat Oliba (abat de Ripoll, de Sant Martí del Canigó, bisbe de Vic i besnét de Guifré el Pilós) va reclamar justícia al comte de Barcelona Ramon Berenguer, contra el monestir de Santa Cecília, perquè s’havia apoderat de les ermites que el seu avi havia posat sota el domini de Ripoll. Es compren el neguit de l’abat Oliba, doncs per experiència quedava clar que Ripoll estava molt lluny i en canvi, Santa Cecília estava a la mateixa muntanya.  – Si bé, entre els defensors de mites i llegendes, no manca qui creu que el pla de Santa Cecília és el lloc on van desenrotllar-se les imponents escenes del Parsifal, que formen part de la llegenda del Sant Grial.

                            Santa Cecília

Des de la seva etapa inicial, la prosperitat de Santa Cecília es va fonamentar en unes àmplies possessions territorials. Les propietats de Santa Cecília eren més aviat situades a les valls del repeu montserratí i a l’entorn immediat de l’abadia. L’antic Castell Marro, els masos sorgits sota la protecció d’aquest castell i l’església de Sant Esteve de Marganell pertanyien a l’abat i als monjos de Santa Cecília. 

Davant de l'engrandiment de Santa Cecília, el remei més radical, en un home com l’abat Oliba, va ser segurament, potenciar Santa Maria i edificar una església per damunt de l’ermita (per mantenir-hi els oficis diaris) i acabada l’església s’enderroqués l’ermita que havia quedat al interior. De fet totes les ermites de Montserrat tornaren a la protecció de Ripoll.
Sota la direcció de Ripoll, el monestir es va anar fent cada dia més gran. – i aquí comença el primer problema pels monjos, doncs, mana l’abat de Ripoll. Molts abats de Ripoll no havien visitat mai Montserrat. Tots sabem que malament es poden entendre els problemes quan se’ls contempla de massa lluny.
ANY 1080 – Tot i això és una època de creixement constant. Molts benefactors deixaren els seus béns al monestir per tal d’obtenir-hi, dret a sepultura, misses i oracions per a la salvació de les seves ànimes, o simplement dret a protecció de per vida. Cap família, fos benestant, noble o menestral deixen de fer tribut de part dels seus béns a Montserrat.
ANY 1090 – Gilbert (fill del vescomte Udalart) i la seva esposa Ermesenda oferiren al, (aleshores prior Ramon) l’alou on hi estava situada l’església de Sant Miquel. Aquesta (avui ermita) va ésser el primer lloc de culte, que més tard va passar a domini de Santa Maria. - Aquest alou començava aquí, en el Torrent de Vallmalla i arribava fins a la diòcesis de Barcelona, i així també es progressava en la possessió de la muntanya, que fins aleshores estava concentrada en la diòcesis de Vic.  ANY 1176-1192 Segons la documentació, sembla ser que alguna cosa passava a Montserrat, doncs començaren a posar ciris i llànties. Aquest fet s’ha d’interpretar com que la imatge de la Mare de Déu (la que tenim ara) era ja present a l’altar. Segurament que les llànties eren per agrair algun miracle obrat. Tot just, aquesta imatge va prendre possessió de la muntanya, es van començar les peregrinacions, particulars i col·lectives, de fidels, cada vegada més nombroses i vingudes de les més llunyanes comarques. Paral·lelament, la fama dels miracles obrats per la Verge de Montserrat va penetrar arreu del món.
ANY 1218 – Temps en què Jaume I el Conqueridor concedia el privilegi de la immunitat perpètua de tributs i contribucions al  monestir de Montserrat. Presentava Montserrat com un lloc en el que “Déu honora i il·lustra aquesta casa amb continuats miracles” – Més tard el bisbe de Vic concedia 40 dies de indulgència als fidels de Montserrat que visitaven la casa en que Jesús obra miracles diàriament.

  

La Verge presenta el seu fill als pelegrins - La Verge i la fundació de la Confraria - Pintures del Llibre Vermell

ANY 1223 – el dia 23 de juliol es va signar la fundació de la Confraria de la Verge de Montserrat (Associació de fidels que s’organitzà sota l’autoritat eclesiàstica per fer obres de pietat o caritat i també per ensenyar el culte religiós). En els capítols de la Confraria es manava: tenir una gran devoció a la Madona de Montserrat,  - Misses i oracions implorant la protecció de la Madona Santa Maria per a tots els Confrares – Per la sustentació de les cent llànties que cremen nit i dia, adob de camins i hospitalitat, donaran set sous a l’entrada a la Confraria, set sous en testament, i set diners cada any o el seu equivalent en blat, llegums, oli, safrà, llana .... ANY 1228 – Visita Montserrat Sant Pere Nolasc, cofundador de l’Orde de la Mercè. --  ANY 1285 – El rei Pere el Gran va pujar a Montserrat implorant l’ajuda de la Verge per guanyar la guerra al rei de França Felip l’Ardit, que havia envaït Catalunya. (la va guanyar) - Any 1289 – Sant Joan de la Mata puja a Montserrat, per demanar protecció, a la per ell, recent creada Orde de la Santíssima Trinitat.


                                      L A  I M A T G E  D E  L A  M O R E N E T A

La imatge original de Nostra Senyora és un exemple d’art romànic, aproximadament d'últims del segle XII a primers del segle XIII i és de fusta tallada.—Té una diadema al cap i un coixí als peus. Amb la mà dreta aguanta una bola, l’esquerra la té a l’espatlla del nen Jesús que té assegut a la falda. El nen té la mà dreta en actitud de beneir, amb l’esquerra aguanta una pinya. – La imatge mesura uns 92.2 cm. d’alçària, 39.4 cm de fons i 29 d’ampla. Pesa 17 Kg.
El color moreno que li dóna nom, no és el propi de la fusta, ni li ve de la pintura primitiva; testimonis històrics ens diuen que s’ha anat enfosquint de mica en mica. Alguns diuen que el color moreno és degut al fum dels ciris que nit i dia, i durant molts anys, cremaven per il·luminar a la VERGE. Teories més científiques creuen en una reacció química del vernís de la cara i de les mans que s’ha anat enfosquint amb el pas dels anys.-

Hi ha un argument molt significatiu que pot ajudar a entendre el procés d’enfosquiment de la imatge.- En unes miniatures del “ LLIBRE VERMELL “ de l’arxiu de Montserrat del segle XIV es veu pintada la Santa Imatge amb el nen Jesús assegut a la falda- en una, rebent a romeus i devots de tots els estaments, i en l’ altra amb els (possiblement) confrares que havien creat la Confraria montserratina.-
Les pintures, que no son pas una copia fidel de la imatge, és evident que la volen representar, - i la VERGE i el nen JESÚS tenen la faç i les mans blanques.—Si en aquell temps la VERGE hagués estat morena, lo natural era que (tractant-se d’un color que no era corrent) hagués estat pintada d’aquest color, doncs era una característica ben diferenciada.—
Pels anys l510 l’ abat Pere de Burgos, va escriure la primera (diguem-ne) història de Montserrat i en un dels apartats deia: “ Es figura de noble Senyora - el color és moreno y los ojos muy vivos y hermosos –Las facciones y rostro del glorioso Niño Jesús son del color y reverencia de su Sagrada Madre. - Ja s’havia anat verificant més o menys el canvi de color.---

Obra de l'escultor Josep Llimona instal·lada      La Imatge autèntica, la original i romànica de la Mare de Déu  en l'Institut de Cultura de la Dona a Barcelona     de Montserrat instal·lada en la basílica de Montserrat.                                        ----------------------------------------------                                                
Any 1275 – Per aquells temps el rei de Castella i de Lleó, Alfons X “el savi”, va passar per a Barcelona quan, segurament, venia de visitar al Papa. Quan s'assabentà dels fets miraculosos que es produïen a Montserrat, va escriure mitja dotzena de poemes que va afegir a les més de 360 narracions anomenades “Cantigas de Santa Maria”. Els més coneguts són: el de la font del senyor de Collbató, el de les cabres salvatges i el del perill de caiguda d’una gran roca damunt del monestir.

 Els relats dels miracles de la Mare de Déu de Montserrat són tant antics, com la mateixa imatge romànica de Nostra Senyora. La fama dels miracles que s’obraven a Montserrat s’escampà arreu del món, degut també, al fet que els pelegrins que anaven a Terra Santa, a Roma i a Santiago els explicaven als altres pelegrins i aviat començà el costum de peregrinar a Montserrat per obtenir alguna gràcia de la Verge o per contemplar algun miracle. Alguns dels miracles (vertaders o suposats) eren explicats de manera molt ingènua. Podria ser que simplement fossin compliments de promeses, fetes amb moments d’angoixa i perill, o bé de favors, que havien estat concedits de manera prodigiosa. La sèrie més antiga la trobem en un manuscrit de Ripoll que transcrivia una relació de deu miracles esdevinguts a Montserrat o a les seves rodalies i davant de la presència del mateix relator.
La guarició de malalties ha estat objecte de continuades peticions de curació des del primer dia fins avui mateix. Molts s’han curat i s’explicava que algunes persones mortes, havien ressuscitat.
Un relat del segle XII deia: Arribà a Montserrat un pagès del poble de Benviure. Portava a la seva filla que tenia les cames paralitzades i no es podia bellugar. Al peu de l’altar, amb un plor fervent i un prec ardent implorava la protecció de la Moreneta per tal que tingués misericòrdia de la seva filla i la sanés. Al cap de poca estona la noia tremolant de cap a peus va cridà, va xisclà i tot seguit restà sana... l’endemà retornava a peu cap el seu poble.
Al voltant de 1323 s’explica un miracle que va passar a la ciutat de Lleida. Una bona dona, tenia un fillet de tres anys. Un dia l’infant va caure a un toll d’aigua on va romandre molta estona. Quan la mare el va treure, molt espantada l’encomanà a la pietat de la Mare de Déu de Montserrat. Els metges no encertaren a posar-hi remei. Llavors la mare feu vot de peregrinar a Montserrat i l'infant es posà bo al moment. La devota dona pujà tot seguit al santuari acompanyada del fillet i d’un bon grup de lleidatans que testificaren el miracle.
Any 1362 – Jaume de Vivers va fundar el benefici presbiteral de la capella de les ONZE MIL VERGES i encarregà la seva construcció a l’escultor Pere Moragues. En aquesta capella hi va fer instal·lar el seu sepulcre.    ------------------------------------------- 

 
ANY 1284 – Montserrat passava per una època molt dolenta. El monestir estava gairebé en runes. Sembla ser que alguns dels priors comanditaris de la família Bach van malversar els béns del monestir. – S’havia de designar a un nou prior comanditari, uns monjos votaren a Pere de Bach i altres volien a un monjo de Ripoll anomenat Ramon.- no es van entendre – Pere II (el Gran) va intervenir i va posar dos procuradors administradors, en Bernat Fuster i en Guillem de Corts. Això va disgustar molt a Ripoll i un monjo (Berenguer de Castellolí) de manera violenta s’apoderà del govern del monestir i va fer fora als procuradors que havia portat Pere II. – Sembla ser que el monestir feudal estava endeutat amb els reis de la Corona d’Aragó. S’ha d’entendre que alguns priors d’aquells temps tenien tanta facilitat amb l’espasa a la mà com en l’oració des de l’altar. En època feudal no hi havia altre camí – o bé dominaves o eres dominat.  Any 1286 - El rei Alfons II, fill de Pere II, decideix acabar amb amb la situació creada en el Monestir de Montserrat i ordena, l'expulsió de Berenguer de Castellol, al mateix temps que va donar al monestir de Montserrat 11 esclaus sarraïns. L'esclavitud s'havia desenvolupat molt per a tot Catalunya. Calia repoblar les terres abans ocupades pels sarraïns, retornar l'agricultura i la ramaderia i per això, feia falta molta ma d'obra. Si bé, davant de la immensitat de la història de Montserrat, la part d'aquesta que correspon al fet del l'esclavització, sembla ésser que fou bastant minsa. Any 1290Finalment el Papa Nicolau IV va nomenar prior al monjo Bernat Salvador, no era benedictí, ni de Montserrat, ni de Ripoll. Bernat Salvador va refer Montserrat i li va tornar la seva esplendor i grandesa.

Bernat Salvador ha estat un dels grans priors de Montserrat. Aviat va veure que els priors de Montserrat feien servir el priorat com esglaó, per arribar a la mitra de la casa gran de Ripoll, cosa que feia que els priors posessin l'atenció, lluny de Montserrat. Nomenaren per governar a persones poc idònies, poc honrades, que malversaren els cabals, al mateix temps que abats de Ripoll havien introduït a Montserrat alguns donats i oblats que portaren una vida poc decorosa, impedint els oficis divins i provocant un gran escàndol entre els fidels.- Va refé l'hisenda, consolidà els béns i va refer el monestir que estava mig enrunat.    -----------------------                                                    

Any 1317 - Als escàndols públics per les lluites amb l'abat de Ripoll, s'hi afegiren la gestió econòmica del patrimoni del monestir-santuari. A Bernat Escarrer li feien llàstima els romeus que venien a Montserrat des de l'altra banda del riu Llobregat i tenien que donar la volta fins a la localitat de Martorell, per aixó va fer construir el pont que encara existeix el dia d'avui, també el seu allotjament i la seva manutenció van incrementar les despeses i amb elles l'endeutament. I encara més, doncs, perquè els pelegrins poguessin entrar a la petita església, la va fer engrandir. Per poder finançar aquestes despeses va empenyorar a uns banquers de Barcelona, les rendes de 5 anys de Montserrat.   Per això Bernat Escarrer el 9 de febrer de 1318, al·legant malaltia, no es va presentar al Concili provincial tarraconense. Sabia que el Concili el faria empresonar. El rei Jaume II ordena la seva cerca i captura. Localitzat, passa a mans de l'abat de Ripoll i acusat d'heretgia, és empresonat al bisbat de Vic. - El 10 juliol 1320 el papa Joan XXII, dirigint-se al bisbe de Vic i a l'inquisidor Arnau Burguet, va manar que l'alliberessinAl desembre de 1323 el rei Jaume II finalment, li ordenava pagar els deutes i els danys que el Monestir de Montserrat tenia pendents. -------------                                        Antigament i segons la història–llegenda, damunt d’una roca envoltada de grans precipicis hi havia el castell de Montserrat. Tenia una sola entrada, protegida per un pont de balança que el feia inexpugnable. Estava edificat, damunt mateix del monestir, gairebé al costat de l’actual ermita de Sant Dimas (coneguda primer, com l’ermita del Castell i més tard, com la del Bon Lladre). Es comenta que uns lladres s’apoderaren del castell, on s’hi amagaven després de robar per les contrades i extorquir als monjos. Si aquest no accedien a les peticions dels lladregots, els llençaven grans pedres al damunt de les taulades del monestir. Amb motiu d’aquests fets i després que uns joves del poble escalant les roques, poguessin foragitar als lladres, es va ordenar la destrucció del castell i aleshores es canvià l’advocació de l’ermita, que passà a anomenar-se ermita de Sant Dimas, en record al Bon Lladre.

La torre de guaita primer i el desprès castell de Montserrat. - En temps de l’abat Bernat Escarre aquest donava referencia de l'existència d'una torre precursora del castell de Montserrat, el document explica, que dos integrants de la comunitat tenien encomanada com a tasca, la vigilància, des de la torre que hi havia situada al turó que queda immediatament per sobre del lloc on està ubicada actualment l’ermita de Sant Dimes. - Aquesta torre precursora del castell que va contruir Pere III "El Cerimoniós" que a tot estirar, va durar un segle, abans de ésser enderrocat pel rei Joan II. - Hi han diferents opinions, de quina manera es pujava fins a aquest castell; una d'elles seria que es servissin del camí de l'Arrel i una vegada a dalt, seguissin la carena fins arribar al pont de balança. Les altres: l'escala dreta, o l'escala original de l'esquerra que no parlaven de cap pont.

                                                            Seguint la carena fins al pont de balança - El pont - El Castell - l'Ermita

 ANY 1302 -  Jaume II demostrant la seva afecció al Monestir de Montserrat, fa ofrena votiva de quatre grans ciris anuals i confirma el privilegi concedit per Jaume I, de salvaguarda del camí i protecció als pelegrins
ANY 1307 –Un document fa referència a l’Escolania. Fa doncs, 700 anys que existeix.
ANY 1341 – El rei Alfons III nomena  prior a Ramon de Vilaregut i durant el seu priorat es va instal·lar un rellotge a la torre del campanar. Era dels primers instal·lats en el món. També es va completar l'ampliació de la primitiva església romànica i el lloc de l'altar desprès de l'ampliació, correspon on avui hi ha la inscripció en l'atri de l'església actual, en memòria de la vetlla de Sant Ignasi de Loiola. - Al mateix temps s'havia acabat el pont de Monistrol sobre el riu Llobregat que havia començat el prior Bernat Escarrer l'any 1317. - Altra construcció emblemàtica d'aquest prior fou l'anomenat "Claustre dels Llangardaixos" (immortalitzat per A. De Laborde en els dibuixos i gravats que va fer de Montserrat, allà pels anys 1800) i també l'antic edifici de la Sala de Monistrol de Montserrat, el va transformar en un Palau Gòtic.  Any 1348 - Ramon de Vilaragut va morí de pesta negra, en el Palau Gòtic de Monistrol. 
ANY 1345 – Es produeix el Miracle de la Llum. Una misteriosa llum provinent de Montserrat, va travessar les vidrieres de l'antiga església del Carme de Manresa, al mateix temps que les campanes començaven a tocar soles. La llum es va situar sota la clau de volta de l'absis central, dividint-se en tres raigs de llum que es van repartir entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després es van tornar a reunir els tres feixos de llum en un. Sortint de l'església es va dirigir de nou cap a Montserrat.

ANY 1367 – El rei Pere III (el Cerimoniós) va fer construir set creus que es posaren repartides en el camí de Collbató a Montserrat. A més d’honorar els Dolors i els Goigs de la Mare de Déu servien d’aixopluc i de lloc de repòs pels pelegrins.
ANY 1370. El prior Jaume de Vivers volia tenir un bon patrimoni agrícola per tal d’assegurar la manutenció de la comunitat i va permutar la possessió de Mauella (València) per la de Sant Sebastià de Gorg (Penedès). (Mauella passa a la cartoixa de Valldecrist, governada per Bonifaci Ferrer germà de Sant Vicens Ferrer)

ANY 1396 – El 15 de desembre i segons una escriptura notarial, el prior Vicenç de Ribes va anar a la Sala de Monistrol per donar investidura de “vassallatge” al Sr. Joan Prat amo del castell de la Guàrdia. (Altres historiadors antics diuen que pujaren al Castell de Montserrat, que en aquells anys encara estava construit) Des d’ara tots els castells, les cases, les persones i la jurisdicció civil i criminal dels voltants eren propietat del monestir. A més del castells, també els termes de La Guàrdia, del Bruc, de Collbató, d’Olesa, d’Esparreguera i de Monistrol. Tots menys Santa Cecília.                             ANY 1400 - Segons algun historiador, el patrimoni del monestir augmentà considerablement amb l’adquisició de noves possessions i drets senyorials —abans de la desamortització posseïa béns i percebia cens en uns dos-cents llocs de Catalunya —

 
ANY 1378 – Es produeix el CISMA DE L’ESGLÉSIA. Problemes de consciència pels fidels cristians – Roma o Avinyó – els pretendents a Papa lluitaven per tenir a favor seu el monestir-santuari de Montserrat. Tothom vol posar d’abat a un recomanat seu: el rei Pere III, la reina Sibil·la de Fortià, el monestir de Ripoll, a més de les pressions del (Papa - de Roma – Urbà VI) i del també (Papa – d’Avinyó – Benet XIII) que nosaltres coneixem com el Papa Luna.
Mentre va viure el prior Vicenç de Ribes, Montserrat va estar al costat d’Urbà VI, però el seu successor, el prior Marc de Villalva va ésser partidari de Benet XIII (el Papa Luna). – Problemes: els monjos partidaris d'Urbà VI marxen de Montserrat. – El dia 10 de març de 1409 per disposició de Benet XIII i també a petició del rei Martí I, el monestir passa a ser abadia independent. Aquella lluita amb Ripoll s’havia acabat, havia guanyat Montserrat però havien passat més de 400 anys. Ara Montserrat és monestir, santuari i abadia. – ara l’abat portarà anell, pectoral, mitra i bàcul.
El Papa Lluna va visitar Montserrat acompanyat d’un grup de cardenals i de Sant Vicenç Ferrer. Quan a l’any 1417 el Concili de Constança nomenà Papa a Martí V, les aigües s’apaivagaren i Martí V demanà que tornessin els monjos que havien marxat i tots plegats pacíficament i santament ajudessin a tirar endavant Montserrat. Al mateix temps, el rei de Castella Ferran d’Antequera retira la obediència a Benet XIII i reconeix a Martí V com a veritable Papa.

 Martí  I

Pedro de Luna - neix a Illueca - Aragó l'any 1375 és nomenat Cardenal - L'any 1394 va succeir a Clement com a Papa d'Avinyó. Durant 28 anys va ser el Papa Benet XIII. L'any 1417 el Concilio de Constanza nomenà Papa a Martí V i destitueix al Papa Luna que es trasllada a Peñíscola. Va morir als 94 anys. L'any 1724 el Cardenal Vicenzo Orsini és elegit Papa amb el nom de Benet XIII.
Ben aviat, el rei Martí I va veure com Benet XIII (Pere de Luna) no acceptava al prior Vicens de Ribes perquè, aquest prior era partidari del Papa de Roma i havia aconseguit portar al seu costat molts monjos de Ripoll. Hi havia tractes entre Benet XIII i el rei Martí I. Aquest demanava convertir el priorat de Montserrat en abadia, a canvi d’enviar al prior Vicens de Ribes com a bisbe, al bisbat de Catània – Doncs el rei havia fet tractes amb el bisbe de Catània per que aquest cedís el seu lloc, a canvi d’una pensió anual de les rendes de Montserrat - i així feia fóra de Montserrat a Vicens de Ribes i acontentava a Benet XIII.
Per altra banda des de Roma, el Papa Bonifaci IX concedia al prior de Montserrat autorització per fer ordenar “in sacris” per qualsevol bisbe, no solament els monjos de la casa sinó també els de Ripoll. Una altra recompensa que des de Roma hom atorgà al prior Vicens de Ribes fou la seva promoció al cardenalat. En el seu temps el Papa Gregori XII el nomenà Cardenal del títol de Santa Anastàsia.- És només una petita mostra de les lluites entre priors, abats, reis i papes per aconseguir poder, sobretot econòmic.
 El dia 15 novembre 1408 s'obria el Concili de Perpinyà que arrossegaria l'exili a Benet XIII.    En el seu exili cap a Peníscola 10 març 1409, visita Montserrat d'acord amb el rei Marti I - Erigint el priorat en abadia independent - i nomenant el primer abat de Montserrat a Marc de Villalba, qui a més seria el tretzè President de la Generalitat de Catalunya.

                                  

                       VISTA GENERAL DE MONTSERRAT SEGONS GRAVAT DE ALEXANDRE LABORDE –ANY 1800

ANY 1419 -   El Papa Benet XIII va donar al Santuari de Montserrat la facultat de absoldre dels seus pecats, a tot aquell que el visites, absoldre'ls de tota classe de casos i fets, per molt reservats que fossin, excepte: els incendiaris, els sacrílegs i els violadors de monges. 

Es fa necessari d’explicar els trets diferencials de la comunitat benedictina de Montserrat. En un monestir on no hi van visitants, els monjos poden estar les vint-i-quatre hores del dia en oració o en contacte amb Déu. En canvi en un monestir- santuari, com el nostre, són molts els pelegrins, fidels, visitants, pobres i malalts que hi arriben, i els monjos que segons la regla de Sant Benet, que mana: “hom rebi a tothom a tots els hostes com si fos Crist mateix” han d’atendre’ls i estar amb ells, i això comporta que han de repartir les hores del dia, entre l’oració i el treball que els ve donat pels visitants. Això, pot portar a pensar que els monjos benedictins de fora de Montserrat, els que estan en monestirs (com els del Real de Valladolid) que són únicament monestirs, poden ésser millors que els de casa.
ANY 1443 – D’aquí ve que, Alfons “el Magnànim”, havent fet un viatge a Montecassino (l’abadia mare dels benedictins) es veu que va quedar admirat del grau de santedat i concentració en l’oració d’aquells monjos. Va manar que en vinguessin uns quants per reformar els monjos de Montserrat. Alfons “el Magnànim” estava convençut que eren millors que els de casa nostra. Els anomenaren “reformistes”. Però anys després tothom s’adona que no era el sistema més adequat, doncs, a més dedicació a l’oració menys dedicació a pelegrins, pobres i malalts. (Es va tornar al sistema tradicional de casa nostra)
ANY 1455 – L’abat Antoni Pere Ferrer aconseguir que el Papa Calixt III firmes una butlla per la qual es manava als monjos reformistes de retornar als seus convents. Quan Catalunya s’estenia pel Mediterrani, quan Alfons “el Magnànim” conquerí el regne de Nàpols, quan es lluitava en croada contra els sarraïns, el Papa Calixte III (Alfons de Borja – era català) se sap avui, que va escollir a l’abat de Montserrat Antoni Pere Ferrer per comandar la galera pontifícia destinada a lluitar contra l’Islam, els enemics de la fe catòlica.

Pintures realitzades per l'artista Joan Llimona, que formaven part d’un baldaquí modernista construït per l’arquitecte Joan Rubió per a l’altar major del monestir de Santa Maria de Ripoll.
ANY 1428 – Feia molts anys que Montserrat lluitava per obtenir la independència de Ripoll. A favor i en contra havien intervingut els reis de la corona de Castella, de la corona d’Aragó, els Papes, Bonifaci VIII, Clement VII, Joan XXII, els abats de Ripoll. . . Aquestes intervencions que es repetien a cada nova elecció, portaven molts mals de cap a la vida del monestir, al mateix temps que un cert malestar entre les dues abadies. Primer el Papa Martí V autoritzava la independència i ara finalment el Papa Eugeni IV l’any 1431 eximia al monestir de Montserrat de tota subordinació a Ripoll i el subjectava directament a la Santa Seu.

 -La reconciliació va arribar d’una manera trista, doncs el monestir de Ripoll havia quedat molt deteriorat degut a un gran terratrèmol. La reparació era molt costosa – no hi havia diners – era un moment difícil per a Ripoll. I amb un acte que honorà a Montserrat i al seu abat Marc de Villalva es varen donar a Ripoll (només per reverència a Jesucrist i a la seva mare la Verge Maria) 2580 florins d’or, per la seva reparació. Aquest gest de la filla independitzada, va impressionar a la mare, que tant havia lluitat per mantenir-la sota la seva tutela.
L’historiador ripollès Eduard Junyent, l’any 1933 va publicar un treball en el que es demostrava que en realitat l’abat Marc de Villalva només hi va posar 500 florins – els altres 2080 havien estat trobats en un amagatall d’un edifici del monestir de Ripoll (es volia impedir que se’n assabentés l’abat de Ripoll, per por de la seva cobdícia) i per això es va simular que el donatiu provenia de Montserrat.

 

El jardí del monestir s'estén per sobra el camí d'arribada. - SEGLE XIV Construcció del pont de Monistrol

ANY 1458 – L’abat Antoni Pere Ferrer, home de molt temperament, es va posicionar políticament a la defensa de Catalunya contra la pressió dels reis de Castella. Antoni Pere Ferrer era al mateix temps que abat de Montserrat, Diputat General de Catalunya, (avui President de la Generalitat de Catalunya). En la guerra civil contra Joan II (la vàrem perdre), aleshores per càstig, Joan II va fer enderrocar el castell de Montserrat. Altres diuen que s’hi havien instal·lat uns lladres que feren la vida impossible als monjos, i quan els pogueren treure es va enderrocar el castell i per aquest fet a l’ermita se l’anomenà de Sant Dimas. Joan II va enviar ambaixadors a Roma per demanar al Papa que, després de la mort de l’abat, els benedictins fossin expulsats i el monestir fos transferit a l’Orde de Sant Jeroni.
ANY 1460 – Visita Montserrat el Príncep de Viana, (fill de Joan II i de Blanca de Navarra). Demanava ajut a la Verge Moreneta per aconseguir el tron de la corona d’Aragó. Catalunya i Montserrat es posaren al seu favor, fou jurat successor de la corona i nomenat lloctinent reial dels catalans. Però va morir el novembre de 1461. El succeïa el seu germanastre Ferran, un nen de 11 anys (Ferran el catòlic).--- ANY 1465 – Pere el Conestable de Portugal (havia estat elegit rei dels catalans) va salvar la vida de manera miraculosa en la batalla de Calaf que es lliurava contra l'exèrcit del rei de Castella Joan II. Per aquest fet miraculós va ofrenar a la Mare de Déu la “Creu dels comtes de Foix” que ell mateix havia confiscat al comte de Foix, i també va manar que gravessin en la peanya la seva divisa. . . -paine pour joie – (Els patiments terrenals serviran per obtenir la joia eterna, al costat de Déu.) -- Al ser un joiell molt valuós s'han explicat moltes històries diferents ... que si se l'enduia l'abat Pere Ferrer en el sufragi en el que va morir... que si el monestir hi havia fet un  gran negoci... si bé sembla ser cert que la creu fou fosa com moltes d'altres d'esglesies i monestirs, per compensar les despeses que comportava la guerra civil i que la imatge del CRIST (que amidava un pam de llarg) va quedar en el monestir de Montserrat.

  

ANY 1481. És possible, segons algun historiador, que Leonardo de Vinci visités Montserrat.    ANY 1472-1483 - El Papa anomenà Abat de Montserrat al Cardenal Guiuliano della Rovere.    Aquest abat era comanditari, no era benedictí, no va estar mai a Montserrat, sols és preocupar de cobrar les rendes. A favor seu es pot dir que va saber posar a un gran vicari que el representés, (en Llorenç Maruny en aquell temps abat de Santa Cecilia) i aquest senyor va ser el que va signar contracte amb els artistes Pere Basset i Jaume Alfons perquè construïssin el claustre gòtic del que encara en queda gairebé la meitat. La feina pel vicari Llorenç Maruny i la fama per della Rovere.- Guiuliano della Rovere fou elegit Papa l’any 1503, va tenir poc interès pels assumptes espirituals, va acumular una gran fortuna, i es convertí en un dels mecenes més destacats de la història. Va construir l’església de Sant Pere del Vaticà i va protegir a artistes com Rafel - com Bramante - i com Miquel Àngel (va fer pintar la Capella Sixtina). – Degut a la seva actuació va provocar les protestes de Martí Luter i d’altres (que foren l’origen de la Reforma).
ANY 1486 – Primera visita dels Reis Catòlics. Tornaren a l’any 1492 amb agraïment per la victòria de la conquesta de Granada i a l’any 1493 ofrenaren dues llànties de plata i 2300 lliures catalanes.  Tot i aquests problemes i molts d’altres, comença l’època més gloriosa de Montserrat. Cada any que passa, creix el seu poder i la seva influència en tots els terrenys, tan de l’església com del polític, igualment que en l’econòmic.
                                                  EL TRESOR
Si en els segles XIV i XV el tresor era immens, després del descobriment d’Amèrica, quan l’or entrava en grans quantitats, es va fer tan gran que seria molt difícil inventariar-lo. Cap príncep, cap rei, ni persona important va visitar el monestir sense fer una ofrena a la Moreneta.
Per no fer un llistat inacabable es pot dir que hi havia (per donar una idea) reliquiaris, urnes i arquetes d’or i argent, anells, rosaris, pectorals, arracades, creus, braçalets, rellotges, cadenes, custòdies, capelletes.. . però a milers de joies, comptant-se en milers també els diamants, perles, robis, maragdes, topazis, safirs etc. etc. -- Per intentar comprendre el tresor sols cal anomenar una petita part:
Moltes estàtues de mig cos i de cos sencer totes de plata i adornades amb pedreria, una d’elles representava a Sant Sebastià lligat a un roure, tot ell de plata amb les fulles esmaltades de verd i els aglans d’or. -- Un viril d’or i plata amb 332 diamants.-- Sis estrelles que juntes tenien 1242 diamants
Dues roses, una amb 110 diamants i l’altre amb 75.- Una papallona d’or amb 40 maragdes i un gran topazi. -- Una papallona de plata amb 31 maragdes, dos robis i molts brillants.
La corona rica: Treballada durant vint anys pels monjos, pesava una arrova i mitja d’or i pedreria (15’562 quilos aprox) L’adornaven 1800 perles, 112 diamants, 38 maragdes, 21 safirs i 5 robis
La corona verda: Ofrena dels devots d’Amèrica. (pesava 14’4 quilos aprox) Era tota d’or i adornada amb 2500 maragdes (dues d’elles de forma d’ametlla i una, com un ou de colom). Acabava amb una creu tota plena de finíssimes i seleccionades maragdes que li donaven un aspecte indescriptible. Felip IV va qualificar-la d’incomparable. –
Aquestes dues corones de la Mare, feien joc amb dues corones més petites del nen Jesús, totes d’or esmaltat, una d’elles amb 231 maragdes i 19 diamants i l’altre amb 130 perles, 16 robis i 2 maragdes.
La custòdia que es feia servir per la processó del Corpus tenia el peu de plata daurada, era d’or amb 1116 diamants, més de 1000 perles, 107 òpals, 3 safirs i moltes turqueses. -- Unes setrilleres, ofrena de l’emperador Ferran III d’Àustria.
El tron de la Verge era de plata i pesava 14 arroves. Era ofrena dels Ducs de Solsona.
La Verge tenia 52 vestits preciosos. -- Les famoses 74 llànties votives, totes de plata.
Les tres habitacions que formaven el Cambril (la porta era de plata massissa) mereixien el nom de Museus per la qualitat i quantitat de les obres d’art que tenien. Sembla ser que entrant en aquestes cambres, els experts en art, se’ls esborrava tot el que havien vist i admirat abans (inclòs les joies). Com a curiositat, en aquest inventari hi apareix un cofre ferrat, dins lo qual havia lo següent: Primo tres testas de las santas de Les onse mil Vèrgens e la petita de santa Pelaye ab sa diadema. Eren les testes de les santes Agonilla, Digna, Benigna i Pelaye segons la narració apòcrifa de la Llegenda àuria de Jaume de Varezze. L’existència d’aquest tresor no es pot posar en dubte, és veritat, estava inventariat.


DETALL DE LA LLÀNTIA QUE, FORMANT CONJUNT AMB LES VUIT QUE REPRESENTEN LES DIÒCESIS CATALANES, REPRESENTA L’ABADIA DE MONTSERRAT. TOTES ELLES ENVOLTEN EL SOLI DE LA MORENETA.

 

        Llegenda àuria de les “Onze mil verges” de Jaume de Varezze
Posar en circulació una llegenda és molt fàcil ja que la credulitat humana és infinita – Ara bé, esborrar-la, treure-la del imaginari popular ja és més difícil. Les llegendes solen tenir un fort component històric i es la manera que té el poble de interpretar la història d’un temps, en que la informació era gairebé nul·la i poc precisa. Solen tenir un nucli històric conegut, al voltant del qual si afegeixen mites, déus i episodis adients a cada contrada o país i tot plegat, es barreja de tal manera que es molt difícil d’esbrinar quin grau té de veritat i quin en té de llegenda.
Diu la llegenda que pels anys 300, Úrsula, filla d’un rei de la Gran Bretanya, fou demanada en matrimoni pel fill d’un rei pagà. Úrsula que volia conservar-se verge, va demanar una espera de tres anys. Per fer-li companyia se li ajuntaren deu noies de les anomenades de “buena cuna” i cada una d’aquestes noies venia acompanyada de mil verges més. – Aquest nombrós grup de verges s’embarcaren en onze vaixells que navegaren durant tres anys. Acabat el temps d’espera, el fill del rei pagà va reclamar el compliment del tracte. Quan els vaixells es dirigien cap a la Gran Bretanya, es va girar un gran ventada que els va portar molt lluny, fins a portar-les a la ciutat de Colònia. – Aquesta ciutat fou conquerida pels bàrbars del rei Atila - i davant la negativa de les verges a les pretensions sexuals dels bàrbars – aquests les van assassinar a totes.
Una versió de la llegenda parla d’un tal Clematius, un ciutadà molt ric, que va edificar una basílica per honorar a les Onze mil verges. Aproximadament per l’any 1150, en un fossar al costat del cementiri de la ciutat de Colònia, es van trobar milers d’ossos, que foren declarats relíquies de les Onze mil verges. Aquests ossos, convertits en relíquies es van escampar per tot Europa. Altra versió dóna els noms de les companyes de martiri de santa Úrsula: Agonilla, Digna, Benigna i el de la més petita Pelaye. – Alguns historiadors diuen que la més petita es deia Undecimilla i que degut a traduccions errònies, pot explicar el perquè la llegenda parla de mil verges.
El seu culte va arribar a Barcelona, on a l’any 1268 s’aixecà una capella en honor seu.--- El prior Jaume de Vivers feu construir a Montserrat una capella dedicada a les Onze mil verges. – En el inventari del tresor de Montserrat de l’any 1485 s’hi troba – Un cofre ferrat dins lo qual havia lo següent: Primo tres testes grans de santes de les Onze mil verges e la una petita de santa Pelaye ab sa diadema.
El creixement del tresor fou molt important, doncs es donava el cas que quan la gent veia tal tresor – més devoció, més ofrenes, - per tant s’engrandia el tresor i després del descobriment d’Amèrica, quan l’or entra a dojo a Castella, els seus reis, nobles i benestants, amb les seves visites a Montserrat, engrandeixen amb les seves ofrenes, encara més aquell immens tresor.

                                                       -----------------------------------------------------------------------------
Dintre de la grandesa continuava havent-hi problemes, sobretot amb els monjos. – El rei Ferran el Catòlic va decidir de tirar endavant la reforma. Ell creia (i potser alguns monjos li varen demanar) que Montserrat necessitava una reforma interior que donés més ordre, més espiritualitat, oració, estudi, austeritat i menys poder feudal i polític. – S’ha de saber que des que Montserrat va passar a ésser abadia independent l’any 1409 fins l’any 1493, els abats Marc de Vilalba – Antoni d’Avinyó – Antoni Pere Ferrer – i Joan de Peralta eren, senyors feudals, i al mateix temps que abats de Montserrat, presidents de la Generalitat de Catalunya i que en aquests anys va haver-hi les revoltes dels remences contra els senyors feudals (que dominaven la Generalitat) i l’enfrontament d’aquesta amb el rei Joan II que va portar a 10 anys de guerra civil. La versió oficial del rei Ferran era que Montserrat tenia pocs monjos (només 10) i el dia 19 de març de 1493 va manar que la Congregació de Valladolid vingués a Montserrat amb 14 monjos més, i així el monestir  tindria el nombre de 24 monjos que es mereixia. La versió del poble era que al mateix temps d’introduir la reforma podia anul·lar la importància que tenia Montserrat sobre Catalunya i el pes polític de Catalunya, sobre la resta d’Espanya, al mateix temps que tots els escrits i documents es ferien en castellà.
Es va castellanitzar Montserrat. De manera que des dels reis catòlics endavant, la majoria dels abats que manaren a Montserrat foren castellans. Aquest és el començament de més de 300 anys de greus problemes entre els monjos. El 60 % eren castellans i el 40 % catalans. En algun abadiat castellà i depenent del caràcter de l'abat, els monjos catalans havien fugit a Barcelona al Monestir de Sant Pau del Camp. Amb altres abats s'havia tornat a la normalitat. 
L’arribada cada dia més nombrosa de pelegrins, fidels, visitants, pobres i malalts, començà a portar seriosos problemes a la comunitat. L’allotjament i la manutenció de tanta gent es va fer un problema de difícil solució. Per una banda quedava clar que s’havia de posar mesura, no escatimar, però, no malacostumar els visitants, que confiant que tant l’allotjament com la manutenció eren gratuïts, no es preocupessin de res. S’ha de saber que si es posaven malalts, si eren pobres o si eren casats i tenien fills, se’ls mantenia a tots fins que el malalt estava curat. Per evitar abusos es va posar un límit de tres dies d’estada al monestir, suficients perquè els pelegrins satisfacin la seva devoció.
Durant molts anys el problema de l’allotjament es va resoldre amb l’ajut de la devoció dels pelegrins que minimitzaven els inconvenients i les incomoditats, ja que eren pocs els que podien dormir en cel·les, la majoria dormien arrecerats i amb un sac de palla i una manta que repartia el monjo de la palla cada dia a la vesprada.
Segurament, que degut a la dificultat de no poder dormir, per falta de lloc adient, i sobretot a l’hivern, amb el fred, es comencés la tradició de la Vetlla de la Verge. És vetllava tota la nit, però a la basílica no s’hi passava fred ni plovia.
Se sap que a Montserrat, entre monjos, ermitans, donats, escolans, seminaristes. . . eren més de cent persones. Les persones que s’encarregaven del manteniment del monestir-santuari, dels serveis i dels allotjaments, sumaven cent persones més. Afegint, pelegrins, fidels i visitants, sumaven una mitjana de persones que s’hi aplegaven cada dia que superaven les 1200, en dies normals, no en parlem dels dies festius o especials per a Montserrat en els que el nombre de persones es multiplicava. Entre els servidors n’hi havia de tots els oficis: els que treballaven la cera per fabricar els ciris, barbers, almoiners, el monjo de la palla, mestre d’obres, encarregat de les llànties, servidors d’ermitans, farmacèutic, metge, carnisser, sastre, traginer. . . s’ha de saber que perquè Montserrat funcionés s’havia de pujar tot des de Monistrol i de Collbató, que no hi havia carreteres, que s’havia de pujar tot en mules i que per l’assortiment de Montserrat es disposava de més de 200 mules. Les rendes de Montserrat (el que es diu en diners) eren molt minses i per poder donar la generosa acollida que gaudien tots els pelegrins, s’havia de compensar l’exagerat cost amb la recollida d’almoines (tant en diners com en fruits de la collita de les terres) que feien més d’una centena de cobradors, l’ofici dels quals era el de demanar caritat per totes les comarques de Catalunya i de la resta d’Espanya inclòs els països estrangers, - demanar caritat a favor de Montserrat.

     

 La porta d'entrada  al monestir              L'ermita de Sant Miquel                              La Plaça de Santa Maria

    ANY 1495 - El fet que els pelegrins divulguessin els miracles obrats per la Verge Moreneta, arreu de tot el món, va fer que la devoció a la Verge de Montserrat s’estengués cap a territoris europeus de tal manera, que passaren de 150 les esglésies que li foren dedicades. I quan Amèrica fou descoberta i conquerida la fama de Montserrat es dilatà amplament, El monjo Bernat Boil, ermità de Montserrat, va acompanyar a Cristòfol Colom en el segon viatge cap aquelles terres. Va celebrar la primera Missa en terres d’Amèrica el dia 6 de gener de l’any 1494 en el poblat de Isabella de l’illa de Santo Domingo. – Va ésser el començament de l’expansió de l’església i del culte a Montserrat en aquells països. A una de les illes se li va posar el nom de Montserrat.
ANY 1493 – L’abat Garcia Cisneros, cosí del Cardenal Cisneros, va ser el primer abat castellà, si bé va conservar totes les característiques de sempre... l’escolania, els donats, els ermitans. . . la seva actuació va ser molt important, doncs va donar una gran empenta cultural i espiritual al monestir. Va publicar el Exercitatorio de la Vida Espiritual i amb els seus llibres i les seves ensenyances començà una nova manera de viure el cristianisme a Montserrat. En aquells dies Garcia Cisneros va jurar, amb votació conjunta amb tots els monjos de Montserrat, que no admetrien a cap monjo que fos de sang impura... sarraí.. jueu..
ANY 1505 – la quantitat de cera i oli que es va fer servir en aquell temps a l’església del monestir és incalculable. La devoció per il·luminar la capella de la Verge fou tant gran, que l’excés de fum arribà a dificultar la respiració.
Any 1504 – El Papa Juli II concedeix la unió perpètua de Santa Cecilia a Montserrat, però aquesta no es va fer efectiva fins a la mort de l’abat (any1537).
ANY 1512 – És elegit abat, Pedro de Burgos. L’any 1532 va escriure, a requeriment del Duc de Luna, (com a representant del govern d’Espanya) la primera història de Montserrat (se’n coneixen més de vint edicions). Però en realitat, el que demanaven era un inventari del tresor que tenia Montserrat. – En aquesta història uneix la troballa de la Verge amb la llegenda de Fra Garí.
En aquell temps també vivien a Montserrat els anomenats DONATS, persones que s'oferien a per vida al servei de la Verge i d'altres anomenats OBLATS que feien donació de la seva hisenda i de tots els seus béns, al monestir, a canvi d’ésser alimentats i vestits per la comunitat durant tota la seva vida. Encara que minoria, alguns d’aquests oblats havien portat seriosos problemes, amb tota classe d'escàndols, tant públics, sexuals, com de mofa i escarni vers els monjos.   Expulsar-los no era fàcil, doncs reclamaven vells privilegis concedits o bé, que els tornessin l’aportació que havien fet dels seus béns. Feren molt mal a la imatge de serietat que sempre havia donat Montserrat. En canvi, molts d’altres donaren glòria al monestir: com Miquel de Pedroche que entrà de donat i va ésser elegit abat, o bé, Antoni Castell que en l’any 1571 va entrar com a germà llec i més tard va escriure un tractat sobre farmacologia. Va ensenyar com a farmacèutic, va morir als 104 anys.

 Sant Ignasi de Loyola fundador de la Companyia de Jesús (els jesuïtes), va fer estada a Montserrat poc després d’haver-se convertit (abandonant l’ofici de les armes). La nit del 24 al 25 de març de 1522 va consagrar la seva espasa a la Verge Moreneta. Es va instal·lar a Manresa, on va escriure els Exercissis Espirituals. La gran polèmica va sorgir quan uns deien que els Exercissis Espirituals escrits per Sant Ignasi eren molt semblants als escrits per l’abat Garcia Cisneros (l’Exercitatorio de la Vida Espiritual) - que si estaven influenciats, que si eren copiats – Ni ell ni el monestir, varen dir mai res de res. La polèmica la feren tots els altres sobre tot els partidaris dels jesuïtes i dels benedictins. ANY 1537 – Al final Santa Cecília passa a domini del monestir de Montserrat. D’aquella picabaralla entre l’abat Oliba i l’abat Cesari del començament d'aquesta història, havia guanyat Montserrat i definitivament, l'últim abat comendatari de Santa Cecília, en Joan de Cordelles, va fer-ne la cessió oficial,  tot i això havien passat 600 anys. 
ANY 1539 – Es va instal·lar un magnífic orgue. Tenia 1113 tubs, va estar a l’església fins que es va cremar l’any 1811. Tot ell era una obra d’art.
ANY 1585 – La situació en el monestir era molt dolenta, per l’odi entre monjos castellans i monjos catalans. Es va fer saber al Papa que el gravíssim malestar del monestir es devia als monjos castellans, que negaven l’hàbit als catalans i administraven els béns del santuari a grat i benefici propi. S’arribà a expulsar als monjos de Valladolid mitjançant una partida de bandolers que varen ésser reclutats als Pirineus. A Benito Tocco (visitador enviat pel Papa) li va semblar fàcil la solució, si els monjos de la terra eren capaços de dirigir el monestir, que ho fessin ells mateixos. Felip II va amenaçar de demanar l'excomunió de Benito Tocco, si aquest deslligava el monestir de Montserrat de l’autoritat de ValladolidDe sobta Benito Tocco va morir a causa del tifus – també moriren 15 monjos del mateix mal. Va córrer el rumor entre els catalans que a Tocco l’havien enverinat
Finalment a l’any 1586 s’arribà a un acord: tot i conservant la majoria de monjos castellans, els abats serien alternatius – un català i després un castellà -.

ANY 1631 - El dia 31 de desembre d'aquest any la marquesa de Tamarit va obsequià al monestir amb un reliquiari de Santes Espines, que estava ornat amb 332 diamants.

Un dels grans personatges de la mística benedictina dels segles XVII-XVIII fou el venerable fra Josep de Sant Benet. Nascut a Signi-Abbaye l’any 1654, es va fer soldat, va visitar Montserrat i es diu que va decidir de quedar-se en veure la devoció d’un monjo orant davant la Moreneta. Es va canviar el nom, es deia Tomàs Ontoine i es va posar el de Josep de Sant Benet. Mai havia estudiat i gairebé no sabia llegir ni escriure. Anys després, aquell home sense estudis va arribar a escriure en llatí, tractats sobre la Bíblia, que els monjos qualificaren de ciència meravellosa. També es dedicà a l'ofici que coneixia – de picapedrer –per això es creu que va ser ell, qui obrà les estàtues gegantines que hi ha, encara avui, damunt de l’antic safareig.

Aquest gran safareig -cisterna construït l’any 1700 recollia i emmagatzemava aigua de la muntanya i sobretot l’aigua de la mentidera dels Degotalls a 375 metres de distància. Va ajudar molt a pal·liar el problema endèmic de l’aigua que patia Montserrat
L’edifici de les “cel·les del venerable” (que s’havia salvat de la destrucció) en aquell temps, feia d’hospital pels pelegrins. Més tard l’any 1854 fou destinat a hostatgeria. Anys desprès fou la casa del metge coneguda com Cel·les de Santa Escolàstica.

L’any 1677 Fra Josep de Sant Benet va vestir l’hàbit de germà llec, es va cuitar de mantenir vives les llànties durant la nit, d’aquí li ve el nom de venerable de les llànties. La seva santedat ha quedat a la memòria de tothom. – Quan va morir, a l’any 1723, desprès d’una llarga i penosa malaltia, la seva cel·la fou transformada en capella, doncs s’explica que estan en el llit de mort l’Hòstia Santa va sortir del copó i sense intervenció humana va anar volant fins a ésser rebuda per a fra Josep de Sant Benet.

Algun historiador havia dit que, en aquesta capella el dia 1 d’agost de 1812, l’endemà de la destrucció de Montserrat per les tropes franceses, uns monjos, després d’apagar el foc que la consumia, posaren l’altar per poder venerar-hi la imatge de la Verge. ???? ---------------------------
L’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya va ésser un dels reis de la corona de Castella més devots de Montserrat. Havia pujat moltes vegades, se li deia una missa cada dia. Quan tenia 19 anys, estant orant davant de la Verge, li va ser oferta la corona d’emperador del Sacre Imperi Romànic Germànic i també aquí a Montserrat se li va comunicar el descobriment de Mèxic, per Hernán Cortés. Portava sempre una candela amb la imatge de la Verge i l’escut de Montserrat i quan va morir en el monestir de Yuste l’any 1558 tenia en una mà la candela i en l’altra, una creu.


El seu fill Felip II va recollir aquella candela, la va guardar, i en morir la tenia també a la mà, tant fortament agafada que va costar molt de treure-li. L’any 1593, Felip II va manar que el monestir de Sant Benet de Bages passes a dependre de Santa Maria de Montserrat. Va pujar a Montserrat acompanyat del Duc d’Alba i no es pot dir que tingués la mateixa devoció en vers Montserrat que la que havia tingut el seu pare, si bé s’ha d’entendre molt normal el seu comportament, doncs es va dedicar més al monestir de l’Escorial, la seva gran obra. Tant ell com el seu pare ,van tenir molts problemes degut a la Reforma de l’Església, a l’aparició de Luter, Calvino, l’Església Protestant, la Inquisició, les naixents nacionalitats europees, els pirates turcs .....

                                                            --------------------------------------------------------

  En aquell temps les esglésies  i sobretot Montserrat, era el lloc del país on es podis veure rivalitzar la noblesa, les corporacions, les famílies amb molt poder adquisitiu, presentant la llàntia més espectacular, el quadre més perfecte, el ciri més gros ....- anys 1400 a 1600 - Com a mostra i curiositat, el gran reixat que separava el presbiteri de la resta de la nau. Formava part de la decoració d'aquest presbiteri que es va construir en temps de l'abat P. Joan de Valenzuela, gràcies a una ajuda de 5,000 lliures pagades pel rei Felip III. - La magnitut de la reixa era de tres cossos i amidava 15' 60 metres d'alçada per 15' 60 d'amplada. - En el primer pis i recordant l'ajuda del monarca estaven les paraules PHILIPUS TERTIUS REX HISPANE - VIRGINE MARIE DICAVIT - ANNO MDCIX - En el segon pis les figures que representen les Virtuts Teologals: FE  ESPERANÇA  I  CARITAT. També a dalt de tot l'escut de les armes reials amb relleu. A l'alçada del segon pis una barana de ferro que servia pel manteniment de les llànties que hi penjaven a banda i banda. Aquesta reixa fou motiu d'admiració pels visitants de Montserrat. L'artista d'aquesta reixa fou Joan Baptista Celma, gran mestre reixaire castellà i és considerada la reixa més gran i més important que s'havia construït mai.   Durant la destrucció de l’església per part de l’exèrcit francès l’octubre de 1811, degut a que la reixa estava en el nucli principal del foc .. va quedar de mitx en amunt, la major part fora i desplomada, i molts ferros declinaven per una part i per l’altra – de fet tota ella va desaparèixer. Joan Baptista Celma en els darrers anys de la seva vida fou frare llec a Montserrat.
L’arquitecte Antoni Cellés l’any 1830 va posar una nova reixa per substituir-la i el 1892 la reixa es va traslladar a l’entrada de la basílica on encara hi és en el dia d’avui.


ANY 1592 - Consagració de l’església que va construir el donat Bartomeu Garriga. Aquesta església era la més important d’aquell temps a Catalunya. Bartomeu Garriga va exercir dos abadiats 1559 – 1562 i més tard 1568 – 1570. – Havia arribat a Montserrat com a Donat.
ROMERIES – La fama dels miracles obrats per la Moreneta, la curiositat de poder veure algun miracle, el desig d’obtenir una gràcia especial, o també les ganes d’agrair algun favor que havien obtingut, tant fos personal com comunitari, varen fer que és celebressin les peregrinacions o romeries de grups amb representació de pobles o entitats. El camí de sempre, d’anada a Montserrat era el de Collbató. Quan eren arribats a l’ermita de Sant Miquel, des d’on es veia el santuari, les romeries es preparaven per entrar en processó. Assabentats els monjos de l’arribada de la romeria, feien repicar les campanes en senyal de benvinguda. S’organitzava la processó, posant-se davant els portants de la creu i dels estendards i banderes representatives. Després el clero parroquial i les autoritats de la vila i darrera els pelegrins (molts anaven descalços) i tots portaven ciris encesos. El camí es feia cantant la Salve i Goigs a la Moreneta. Els monjos sortien a rebre’ls a la plaça del monestir. Els pelegrins visitaven a la Moreneta, assistien als oficis i passejaven pels llocs més adients a cadascun. A la tarda es cantava un Te Deum i començava la tornada. L’últim acte, molt emotiu, era quan s’arribava a l’ermita de Sant Miquel, aleshores tothom es parava i girant la vista enrera, es deia adéu-siau a Montserrat.

 
En un llibre de la Cúria de Montserrat dels anys 1573-1588 que es guarda a l’Arxiu Històric de Sabadell s’explica que el pelegrinatge a Montserrat en aquells temps no era precisament el que en podríem dir idíl·lic, tranquil... doncs a més de les inclemències del temps, s’exposaven a ésser espoliats i maltractats per bandolers i lladres. Per altra banda pelegrinaven a Montserrat milers de persones, entre elles molts criats i traginers, que no hi anaven pas per devoció, també molts malfactors, immorals i blasfems. Allà mateix a Montserrat eren detinguts i castigats amb penes d’assots i fins i tot condemnats a galeres. Tot això havien de presenciar i sofrir el romeus que pujaven a Montserrat per devoció i amb esperit de penitència.


                   HISTÒRIA LLEGENDA DEL DONAT BARTOMEU GARRIGA
                                      ENGANXAR-SE ELS DITS

Aprofitant la història de Montserrat es pot explicar aquella dita que fem servir quan davant d’una gran obra o quelcom molt important, fet amb molta il·lusió (en el cas de no acabar bé) que no funciona, es trenca, fa fallida.. ens porta a dir VA ENGANXAR - SE ELS DITS
Comença la història el maig de 1511 quan un pagès, per complir una prometença, pujava a Montserrat per fer ofrena a la Verge. – Amb la seva mula, tal com solia pujar la majoria de gent, en aquell temps, s’ha de pensar que (per l’assortiment del monestir, Montserrat disposava de 20 mules) Doncs amb la seva mula portava en un sarró un xai i en l’altre sarró un nen de set anys, fill seu, per oferir-lo al servei de la Moreneta. Era un Donat, un cas normal en aquell temps.
El pare abat el va acollir i el va passar a l’escolania (Diu la història i també la llegenda) que als pocs dies d’estar-hi, després del cant de la Salve, el nen va dir als altres escolans, que havia estat parlant amb la Verge i li havia dit que quan ell ja fos gran li construiria una església molt bonica, molt gran, com ella mereixia, perquè si trobés més a gust.
S’ha de pensar que era en temps de Laus Perennis, és a dir, l’ofrena a la Verge durant les vint-i-quatre hores del dia, tots els dies de l’any.
Que s’arribà a tenir 74 llànties penjades a una biga davant de l’altar a més d’un nombre inimaginable de ciris, cremant dia i nit, i tot això dintre de la petita església romànica, que a demés tenia molt mala ventilació, tot plegat havia arribat a fer difícil la respiració. 

    

    No és d'estranyar, doncs, que el nen, que es veu que era molt espavilat, pensés en construir una església gran per tal de no patir-hi. Un cop acabats els estudis amb l’escolania, va entrar al seminari del monestir per fer-se monjo. Pocs anys després de ser monjo, va ésser elegit abat de Montserrat. Des del primer dia es va posar a treballar per construir una gran església (en el mateix lloc on està l'actual,) doncs si bé els francesos la van destruir a l’any 1811 després s’ha tornat a reconstruir igual a la primitiva de Bartomeu Garriga.
L’anècdota per dir-ho d’alguna manera, diu que, com que era un home molt actiu – durant la cerimònia de posar la primera pedra – quan volia ajudar a anivellar-la, perquè baixés recta, quan va baixar de cop, “va enganxar-s’hi els dits”. No va ser gran cosa, simplement, un petit accident.
Per fer la nova església va remoure mig món: des del Papa, perquè autoritzés la construcció i la recapta per tots els països cristians, passant pel rei Felip II perquè donés permís per poder recaptar per tot Espanya, fins i tot els fidels i pelegrins que en pujar a Montserrat ho feien carregats amb un sac, fos de ciment o de sorra. - Al cap de pocs anys l’església estava acabada; i és ara, quan es produeix allò que es deia al començament d'aquesta història – una gran obra, feta amb molta il·lusió, però alguna cosa falla, no funciona. . S’ha de saber que trenta anys després d’estar acabada, a l’església nova no hi entrava ningú.

El poble, amb la seva fina ironia, va associar el fet de que l’església nova no funcionava, amb el fet de que l’abat s’enganxés els dits en la cerimònia de la primera pedra. El poble deia “no podia anar bé de cap manera, si només de començar ja si va enganxar els dits” – Que havia passat? – Doncs que la llegenda i la tradició havien estat explicant sempre, que quan trobaren la imatge de la Verge Moreneta, en una cova de la mateixa muntanya i quan el bisbe de Manresa la volia portar en processó cap a la seva Seu, quan passaven per aquest paratge la imatge es va tornar molt pesada i no la varen poder moure gens ni mica. Si la verge havia triat aquell lloc, perquè se li construís un santuari com ara la canviarien de lloc. . –i si la imatge no es volia moure? –
Ni els fidels, ni els pelegrins, ni gran part dels monjos volien que es produís cap canvi. Per això el poble continuava omplint de gom a gom la petita església romànica i ningú entrava a la nova. - - Tot i que avui pot semblar inversemblant aquesta controvèrsia, s’ha de saber, que a l’any 1586 s’arribà a prohibir (sota grans càstigs) el parlar del tema.
A l’any 1592 es va celebrar la consagració de l’església nova. Es feren grans festes amb un luxe i riquesa mai vistos, amb l’assistència de tots els bisbes i arquebisbes de Catalunya. En l’altar s’hi col·locà una rèplica de la Moreneta – L'autèntica continuava en l’església antiga, és a dir, que tot continuava igual.

  

En el claustre la botiga - a la plaça una font -  la façana de l'esglèsia antiga.   El portal de l'esglèsia antiga   

Per aquell temps el rei Felip III va contribuir a l’embelliment de l’església amb un retaule major tan immens que arribà a Montserrat transportat per seixanta-cinc carros. Era l’obra de l’arquitecte reial Francisco de Mora i de l’escultor de Valladolid, el mestre Esteban Jordan. El seu preu era de 10.000 ducats. Aquest retaule comprenia una quantitat tan gran de figures de cos sencer que era impossible que la realitzés l’artista personalment; li calgué llogar molts ajudants per poder acabar-lo quan més aviat millor. Una vegada muntat procediren a daurar i policroma el conjunt. Alguns monjos no volien el trasllat, i en quan el pelegrins i el fidels, espantats per l’epidèmia de pesta, creien que no era aconsellable la reunió de molta gent, per por del contagi-
Finalment va intervenir el Papa, i va manar que és realitzes el trasllat. I quan feia 39 anys que s’havia posat la primera pedra, el dia 11 de juliol de 1599 i amb l’assistència del rei Felip III que es trobava a Barcelona, per jurar la Constitució i amb la presència del Nunci del Papa, bisbes, cardenals, personatges de tot Catalunya i d’Espanya, s’entronitzà a la Verge Moreneta en l’església que ella es mereixia, i on hi estaria molt a gust. I per cert, la imatge no si va oposar.

                                  -----------------------------------------------------------------------------

                                                                             Les   ermites
Tretze eren les ermites, per bé que en alguna època se’n contaren més encara. Totes estaven a la part alta, o sigui, del monestir cap amunt. La meitat, a la banda de tramuntana i l’altra meitat a la part de migdia, fent partió el torrent de Vall – Mall, avui dit torrent de Santa Maria, que fins a l’any 1874 va fer de frontera entre els bisbats de Vic i de Barcelona. A la banda de migdia l’anomenaven TEBAS i a la part de tramuntana TEBAIDA, noms que recorden les terres d’Egipte santificades pels primitius ermitans. El punt més alt de les muntanyes l’anomenaven TABOR. – Explica la Bíblia (que segons la tradició en aquest punt es realitzà la Transfiguració de Jesús).
Les ermites eren la de Sant Jaume – Santa Caterina – Sant Joan – Sant Onofre – Santa Magdalena – Sant Jeroni – Sant Antoni – Sant Salvador – Sant Benet – Santa Anna – Santíssima Trinitat – Santa Creu – i Sant Dimas.

L’ermita de Sant Benet fou edificada l’any 1536, per tal que amb les de Santa Anna, Santíssima Trinitat, Santa Creu i Sant Dimas, fessin honor a les cinc llagues de Crist, i els pelegrins poguessin practicar la devoció dita de les Estacions- Tenia una capella en honor de Santa Escolàstica.

    

         Dibuixos de Laborde -   Any 1800 - Ermita de Sant Benet      i        Ermita de Sant Onofre

                                                                   E L S    E R M I T A N S
Els primitius custodis de la humil capella de Santa Maria, foren ermitans. Totes les ermites dels temps històrics es van construir en la part alta de la muntanya. No els hi mancava res. Totes tenien un dormitori, una sala de treball o estudi, una cuina, un menjador, un oratori i una dependència secundària. Es trobaven envoltades d’un hort amb les corresponents cisternes, amb freqüència excavades a la roca viva, per conservar l’aigua de la pluja.   
Segons un dibuix també de Laborde, es pot veure que, pel finestral obert entra un raig de sol i uns ocells es posen familiarment damunt la taula i fins i tot a la mateixa mà del monjo, per recollir les engrunes de pa que els brinda. La taula està disposada, apunt per dinar. Hi ha un plat, una vinagrera i un porró. A terra es veu un braser al costat del qual s’escalfa un gerro d’aigua, també hi ha una cadira, una llibreria amb la imatge de la Dolorosa, un rellotge de paret i un banc de fuster. 

 

                                                                                                          PLA DELS  OCELLS
Los aucellets graciosos,                                       Els ocells de tot el món es reunien de bon
Viuhen allí sens susto sens cuidado                    matí per repartir-se la feina de cada dia. 
Puix veuràs qu’amorosos                                     L'oreneta anava a despertar a la Verge
Se posan sobre’l muscle ab desenfad                 Moreneta per demanar-li consell, i desprès
I a escuses d’un pinyó que los provoc                 s'ajuntava amb els altres en aquest pla.
mil voltes de lo bech, besen la boca.               Per això en tots els retaules antics apareix                                                                                    la Verge envoltada d'ocells.

Hi havia un horari preestablert; estiu i hivern. A tres quarts de dues del matí, l’ermità de torn tocava la campaneta de la seva capella. Contestava la campaneta de l’ermita veïna i el ning-ning de les campanetes trencaven el silenci de la nit convidant a santificar el nou dia.
L’ermità mai menjava carn, dejunava sis mesos seguits i, tots els dimecres i divendres de la resta de l’any, es flagel·lava tres vegades per setmana, dormia sis hores escasses, vestit i damunt d’un llit de palla. Tot això era regla, i per tant, d’obligat compliment. Molts d’ells, però, multiplicaven encara aquestes austeritats.
L’aïllament no era absolut, podien rebre caritativament els pelegrins que visitaven les ermites, conversar amb ells breument, a menys que es tractés de dones soles. Complert aquest deure d’hospitalitat benedictina, tota comunicació amb el món estava prohibida- Fora d’algun cas molt excepcional, no es coneix en ells cap ombra de fanatisme o exaltació. Se'ls permetia baixar tots junts al monestir, en els dies de gran festa en honor de Nostre Senyora. Deixaven la seva ermita abans de la sortida del sol, arribats al monestir s'incorporaven a la Comunitat en els actes i oficis i un cop acabats aquests, a la tarda, tornaven en silenci a les seves ermites.

                                         

                                           L'ermita de Sant Dimes vista per la part darrera.

Ermites de Montserrat i els - diguem-ne - (ermitans, residents temporals, treballadors del manteniment de la muntanya, ocupes...??) doncs s'hi troben persones que hi fan estada i que no tenen el permís de l'Abadia de Montserrat.  

  

                                           -------------------------------------------------------

Durant la Guerra dels Segadors, el president de la Diputació del General (avui Generalitat) Pau Claris, va signar l’ordre d’expulsió dels monjos castellans i va manar que estiguessin sempre acompanyats, amb tots els honors, fins a la frontera de Fraga. Eren 80 monjos amb l’abat Juan Manuel de Espinosa. Anaren a Madrid on varen ésser rebuts com a herois i fundaren un monestir al que anomenaren Montserratico i que encara perdura en el dia d’avui.
Aprofitant que les Corts Catalanes havien destronat a Felip IV i havien nomenat rei de Catalunya a Lluís XIII de França, tornaren a demanar al Papa, que concedís la separació de la Congregació de Valladolid, però tampoc es va aconseguir. Quan l’any 1653 s’acabà la guerra, els monjos castellans tornen a ocupar les possessions de comandament de Montserrat
Entre el Tribunal de la Inquisició a Barcelona i els monjos castellans a Montserrat, eren dues punxes clavades al cor de Catalunya molt difícils de pair.
Per comprendre el problema dels monjos catalans s’ha d’explicar que, tradicionalment, les comunitats benedictines estaven dividides en dos grups, segons que hom pogués accedir o no al sacerdoci (per la seva capacitat intel·lectual o per la seva maduresa humana). De la regla de Sant Benet que diu: Ora et Labora, a l’hora del treball pels sacerdots, aquest era d’estudi pastoral, intel·lectual i d’ensenyança.- En canvi a l’hora del treball, pels no sacerdots, aquest era manual i de servei als sacerdots. Si afegim que una part de la regla de Sant Benet, molt important, és la que mana als monjos una total humilitat i submissió als superiors, i que aquests els exhortaven a ésser de bon grat, els servidors dels altres, crec que queda clar qui, i com, es manava a Montserrat. Als monjos catalans els era bastant difícil ser sacerdots, generalment eren els servidors dels altres.
El més o menys estricte seguiment d’aquestes regles (de les 73 que es composa la regla de Sant Benet) a més del tarannà de cada persona, donen abats, que poden ser molt diferents els uns dels altres. Molts monjos catalans que anaren a Montserrat, buscant la pau i l’amor de la Moreneta, es trobaren molt defraudats i alguns o passaren bastant malament.

                                                                                      EX --- VOTS
Els fidels de tots els temps i totes les latituds, beneficiats per algun prodigi, han sentit la necessitat de deixar un testimoni en el santuari en el que obtingueren el favor. S’hi poden trobar des de reproduccions en cera o plàstic de membres curats, aparells ortopèdics, vestits, cabells, retrats, fins a un senzill escrit, donant les gràcies. - En el segle XV – XVI, durant l’època d’esplendor, s’hi podien veure: taüts dels qui havien ressuscitat, cadenes, grillons de persones salvades de la captivitat, reproduccions de naus de nàufrags que s’havien encomanat a la Verge Moreneta. . . Va tenir molta anomenada la llàntia del moro. Hi ha testimonis que Joan de Cardona (General de les galeres de Sicília) ofrenà a Montserrat l’estendard reial i la llàntia o farola de la nau capitana dels turcs, que ell havia vençut l’any 1562. – També n’hi ha que, després de la batalla de Lepant, l’any 1571 el rei Joan d’Àustria va emportar-se la llàntia de la galera capitana del moro Ali-Muezzin-Zade, paixà del rei turc Selim II, i en va fer ofrena a Montserrat com a vot de gràcies per haver guanyat la batalla. Diuen que el dia que la volien encendre, va baixar del cel un àngel i va dir: “No l’encengueu, doncs s’encendria el món”

Preciosa és i moreneta la Verge de Montserrat-Per sa gala en la muntanya-un altar hi té aixecat; - duescentes cinquanta llànties - cremen davant de l'altar - totes són de plata fina - menys una que n'hi ha - és la llàntia del rei moro,- que mai l'han vista cremar - Un dia la van encendre, - i un àngel del cel baixà: - apagueu aquesta llàntia, - sinó el món s'enfonsarà.


Uns ex - vots molt originals eren quatre cocodrils enormes. S’explica que uns mariners catalans en veure's a punt de naufragar i envoltats d’aquests animals, s’encomanaren a la Verge Moreneta i no solament és salvaren del naufragi, sinó que varen poder capturar-los i una vegada dissecats els portaren com ofrena a Montserrat. Durant més de dos-cents anys varen estar penjats en el sostre del claustre que la gent va anomenar el “ CLAUSTRE DELS LLANGARDAIXOS ” De fet, la vista d’aquests testimonis impressionava la fantasia dels pelegrins i encara augmentava la devoció.

Any 1691 – Un dia de juny es va produir un incident que s’ha interpretat de diferents maneres. S’incendiaren els vestits de la Verge Moreneta, els monjos l’apagaren ràpidament i no va passar res més. La llegenda diu que en l’església hi havia més de cent persones que veieren com tres flamarades envoltaven la imatge. Miraculosament la imatge va resultar il·lesa però es va quedar negra i hi ha qui diu que  d’aquí li ve el seu color.                                   -------------------------------------------------------

ANY 1693 – Per comprendre els orígens de la capella de la Santa Cova, cal tenir molt present que tota la història de Montserrat es fonamentava en una llegenda: la troballa de la imatge de la Moreneta. Les primeres dades que es tenen apareixen en gravats del segle XVI i és en els anys 1570-1576 quan s’hi construeix una petita capella.

La construcció del camí i del complex d’edificis de la Santa Cova, té el seu origen en la disposició testamentària del senyor Francesc de Montserrat, que es casà amb na Teresa Vives i d’aquest matrimoni nasqué una filla, Gertrudis de Montserrat i Vives, la qual es va casar amb l'hereu Antoni Camporells , de qui prengué el nom marital: tenim, doncs a Gertrudis de Camporells i de Montserrat.
Francesc de Montserrat, durant la Guerra dels Segadors, abraçà acèrrimament la causa de Felip IV, i començà així el seu servei a la monarquia centralista. La fidelitat al rei li proporcionà càrrecs de gran responsabilitat i el títol de marqués de Tamarit.
Francesc de Montserrat nomenà hereva universal de tots els seus béns a Gertrudis de Camporrells i Montserrat.- En les disposicions testamentàries es deia i manava: A- la celebració d’una missa diària per l’ànima de Francesc i la seva esposa Teresa.- B- La construcció de l’església i les dependències per viure el monjo i el seu mosso.- C- La dignificació de la missa del dissabte, per solemnitzar aquells dissabtes en què set pastorets veieren les lluminàries.- D- Que en el termini de dos anys estigui construït el camí des del santuari a la Santa Cova.-
Davant l’elevat cost de la construcció del camí (per la seva dificultat) la marquesa va preguntar si el feien de plata. Per això se l’anomena camí de plata. Gertrudis de Camporrells i Montserrat, marquesa de Tamarit va finançar l’obra que va durar des de l’any 1693 fins el 1705, en que l’abat Fèlix Ramoneda en deia la primera missa.

 

 ANY 1677Els ducs de Cardona fan ofrena a la Verge d’un tron d’argent massís que pesava catorze roves. També en aquells temps varies reines havien fet ofrena al Monestir de la Verge de Montserrat de regals molt preuats: Maria de Mèdici reina consort de França i Navarra oferí un valuós reliquiari de cristall i una llàntia d'argent - Anna d'Espanya reina de França i Infanta d'Espanya, de primer, un vestit ornat amb nou-centes perles i, més tard, un pontifical amb tela d'argent i flors de lliri d'or -- Maria Teresa d'Àustria reina d'Hongria i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic, sis grans floreres d'argent, d'exquisit treball d'orfebreria. Encara podríem afegir-hi com benefactors il·lustres, a moltes nobles famílies franceses.

ANY 1682És elegit abat, Benet de Sala i Caramany, un dels homes més eminents en la història de Montserrat. Professor de filosofia a la Universitat de Salamanca, fou nomenat director de teologia, definidor, mestre general. . .va ser bisbe de Barcelona a l’any 1699 i va ser molt estimat i admirat pel Papa Clement XI que el volia promocionà a cardenal. Però al ésser un acèrrim defensor dels Austries en la Guerra de la Successió, Felip V li va fer la vida molt difícil, amb edictes que prohibien el seu reconeixement en tots els dominis reials. Foragitat a Roma va morir el 1 de juliol de l'any 1715. Està enterrat a la Basílica de Sant Pau, davant de l'altar de Sant Benet.
ANY 1697Construcció del camí (després 1908 carretera) de Can Maçana.
ANY 1713 - 1714 - Durant la Guerra de Successió l’abat Fèlix Ramoneda va intentar de nou la separació i que els abats fossin catalans. Tot i que Catalunya s’havia integrat a l’anomenat Tractat de l’Aliança de la Haia – amb Àustria, Anglaterra, Portugal i Holanda,- tampoc s’aconseguí que el Papa concedís la separació. Quan l’any 1713, un any abans de l’onze de setembre, un any abans de la caiguda de Barcelona - les tropes de Felip V havien conquerit Montserrat, l’abat Fèlix Ramoneda fou expulsat junt amb els altres monjos catalans considerats separatistes. I és ara, quan l’abat general de la Congregació de Valladolid, va reclamar a Felip V que d’una vegada signés una ordre, per la qual les votacions per elegir l’abat de Montserrat es fessin directament des de Valladolid, per evitar problemes. I altre cop tots els abats tornen a ser castellans. S'ha de recordar l'obligada obediència a Felip V i successors, sota pena d’excomunió i que desprès del Decret de Nova Planta en la instrucció secreta enviada als corregidors del Principat de Catalunya se'ls diu: "pondrán el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin se darán las providencias mas disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.-- És a dir, que allò que no es pot imposar com a llei, es faci amb habilitat suficient per aconseguir l'objectiu, sense que el poble se'n adoni.  Ara bé, ni els fidels ni visitants, sabien dels problemes entre els monjos, és a dir, de la porta del monestir en fora ningú sabia el que passava.
ANY 1755 – S’enderroca l’antiga església romànica on la Imatge de la Verge hi havia estat més de 700 anys. Recordar que aquesta petita església amidava només 25 metres de llarg, 17 metres d'amplada i entre 10 i 11 metres d'alçada. L’abat Benet Argerich posà la primera pedra del que serà el gran monestir de Montserrat. Argerich va fer una profecia que es va complir: Des de la corona de la Verge fins a les barres del galliner, res quedarà de Montserrat. En aquesta església encara es conservava i venerava la pretesa tomba de Riquilda (de la llegenda de Fra GARÍ). Uns anys després la varen obrir i en l'interior s’hi trobaren restes de set cadàvers. La llegenda de Fra Garí cada dia era menys creïble.  ----------------------------

En aquells temps en el monestir - santuari de Montserrat hi trobaren aixopluc i refugi, un bon nombre de bisbes i religiosos francesos que fugien de la Revolució i de la guillotina.

ANY 1800 Guillem d’Humboldt (filòsof, filòleg, literat, i diplomàtic, una de les intel·ligències europees) va visitar Montserrat i en quedà tan impressionat que va transmetre aquest sentiment als seus amics Goethe i Schiller ; aleshores els seus escrits dedicats a Montserrat donaren un nou sentit més espiritual, més de pau al nostre monestir. Schiller deia: Montserrat atreu a l’home del món exterior i el xucla al món interior. Ajudaren molt a la devoció que Europa va tenir vers Montserrat.

                                                               MONTSERRAT  2000

Tot i tenint aquests problemes i d’altres, quedi clar que, durant els anys del 1600 fins al 1800, Montserrat arribà al punt més alt de tota la seva història.
ANY 1809 – L’exèrcit francès puja a Montserrat, fa una inspecció, però no toca res. Respecta el monestir i el santuari.
ANY 1811–La guerra de la Independència. Per primera vegada els monjos castellans i catalans anaven d’acord amb el mateix desig: expulsar els invasors. L’abat Domingo Filgueira s’incorporà a la Junta de Manresa.- Quan la Junta Provincial declarà Montserrat “plaça d’armes“ va assegurar la seva destrucció.
Arribà el fatídic 25 de juliol de 1811. - Hom no acabarà mai d’entendre, com és possible que, si les tropes franceses comandades pel general Suchet envaïren Montserrat i en tres hores la varen conquerir, per què, durant quasi bé tres mesos l’anaren destruint pedra a pedra, fins a enderrocar-la totalment.? Tot aquell Montserrat, el monestir, el santuari, els hostatges, les ermites, absolutament tot fou arrasat, incloses les tombes. S’ha de pensar, què buscaven? perquè indiscutiblement alguna cosa devien buscar, sinó quina explicació tindria que després de tres mesos de buscar i no haver trobat, segurament, el que buscaven, es dediquessin a calar foc a tota la muntanya.- la varen cremar de dalt a baix.-

I és que el monestir de Santa Maria de Montserrat no estava al marge de la guerra anomenada de la Independència, doncs, aquí s'acollia als sometents que pujaven a Montserrat, a demanar orientacions i provisions per lluitar contra l’invasor. El pare abat Domènec Filgueira reconeix que no es podien negar a aquesta ajuda, inclús tenien unes persones armades que vigilaven els punts alts de la muntanya per evitar atacs sorpreses. 

Tot i l’instin de burla i de destrucció de les coses importants, els soldats francesos quan varen trobar la imatge de la Verge (tapiada sota una escala de l’ermita de Sant Dimas) després de robar-li els vestits i les joies, poder pensant com era possible que una cosa tan petita fes moure tanta devoció a tanta gent. . . per riure's d’ella li lligaren una corda al coll i la penjaren a la branca d’un arbre. Però sembla ésser més cert que l’estimbaren roques avall, i per aquest fet i degut també a passar-se uns mesos a la intempèrie, a sol i serena, (fins que uns monjos la varen trobar) s’entén que la imatge quedés molt destrossada, ara bé, el fet més important és que la pogueren salvar de la seva destrucció i desaparició. En canvi, aquell mantell que es deia que havia estat teixit per la mateixa Verge Maria i que era tingut per miraculós havia desaparegut i no s’ha trobat mai més.  Un any més tard, tornaren a pujar els francesos i posaren explosius en llocs estratègics i calculats de manera que a Montserrat sols hi quedaren roques i cendra.

El P. Francesc de Paula Cruselles explica que: En l'any 1811 a la capella de Sant Iscle s'hi van fer forts la Junta de Defensa de Catalunya. La tancaren amb gran muralla i colocaren uns canons. Però quan van veure les tropes franceses que venien per la carretera de Santa Cecilia, els que tenien que defensar aquest punt, van fugir ben espantats, dejant els canons en mans de l'enemic, sense oferir la més petita resistència.

En el llibre "MONTSERRAT" de Parera Editors s'explica d'aquesta manera: Defensaven Montserrat 3,000 homes comandats pel baró Eroles - la lluita era desesperada - quan els defensors estaven derrotant a les tropes franceses -  de sobte, apareix al seu darrera un escamot de soldats enemics, que havien estat guiats per un "traïdor" que els va portar pel lloc (aleshores desconegut) i on avui coneixem com a "l'escala dels francesos"  - Aquest fet va fer inútil la resistència i al final de la vesprada els invasors entraven al monestir i començava el seu saqueig i destrucció.  I sense aprendre la lliçó, un any més tard, el coronel anglès Eduard Green va fortificar l'ermita de Sant Dimes. El 28 de juliol de 1812 l'exèrcit francès  amb 7,000 homes va derrotar en poques hores als defensors. - Aleshores van cremar l'ermita i van posar explosius per destruir totalment i d'una vegada a Montserrat. 

També l'església i el monestir de Santa Cecília foren saquejats i incendiats.    

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       El camí que mena al Cambril de la Verge de Montserrat

Quan el pelegrí, creient, fidel o turista, vol visitar el Cambril de la Verge de Montserrat,  primer de tot pot veure  damunt de la porta d’entrada a la basílica, (des de l’atri) aquest timpà que pertanyia a la façana antiga, en el qual apareix la Mare de Déu de Montserrat  sobre un fons de muntanyes amb dos escolanets en una banda i en l’altra banda la figura de Fra Garí agenollat, presentat com si fos el fundador de Montserrat. És una obra de l’artista Pau Serra realitzada l’any 1776. Recorda la llegenda de Fra Garí,  que en aquells temps, si que era considerat el creador de Montserrat. Tot i que passats uns pocs anys, ningú ja es creia aquesta llegenda.    Hereves de les giroles dels antics temples, són les escales que condueixen  als pelegrins al indret on reposa la Santa Imatge. El seu prefaci és la Porta dels Àngels, de marbre i alabastre, esculpida per Enric Monjo. Aquesta porta, començament del camí marià, ha d’evocar la preexistència eterna de Maria, en el pensament de Déu. En aquest timpà s’hi representa La Creació. La Verge Maria, donarà a Jesús perquè mori per salvar el món. Tota l’esqueixada s’omple amb els àngels que evoquen l’esplendor de la puresa,   i es fan suggeridors de tendresa en la seva exquisida fragilitat.

     

Aquí s’hi pot veure un paral·lelisme entre l’escena de l’expulsió del Paradís (quan la promesa fou feta) i l’escena de l’Anunciació (on la promesa fou realitzada).  S’estableix una relació entre Maria i Eva; mentre Eva, pel seu pecat original, fa tancar la porta del Paradís, la nova Eva, Maria, amb l’Anunciació, obre de nou el camí cap el Paradís.

 Els personatges bíblics, patriarques i profetes, habituals de les portalades que es construïen en l’Edat Mitjana són: ABRAHAM – JACOB – JUDÀ – ISAÏES – JOAQUIM – I-  JOSEP a l’esquerra. -----   DAVID –JESÉ – MOISÉS – EZEQUIEL – ANNA – I – JOAN a la dreta.

ABRAHAM  a l’esquerra, és el pare del poble escollit per Déu. L’home que oferí al seu fill Isaac en sacrifici. Reconegut pel Judaisme, el Cristianisme i per l’Islam.

JACOB – fill de Isaac i germà de Esaú

JUDÀ – fill de Jacob. – rei de la tribu de Judà. Segons la profecia CRIST era: “El Lleó de la tribu de Judà, l’arrel de David”. Judà va universalitzà el nom jueu.

DAVID – a la dreta,  rei de Israel. Salmista i profeta. Va vèncer al gegant Goliat.

JESÉ -  pare de David – Isaïes va profetitzar que el CRIST naixeria del “tronc de Jesé”. Al ésser CRIST descendent del tronc de David, també ho és del tronc de Jesé.

MOISÉS -  La gran figura del poble de Israel, i en molts aspectes representant de Déu entre els homes. Pot ser considerat com l’autor, escriptor o narrador del Gènesi – Èxode – Levític – Nombres – i – Deuteronomi (per mandat de Déu)

   

ABRAHAM - JACOB - JUDÀ                                                    DAVID - JESÉ - MOISÉS  

El profeta Isaïes mira amunt. – Joaquim mira el present que està vivint  – Josep mira avall, com si vulgues explicar als pelegrins que la profecia s’havia complert.

  Les escultures dels profetes Isaïes a l’esquerra i de Ezequiel a la dreta expliquen que Déu se’ls aparegué assegut en un soli alt, els serafins damunt seu, sis ales l’un i sis ales l’altre, entre els quatre éssers alats del Tetramorf. Aquestes visions estan representades a la cúpula del Tron de la Moreneta. Les dues últimes figures pujant per l’escala, a l’esquerra són Joaquim (pare de la Verge Maria) i Josep el seu espòs- i a la dreta Anna (la profetessa que el lloà en la seva presentació al temple) i Joan Baptista com a persones pròximes a Maria, doncs van conviure amb ella.

Es pot observar el detall del profeta Isaïes que mira amunt, cap a la Mare de Déu com si volgués veure el misteri que segles abans, ell havia predit. Més a la vora del misteri Joaquim mira el present que està vivint, en canvi Josep mira avall, com si volgués explicar als pelegrins que la profecia s’havia complert del tot. A l’altre costat també és curiós el detall del profeta Ezequiel portant a les mans un temple amb la porta tancada, símbol de la virginitat de Maria.  També demana l’atenció, que amb tants àngels cantant i tocant instruments musicals,. Un d’ells ens demani silenci, com recordant-nos el lloc sagrat en que ens trobem, mentre que un altre ens ofereix aigua beneïda, com per purificar-nos en entrar al temple. Paral·lelament flanquejant l’escala ascendent, dues processons de personatges femenins, les

 

Santes Mares a una banda amb la inscripció GAUDIUM MARIS HABENS – Van tenir el goig de ser mares i les Santes Verges a l’altra banda, amb la inscripció CUM VIRGINATIS HONORE – l’honor de la virginitat, simbolitzant i honorant la virginitat i la maternitat de Maria.

La sala del replà alt de l’escala està decorada amb una pintura de Carlo Maratta, El Precursor des d’aquesta pintura assenyala a la Mare de Déu. - Aquesta sala és on fa anys, s’exposaven els exvots i les ofrenes que feien els pelegrins. Avui només n’hi ha tres, les tres banderes que estan exposades en el interior d’un majestuós armari d’eben i marfil. Aquestes tres banderes solen passar un xic desapercebudes per la majoria dels visitants, però s’ha de saber que recorden una petita part de la historia de Catalunya. La primera, l’espanyola, va ésser ofrenada l’any 1929 per rei Alfons XIII – i els militars presents a l’acte explicaren a l’abat Marcet, que aquella bandera representava la unitat d’Espanya, per tant no seria ben rebuda cap idea de independència catalana. – La segona fou ofrenada pel Terç Requetè de la Mare de Déu de Montserrat. També s’ha de saber que tot i la valentia ben demostrada, els comandaments nacionals mai no els van agrair les seves gestes, perquè “eran catalanes” i desprès de la guerra tampoc foren compresos per molts catalans, perquè havien lluitat al costat de l’exèrcit franquista.  La tercera, la catalana, ves per on, s’hi va posar quan gairebé feia 25 anys de la mort de Franco. De fet és una de les poques senyals de identitat catalana visibles que es poden trobar a Montserrat. -  A l’altra costat hi ha la font de la Mare de Déu, els relleus de la base representen miracles de Jesús relacionats amb l’aigua: la tempesta calmada, la pesca miraculosa i la piscina probàtica. Els relleus de la font són de l’escultor Carles Collet.                                      

    

L’escultura del escolanet Josep Mª Roca Borrell que es troba en el camí que ens porta fins a el tron de la Moreneta, representa la història tendre i commovedora d’un nen que patia una malaltia severa i que la seva il·lusió era ésser escolà de Montserrat. Fou admès, si bé molt aviat es va morir (segurament molt feliç per haver estat escolà) els seus pares en record del gran desig del seu fill l’immortalitzaren en aquesta escultura. - La porta d’entrada, (de plata repussada) i emmarcada amb una artístic arc de marbre, és obra de Josep Obiols, Rafel Solanic i Manel Capdevila. Dóna accés a les escales que porten al cambril i en elles apareixen Sant Josep i l’Arcàngel Gabriel com a testimonis del misteri de l’Encarnació del fill de Déu en les entranyes virginals de Maria. A la porta de Sant Josep la llegenda (amb llatí) diu: GUARDA DE VERGES i a la de l’Arcàngel: FOU ENVIAT. - 

Les pintures murals de la avantcambra d’accés al tron, i que es repeteixen a l’altre costat en baixar de venerar a la Moreneta, són de Josep Obiols i representen a les dones virtuoses i valentes que esmenta la Bíblia. La vida i els fets d’aquestes dones, conformen i en són el preludi de la imatge de Maria que esdevindrà. Les virtuts de totes aquestes dones prefiguren la futura perfecció de Maria. L’entorn més proper a Maria s’hi troba representat en dues fornícules·altarets, l’un a l’absis d’entrada amb Sant Joaquim i Santa Anna – (els pares de Maria) i l’altre a l’absis de sortida amb Sant Jaume (patró dels pelegrins) i Sant Joan (el deixeble estimat). 

   

  Sant Joaquim i Santa Anna                                           Sant Jaume i Sant Joan

En les pintures de l’avantcambra d’entrada, a l’absidal central, un cor d’àngels músics recorda l’alabança eterna a la Verge. En el centre el monograma de CRIST sobre un fons de la muntanya. A l’absidal següent la Immaculada envoltada de verges prudents, amb una llàntia a la mà, esperen l’arribada de CRIST, que apareix en el següent absidal com a símbol – i que mitjançant Maria, les verges prudents podran arribar a ELL.

  

 Duran les obres per la renovació del tron de la Moreneta, per poder pujar al Cambril per un camí més solemne i de més fàcil accés, l’escala i el Portal dels Àngels que la inicia, s’esqueia en el lloc on estava el retaule de la capella de Sant Josep i per aquest motiu es va decidir de traslladar-la a aquesta absidiola, on abans hi havia les escales primitives per pujar al Cambril.

          

     Capella de Sant Josep               Judit l'heroïna i Ester intercessora              Rebeca   ---   Raquel

 En el pas a la capella de Sant Josep hi estan representades: Rebeca, casada amb Isaac - - Raquel, casada amb Jacob - - Abigail, casada amb David - - i la reina de Saba. -- En el replà hi veiem representades, en primer lloc, a l’esquerra JUDIT: (13 – 14)  Judit és la dona que alliberà Betúlia del setge sirià. – Aprofitant l’estat d’embriaguesa del general Holofernes, li va tallar el cap. La fortalesa de la heroïna i la pietat envers el seu poble prefiguren la fortalesa de Maria al peu de la creu i la compassió pel seu poble. -- ESTER: (2 – 17) I (7 – 4) Ester és la dona que va salvà al poble de Israel de la desaparició, gràcies a la seva intercessió davant del rei Asuero. – Ester, devota i plena de misericòrdia, és l’expressió perfecta de la intercessora i prefigura la misericòrdia i la intercessió de Maria entre el seu fill diví i el poble.                                                                                                         --------------------------------------------------------------------------------------

 Al entrar al Cambril és bo saber com va començar aquesta història. Quan  l’any 1944, aprofitant una idea del Pare Adalbert Franquesa, es va crear la comissió “Abat Oliva”  i es va fer una subscripció popular per oferir un nou tron a la Verge, ningú sospitava les proporcions que aquella idea aniria adquirint. Només de llençar la idea, foren tants el donatius de petits objectes d’or i d’argent, que a finals de 1944 s’havien recollit 100 quilos d’argent i tres quilos d’or. A finals de 1945 s’havien recollit 200 quilos d’argent i 5 quilos d’or. -- Les línies generals de la composició del tron foren traçades per l’arquitecte Francesc Folguera amb disseny del pintor Josep Obiols. En foren els orfebres: Soler·Cabot – Serrahima – Sunyer – i Mostany·Llopart.

El tron de la Mare de Déu, en forma de retaule, consisteix en un mur d’argent daurat, del mig del qual s’aixeca un pedestal destinat a sostenir la Santa Imatge, emparada per un cobricel. La base quadrada on reposa el sòcol d’argent, està constituïda amb pedra de la mateixa muntanya i treballada per l’escultor Granyer, i en ella hi figura la imatge de l’Arcàngel Sant Miquel, patró de la muntanya. En una arqueta hi ha dipositades 54 pedres procedents dels cims de Montserrat, ofrena dels excursionistes i escaladors.

Damunt d’aquesta base i presidint el podi, la imatge de Sant Jordi, flanquejada pels escuts de Catalunya i de Montserrat. A cada costat una imatge de Santa Victòria i una de Sant Iscle (compatrons de la muntanya). Sota dels retaules de la Nativitat i de la Visitació, les figures de Sant Joan i de Sant Pere envoltades pels escuts dels bisbats de Catalunya.

Les dues ales grans d’argent que flanquegen a la Moreneta i constitueixen el retaule són: a l’esquerra La Nativitat; a primer terme figuren les llevadores després de banyar a la petita Verge, al fons vora la finestra Santa Anna al llit, curosament tractada per una tercera dona. La llegenda que l’envolta diu (amb llatí): Els monjos acomplint els vots piadosos del poble, t’instauren solemnement en aquest soli de bellesa, per las mans de l’abat Aureli i del abat Antoni. Accepteu-lo amb complaença oh Verge, i intercediu per nosaltres.

A la dreta, l’escena de la Visitació; Elisabet s’inclina reverent davant Maria en el moment de dir-li: Beneïda sou vós entre totes les dones i beneït el fruit del vostre ventre. – Darrera en oració, hom veu a Zacaries, amb la tiara i les vestidures sacerdotals. La llegenda que l’envolta diu (en llatí): Beneït el poble que et reconeix per patrona, vestit ja de porpra de tanta sang dels màrtirs, devotíssim lliura els seus regals, amb la benedicció dels seus bisbes, perquè tinguis un tron digne i bell.

Els dos canelobres d’alabastre situats als costats del tron són obra de Pere Jou, i tenen escultures que evoquen les processons dels pelegrins que han venerat a La Moreneta. Les nou llànties d’argent que volten l’estança representen a les vuit diòcesis de Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Solsona, La Seu d’Urgell, Tortosa i la que fa nou representa a Montserrat.

    

        Retaule de la Moreneta                                       La llàntia que representa a Montserrat.   

                        

Quan es va decidir d’alleugerir-la dels vestits postissos que amagaven la seva graciosa figura es va veure clar que, amb la nova aparença de la imatge, la corona, el ceptre i els lliris de puresa l’haurien desfigurada. Van decidir no posar-los, però no per això havien de deixar amagades unes joies tant significatives i van pensar de fer-les dur (coronant el tron) per quatre figures d’àngel- Els quatre àngels sostenen els atributs amb les mans velades, segons el respectuós costum en temps de l’Edat Mitjana. - Els dos del mig, drets, amb la corona – agenollats, el de la dreta duu el ceptre i el de l’esquerra els lliris. - Les quatre figures foren modelades per l’escultor Llaurador i han estat cisellades per l’orfebre Mostany

 Atenció especial mereix la cúpula, on el mosaic fou el material més adequat per un recinte tant preciós.   Explica la Bíblia, que Déu s’aparegué al profeta ISAÏES (6 – 2) assegut en un soli alt, els serafins eren damunt seu, sis ales l’un, sis ales l’altre. – S’aparegué al profeta EZEQUIEL (1 – 4) assegut en un tron de safir voltat d’una aureola de foc irisat, entre els quatre misteriosos éssers alats del Tetramorf. També s’aparegué a Sant Joan a Patmos (Apocalipsi 1- 9 i 17). --- Un cercle tanca la cúpula i la separa dels símbols del Tetramorf que en són la continuació geomètrica. Dintre d’ell, quatre serafins, sis ales l’un sis ales l’altre volten el cercle irisat des de on la MÂ del PARE assenyala a la Verge. - Els serafins il·luminats des del cercle central (que semblen sostenir amb dues de llurs ales) aquestes mateixes ales projecten sobre el seu rostre una ombra que arriba als ulls i els priva d’enlluernar-se amb la divina resplendor.

  

Els quatre símbols del Tetramorf, els éssers alats, representen els quatre aspectes de la natura de  CRIST que corresponen als quatre moments principals de la seva vida:  el naixement, la mort, la resurrecció i l’ascensió. També han estat identificats com els quatre Evangelistes: Sant Mateu (l’Evangelista de l’Encarnació i la raó humana) és representat amb l’home alat. - Sant Marc (Evangelista de la Resurrecció) representat amb el lleó - Sant Lluc (Evangelista de  la Passió i el sacrifici) – representat amb el brau de l’holocaust – Sant Joan (l’Evangelista de l’Ascensió) representat amb l’àliga.

DOGMA – Representa un fet que la intel·ligència humana no pot arribar a entendre, però tot cristià l’ha de creure, perquè és paraula de Déu. - Els dogmes més coneguts són: El de la Virginitat de Maria – La Santíssima Trinitat – El Pecat Original – La Immaculada Concepció – L’Assumpció de Maria al cel – La immortalitat de l’ànima .........   Virginitat de Maria – És un article de FE que ensenya que, Maria la Mare de Déu, va viure verge, abans, durant i desprès del naixement de Jesús. Aquest fet està clarament explicat en la Bíblia. - Santíssima Trinitat – Consisteix en que Déu se’n numèricament e individualment UN, existeix en tres persones, Pare Fill i Esperit Sant. ---  Aquest dogma està representat en el Cambril de la Verge. - La Mà del Pare Celestial, junt amb el colom penjat per una cadeneta del centre de la cúpula, i el nen Jesús assegut a la falda de La Moreneta, completen la Santíssima Trinitat.:  PARE  -  FILL  - I  ESPERIT   SANT .                    ----------------------------------------------------------------------------------------------------          

La cambra del tron de la Mare de Déu, visible des de la nau central, està enterament coberta de mosaics venecians, dissenyats per Josep Obiols i realitzats per Santiago Padrós. Hi trobem a Maria simbolitzada com a: MARE DE LA HUMANITAT – MARE DELS APÒSTOLS – MARE DE L’ESGLÉSIA – MARE DE CATALUNYA – MARE DELS MONJOS – I – MARE DELS PELEGRINS.

Maria participà com ningú en el goig de la resurrecció del seu fill i en la novetat que això va comportà. Per les seves virtuts, la seva persona representava la nova Jerusalem. Ella era el temple sant, perquè dugué a les entranyes el Fill de Déu i perquè guardà la paraula de Déu en el seu cor. Jesús abans d’expirar dóna a Maria una nova maternitat. I ja que un dels fruits de la redempció, és la unitat de tots els creients, la maternitat de Maria contribueix a l’edificació de la comunitat de l’Església.

El gran mosaic de l’ala d’entrada, a la dreta mirant el tron, representa a Crist en la creu en el moment de constituir a la seva mare MARE DE TOTA LA HUMANITAT. Hi està representada la persona de Sant Joan que apareix a la dreta – La Verge apareix a l’esquerra – al fons la ciutat de Jerusalem. - Damunt del braços de la creu, baixant del cel, apareixen dos àngels brandant llurs encensers; en el centre de la composició la figura del CRIST, no vençuda per la mort sinó vencedora de ella.  Tota l’escena pren vida amb la llegenda    “ECCE  MATER  TUA” --- Evangeli segons Sant Joan: (19·25 i 27) – Vora la creu de Jesús hi apareix la seva mare i la germana de la seva mare, la dona de Cleofàs i Maria Magdalena.  Jesús veié a la seva mare i al costat de ella, el deixeble que ell estimava:  Mare aquí tens el teu fill - - Després digué al deixeble: Aquí tens a la teva mare                                         E C C E    M A T E R    T U A

Al brancal esquerra s’hi representa a MARIA com MARE DELS APÒSTOLS. És el dia de l’Ascensió CRIST acaba de pujar al cel. Els apòstols han quedat sols, però MARIA en mig de ells els empara. Damunt dels núvols  es veu a CRIST triomfant i damunt de ell els àngels que baixen del cel a rebre’l.

 Al brancal dret, Maria com a  MARE DE L’ESGLESIA – Hom veu als apòstols que, desprès de l’Ascensió s’han reunit al Cenacle, pregant en torn de Maria.  Baixa del cel el Foc de l’Esperit Sant proclamant l’Església de CRIST. La seva maternitat és marcada per la llegenda“MATER ECCLESIAE”                                                                         ----------------------------------------------   

Els mosaics de l’ala de sortida, presenten a Maria com a: MARE  DE  CATALUNYA, significant que, la maternitat de Maria damunt dels catalans, es manifesta a través de Montserrat. Veiem al Papa Lleó XIII assegut reben la súplica del bisbe Josep Maria de Urquinaona, que apareix agenollat davant del Papa, amb la testa nua però la mitra al seu costat, a terra, esperant la corona amb les mans velades en senyal de respecte, i demanant el patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya. Al costat del Sant Pare y com a testimoni, el Cardenal Benavides. Darrera del bisbe Dr. Urquinaona hi ha l'abat Muntadas. -  El bisbe Urquinaona va defensar  aferrissadament  aquella causa, que el govern espanyol volgué impedir per tots els mitjans i considerava aquella petició com un acte polític de separació. Les pressions espanyoles  van aconseguir que la butlla pontifícia esborrés el nom de Catalunya i que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada Patrona de les Diòcesis catalanes.

 Al centre, Sant Pere, revestit amb el pal·li, com a encarnació de la Jerarquia i del Sacerdoci de l’Església, pontifica i beneeix allò que està fent Lleó XIII (que declara a la Verge de Montserrat, Patrona de Catalunya) Al fons un doble paisatge assenyala el paral·lelisme entre Roma i Montserrat. A una banda tres de les cinc basíliques majors de Roma: la Vaticana – Santa Maria la Major – i Sant Pau d’Extramurs i a l’altra banda la muntanya de Montserrat.                                             -------------------------------------------------------------

Al brancal de la dreta, MARIA com a MARE DE LA COMUNITAT. En el Santuari de Montserrat, Sant Benet dret, amb mitra i estola, pectoral i bàcul lliurant la Regla Monacal a la família monàstica de Montserrat. A la seva dreta Sant Gregori (amb el colom de l’Esperit Sant damunt l’espatlla) i a la seva esquerra l’abat Oliva (caracteritzat amb una branca d’olivera)  Sota d’ells agenollat, l’abat Garcia Cisneros – el germà Josep de Sant Benet més conegut com a “el venerable de les llànties” (amb una llàntia a la mà) – el prior Jaume de Vivers – l’abat Argerich –el pare Bernat Boil (acompanyà a Colom en el seu viatge a Amèrica i por ser reconegut per una esfera terrestre que porta a la mà) – un ermità – i un escolà com a representació de l’escolania. 

                                        -----------------------------------------------------------------------------

Al brancal de l’esquerra, MARIA com a MARE DELS PELEGRINS,  a la fila de dalt el fundador del cenobi l’abat Oliva – Jaume I el Conqueridor – i l’Emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya – per sota, Sant Ignasi de Loyola – Sant Josep de Calassanç – i uns pelegrins anònims – A la part inferior el representant de la poesia catalana mossèn Cinto Verdaguer -  el bisbe Torres i Bages – Antoni Gaudí – Lluís Millet – Joan Llimona (l’autoretrat de l’artista recorda al pobre del retaule de la capella de Sant Martí de Tours) – també una dona (la benefactora Francesca Bonnemaison) i uns nens en representació dels nens i nenes de la nostra terra. Presideix l’escena, al sostre, La Moreneta sostinguda per dos àngels. 

    

                                              --------------------------------------------------------- 

 Des de la nau central de l’església, la cambra espurnejant d’or i de pedreria on s’allotja la Santa Imatge es veu emmarcada per un triomfal arc de mosaics. A la part més alta, dos àngels sostenen volant la creu que presideix el conjunt. Les escenes escollides als brancals, al·ludeixen a les quatre Témpores i van acompanyades de llegendes que aclareixen llur sentit. -- Les Témpores són l’adaptació cristiana d’una practica pagana de l’antiga Roma, que consistia en oferir sacrificis per aconseguir bones collites. L’Església va afegir a aquesta celebració, la idea de la propagació de la vida sobrenatural per mitjà del sacerdoci. Per això les Témpores es tornaren en dies d’oració per els que tenien que ésser sacerdots. Avui dia, el propòsit de les Témpores és: Pregar demanant sacerdots exemplars. En aquestes Témpores s’explica que la litúrgia gira a l’entorn de Maria, com a inseparable que ELLA és dels Misteris de Crist. El cicle litúrgic hi és concretat per una representació de les quatre Témpores, sota un aspecte marià–eclesiàstic;  indica que la part que va tenir Maria en els Misteris de Crist esdevé actual per mitjà de l’Església que els valora místicament i sagramentalment.   

Les Témpores d’hivern – són representades per un bisbe imposant les mans a l’ordena’t agenollat. La llegenda diu:TEMPLUM IN QUO CHRISTUS SACERDOS FACTUS EST. – Al·ludeix al fet que CRIST ha estat engendrat de Maria, per tant, Maria és el temple on CRIST ha estat ordenat sacerdot.

Les Témpores de primavera – assenyalen un paral·lelisme entre la natura i el CRIST. El món reneix i el CRIST ressuscita. La llegenda diu: DEDIT AQUAE  ET  MATRI.  Representa la benedicció de les fonts baptismals el dia de Dissabte Sant, en el moment en què el Pontífex introdueix a l’aigua el ciri pasqual.

Les Témpores d’estiu – Representen l’època de la plenitud, la Pentecosta i el Corpus i amb elles l’Eucaristia. La llegenda diu: COMUNICANTES GLORIOSAE VIRGINI MARIE. - Representa a un sacerdot, en la Missa, de cara al poble, en el moment d’aixecar l’Hòstia i el Calze. Al combregar i rebre el cos de CRIST, format en el si de Maria, rebem quelcom de ELLA

Les Témpores de la tardor – Maria com a fruit madur, ha estat arrabassada ja de la terra i portada al Paradís. La llegenda diu: ADDUCENTER  REGI  VIRGINES  POST  EAM – Una figura de orant que representa a Maria i a l’Església, porta la llàntia encesa a la mà. L’església com a verge prudent, espera amb la llàntia a la mà el moment d’ésser presentada a Jesús per Maria, per unir-se per sempre més a ELL.

 El petit altar que es troba al bell mig entre la imatge de La Moreneta i l’altar major de la basílica està dedicat a la Regina Martyrium, la Verge de tots els màrtirs – i en honor d’ells sempre hi cremen 4 ciris que representen a Barcelona – Tarragona – Lleida i Girona. Els escuts de cada província estan a la base de cada ciri.

                                                                                 -------------------------------------------------------------------- 

   Desprès de la visita a la Verge Moreneta es baixa per unes escales que donen a la avantcambra de sortida. En les portes Sant Joan i Sant Lluc (com a relators de la funció de Maria en la vida de Jesús i de l’Església). A la porta de Sant Joan la llegenda diu: EL DEIXEBLE LA REBÉ A CASA SEVA – I a la de Sant Lluc la llegenda diu: GUARDAVA TOTES AQUESTES PARAULES. – Aquí també hi trobem les pintures de Josep Obiols. Hi veiem representades en primer lloc:  DÈBORA (Jutges 4) – Dèbora és la dona profetessa i jutge del poble d’Israel que va organitzar, tota sola, la resistència a la penetració en el seu poble de la religió dels cananeus. Representa el preludi de Maria com a mur que empara la religió cristiana. --- RUT: (2·4) – Rut és la dona que pertany al noble tronc de Jesé. Isaïes profetitzà que del tronc de Jesé naixeria el CRIST. El fill de Rut fou l’avi del rei David. Rut emigrà a terra estrangera – treballà espigant en els camps de Booz – es casà amb Booz –Els sants pares van veure en les noces de Booz amb l’estrangera el preludi de les noces de Maria amb la naturalesa divina del Verb, de la que Maria n’era estrangera.

    

  1. En la pintura frontal Sant August – Santa Irene – Sant Casimir                          En el absidal, els sants catalans:                          
  2. i Santa Matilde,  onomàstics de la família Casarramona que                               Sant Jordi - Sant Fructuós - Sant
  3. va  subvencionar alguns treballs relacionats amb el Cambril.                            Pacià - Santa Eulàlia i Sant Oleguer                

En el pas de sortida: MARIA (Èxode 15· 19 i 21) Maria  la germana de Moisès i d’Aaron, és la profetessa que, quan la cavalleria del faraó hagué entrat dins el mar, el Senyor abocà les aigües damunt d’ells, mentre els israelites caminaven per terra eixuta en mig del mar. – llavors la profetessa prengué a la mà el tamborí i lloà a Déu. Totes les dones sortiren al seu darrera amb tamborins, tot dansant, cantant i lloant a Déu. - Aquesta lloança de la profetessa, és el càntic per excel·lència del Antic Testament i és el preludi de la lloança de Maria en el Nou Testament en el episodi (Lluc 1 – 46 i 49) on Maria diu:  la meva ànima magnifica el Senyor. - Les pintures del costat de Maria la profetessa, representen: a Anna la profetessa que lloà al Senyor en la presentació de Jesús al temple – a Marta i Maria de Betània germanes de Llàtzer.

     

                                                   Sant Jordi   i   Sant Fructuós             Sant Pacià - Santa Eulàlia - Sant Oleguer

 En aquesta avantcambra s’hi troba la porta d’entrada l’antic Cambril de la Verge Moreneta. Recordem que passat l’any 1885, en temps de l’abat Josep Deàs i Villar es va acabar aquest Cambril, amb la triple cambra, destinat al culte íntim de la Mare de Déu.  El Cambril no era pròpiament una capella, sinó més aviat com una sala de audiències  de la Reina del Cel. No hi havia altar, sinó unes escaletes  per pujar i baixar, després d’haver complert amb el besamans i l’adoració a la Santa Imatge. - Per alternar el culte social amb l’íntim, la imatge descansava en un dispositiu que podia girar-la a voluntat, de cara a la Basílica o de cara al Cambril.

     

En l’actualitat el Cambril resta com un espai reservat per aquelles persones que després de venerar a la Santa Imatge, volen pregar una estona en silenci. També pels que volen admirar la romàntica decoració arquitectònica creada per l’arquitecte Villar Carmona, amb motius projectats per un jove Gaudí. - El Cambril ha estat convertit en capella, i a l’any 1940 fou consagrat l’altar. Els mosaics de damunt de l’altar representen a Jesús coronant a la seva mare i foren fets per Santiago Padrós.A contrallum del vitrall central, davant per davant de la imatge de la Mare de Déu (que es veu d’esquena) hi ha l’escultura de Sant Jordi, patró de Catalunya, esculpida per Agapit Vallmitjana. Els trets facials fan pensar que pot ser un retrat de Venanci Vallmitjana, germà de l’autor.

      

A la cúpula, les pintures de Joan Llimona donen un ambient d’abric i d’aixopluc maternal. Foren acabades l’any 1898. En el conjunt apareix la Mare de Déu amb el nen Jesús als braços, rodejats d’àngels, a continuació una panoràmica de la muntanya que marca la intersecció de l’espai celestial amb el terrenal; a la part inferior, a banda i banda, hi ha una corrua de pelegrins: per la dreta els estaments eclesiàstic i per l’esquerra els del civil. -- Aquestes pintures quan estaven a la meitat, l’abat Deàs les va fer parar (uns artistes li van dir que no tenien qualitat artística). Un tribunal de 5 experts en art, (considerant la dificultat de que la cúpula és gairebé plana) la qualificaren de obra mestre de la pintura catalana. Aleshores Joan Llimona va poder acabar la feina. La seva idea era la de col·locar:

1 la Mare de Déu – 2 Sant Miquel – 3 Sant Gabriel – 4 i 5 dues files d’àngels – 6 verges amb lliris –       7  màrtirs amb palmes – amb el 8 l’àngel de la Pau que marca la intersecció de l’espai celestial amb el terrenal -  A la corrua dels estaments eclesiàstics, amb el 9 el bisbe Gotmar – 10 la mítica abadessa Riquilda – 11 Sant Oleguer – 12 Sant Nazari – 13 quimèric monjo de Cuixà – 14 Sant Joan de la Mata – sense numero Sant Miquel dels Sants Trinitaris, fent un petó a terra – 15 Sant Vicenç Ferrer – 16 Sant Raimon de Penyafort – 17 Sant Ramon – 18 Sant Salvador d’Horta – 19 Sant Ignasi de Loyola – 20 Sant Pere Claver – 21 Sant Josep de Calassanç amb un minyó – 22 Sant Josep Oriol – 23 Sor Filomena Ferrer de Valls, monja de gran predicament. – 24 Sant Antoni Mª Claret – 25 bisbe Torres i Bages.

A la corrua dels estaments civils: amb el 26 els pastorets que trobaren la imatge – 27 personatges de la casa reial de Catalunya amb el penó quadribarrat – 28 el rei Jaume I – 29 reines i princeses – 30 Ramon Llull amb la lira de poeta – 31 un macer amb l’escut de Barcelona – 32 consellers de la ciutat de Barcelona – 33 un pelegrí agenollat – 34 un home dret – 35 una parella de nuvis – 36 noies camperoles – 37 una dama, ja gran, que (segurament representa la vídua Bultó que va sufragar l’obra) – 38 diametralment oposat a l’àngel de la Pau que acull als pelegrins, un Sant Jordi lliura el combat definitiu amb el drac maligne. -- Aquesta obra estava finançada per la senyora Carme Sert viuda de Bulto havia estat desconeguda fins fa poc anys, ja que ella havia demanat una absoluta discreció.

  

La reconversió en capella de l’antic  Cambril, reclamava el servei d’un instrument musical adient. I finalment  en l’any 1969 davant del prec del pare Ireneu Segarra s’hi va construir un petit orgue. -  Les llànties han estat ofrenades per particulars. - La última sala, la de sortida (on abans hi havia les escales per baixar, després de visitar a la Verge Moreneta)  hi ha tres vitralls que representen a:

          

        Sant Josep de Calassanç          Sant  Benet              Sant Ignasi de Loyola 

 En sortir de l’última sala desprès de visitar el Cambril de la Verge  ens trobem a l’exterior, però l’espai sagrat continua pel CAMÏ del  AVE MARIA.  Aquest camí està delimitat per la paret del monestir i la mateixa muntanya.  L’arquitecte Josep M. Martorell  va construir l’any 1982, una coberta amb una volta de canó de metacrilat transparent, sostinguda per una estructura de ferro i de ciment armat. En aquest camí, s’hi troben llantions, uns grans ciris, les oracions adreçades a la Mare de Déu escrites en les populars majòliques i les lletanies marianes del rosari forjades en ferro. Cada llantió que crema en aquest camí, i els grans ciris que hi cremen nit i dia, són el símbol de la devoció i de la pregària de les persones i de les famílies que, després de visitar i pregar a la Verge Maria, volen romandre prop de ella. Volen demanar un favor (a vegades un miracle) que curi a un amic o familiar d'una malaltia greu, que no falti la feina, o bé que els nets aprovin els estudis. La dita diu: “cada llantió, un desig” i ni ha centenars. Degut a la gran quantitat de llantions que s'encenen cada dia i que omplen tots els llocs destinats per a ells, (quan estan plens) i per deixar lloc per els que s'hi posaren a l'altre dia, es retiren, es fonen i es converteixen en aquests ciris grans que hi cremen nit i dia. (És a dir; que el llantió que ha posat el pelegrí, segueix cremant per molt de temps). 

      

També en el tram final s’hi poden admirar aquelles llànties que, amb un mateix disseny, han estat ofrenades els darrers anys, com també hi podreu admirar  l’escultura en bronze de l’Àngel de l’Anunciació, de 1978, obra d’Apel·les Fenosa  i una gran majòlica amb la imatge de santa Maria tal com la representaven els artistes de l’època  barroca, obra de l’any 1982 del ceramista Joan Guivernau . 

                                                                 

 

 LA POSTGUERRA, LA DICTADURA, EL NOU TRON DE LA MARE DE DÉU, L’AUGMENT DEL SENTIMENT CATALÀ, LA VISITA DEL PAPA PAU II, ELS INCENDIS, ELS AIGUATS, I EL MONTSERRAT ACTUAL DE L’ANY 2018                Quan la victòria de Franco es veia segura, aquest va demanar al canonge de Salamanca que es fes càrrec del monestir de Montserrat i que, un cop fos allà, decidis a quina comunitat cedir-lo. En saber-ho Escarrer i el germà Albert  Miquel van abandonar el municipi navarres de Belascoain, on estaven, per anat tot seguit a Montserrat.                                   
ANY 1939 – El dia 28 de gener, dissabte, arriba a Montserrat el monjo Ildefons Llobet, en trobar el monestir tancat tornà a marxar. El dia 29 , diumenge, a les nou del matí arriba a Montserrat el pare Sever Renyé i a les tres de la tarda arriba el pare Aureli Mª Escarré i el monjo Albert Miquel.  El dia 1 de febrer, el pare Aureli Mª Escarré acompanyat pel germà Albert Miquel i el germà Sever Renyé van obrir les portes del monestir a quatre oficials de l’exèrcit espanyol, que feren la presa de possessió del monestir en nom del “Caudillo”. Els militars, que creien que el monestir estava abandonat, es van quedar sorpresos, quan Escarrer com a prior, i els altres monjos van sortir a rebre'ls. Quedava clar que la comunitat benecictina continuava a Montserrat. Dels quatre oficials arribats, un era l’alferes capellà Andreu Ripol, monjo de Montserrat; un altre era l’alferes capellà Miquel Bozzo també monjo de Montserrat. - El 26 de febrer, posaren la imatge de la Verge de Montserrat damunt l’altar de l’oratori abacial. En aquells moments, tots quedaren corpresos per l’emoció del moment i perquè per primera vegada veien i veneraven l’autèntica imatge de la Moreneta, sense els vestits postissos.

   En començar a arribar els primers grups organitzats de fidels que volien venerar a la Mare de Déu, els monjos decidiren d’habilitar com a oratori una de les sales annexes a la porteria i col·locar damunt de l’altar, la Santa Imatge.                              El 3 de juliol, la imatge fou traslladada a la capella del Santíssim de la Basílica i la vigília de la Puríssima fou instal·lada al Cambril, definitivament sense els vestits postissos. El programa d’actes per aquest trasllat va ésser prohibit pel governador civil de Barcelona, perquè s’hi anunciava el Virolai en català.

                       

Quan els monjos exposaren novament al culte extern la figura de la Mare de Déu, la col·locaren interinament damunt d’una cadira neogòtica daurada i policromada “ mentre no se’n faci una de preciosa ” es digueren.               

ANY 1940 – L’abat Marcet va anar a Madrid per entrevistar-se amb Franco. S’havia d’aclarir mals entesos, problemes, sobre tot pel català. S’havia de superar la desfeta de la guerra civil, i el intent franquista de genocidi cultural, doncs s’ha de dir que s’arribà a prohibir la impressió de tot llibre escrit en català, fins i tot els de tema religiós i de pietat
ANY 1943 – Se celebren els Jocs Florals i per segona vegada demanaren a l’abat Marcet que els presidís. Aquest cop se celebren en la intimitat del monestir, per no tenir problemes, doncs també eren clandestins i es feien en català.

 

LA GLORIETA  DEL CIM DE SANT JERONI ANY 1912  -   L’ACTUAL CIM DE SANT JERONI                            

     
El cim de Sant Jeroni fou un dels vèrtex de triangulació utilitzats l’any 1792, per al mesurament del meridià Dunkerke –París -Barcelona que va servir per implantar el metre com a mida internacional de longitud.  L’any 1880 es va començar a celebrar la diada de L’ANY POLAR – Fins avui se’n han celebrat 4. –En la de l’any 1932 es va inaugurar una “estació meteorològica” a Sant Jeroni. Avui encara són visibles les seves restes. Coronant el cim de Sant Jeroni hi havia la Miranda. La imatge del Sagrat Cor hi fou col·locada el 3 de maig de 1912. La Miranda i la imatge foren enderrocades durant la guerra de 1936 – 1939.

  

El 23 d’octubre de 1940 Montserrat va patir la visita de Heinrich Himmler, cap de la policia SS –ma dreta de Hitler – Va pujar acompanyat de l’alcalde de Barcelona el senyor Mateu Pla, del general Orgaz i d’un nombrós grup de policies de la S.S. - Encara que avui ens sembli mentida va pujar a Montserrat, no per veure la Moreneta ni la muntanya, sinó que volia el “ Sant Grial ” el de la mil·lenària llegenda. Portava un pla molt antic i estava convençut que era autèntic. Marcet es va excusar i el va atendre el pare Ripol que parlava la llengua alemanya. Va ésser molt difícil fer-l’hi entendre que era una llegenda. Tothom que vivia o treballava aquell dia a Montserrat estava molt espantat. –

Quan l’abat Marcet es trobà gran i delicat de salut, degut a les xacres i penalitats de la guerra, va demanar ajut i es va nomenar coadjutor al prior Aureli Mª Escarré. - Francesc Escarré i Jané en entrar de novici es va posar el nom Aureli Mª, va néixer l’any 1908 a l’Arboç del Penedès. Visqué en temps de la República, de l’aixecament dels militars el 18 de juliol, de l’assassinat sistemàtic de sacerdots i religiosos, coneguts i amics seus. És de suposar que això el devia marcar profundament. El seu abadiat va durar des de 1941 fins a 1961–20 anys –  Esdevé difícil d’entendre la seva personalitat. Malaltís i poc dotat per a l’estudi, una vegada ordenat monjo, fou un fanàtic seguidor de les regles de Sant Benet, sobretot de les d'obediència i submissió, d'Ora et Labora, de Lectio Divina i de Romanitat, o sigui, molt addicta al Papa.

          

         Franco orant davant de La Moreneta                                    El President Francesc Macià  i el P.Abat Marcet
Escarré per una banda es posà a favor de Franco, doncs estava convençut que aquest havia salvat a l’església i als capellans, els dolents eren els altres, aquells grups anarquistes, aquelles esquerres que els varen perseguir i assassinar. Per l’altra banda, afavoria les posicions catalanistes doncs, des de 1947 Montserrat s’anava convertint en el focus d’irradiació de la cultura catalana prohibida. Sembla ser que els seus continguts polítics foren sempre molt vagues i poc clars, tot i deixant clar, això sí, la seva independència i la manca de militància política. És possible que fos un home més abat de monestir que no pas abat polític, o al revés, doncs després de molts anys de la seva mort, ara li surten molts defensors i detractors de la seva persona. Mentre uns reclamen la seva pujada a la santedat, altres neguen la seva catalanitat, acusant-lo de fals, poc culte, falangista i d’egoista.
ANY 1941 – L’abat Escarré va anar a Madrid reclamat per l’omnipotent Serrano Suñer ; sembla ser que, aprofitant el nacionalisme de moda en aquell temps, el govern veies amb molt de gust el projecte de Fra Justo Pérez de Urbel de formar una Congregació Benedictina Espanyola.
Escarré va visitar el Papa per explicar-li que Montserrat ja pertanyia a la Congregació Sublacense. El Papa li va fer costat i Escarré va presentar la negativa a Fra Justo Pérez, a més avalada per Roma. També va col·laborar, però sense implicar-s’hi, amb l’Opus Dei, d’Escrivà de Balaguer. Amb els anys s’anaren distanciant.
Va treballar incessantment per superar les dificultats d’adaptació a l’esperit de Montserrat, dels monjos que vingueren de Solesmes, Maredsous, Maria Laach i Beuron i crear una unanimitat entre tota la comunitat. S’ha de pensar que aquesta havia patit una forta sotragada amb l’assassinat de vint-i-tres monjos en la passada guerra civil i que d’aquest fet se’n parlava constantment. També es va preocupar per la millora del monestir i del santuari: el nou capítol de la comunitat, el començament de les obres de la façana, l’atri de l’església, el baptisteri, la sala del signe, la cripta dels màrtirs (la de l’abat Marcet i on ara hi reposa ell mateix) l’escala del cambril i tot el conjunt del nou tron de la Mare de Déu, la sagristia, el noviciat, l’hostatgeria..


 Indiscutiblement l'abat Escarré va ser un gran difusor de l’art. Els principals artífex d’aquesta grandiositat artística de Montserrat foren: l’arquitecte Francesc Folguera, el pintor Josep Obiols, l’escultor Joan Rebull, l’orfebre Capdevila. . . però cap artista en quedà exclòs. Clarà, Vila Arrufat, Viladomat, Fornells Pla, Josep Mª Subirachs, Domènec Fita, Manel Cusachs. . . .

 De fet, en la reconstrucció i renovació de Montserrat, des del seu començament l’any 1830 hi han intervingut tots els artistes catalans de les diferents èpoques. Va ésser un projecte on s’escoltaven les opinions de tots i això va comportar molts problemes, doncs la visió individual era de vegades molt diferent l’una de la dels altres. Característica de Montserrat és que tot i que es va intentar un projecte unitari, amb tants artistes no es pogué aconseguir.
Escarré va potenciar l’empresa Agricultura Regional com a administració i gerència del santuari. Va crear el Patronat Nacional de la muntanya (1950) per donar millors serveis als peregrins. . . i encara que no fos artístic, ni espectacular, sí, va ser molt important, pujar l’aigua des del peu de la muntanya i solucionar un problema de segles a Montserrat.
ANY 1944 – La llengua oficial a Montserrat era el castellà. Escarré visitava a Franco tot sovint. Franco havia pujat a Montserrat alguna vegada, - hi havia entre els dos un clima d’amistat – l’abat havia aconseguit molts béns i serveis dels diferents ministeris de Madrid. També gràcies a aquesta amistat es va obtenir el perdó d’alguns dels polítics empresonats. L’impetuós governador civil Felipe Acedo Colunga, fins aleshores en bones relacions, es va queixar en una concentració falangista del separatisme que pregonava la joventut catalana emparada en la litúrgia i en l’organització eclesiàstica. Hom hi va veure una clara al·lusió als escoltes catòlics.                                              ----------------------------------------

Pau Vila i Pompeu Fabra visiten Montserrat per Sant Jordi 1936 -- Familiars a la porta de la basílica any 1924. 

         

 

Any 1947 -Sardanes a la Plaça de Santa Maria.                    Any 1945 - La primera vegada que el Ramon Esteva visita Montserrat. Dels tres nens ajupits, el del mig, és el Ramon.                                                                                     

                                      E S C O L A N I A
Reben el nom de patges de la Mare de Déu, que és, sens dubte, el més just i escaient. És una de les notes més típiques de Montserrat. Fa més de set-cents anys que existeix. La majoria d’escolans són admesos per raó de tenir bona veu i disposició pel cant, i això fa que l’admissió sigui feta per oposició, la qual no deixa de tenir dificultat, doncs en relació al gran nombre d’aspirants, son poques les places existents. Actualment són uns quaranta-sis nois de tot Catalunya, entre els deu i els catorze anys. Es lleven a un quart de set del matí i a les set ja són a les aules. Reben classes d’E.G.B. com qualsevol escola així com també tenen esbarjo.


A la tarda es dediquen al conreu de la música tant pel que fa al solfeig com a l’estudi d’un instrument determinat. Tampoc descuiden la pràctica del cant gregorià i la dicció del verb i la formació musical que és la cosa més important. Hi esmercen una hora diària. Dediquen una estona a la lectura mentre esperen l’hora de sopar. A les nou van a dormir. Cada dia a la una del migdia canten sols la Salve i el Virolai i a la tarda a un quart de vuit canten la Salve amb els monjos. L’any 1950 cantaren davant del Papa i en els últims anys el seu prestigi s’ha fet molt gran amb enregistraments de discos i en concerts a Espanya i a l’estranger.
El dia 19 de maig de 1998 l’Escolania de Montserrat va celebrar un concert en el Palau de la Música, de Barcelona. Durant el concert el pare Ireneu Segarra, mestre i director de l’Escolania els últims 44 anys, va donar el relleu al germà Jordi -Agustí Piqué Collado, com a nou mestre i director.- Des de l'any 2014 el mestre director  és el P. Llorens Castelló (antic component de l'escolania) i deixeble del P. Ireneu Segarra.
Arribats a l’any 2005 s’introdueixen canvis en aquesta institució secular. S’està vivint en una societat que canvia a una velocitat com no s’havia vist mai. Després d’uns anys d’estudiar diferents propostes sobre si es vol continuar tenint l’Escolania? com adaptar-la a l’entorn social? i com finançar-la? - S’ha acordat, entre d’altres resolucions, que per pal·liar el greu problema de falta de nens, s’ha d'alleugerir el sistema d’internat – els que vulguin podran anar a dormir cada dia a casa seva – podran marxar el divendres a la tarda i retornar el diumenge al matí – disposaran de dos mesos de vacances..... tot això per tal de no separar els nens dels seus pares, germans, la casa, el poble, els amics......

VIDA MONÀSTICA

El silenci és molt important a la vida monàstica benedictina però, no com a valor absolut. Trencar-lo evidència poc control sobre un mateix. El sentit del silenci es basa en la importància de la paraula. La regla de Sant Benet parla del silenci material com una condició indispensable de la vida monàstica. A més de ser necessari per no trencar l’ambient de recolliment, el silenci ajuda al monjo a sentir més viva la presència de Déu.
L’oració i el treball són dos pilars de la vida dels monjos. El monjo ha de defugir d’obrar amb estridència. La humilitat és un valor de força. La feina principal que fan en el monestir la podríem situar en el camp intel·lectual. Donen classes als nois de l’escolania i als monjos joves. L’activitat essencial dels joves és l’estudi de la teologia, els sagraments, llengües clàssiques, llatí i grec, llengües modernes, anglès i alemany, i psicologia, sociologia, literatura, etc.
L’altre vessant del treball intel·lectual és el món de les publicacions. L’editorial “Publicacions de l’Abadia de Montserrat” publica anualment uns seixanta llibres, a més de les revistes “Tretzevents”, Studia Monàstica” revista científica internacional, i el butlletí del Santuari.
LA VIDA DELS MONJOS AL MONESTIR – Es lleven a dos quarts i cinc minuts de sis del matí. A les sis fan la primera pregària anomenada MATINES que dura entre mitja hora i tres quarts. A un quart de vuit en fan una altra que en diuen LAUDES, aquesta dura vint minuts. Tot seguit els serveixen l’esmorzar i a les vuit s’obren les portes del monestir, significant que l’activitat prossegueix. Comencen les classes i els treballs en general. A les onze tenen la missa conventual que dura 1 hora. A la una canten el Virolai i la Salve .

Després de dinar fan una hora de descans. A les tres fan una pregària molt curta, set o vuit minuts, que en diuen NONA, que és el pròleg per a tornar a les activitats. Fan una altra pregària, VESPRES, a tres quarts de set. A un quart de nou van a sopar i després tenen una estona de trobada familiar o recreació per a conversar. Després comença l’anomena’t “silenci nocturn”. Si els monjos s’han de dir quelcom, ho han de fer en veu baixa. I acaben la jornada amb la pregària que en diuen COMPLETES, també és curta, uns deu minuts i ja és hora d’anar tothom a dormir.
ESTRUCTURA DE LA COMUNITAT – Encara que són més de setanta els monjos que viuen a Montserrat, en termes jurídics el nombre arriba a cent. N’hi ha cinc o sis al monestir - santuari del Miracle, entre Cardona i Solsona, cinc o sis més al monestir de Sant Miquel de Cuixà i, actualment, també n’hi ha cinc més a Roma en missions d’ensenyament o d’estudi a Terra Santa.

L’actual abat de Montserrat, el pare Josep Mª Soler i Canals va substituir al pare abat Sebastià Mª Bardolet, quan va retirar-se després de representar durant poc més de deu anys la paternitat espiritual del monestir. La figura de l’abat representa l’autoritat de pare del monestir, serveix als monjos, que són tots iguals, i els orienta pels camins que han de portar-los a Déu. L’elecció de l’abat és potestat exclusiva de la comunitat. El vot és secret i individual. Una vegada elegit l’abat, aquest nomena un prior, en el que s’hi confia plenament, forma part d’un Consell de Degans elegits a parts iguals per la comunitat i per l’abat per un període de tres anys. L’abat també nomena un “majordom” per exercir com administrador, un càrrec de gran confiança. La resta fan feines específiques a més de donar classes, uns són mestres de novicis, altres prefectes de juniors, infermers, bibliotecaris, conservadors del santuari. . .                                                                  -----------------------------------------------------  

 Any 1947 - Festes en motiu del nou tron de la Mare de Déu. -  L'entronització va començar d’una manera típicament eclesiàstica: com una col·lecta. Però ben aviat, desbordant les intencions i les expectatives inicials, es va convertir en una mobilització popular, no sols religiosa, sinó també nacional, perquè va esdevenir una crida a la reconciliació dels catalans, després de la guerra incivil. El P. Adalbert Franquesa, era testimoni dels inconvenients pràctics de l’accés dels fidels per venerar la imatge de la Mare de Déu en el tron antic, doncs aquest estava bastant atrotinat, amb una sola escaleta per pujar i baixar A la comissió Abat Oliva s'hi apuntaren més de cent persones de totes les tendències i procedències. N'era president Fèlix Escales Chamení (un home fidel a Franco).  Foren uns grans col·laboradors, el secretari Fèlix Millet i Maristany, Josep Benet, Alexandre Cirici, Anton Canyellas, Joan Raventós, Manel Ibanyes Escofet, Manel Cubeles, Jaume Carner, Jaume Picas, Joan Sansa, Oriol Pascual, Emili Boix, Joan Sagalés, Pau Roig......etc.

Quan es va començar la col·lecta popular per oferir un nou tron a la Verge, ningú no sospitava les proporcions que aquella idea aniria adquirint. Només de llançar l'idea, foren tants el donatius de petits objectes d'or i d'argent, que al cap de dos anys s'havien recollit 200 quilos d'argent i cinc quilos d'or. Les línies generals de la composició del tron foren traçades per l'arquitecte Francesc Folguera, amb disseny del pintor Josep Obiols. Els orfebres foren Sunyer, Soler Cabot, Serrahima i Mostany Llopart. En aquesta festa del Nou Tron de la Mare de Déu de Montserrat, també anomenada "Diada de reconciliació nacional" va ésser el lloc on per primera vegada, després de la Guerra Civil, el català, tan parlat com escrit va ésser present en tots els actes. Amb una Catalunya derrotada, pobra i buidada de tot, s'aconseguí aplegar a Montserrat, a creients i no creients, i física o moralment a tot el poble català. Es va sentir vibrar Catalunya, altra vegada vibrava orgullosa l'ànima de Catalunya. Va ser un pas molt important pel seu significat, tan religiós com polític o social.  Escarré va continuar col·laborant poc o molt amb el règim franquista, fent lloances d'Espanya i del castellà, però alhora aniria obrint-se cada cop més envers la problemàtica del país i en primer lloc de la llengua perseguida.                                         

 Curiositat o anècdota – En Joan Espinet i Manel Fontic militants del FNC (Front Nacional de Catalunya) aconseguíren que en la roca dita el “Gorro Frigi” hi apareixes una gran senyera, perfectament visible des de les places i que en tot el dia, la policia no va poder retirar.  --  Ves per on, es va donar el cas de que, el actes per la Coronació de la Verge de Montserrat, tenien l'autorització del Governador Civil de Barcelona, Bartolomé Barba Hernández i segurament que, amb l'èxit aconseguit en aquella diada, tant catalana, als pocs dies fos substituït per Eduardo Baeza Alegria.

  Quan es va decidir d’alleugerir-la dels vestits postissos que amagaven la seva graciosa figura es va veure clar que, amb la nova aparença de la imatge, la corona, el ceptre i els lliris de puresa l’haurien desfigurada. Van decidir no posar-los, però no per això havien de deixar amagades unes joies tant significatives i van pensar de fer-les dur (coronant el tron) per quatre figures d’àngel- Els quatre àngels sostenen els atributs amb les mans velades, segons el respectuós costum en temps de l’Edat Mitjana. Els dos del mig, drets, amb la corona – agenollats, el de la dreta duu el ceptre i el de l’esquerra els lliris. Les quatre figures foren modelades per l’escultor Llaurador i han estat cisellades per l’orfebre Mostany                         -------------------------------    A mitjans del segle XX, amb l'embat del boom turístic i la moda de construir paradors de turisme en llocs històrics, l'abat Aureli Mª Escarré va voler ennoblir la manera d'acollir els visitants de Montserrat amb un hotel que no fos de gran luxe, però que tingués una certa dignitat  i li va posar el nom de Hotel Cisneros.

   

Els arquitectes respectaren només les parets mestres i una gran sala coberta amb una volta que arrenca a la roca mateixa i descansa en el mur de la façana. Situada com està a peu de carrer, segurament era el lloc on es deixaven les cavalleries de càrrega. Aquest lloc és avui la sala menjador. Es va inaugurar l'any 1959.                                                                                        --------------------------------------------------------

ANY 1952. L’atri anomenat de l’abat Argerich havia tingut des de sempre un aspecte de caserna militar. Calia endreçar i polir un espai com aquest que fa de transició entre l’àmbit profà i el sagrat.

    
El pintor Josep Obiols dibuixà la decoració alta de les façanes amb unes columnes salomòniques esgrafiades. El pare Benet Martínez va dissenyar els estucs de la part porxada. Els de la dreta fan al·lusió als centres de pelegrinatges marians i mundials i els de l’esquerra expliquen resumidament la història de Montserrat.
Entrant pel passadís del mig, si mirem a terra, veurem en el centre de l’arcada, una rodona de marbre negre, amb una inscripció que es refereix a Sant Ignasi de Loyola. Representa que aquest, és el lloc on va passar la nit de vetlla, al peus de l’altar de l’antiga església romànica, on hi estava instal·lada la imatge de la Moreneta. (està explicat en la llegenda de l’abat Bartomeu Garriga “enganxar-se els dits“.)  

   

 La façana del baptisteri feta pel suís Charles Collet representa la salvació dels fills de Déu en l’Església, que està representada pel vaixell. A la dreta els sagraments de l’Església i a l’esquerra la santificació de les diverses activitats de l’home. A l’interior una pintura de Josep Vila-Arrufat representant el baptisme de Jesús.  La pila baptismal pertany al mateix bloc de pedra del que es va fer l’altar major.                                    ------------------------------------------

 Any 1956.- Col·locació de l’escultura del rei Joan I d’Aragó fill i successor de Pere el Cerimoniós conegut com “ l’Aimador de Gentilesa “. Fou el primer defensor de les lletres i de la cultura de casa nostra. Va instaurar els primers Jocs Florals a l’any 1393Davant de la seva figura, el dia 20 d’octubre de 1968 i en homenatge a Pompeu Fabra va encendres la Flama de la Llengua Catalana.- Ara en una llàntia obrada per l’artista Rafael Solanic es manté encesa la Flama representativa de la nostra llengua, sota el tema: L’encengué la fe.- La portà l’esforç.- La manté la voluntat d’un poble.A càrrec de diferents entitats se celebra cada any la festa de la Renovació de la Flama.

  

        

 Pintura de l’artista Francesc Fornells Pla. Aquesta pintura “naïf” de l’artista Fornells Pla representa l’arribada dels Reis Catòlics a Montserrat.  A més de la Reforma (abolició dels abats comanditaris i l’organització d’una comunitat més perfecta amb un nivell espiritual més alt) que portaren a terme els monjos de Valladolid - Es va aprofitar per castellanitzar Montserrat anul·lant la importància que aquesta tenia  sobre Catalunya, i anul·lant també la importància que Catalunya tenia sobre Espanya.  Al fons els monjos catalans abandonen Montserrat.

       

Una pintura que també és d’art “naïf” obra de l’artista Francesc Fornells Pla. - Joan d’Àustria visita Montserrat.-  Porta la llàntia del rei moro. – després de la batalla de Lepanto, el rei Joan d’Àustria va emportar-se la llàntia de la galera capitana  del rei moro Ali  Muezzin Zade paixà del rei turc Selim II, i en va fer ofrena a la Moreneta  com a vot de gràcies per haver guanyat la batalla. Diuen que el dia que la volien encendre va baixar un àngel del cel i va dir: “no la encengueu, doncs s’encendria el món” per això sempre havia estat apagada.

 

  sostenen l'escut d'armes de Joan d'Aragó.                                 afegides.

                                                                             El mirador de Mossèn Cinto

Al costat del lloc on hi havia l’antiga ermita de Sant Jeroni, hi ha un petit mirador amb una barana amb bona vista sobre les roques del Camell de Sant Jeroni, els Plecs del Llibre i el Montgròs. En el mirador hi ha un monòlit dedicat al poeta i eclesiàstic Mn. Jacint Verdaguer. El monòlit, de línies molt simples, està construït amb pedres de Montserrat. Porta una placa que diu: Els excursionistes a Mossèn Cinto Verdaguer, 30 – XI – 1952.

 A desgrat del que diu la placa, aquest mirador es va inaugurar el dia 21 d’octubre de 1956. - Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Mn. Jacint Verdaguer, els excursionistes li van volgué fer un homenatge al marge de la Delegació Catalana de la “Federación Española de Montañismo”. Van formar una comissió presidida per un membre del Club Excursionista de Gràcia (el senyor Joan Cervera i Batariu – premiat amb la Creu de Sant Jordi de l’any 2012) que va ser el promotor de la idea i es posaren a treballar en un homenatge que havia de concentrar els excursionistes a la Vil·la Joana de Vallvidrera, per col·locar-hi la placa el dia 30 de novembre de 1952. També s’havia programat un altre acte al monument de Mn. Cinto en el camí dels Degotalls de Montserrat. A més s’edità un llibret escrit totalment en català. La prohibició del governador civil de la província, Felipe Acedo Colunga, va fer suspendre els actes. De tota manera no van desistir de col·locar la placa que tenien preparada. Després de moltes gestions es pogué col·locar al cim d’una roca el mateix dia que s’entronitzà la segona imatge de la Mare de Déu de Montserrat al cim del Cavall Bernat (21 d’octubre de 1956) en ocasió del 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya.
En aquesta ocasió la placa va ésser beneïda pel caputxí P. Basili de Rubí, el qual seguidament va celebrar l’Eucaristia. A la tarda, els excursionistes foren rebuts per l’abat Aureli Mª Escarré en el monestir. Li van oferir un diploma de l’homenatge dels excursionistes a Mossèn Jacint Verdaguer, amb una medalla i en la qual consten les dades del frustrat homenatge del 1952 i del dia de la inauguració del mirador.                                                                                                                  -------------------------------------------------------
El pare Benet Martinez també va dissenyar el paviment blanc i gris fosc que reprodueix el que va fer Miquel -Angel al Campidoglio de Roma. És el dibuix d’una estrella de dotze puntes - Ofereix un aspecte fantàstic.- El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i l’Eucaristia. - Els marbristes Josep i Ricard Andreu de Manresa, van construir el mosaic, ajustant les peces d’una en una (doncs no n’hi ha cap d’igual) les numeraren i finalment pel mateix ordre, les varen muntar en el lloc actual.

 Antigament el baptisme es feia per immersió total del batejat dins de l’aigua.- Hom creia que dins l’aigua, era impossible la vida – creia que era el lloc de la mort.- Amb la immersió dins l’aigua del batejat, aquest quedava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a la vida (una nova vida) la de cristià. - La circumferència petita representa “El Baptisme” la circumferència gran representa la Eucaristia i l’espai central el mar amb tota mena de peixos que són els cristians, nascuts en les aigües del baptisme.
La inscripció que envolta el cercle del baptisme diu (en llatí): Crist, cap del cos de l’Església escampada per tot l’orbe.
La inscripció que envolta el cercle de l’Eucaristia diu (en llatí): Ciutadans d’una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigueu sempre deixebles del Pastor Sant, del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament. 

ANY 1952. La imatge de la Moreneta va ésser portada a Barcelona durant la celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional. El nacionalcatolicisme franquista volia donar una imatge internacional d'Espanya, com a país compromès amb la FE CATÒLICA.

     ANY 1953 – Dia de Sant Jaume (25 juliol) dia de molta gent al monestir. A les nou del matí sortien de Monistrol sis cremalleres separades l’una de l’altre per una distancia de 300 metres. Cada cremallera portava dos vagons i transportava uns cent vint passatgers. Les dues primeres havien arribat al monestir, quan la tercera en passar per la recta del Pastor després de les Guilleumes, on el pendent era d’un 12 % va tenir avaria, el tren va recular anant a estavellar-se contra el que seguia i tots dos es precipitaren sobre el que pujava darrere. Per sort el maquinista havia vist el que passava i va fer marxa enrere per frenar als dos que baixaven. Al mateix temps va fer sortir un empleat via avall per avisar l’últim tren que pujava i els viatgers van baixar en el pas a nivell de la carretera. Hi va haver 8 morts, l6 ferits greus i cent sis ferits lleus. Va ser el final del cremallera. Havia durat 62 anys.

 Possiblement, la contribució més important de l’abat Escarré a la cultura catalana, fou la protecció decidida que donà a la revista Serra d’Or. Acedo Colunga envià una nota a Camilo Alonso Vega, denunciant que : Des de Montserrat se lanzan publicaciones de tipo católico-separatista tales como Serra d’Or, fascículos aparentemente sueltos pero que siguen una línea regular de publicaciones. - Serra d’Or i el seu precedent immediat GERMINABIT, comandats per Josep Benet i Morell- i dos estudiants amb molta empenta- Max Cahner i Ramon Bastardas constataren la possibilitat d’ampliar l’abast de la publicació i editar-la en català. Van veure que acollint-se a la norma del Concordat amb el Vaticà (que permetia a les publicacions religioses de no passar per la censura) s’obria un nou camí. A l’octubre de 1959 Serra d’Or iniciava una nova època, íntegrament en català. Escarré també va donar el impuls necessari al nucli que havia d'ésser el que és avui l'Omnium Cultural.        -------------------------------------------------------------------------

ANY 1959 – Un dels informes de Acedo Colunga a Alonso Vega deia: Montserrat jamás se ha identificado por su amor a la unidad de España, pero nunca, de manera tan descarada, ha levantado la bandera del catalanismo-separatista i esta posición, suicida para la tierra catalana, se debe a su abad Don Aurelio Mª Escarré.
Esclatà el cas Galinsoga. El director del diari “ La Vanguardia “ que el dia 21 de juny va anar a missa a la parròquia de Sant Ildefons a Barcelona, en sentir que l’homilia era en català, va pronunciar a més de moltes expressions insultants, aquella frase altament ofensiva de “todos los catalanes son una mierda“. El dia següent tot català tenia a les mans un full explicatiu que deia: Ha arribat l’hora de demostrar al Sr. Galinsoga i a la gent com ell que a Catalunya encara hi ha dignitat. Més de 14,000 subscriptors es donaren de baixa i així van sentenciar la seva destitució.

  

                                                         Felipe  Acedo  Colunga                               Jordi  Pujol  Soley

Això va portar molt malestar a Catalunya. Segurament que Franco per desagreujar Catalunya, celebrés un Consell de Ministres al Palau de Pedralbes. Després del Consell, Franco va pujar a Montserrat i s’entrevistà amb l’abat Escarré.-
Tots aquests fets varen ser molt polititzats i li portaren bastants mals de cap. Potser és aquí on comença a donar un tomb les relacions de Montserrat amb Madrid. Amb un nou tarannà i una manera diferent d'entendre les coses, Escarré va fer que Montserrat anés apareixent cada vegada més com un signe de resistència a la dictadura i a les intromissions del poder civil a l’Església; i també va convertir Montserrat en lloc de defensa dels presos i dels perseguits. Molta gent – creient i no creient – van estar amagats a Montserrat, o van rebre ajut a la presó. En aquells dies es va acollir a perseguits polítics com: Josep Benet, Josep Espasa, J. Casajuana, Quatrecases... Escarré continuava amb una col·laboració sincera i respectuosa amb l’episcopat català, la qual cosa, però, no va ésser obstacle, perquè en ocasions prengués posició pròpia respecte a alguna qüestió determinada, al mateix temps que començava una època de gran llibertat, a l’hora d’expressar el que pensava.
Ara bé, la barreja de veritats, mentides i exageracions que aquests fets ocasionaren, no van ser favorables a Escarré. Ni a les esferes civils ni a les esferes eclesiàstiques. S’ha de dir que, ja l’any 1956 s’havia publicat una carta oberta dels catòlics catalans, als bisbes i abats de Catalunya reclamant les llibertats del poble català i demanat l’ús de la llengua pròpia. Ara corria la veu que l’autor de la carta era l’abat Escarré. Encara que no era veritat, aquesta fou una de les causes que no fos ben vist per la majoria dels bisbes de Catalunya i d’Espanya.

                                                               Les campanes

El campanar de Santa Caterina, de planta octogonal alberga un total de dotze campanes, deu d'ús litúrgic i dues de servei horari. Les vuit campanes menors estan penjades a les finestres del campanar. Les dues majors estan en una estructura metàl·lica sobra la mateixa torre.                                                          Campanes litúrgiques:

Sant Miquel (any 1955 i 76 Kgs) — Sant Pius X (any 1955 i 400 Kgs) — Sant Gregori I (any 1955 i 600 Kgs) — Sant Jaume (any 1955 i 1000 Kgs) -- Sant Pau (any 1955 i 1400 Kgs.) -- Sant Benet (any 1955 i 3,500 Kgs) -- Sant Pere (any 1958 i 1900 Kgs) -- Santa Maria (la més gran - any 1958 i 6400 Kgs) Sant Josep (any 2005 i 350 Kgs) — Sant Jordi (any 2005 i 850 Kgs)

Campanes Horàries (les més antigues) Nostra Senyora de Montserrat (Quarts) (any 1788 i 45 Kgs) — Jesús, Maria i Sant Beda (Hores) (any 1627 i 430 Kgs)

------------------------------------------------------------------------------------------

El monestir de les monges benedictines de Montserrat, va néixer canònicament a l’any 1952 – És el resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de Sant Benet de Mataró.

          

      Monestir de Sant Benet de Mataró                              Entrada al convent de Santa Clara - Plaça del Rei     

L’any 1939 l’abat Marcet va oferir a les monges benedictines el monestir de Santa Cecília, doncs els seus de Mataró i de Barcelona havien estat cremats al començament de la guerra 1936-1939. Després de molts patiments varen poder inaugurar l’actual monestir a l’any 1952.- La comunitat, avui, ofereix un servei d’hostatgeria per a la reflexió personal o en grup, per la pregària o per a l’estudi, a més de la seva producció artística - manual de ceràmica i de la confecció d’exquisits brodats (per encàrrec).

                                                    ---------------------------------------------------------

Escarré acusava el cansament de 20 anys de govern de Montserrat. La comunitat del monestir i l’abat general de la Congregació de Subiaco, el pare Celestí Gusí li recomanaren que delegués el càrrec en un monjo més jove.
El dia 10 d’octubre de 1961, en mig d'innombrables precaucions per tal de garantir el secret absolut i evitar possibles ingerències foranes, es va celebrar la votació que es decantà a favor de Gabriel Mª. Brasó i Tulla, com a coadjutor, i reservà el títol d’abat encara per Escarré. És en aquesta nova etapa, quan Escarré extrema la seva actitud política d’una manera i duresa Superior a la d’abans
ANY 1962 – Carta queixant-se al governador civil Maties Vega per no haver deixat editar en català un petit disc amb fragments del Nou Testament.
ANY 1963 – Va rebre a Barcelona diversos grups polítics catalans: Esquerra Republicana, Moviment Socialista, U.G.T. C.N.T. . . també s’entrevistà amb a Josep Tarradelles . . . Culminà el 14 de novembre de 1963, quan “ Le Monde ” publicà unes declaracions obertament contraries al règim franquista, assegurant que Catalunya és una nació entre les nacionalitats d’Espanya. Demanava la llibertat del poble “ d’escollir el seu govern i canviar-lo si fos convenient ” – també demanava llibertat de premsa. . . i se sap avui, segons les memòries de Franco, que ell hauria preferit no fer-les públiques. Va ser Fraga Iribarne qui va agafar la iniciativa que el diari “ El Español ” les publiqués.
Les protestes arribaren de tot arreu d’Espanya, fins i tot de la Santa Seu. L’abat general dels cistercencs i l’abat general dels benedictins, recomanaren a Escarré que deixés Montserrat durant un temps, per no interferir el govern del seu coadjutor Gabriel Mª Brasó. Casal de Montserrat al Carrer dels Arcs de Barcelona assaltat i incendiat després de les declaracions de l'Abat Escarré. (any 1963)

Any 1965 – Escarré estava instal·lat en el monestir de Vivoldone (Itàlia ). Va preguntar al cardenal D’Ellacqua quina era la voluntat del Vaticà, i aquest li contestà: canònicament, jurídicament, no hi ha cap manament, però la voluntat de la Santa Seu, del Papa, és que de moment no torni a Montserrat.    Al mateix temps l’abat Brasó assegurava en una homilia celebrada a Montserrat que: el pare abat no és lliure de tornar, però va ésser ell, qui va oferir-se per l’exili. Ben aviat, però la cosa es va complicar. L’abat Escarré va donar una nova explicació: La Secretaria d’Estat, m’ha invitat que no torni a Catalunya per la pressió del govern de Franco a la Santa Seu i aquesta indicació que m’ha fet la Secretaria, és l'única i autèntica causa del meu allunyament.
Escarré havia demanat al menys en cinc ocasions, de retornar a Catalunya encara que temporalment, amb motiu d’algun esdeveniment important, (el més dolorós la mort de la seva mare). D’Ellacqua sempre li va contestar amb un “no”.
S’ha de dir que el Nunci del Vaticà a Madrid Mgr. Antoniutti era un declarat franquista. La politització de la sortida de l’abat, aprofitada per tots els grups de l’oposició de Catalunya, va donar un altre caire a la qüestió.
Algun dia es podrà disposar de la documentació del Vaticà, dels arxius de l’ambaixada d’Espanya a Roma o del Ministeri d’Afers Estrangers o de la Nunciatura de Madrid per saber, qui, perquè, com, es va produir l’afer exili.
Va tornar a Montserrat a l’any 1968, però només per ser-hi enterrat.

  1.                                    -------------------------------------------------------------------------
  2. El monestir i el santuari donaven una imatge de pobresa i enrunament que li venia des de la destrucció de Montserrat, l’any 1811, per les tropes franceses. Es volia construir la façana que Montserrat es mereixia. Enric Sagnier l’any 1914 va dissenyar un projecte. – No va agradar, digueren que era massa espectacular. Per l’any 1915 Josep Pericas també va dissenyar un projecte, era més adient i es va començar la construcció. En l’any 1919 s’encomanà a Puig i Cadafalch un altre projecte, en el que destacaven dues torres iguals, una a cada costat. L’arquitecte Josep Pericas es va sentir ofès per la substitució que havia estat objecte – es va enfadar tant, que va cobrar i se’n va anar, per no tornar mai més.                                   
  1.  Puig i Cadafalch abans de construir la façana va remoure gran quantitat de terra, va enderrocar els vells i tronats edificis, va deixar net un gran espai on hi va aixecar uns edificis de serveis pel monestir, (avui el Museu de Montserrat), el garatge, restaurant..) i són els terrats d’aquests edificis els que formen les places que donen grandesa a la façana. L’aspecte curiós d’aquestes construccions és que, al contrari de les construccions normals, on les bigues més grans estan en el nivell inferior, per aguantar l’edifici i a mida que s’enlairen els pisos, les columnes i les bigues són més petites, aquí és al revés, les grans bigues de ferro estan en els terrats (jàsseres Vierendeel que es poden veure en algunes sales del Museu) són les que reforcen i aguanten els edificis. 

     

  2. Les diferents obres de remodelació de la Plaça de Santa Maria van fer aflorar restes antigues del gòtic montserratí.- En les de l'any 1927 es va descobrir una porta que segurament estava en el "Claustre dels Llangardaixos". - La desmuntaren i la tornaren a muntar a la porta d'entrada a les dependències del monestir que hi ha en el Camí dels Artistes, també dit, del Magnificat. En les últimes hi trobaren uns murs que segurament corresponen en aquell espai on s'hi havien instal·lat uns lavabos i les dependències de l'antic restaurant, que estava en el lloc on avui hi ha el Museu-  Durant els temps difícils i insegurs de la República es van suspendre les obres i la façana no va avançar gens ni mica.

Anys més tard es va nomenar a l’arquitecte Francesc Folguera perquè construís la façana definitiva. Aquí, també Puig i Cadafalch es va molestar, va cobrar i es va acomiadar. Els projectes foren molts i molt variats, primer, les dues torres bessones no agradaven – en ferien una sola i més gran. 

Institut Lasalle oferiren la imatge de Sant Baptista Lasalle
Els Carmelites    "          "        “  de Santa Teresa de Jesús
Escoles Pies      "            “     de Sant Josep de Calassanç
Teresianes         "                    "         de Sant Enric d’Ossó
Paüls i Germanes de la Caritat “   de Sant Vicenç de Paül
Salesians           "            "        "         de Sant Joan Bosco


La Plaça de Santa Maria és la Plaça de tothom.
L’obra escultòrica més interessant de la façana és la decoració dels tres balcons, feta per l’escultor Joan Rebull. En el primer balcó és representa la mort de Sant Benet, aquest en el centre, dret i envoltat pels seus monjos, amb una inscripció que diu: ”Sanctus Benedictus Europae Pater “ – Sant Benet pare d’Europa.

 

En el del mig, a la part Superior, si representa el Dogma de l’Assumpció de Maria i a la inferior la figura del Papa Pio XII (que havia proclamat el Dogma) envoltat per sis bisbes. La inscripció diu: “O Fèlix Roma Magistra Veritatis” – Roma benaurada, mestra de la veritat. En els marges laterals inferiors del portal si posaren 4 figures de personatges cabdals en la història de Montserrat: per part de l’església, el Dr. Lluís Carreres (iniciador i organitzador del Congrés Litúrgic de Montserrat de l’any 1915, fruit d’aquest Congrés fou la publicació del seu Eucologi) i el beat Pere Tarrés metge, sacerdot, i col·laborador en l’organització de (FJCC) Federació de Joves Cristians de Catalunya i per part del món professional l’arquitecte Francesc Folguera (constructor de la façana actual) i l’escultor Joan Rebull (per la decoració dels tres balcons.) El tercer balcó, ocupa un lloc central Sant Jordi envoltat de monjos (en representació dels que foren assassinats durant la Guerra Civil) i també amb una inscripció que diu: “Catalunya serà cristiana o no serà”
Encapçalant la façana, una gran inscripció diu: “Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio” – Benaurada ciutat de Jerusalem anomenada visió de pau -

 

 

 


Per la seva història i bellesa és el lloc apropiat perquè a la Institució de l’Escolania li quedi un bon record.

  
La mìtica i llegendària ermita de Sant Iscle envoltada pels preciosos jardins del monestir.

Lluís Brasó i Tulla (el nom monàstic va ser Gabriel Mª Brasó) nat a Sarrià el 29 de març de 1912. El seu currículum diria: Prior i abat de Montserrat, abat president de la Congregació de Subiaco, conseller i home de confiança de Pau VI. L’any 1935 fou ordenat sacerdot pel bisbe Irurita. - Va viure l’època del restabliment de la Mancomunitat, del començament de la Catalunya autònoma, de la Dictadura de Primo de Rivera, de la proclamació de la República, de l'aixecament del 18 de juliol... Durant la Guerra Civil va continuar exercint el seu sacerdoci de manera clandestina, fou arrestat i veié de prop la mort que havia colpit a molts dels seus companys i amics. Aquest trauma, li va donar una desconfiança evident vers certs moviments i grups d’esquerra. Ara bé, això no el va portar com un xai a les mans dels salvadors de la dreta.
Un dia, dinant amb l’abat Escarré, aquest li va comentar que ell havia estat sincerament franquista, esperant poder dur al règim cap a camins més justs, però que ja n’estava desenganyat. L’abat Brasó, amb contundència, va afirmar que ell no s’havia deixat convèncer mai per Franco.
Brasó era el que es diu un intel·lectual. Tenia gran facilitat de paraula i era un gran escriptor, amb això era molt diferent de Escarré, que necessitava l’ajut de secretaris fidels. El seu primer llibre editat va ser: “Litúrgia i espiritualitat” i es va traduir a molts idiomes. El setembre de 1949 fou nomenat prior de Montserrat.
L’octubre de 1961 fou nomenat coadjutor, per substituir a Escarré en el govern del monestir. Contrastant amb l’autoritarisme del seu antecessor, s’obrí al diàleg i acceptà tendències diverses dins de la comunitat.
Afavorí l’ús de la llengua catalana. Signà, com l’abat Escarré la petició d’Òmnium Cultural i la va lliurar al vicepresident del govern Muñoz Grandes, per tal de donar al català una bel·ligerància més gran. S’enfrontà al ministre Fraga Iribarne i va introduir el català a la litúrgia de la missa.

                 El Camí dels Degotalls o del Magnificat comença en el Camí dels artistes.

A l’abat Brasó se li acumulava la feina, doncs a més dels moments difícils del moviment social i polític que es vivia a Catalunya, s’hi afegí el problema de l’aplicació de les normes del Concili Vaticà II. S’ha de saber que en la redacció d’aquest important Concili van intervenir-hi, el pare Adalbert Franquesa, el pare Celestí Gusí i el pare Anselm Albareda, tots tres, monjos de Montserrat. Brasó oferí Montserrat com a llar dels catalans, i en un moment en el que el dret de reunió no era vigent, va permetre trobades, a vegades molt nombroses, de moviments cristians, de partits polítics, sindicals, estudiantils... i molta gent, creients i no creients van estar amagats a Montserrat.
La seva intervenció va ser decisiva en la campanya a favor que a Catalunya els bisbes fossin catalans. Utilitzà tota la seva influència a prop de Pau VI, amb el que tenia molt bones relacions, i amb tots aquests condicionaments, finalment Brasó va aconseguir la supressió de les diferencies entre sacerdots i no sacerdots i pogué unificar a tots a la mateixa condició de monjos.
Brasó no era home per suportar vexacions ni ultratges de cap mena, va escriure cartes de protesta als bisbes, Modrego, Arriba i Castro, Aurelio del Pino, Quiroga Palacios.... denunciant aquells que havien saludat “brazo en alto” i que eren els mateixos que havien escridassat algun capellà que tenia la gosadia de dir el rosari en català. Es veia cada cop més clar que davant de l’actitud franquista d’aquests bisbes, els sacerdots catalans deixaven els seus locals parroquials i inclòs les seves esglésies per a reunions i assemblees d’obrers i sindicalistes.

 

 Fins i tot es va negar a assistir a la cerimònia d’entrada del bisbe Marcelo González a Barcelona al costat deia, d’autoritats perseguidores de l’església. I va manifestar de manera pública la seva reprovació en una homilia feta a Montserrat.
ANY 1966 – com a punt culminant es va negar a rebre a Franco. L’octubre de 1966 Brasó fou elegit president de la Congregació de Subiaco i es traslladà a Roma. Poc temps després però, víctima d’un càncer tornà a Montserrat per retirar-s’hi, fins que hi va morir el 31 de desembre de 1977. El va substituir Cassià Mª Just.
Any 1966– És elegit abat Cassià Mª Just, nat a Barcelona, però als cinc anys anar a viure a Igualada. El seu abadiat va durar 23 anys. Li va tocar la feina de suavitzar les tensions polítiques i va consolidar un gran Montserrat.Els que el van conèixer com a persona i van conviure amb ell, el recorden com a: "un tros de pa beneït". En canvi i degut a l
a seva actuació a favor del català i de Catalunya aconseguí que des de Madrid fos catalogat com: el abad rojo
Ja feia molts anys, que la joventut catalana no tenia gaires opcions – o bé s’apuntaven al Frente de Juventudes .... o s’acollien a els Grups d’Escoltes, --  a l’Acció Catòlica, -- a les colònies de vacances, -- a l’Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat que és el grup més antic de Catalunya, formant part dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Tot seguit molts agrupaments d’escoltes s’uneixen en el si dels centres excursionistes com a una reacció més, de manera que es pot dir que l’escoltisme neix estretament vinculat als centres excursionistes. Una part important en el seu objectiu, era plantar cara a la política d’anticatalanisme iniciada l’any 1923 amb la Dictadura de Primo de Rivera que tenia molt clar que la seva missió era: Cortar los gérmenes del separatismo catalán.-  Foren persones importants en el naixement de l’escoltisme Josep Mª Batista i Roca (soci del Centre Excursionista de Catalunya) i mossèn Antoni Batlle.                                                 En aquell temps es va produir el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria. La intenció dels segrestadors era la d'impedir que fos coronada davant de bisbes no catalans i menys que l’acte de la coronació fos presidit pel Ministre de Justícia del govern espanyol José Mª Oriol Urquijo, responsable de les presons que patien els patriotes catalans. – El dia 13 de juliol de 1967 es va coronar una còpia de la imatge de la Verge de Núria, sense que el poble se n’adonés del que passava Per retornar la imatge, els segrestadors demanaven: que a Catalunya els bisbes fossin catalans – i el retorn de l’exili de l’abat Aureli Mª Escarré i Jané.
ANY 1968 – S’acaba la façana del monestir.
ANY 1969 - Es produïren els fets del Palau de la Música. Es feia un concert amb motiu d’un homenatge a Joan Maragall, cantava l’Orfeó Català, estava programat “el cant de la senyera”. El governador civil va prohibir el cant.- Unes persones assistents al concert es van posar dempeus i van començar a cantar el cant prohibit. Això donar lloc a la intervenció de la policia. Va haver-hi molts detinguts. Per aquests fets, començaren les manifestacions. Al mateix temps Jordi Pujol havia fet circular uns escrits parlant de Franco. El resultat va ésser que Jordi Pujol per escriure’ls i Francesc Pizon per imprimir-los foren detinguts, se’ls obrí un procés de consell de guerra i varen ser empresonats.

ANY 1970 - Tres-cents intel·lectuals, amb el vist i plau de l'abat Cassià Mª. Just,  es tancaren al interior del monestir, reclamant a la dictadura de Franco, el respecte als drets humans i també per l'anomenat "Procés de Burgos" en el que es demanaven penes molt greus. Va ésser assetjat per la policia i la guàrdia civil durant dos dies. Hi eren presents entre d'altres: Sacristán, Raimon, Bohigas, Serrat, Moix, Ràfols-Casamada, Cirici Pellicer, Brossa, Pi de la Serra, Motta, Guinovart, Roig,...etc .  L'impacte internacional de la tancada fou indubtable i contribuí de manera notable al fet que dies després el règim commutés les penes de mort.

 L’abat Cassià Mª Just va fer costat a d’altres protestes antifranquistes com la Marxa per la Llibertat, a la família de Salvador Puig Antich (1974) i a les vagues de fam de Lluís M. Xirinacs.  Poc després va fer unes declaracions criticant la postura de l’Església vers l’ús dels anticonceptius, declarant-se’n partidari. També va demanar a les autoritats catòliques una revisió de la postura social vers la eutanàsia i la homosexualitat. 

 En aquells dies es manifestaren 130 sacerdots, (encara portaven sotana) en protesta pels turments que la policia del règim aplicava als dissidents polítics, fins i tot als estudiants. La força pública va dissoldre la manifestació a cops de porra i aquella imatge dels capellans apallissats per la policia d'un règim que es proclamava catòlic, indicava clarament que els anys de nacional catolicisme s'anaven acabant.

  

 

                                                                 -------------------------------------------------------------------------------

 De sempre com una de les tradicions més arrelades aquí a Montserrat, els pagesos dels pobles dels voltants han pujat cada dia per oferir als visitants del santuari les menges acabades de collir: pots de mel, figues seques, formatges, hortalisses, llegums, pollastres, oques, ànecs, conills ..... 

                 

És una tradició tan antiga que hi han famílies que han estat presents en aquest mercat durant moltes generacions.

 

   El sentiment i l'orgull catalanista cada dia va en augment

  
            A la Plaça de Santa Maria s’hi apleguen els balls típics de Catalunya (any 2015)                            --------------------------------------------------             

                             M u s e u   d e   M o n t s e r r a t       

El Museu de Montserrat ocupa un dels espais arquitectònics creats entre 1928 i 1933 per Josep Puig i Cadafalch al subsòl de la plaça de Santa Maria. Una part està estructurada amb volta catalana i una altra amb jàsseres Wierendeel.  Aquest marc arquitectònic acull a diverses col·leccions del Museu.                                            

                                                                                    Durant el segle XIX el monestir fou destruït i va perdre tot el seu patrimoni històric. – Tot el que es troba actualment en el Museu de Montserrat és fruit de noves adquisicions i de donacions particulars en un ambient de recuperació i de presència significativa en la societat catalana i amb irradiació europea i mundial. ANY 1911 – Fou inaugurat el Museu Bíblic amb els materials arqueològics, zoològics etnològics i botànics que el pare Bonaventura Ubach va adquirir a Terra Santa, Egipte, Síria i Irak. - ANY 1963 – Neix el Museu amb els materials arqueològics i les Pintures del Renaixement que es trobaven en el monestir. ANY 1982 – El Museu es fa més gran amb la donació de la col·lecció de Josep Sala Ardiz i també de la donació de l’artista Xavier Busquets. ANY 2006 – El Parlament de Catalunya el declara MUSEU D’INTERÈS NACIONAL i actualment és un dels més visitats en el nostre país.

                                            

ANY 1982 – S’inaugura el Museu de Montserrat, la millor exposició de pintors catalans que hi ha al món. És l’obra que el col·leccionista Josep Sala Ardiz va donar al monestir. És una mostra feta des de l’any 1850 a l’any 1950. Es poden admirar quadres de: Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Ramon Casas, Pablo Picasso, Joaquim Mir, Salvador Dalí . . . que amb la col·lecció de Xavier Busquets, amb una selecció de quadres del impressionisme francès de pintors com: Monet Sisley, Degàs, Pissarro, Rouault, Poliakof . . .més la col·lecció de pintures antigues amb obres de Berruguete, Greco, Zurbaran, Viladomat, Luca Giordano, Julio Romero de Torres i un quadre de la Verge obra del pintor i monjo de Montserrat J. A. Ricci . . . fan que el Museu de pintures de Montserrat sigui digne d’ésser visitat. 

 ------------------------------------------------------------------------------                                                                     ANY 1983 – L’Abadia de Montserrat es premiada amb la Creu de Sant Jordi. Una distinció de la Generalitat de Catalunya creada  amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat i de la seva cultura".                                                                                                  ANY 1986 – En el mes d’agost un gran incendi en el massís de Montserrat va posar en perill el monjo custodi de la Santa Cova i a alguns bombers van refugiar-se a les dependències inferiors. Tot i que el foc va encerclar la Cova en sortiren il·lesos.

 
ANY 1987–La Generalitat declara el massís de Montserrat - PARC NATURAL  
ANY 1990 – És elegit abat Sebastià Mª Bardolet, nat a Torelló.
ANY 1994 – De nou un gran incendi arrasa Montserrat. Durant els dies 4 i 5 de juliol el foc va afectar a tot el massís. Si en diferents vegades les revoltes i les guerres intentaren destruir Montserrat, aquesta vegada gairebé ho aconseguí un incendi, (sembla ser que intencionat) que no va arrasar el massís gràcies a la gran intervenció de tots els medis més moderns d’extinció que es posaren a disposició de Montserrat.  

 

L’any 1947 amb motiu de les festes de l’entronització de la Mare de Déu va començar el moviment de voluntariat juvenil d’un grup d’escoltes sota la direcció del Sr. Llorenç Satorras.- Amb el pas dels temps, el nombre de voluntaris va anar minvant fins que el Sr. Satorras va quedar-se pràcticament sol. L’any 1959 el germà Andreu Soler va començar de nou la formació de voluntaris que perdura fins el dia d’avui. Actualment hi ha més de 50 nois en servei actiu, són joves cristians que venen de diferents indrets de Catalunya agrupats en quatre equips fàcilment identificables pel color de la camisa: l’equip Serra d’Or amb camisa de color verd – l’equip Llorenç Satorra de color gris – l’equip mossèn Batlle de color vermell i l’equip Vent de Mestral de color blau - Tots els equips porten el fulard unificat de color blau i blanc.

 

ANY 2000 - Des de 1959 fins el dia d’avui han passat 23 equips. . . això vol dir que han passat molts i molts voluntaris, que amb molta discreció han complert la seva tasca, amb la satisfacció que dona la feina ben feta i sense fer soroll, cosa que a fet que molta gent ni se’n donés compte dels seus serveis. Aquest moviment juvenil està reconegut com Escoltes de Catalunya. La seva tasca és mantenir l’ordre en la Basílica, ajudar als necessitats, tant per l’església com per a visitar la Mare de Déu en el seu cambril, també ajudar a l’organització de grups, convencions o romeries, col·laborant amb el que calgui.. També participen en les activitats de l’Hospital de la Mare de Déu de Lourdes, fins i tot han estat sempre presents en les Maratons de TV3. Cada dissabte es fa una reunió amb un monjo sobre temes de formació humana, cultural i religiosa, després una entrevista amb el germà Andreu per comentar, temes d’actualitat, de pedagogia, organització o planificació de les tasques del diumenge.                                
El desembre de 1999, en un dels actes de la celebració del quaranta aniversari, els nois del Servei d’Ordre de Montserrat acompanyats de Jordi Pujol, - de Marta Ferrusola,- de Miquel Carné (l’orfebre que dissenyà i realitzà la llàntia)- de la Secretaria General de Joventuts, Rosa Maria Pujol,- del Gerent de l’Incavol Jordi Turull,- del President del Consell Comarcal del Bages Agustí Redó - a més d’altres personalitats, van fer ofrena de la llàntia votiva (pujada a peu i a pes de braços, des de Monistrol, passant pel camí del antic cremallera) que es va instal·lar al cambril de la Verge. En aquesta diada s’obsequià a tots els participants amb un fulard de color groc que portava estampat l’anagrama del 40 aniversari. Els nois publiquen una revista, completament compartida per tots els equips que l’anomenen “ El Fulard “.

                                       ------------------------------------------------------------------------

ANY 1997 - L'Abadia de Montserrat ha contribuït decisivament a l'estudi i a l'enaltiment de la realitat cultural catalana - i en conseqüència, a proposta del Conseller de Cultura (Juan Maria Pujols i Vallvè) i d'acord amb el Govern, s'atorga a l'Abadia de Montserrat la MEDALLA D'OR de la Generalitat (de president Jordi Pujol).
També aquest any es celebra la Inauguració de la restauració exterior de la basílica. – La consagració de l’església es va fer a l’any 1592, quan encara les cobertes no estaven enllestides. El segle XVII es fan afegits i modificacions a les cobertes que van tapant les entrades de llum del projecte original. L’any 1811-1812 els francesos cremen l’església.. Les cobertes queden completament enrunades. 1823 es comencen els treballs de reconstrucció, però, malauradament, la intervenció sobre les cobertes van augmentar les construccions afegides en el lloc on havien d’anar les cobertes definitives.

La basílica de Montserrat no tenia una coberta acabada i deteriorada, sinó una coberta l’estat de la qual era el resultat de decisions contradictòries provocades pels dubtes dels moments inicials i per les destruccions que havia sofert posteriorment.
La Generalitat de Catalunya va convocar un concurs d’idees per a la restauració de les cobertes i de l’estructura que les sustenta. El projecte guanyador era de l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel.
Els objectius bàsics del projecte van ser, d’una banda dotar el conjunt d’un nou sistema de cobriment que en garantís la durabilitat i el manteniment, i de l’altra trobar una solució propera als continguts formals de l’època en què s’havia construït,- inicis del XVII, -i recuperar l’entrada de llum natural a través dels ulls de bou i del cimbori. Això ha comportat la construcció d’una coberta plana a la crugia perifèrica, i la recuperació de la dimensió original dels contraforts i de la visió de l’àbsida poligonal sobresortint, com també la construcció d’una nova coberta a la nau central i finalment la col·locació d’un cimbori amb voluntat de neutralitat i discreció. Degut el sobrealçat de l’àbsida construït l’any 1880 es va desmuntar la tercera planta i van traslladar-la a damunt de la cripta del monument al Terç, a la plaça dels Apòstols.

1997 – Inauguració de la restauració de la Santa Cova i del seu camí.
1997 – El dia 20 d’abril, l’abat Sebastià Mª Bardolet es va afegir a la crida que, a favor de la llengua catalana, feren els bisbes de les diòcesis de Catalunya mitjançant la Fulla Dominical.

 ANY 1947 --Festa de l’entronització, en el nou tron, de la Mare de Déu de Montserrat, també anomenada “Diada de reconciliació nacional” ja que va ser la primera vegada després de la guerra civil que el català tan parlat com escrit, va ésser presenten en tots els actes. Amb una Catalunya, pobra i buidada de tot, s’aconseguí aplegar a Montserrat, a creients i no creients, i física o moralment, a tot el poble català. Es va sentir vibrar orgullosa, l’ànima de Catalunya.

  

ANY 1997 – Celebració del 50é aniversari de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Si bé a l’any 1947 en les festes de l’Entronització, amb una Catalunya derrotada, pobre i buidada de tot, es va sentir vibrar l’ànima de Catalunya, - ara, amb una Catalunya plena, rica i satisfeta, es feren unes festes molt boniques i amb molta gent. . . però de sentir vibrar l’ànima de Catalunya. . . res de res, de res. . .

                    El diumenge 7 de novembre de 1982 el Papa Joan II trepitja  la nostra terra, una gran quantitat de gent s'apropa a l'abadia de Montserrat per poder saludar a Joan Pau II enmig d'un xàfec impressionant. Els fidels s'esperen coberts per paraigües i impermeables disposats a no marxar a casa seva sense veure abans a Joan Pau II tot i la pluja, el vent i la boira.  La visita del Papa comença pel Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i continua fins al temple de la Sagrada Família, per acabar al Camp Nou on reuneix més de 130.000 persones. 
La pluja, el diluvi, va condicionar tota la visita de Joan Pau II. El papa havia d'anar a Montserrat amb helicòpter des de Saragossa però per l'aiguat va haver d'aterrar al Prat i d'allà anar a Montserrat amb cotxe, cosa que va retardar dues hores l'horari previst.
La visita a Montserrat, que havia de ser el punt fort de la visita a Catalunya, va quedar totalment deslluïda perquè tot i que el sant pare volia fer la missa programada a la plaça, no la hi van deixar fer. Dintre de la basílica va llegir l'Evangeli en castellà i va pregar en català. Va pujar al cambril i va fer un petó a la marededéu. I va marxar.
La Creu Roja no va donar l'abast, 2.000 persones van haver de ser ateses per la Creu Roja i dues nenes, alumnes del col·legi Les Alzines de Girona, van morir per culpa d'una esllavissada, aquestes esllavissades tan típiques de Montserrat. Va ser un dia tràgic.

       
Ens va deixar la seva plegaria, que ha quedat inscrita en una placa de marbre en la capella de Sant Pere. Us preguem, o Pare, que en aquesta basílica on demora el vostre Fill Jesucrist, Fill de Maria, atorgueu abundosament la pau, la concòrdia i el goig a totes les tribus peregrines del nou Israel. Feu, senyor que tots els homes encertin a descobrir el profund sentit de llur existència peregrina a la terra; que no confonguin les etapes i la meta; que modulin la marxa segons l’exemple de Maria. Ella serà llur Auxiliadora; perquè aquí, a tot arreu i sempre, Maria és Reina poderosa i Mare piadosíssima. Amén
ANY 2000 – A poc de començar l’any 2000 i desprès de la visita d’inspecció del general dels benedictins de Subiaco, l’abat Sebastià Mª Bardolet va demanar de retirar-se del comandament de la comunitat. El seu abadiat havia durat 10 anys. És elegit Josep Mª Soler i Canals de Santa Eugènia de Ter – Girona.
Sense temps de marcar el camí a seguir, es troba que de nou, la naturalesa torna a maltractar la muntanya de Montserrat. El torrent de Santa Maria (l’antic i llegendari torrent de la Vall-Mal) reclama el seu dret de pas. El dia 10 de juny una maltempsada llença una gran quantitat de pluja damunt la muntanya. (Diuen que l’aiguat va sobrepassar els 200 litres per metre quadrat) i de nou Montserrat pateix una destrossa i (menys mal que només va ser material) .

  
El restaurant de Santa Cecília, carretera de Can Masana un aiguat el va sepultar. 
Per altra banda, la muntanya de Montserrat té paisatges idíl·lics, al mateix temps que talment sembla una muntanya màgica.

  

 

Entre mig dels visitants es pot veure a un Pinsà observant atentament, la inesperada visita d'una Mallerenga.

Cassià M. Just va mantenir un posicionament crític amb el franquisme, tot i que hi va conviure amb habilitat. L’Abat Emèrit va ser de les poques persones que coneixien la reunió de Carod Rovira amb ETA, abans que es filtrés a la premsa. Quan va acabar el seu abadiat es va involucrar en causes humanitàries. L'any 1989 creà una fundació per ajudar als parats sense feina, i una altra també per ajudar als discapacitats. - L'any 1991 la Generalitat el va honorar amb la Creu de Sant Jordi.  

        

   

 Aromes de Montserrat és un licor digestiu, destil·lat de 31° de graduació alcohòlica, elaborat a partir d’aigua, sucre,  alcohol i dotze herbes entre elles la farigola, el ginebró, l'espígol, la canyella, el clavell d'espècia i els CORIANDRES .. La indústria Anís del Mono de Badalona, propietat del Grup Osborne, continuarà amb la fabricació del licor estomacal Aromes de Montserrat, al mateix temps que també elaborarà la crema catalana, el licor d’avellana, la “Ratafia.... productes que tradicionalment s’havien donat a conèixer des de la (Masia de Can Castells), prop de l’Abadia de Montserrat i destruïda durant la “guerra incivil” 1936 – 39. – El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va beneir el nou espai el 30 de maig de l’any 2011.També tindrem “cava Montserrat” elaborats a la mateixa factoria i amb vins de les Bodegues Mont Marçal.                                                        --------------------------------------------------------------------------------------------

   

El dissabte 20 de març de l'any 2009 durant l'Ofici de Vespres del Transit de Sant Benet, el P. Abat Josep Mª Soler va beneir el nou orgue de Montserrat. - Fou acompanyat per l'Escolania, la Capella de Música i també d'uns 1600 fidels. -------------------------------

 La xifra de clergues va baixant a Catalunya. Fins i tot a Montserrat, hi ha menys monjos dels que hi havia hagut últimament. Una desena de novicis es preparen per mantenir la flama de l’espiritualitat. A diferència d’abans, ara no són uns nens sortits de l’escolania, ni uns adolescents inexperts e idealistes. Són gent que han sobrepassat els trenta anys, amb carreres superiors, que ja han tastat la vida actual. Són persones que ho deixen tot i vesteixen els hàbits, perquè creuen que amb DEU, ja en tenen prou.  --------------------------

Els oblats benedictins de Montserrat en l'actualitat  - Sant Benet va redactar la seva REGLA en el segle VI pensant en els monjos que viuen en un monestir, però aquest venerable tex és també font de vida autèntica per a homes i dones que, en els seus propis àmbits - familiars,laborals, d'amistad.....- desitgen viure amb profunditat l'Evangeli,i que troben en l'espiritualitat benedictina un camí que els ajuda en el seguiment personal i comunitari de JESUCRIST. Els oblats benedictins de Montserrat corresponen a aquesta descripció.    Oblat és la denominació que rep al si de l'Esglèsia Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un Orde religiós i sense deixar de ésser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos de l'Orde. És a dir: no fa un vot, fa una promesa. L'oblat conserva la propietat dels seus béns, no ha de passar comptes amb el monestir, aquest només li demana que en faci un bon ús, ajudant als més necessitats. No viuen en el monestir, però estaran units amb la comunitat mentre visquin.  Aquests són els "Oblats Seculars". - En l'Edat Mitjana hi havia els "Oblats Regulars" i aquest, sí, que vivien en el monestir per decisió dels seus pares, que havien fet donació de la seva hisenda al monestir a canvi de que els alimentessin i vestissin durant tota la seva vida. 

 

En l'actualitat, en el mil·lenari monestir romànic de Santa Cecília, s'hi ha instal·lat l'Institut Art i Espiritualitat de l'artista Sean Scully - que ha convertit els absidals i les sales del seu interior en espais on hi exposa les seves obres.

Any 2017 -   El P. Abat Josep Mª Soler aprova per a la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, uns nous estatuts, que conservant la tradició i les trobades cada 8 de setembre i 27 d’abril, (les festes montserratines) es renoven algunes estructures, adaptant-les al Esperit del Concili Vaticà II.

Montserrat es prepara per celebrar el mil·lenari de la seva fundació com a monestir, a l’any 2025.- I és ara, quan amb l’abat Josep Mª Soler i Canals al davant, amb l’ajut del prior Ramon Ribera, del majordom Xavier Poch i del gran equip que conforma la comunitat ha de donar resposta adequada a la societat del tercer mil·lenni. I no és fàcil de pronosticar com serà aquesta societat, ni quins seran els seus valors ètics i morals, doncs estem vivint una època de profunds canvis i de posta en qüestió constant. Tampoc és fàcil de preveure la resposta que els catalans tindran en vers a Montserrat. De totes maneres creiem, esperem i desitgem que Montserrat continuarà essent un lloc d’acollida i trobament oberta a tothom, i tan estimada i admirada per la gent d’avui com per la gent de les societats futures. . . AIXI SIA .                                                    

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
                                EL MONTSERRAT DE SEMPRE

 

                                                                     BIBLIOTECA DE MONTSERRAT

Està especialitzada en ciències eclesiàstiques, humanístiques, històriques i literatura en general. Té 40 incunables, més de 200 papirs egipcis i 200 manuscrits (llatins, àrabs, sirians, castellans i catalans). Entre els catalans cal destacar el fragment de la versió del Fòrum Ludicum del segle XII, el primer text literari català conegut. També el Llibre Vermell escrit a Montserrat el segle XIV. L’arxiu té més de 6,000 pergamins, 10,000 documents del segle XIII al XVII i 28,000 dels segles XVII al XIX . Tots aquests volums són a l’abast dels estudiosos que els vulguin consultar, per tal cosa s’ha adequat una sala d’estudis per tal de facilitar-ne la investigació
En veure l’obra que es feia a Montserrat, aparegueren protectors i també donants. Foren adquirides biblioteques senceres com la dels comtes d’Aimans, la del Marqués de Monsalud, la dels carmelites de Burgo de Osma i d’altres. . .
Els catàlegs de més de 300.000 llibres i revistes de la biblioteca actual podran ésser consultats per mitjà d’Internet després de l’any 2004. Aleshores s’hauran passat tots els catàlegs al format electrònic estàndard CATMAR, de manera que puguin ésser processats pel programa de biblioteques utilitzat en tot el món.  Monestirs - Santuaris que estan, o en alguna ocasió han estat units a l'Abadia -Santuari de Montserrat 

    

Sant Miquel de Cuixà (Conflent)           Santuari del Miracle (Riner Solsonès)            Sant Martí del Canigó

                                                                   Una altra visió de Montserrat
En diferents ocasions he observat que hi ha persones que quan es troben en el mig de l’atri que dóna entrada a l’església de Montserrat, es descalcen i es posen dempeus al interior dels cercles que hi ha en el mosaic i que representen el Baptisme i la Eucaristia. – Aleshores aixequen els braços enlaire, per dirigir la plegaria adreçada a Déu Nostre Senyor. – Aquest comportament de certes persones, generalment procedents de països del nord–est d’Europa, fou el motiu que li preguntés a la guia del grup per què u feien i que significava?. Em va explicar que havien vingut a visitar la muntanya màgica de Montserrat i que segons els seus estudis i creences ells sabien que; durant mil anys els monjos benedictins havien estat buscant el lloc d’aquesta muntanya per on sobresortia amb més intensitat, la força natural de la terra (anomenada força tel·lúrica). – Que l’havien trobat en el centre de l’atri i el tenien marcat amb dos cercles. Per això es posaven dempeus i descalços per aprofitar la força que sortia de la terra i que, al passar aquesta força per l’interior del seu cos, la pregària s’adreçava més directament cap a Déu Nostre Senyor. – De fet havia comprovat com desprès de acabar amb aquest ritual se’ls hi quedava un posat de pau i felicitat, molt semblant al posat de pau i felicitat dels fidels de casa nostra, quan sortien de l’església desprès d’haver combregat. –
Avui, segurament com un fet de imitació, perquè o veuen a fer, o bé per fer-se una fotografia, moltes persones, sobretot turistes, veig que fan aquest ritual. (sense mala intenció)

Acabada l’explicació de la guia i tal com havien quedat, li vaig explicar que aquest mosaic reprodueix el que va fer Miquel Àngel en el Campidoglio de Roma. El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i la Eucaristia. Antigament el Baptisme es feia per immersió total del batejat dins de l’aigua. És creia que dins de l’aigua, era impossible la vida – que era el lloc de la mort – Amb la immersió total del batejat, aquest estava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a una nova vida, la de cristià. A l’espai entre les dues circumferències s’hi troben tota mena de peixos que representen els cristians nascuts en les aigües del Baptisme. La inscripció en el cercle central diu (amb llatí) Crist, cap del cos de l’església escampada per tot l’orbe. - La inscripció del cercle gran diu (amb llatí): Ciutadans d’una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigueu sempre deixebles del Pastor sant, del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament.
Dit més senzillament: el cercle petit significa el Baptisme i el cercle gran ens vol dir: que nomes els batejats que han nascut a l’aigua com els peixos, comprendran el gust del menjar eucarístic.

L’energia tel·lúrica procedeix del interior de la terra i puja fins a la superfície, incidint en la biologia terrestre. – També es pot definir com: una energia còsmica que quan es creua amb centres d’energia terrestre, com ara els rius subterranis, genera un camp magnètic, degut a la fricció de l’aigua subterrània en moviment contra les superfícies que la delimiten, produint les corrents elèctriques i els camps electromagnètics naturals de la terra, ja que la terra es pot considerar com un gran generador elèctric. Els druides n’eren mestres, doncs internaven als seus alumnes, des de molt petits fins als 20 anys, en contacte total amb la natura i això els permetia conèixer les plantes, els seus poders medicinals, els astres i el contacte amb els esperits de la natura. Eren mags i endevins mitjançant medis naturals ... Però tenien un gran problema i és que les ensenyances es feien per via oral, no hi havia escrits i per això s’ha perdut aquella mena de ciència–religió.
Els senders del Drac, els camins de la Serp o bé les línies Ley són diferents noms en que són conegudes aquestes alineacions d’energia, que es localitzen en vèrtex magnètics, a la majoria en llocs sagrats. Alguns d’aquests llocs sagrats són: el famós Stonehenge, Glastonbury, la Catedral de Chartres i Montserrat (considerat un gran vèrtex magnètic) També es diu que el Camí de Santiago segueix per una línia Ley.

En certs entorns es diu que Montserrat té connexió directe amb “Agharta” (el regne subterrani dels deus) com també que és una muntanya buida, amb una munió de coves i galeries amb rius subterranis i fins i tot que en el seu interior existeix un llac subterrani. (Les fonts “mentideres” de Monistrol i de Collbató refermen la possibilitat de l’existència d’aquest llac). Que Montserrat és la porta a un altra món, que és un lloc “intraterrestre” que conserva el Sant Grial. Segurament que aquestes creences influenciaren al oficial de les SS nazis Otto Rahn (addicte a les doctrines esotèriques) perquè investigués Montserrat i poc temps després, Himmler el “Reichfüher SS” visités Montserrat i volgués veure aquell món subterrani que guardava el Sant Grial.

Esoterisme – En l’antiguitat algunes escoles ensenyaven una doctrina entenedora per a tothom i unes altres amagades, secretes, reservades per a els iniciats. El nostre diccionari el defineix com: amagat, reservat, de difícil accés per a la ment, una doctrina que es transmet oralment als iniciats. També en algunes cultures, aquesta, era un patrimoni molt ben guardat per religiosos i que arribaven a poquíssima gent.  Alguns grups de creients en l’esoterisme efectuen rituals màgics en punts determinats de la muntanya de Montserrat, invocant les forces magnètiques, diuen que per potenciar el chakra humà.

La paraula francmaçó – procedeix del francès franc-maçonnerie – franc, lliure – maçó, mestre d’obres. – en temps passats se’ls considerava una societat de mestres d’obres, constructors d’esglésies i de catedrals, que tenien els seus símbols i els seus secrets professionals. Estan organitzats en les dites “Lògies”. Actualment és una associació universal, iniciàtica, filosòfica, filantròpica i progressista, que té com a objectiu la trobada de la veritat, la moral, el millorament de la humanitat, i el reconeixement de Déu com a Ésser Suprem, al que anomenen “El Gran Arquitecte de l’Univers” Aquesta és la versió anglesa - Existeixen dues tendències: UNA - La anglesa, escocesa i la irlandesa que tenen en les seves regles no intervenir en qüestions de religió o de política – ALTRA la francesa, espanyola, portuguesa i sud americana que poden discutir de religió i política, cosa que fa que durant centenars d’anys s’hagin estat barallant tan l’església com els partits polítics amb els maçons. España incitada per l’església i per partits politics havia arribat a extrems de voler exterminar-los, sobretot en l’època de la dictadura franquista.

El comportament d’ocultisme, secret o discreció d’aquestes associacions ha fet que durant moltes generacions fossin temudes i força respectades, ja que en els temps passats havien tingut un gran poder polític, territorial i sobretot econòmic.

També a Montserrat ha començat (des de 1978) una altra mena de peregrinació, encapçalada pel senyor Lluís Josep Grifol. Cada dia 11 de cada mes, una colla de fidels asseguren que veuen llums i signes d’ovnis. Com sempre sols passar, mentre uns veuen entusiasmats, llums i signes, altres diuen que no han vist res i que s’ha de tenir molta fe, per poder veure aquests fenòmens.

Que la credibilitat humana no té límits, es fa palesa en el fet de que venen pelegrins de llunyans països per asseure’s (encara que sigui per breus minuts) en el tron buit de la Verge Maria que hi ha en la capella de la Immaculada. Doncs s’ha corregut la veu que aquest tron té poders curatius ... s’explica que un excursionista ... escalador ... havia patit un accident en la muntanya i havia quedat ferit ... i que en asseure’s en aquest tron s’havia alleugerit en el seu mal. (No és d’estranyar que de moment s’hagi tancat la porta d’aquesta capella, fins que passi aquesta moda.)

Al llarg de l’Edat Mitjana les imatges de les Verges Negres foren molt nombroses. Algunes d’elles han arribat fins a nosaltres, com les verges franceses Marsat i Rocamadur – la italiana de Loreto – la madrilenya de Atocha – la britànica de Glastonbury – les espanyoles de Montserrat, Solsona, Guadalupe, Candelària, Mare de Déu de Tura (Olot), de Nuria ... . i moltes d’altres. La realitat és que en cada lloc on hi havia un santuari dedicat a la Mare Terra s’instal·lava una Verge Negra. Els seus autors eren membres d’ordes esotèriques, que creien que el color negre simbolitzava la “terra primigènia” que, un cop fecundada pel Sol, es convertia en la font de tota vida.

                                    V e r g e s   N e g r e s   d e   C a t a l u n y a

                      

D’aquell Montserrat en que s’hi pujava a peu, amb els carros i tartanes, lluitant amb el fred, la calor i la pluja i des del l’any 1892 en que va pujar el primer cremallera, amb els inconvenients, sobretot del fum al passar pels túnels, fins el dia d’avui amb els moderns cotxes, tan còmodes, amb una visió espectacular, aire condicionat i calefacció ... fa que anar a Montserrat ja no sigui un esforç tant gran, sinó més aviat un plaer que convida a pujar-hi per visitar a la nostra patrona La Verge Moreneta.  

 

Montserrat no sol tenir aus rapinyaires, però tan l’àguila cuabarrada com el falcó pelegrí són espècies protegides i en procés de recuperació, integrades a la muntanya de Montserrat, amb l’acord amb els escaladors. -   L’aucell de Montserrat el pit-roig

       
Barcelona – Plaça Catalunya – Escultor Eusebi Arnau. Existeix la llegenda que l'estàtua no duia inicialment la imatge de la Mare de Déu, que li va ser afegida posteriorment, i també la que durant la Guerra Civil es va retirar per evitar que fos destruïda. Representa fra Joan Garí, el llegendari penitent de Montserrat. Es pot observar el detall de que entre ambdós peus s’hi endevina una serra.
                                              
L’escala dreta és el camí més ràpid per arribar a les ermites que hi ha damunt del monestir. En cròniques antigues es parla que ja existia l’any 1494. L’Abat Cisneros va manar de refer-la de nou l’any 1499. – Tenia 600 graons, un cost de 200 ducats i superava un desnivell de 180 metres. Per culpa dels aiguats de l’any 2000 va quedar molt malmesa. L’any 2008 s’ha refet altre cop. És tant sols d’ús particular del monestir.                                      Cabres salvatges - Costa de veure-les però i són. L’Escurçó - 

      
El pare Salvador Plans en l’homilia del dia 15 de desembre del 2013 deia que el poble mai més serà esclau, en resposta a la Conferència Episcopal Espanyola.     La monja benedictina Teresa Forcades del Monestir de Sant Benet, teòloga i doctora en medicina proposa la supressió dels partits polítics, perquè segons la seva opinió, no es comporten democràticament i estan supeditats al poder que els finança. Per ajudar al procés va demanar tres anys de excedència, que el Vaticà li va concedir i un cop acabat aquest permís, ha tornat al monestir benedictí.

  

29 de gener de 2014- el P. Abat Josep Mª. Soler va tenir ocasió de saludar al Sant Pare -                                                                De nou una altra trobada el 8 de setembre a Roma.

  


 
23 de setembre de 2016 . – El P. Hilari Raguer rep la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.

   

 L'Arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella visita Montserrat (desembre 2015)  El President Puigdemont és rebut pel P. Abat.

 

  1. El dia 13 del 2015  es va celebrar la          El P. Abat Josep Mª Soler, ha considerat que si Catalunya es
  2. cerimònia  d'Obertura de la Porta             convertís en un Estat, el Vaticà el reconeixeria com a país
  3. Santa (Annus Sanctus Iubilareum             independent: "Normalment reconeix a tots els Estats nous
  4. Misericordiae) - L'any Jubilar va                que es creen, per tant crec que el Vaticà el reconeixeria"
  5. finalitzar dia 20 de novembre -2016.          Abril de l'any 2017 - Entrevista de TV3, amb la periodista
  6.                                                                        Sìlvia Còpulo  

                      

                     Fotografia històrica = TRES  PAPES .---- BENET  XIII  (Joseph Ratzinger)   

                      FRANCESC I  (Jorge Mario Bergoglio) ----  JOAN  PAU II (Karol Wojtyla)

                                 ----------------------------------------------------------------------------------------------

 Manifestació a favor dels presos i exiliats  de la Generalitat- 28 d'abril de 2018

 

 

  De nou el dia 30 de setembre de l'any 2019 -  131 agulles de Montserrat són il·luminades en record dels presidents de la Generalitat (des de l'any 1359 fins a l'actualitat). Amb la col·laboració de uns 500 escaladors, lliures de cap partit polític.

 

 Any 2019Pelegrinatge i trobada conjunta de les germandats del Rocio, a Catalunya. El dia 21 de setembre, per celebrar el XX Aniversari de la fundació del Consell General de Germandats i Confraries de Barcelona , junt amb la Fundació AndaCat, s'organitzà aquest acte, amb el que es feia homenatge a la Germandat del Rocio de Barcelona - a la Germandat del Rocio de Cornellà -- a la Germandat del Rocio del Garraf - i a la Germandat del Rocio de Sabadell - als seus Presidents i als seus Simpecados  També estava present Santiago Padilla President, i el senyor Jose Muñoz, tresorer de la Pontificia, Real e Il·lustre Germandat Matriu de Nostra Sra. del Rocio de Almonte.

 

                   La basílica plena de pelegrins                                                 L'entrada del "Sinpecado"